Gallina Pelada i Rasos de dalt

Dissabte, 12 de juny 2010
Rasos de Peguera (Berguedà)
18 kms. - 4h.10'


Sortida que no estava prevista, ja que en principi havia d'anar a Cavalls del vent, però una forta rebrincada al turmell la setmana passada arribant a Queralbs, em fa desistir molt al meu pesar degut a la kilometrada que m'esperaria +-90kms. i la durada de la sortida, unes 18-20h. Després, havent vist fotos i les corresponents cròniques penso que la decisió va ser tot un encert, ja que la primera part de la travessa estava impracticable d'aigua i fang i amb tota seguratat que no n'haguera sortit viu.



Afortunadament, a Berga hi ha una "trobada esporàdica", que ja me l'havia mirat de reüll temps enrera, però la coincidència amb Cavalls, m'ho feia impossible. Em vé com anell al dit per no perdre pistonada per mitja-alta muntanya amb la possibilitat de "desplomar la Gallina" a un ritmet assequible i que em servirà per veure l'evolució del turmell de cara la setmana vinent, Olot-Núria-Olot.

Des del 20 de maig de 2007 que no trepitjava aquestes terres, en el que va ser malauradament l'última edició de la marató, massa temps per no aprofitar ara aquesta sortida guiada per l'Sting, un berguedà de cap a peus que coneix pam a pam el territori. Per altra banda la possibilitat de trescar per sobre els 2.000m. "pelant" la Gallina i pujar Rasos de dalt que sempre se m'havia atrevessat en cursa, feia encara més atraient la sortida.




Tothom en grup llevat quan el terreny s'empina on cadascú agafa el ritmet més còmode, fent de tan en tan algun reagrupament per tornar a reunir el grup. La paret d'en Ferrús, majestuosa, regalimant aigua arreu, és l'inici de la dura pujada a la Gallina en el seu primer tram. Pujada tranquila, constant, fins arribar a dalt el coll on girarem a la dreta, per anar deixant enrera la vegetació a mida que anem guanyant alçada on cada vegada més, el tram de rocam és més evident.





Última reunió abans de carenajar i fer cim on les vistes són magnífiques i per un moment, penso en els "cavallers del vent" que d'una manera o altra estan a l'altra banda de la carena trescant de valent. Darrer esforç abans de fer cim, la Gallina Pelada de 2.317m., on semba que una mica de boira ens vulgui fer la punyeta, però al moment, podem inmortalitzar, tot el grup, la nostra conquesta. La fem petar breument amb uns excursionistes que pugen per l'altra banda, però la fresqueta i l'hora d'esmorzar que s'apropa, fa que no ens encantem massa i aviat tirem avall, direcció al refugi d'Ensija on hi farem "un alto en el camino".




Havent carregat dipòsits, cadascú amb la seva dieta particular, des de barretes energètiques a fuet, entrepans, pernil, gominoles per anar picant, tot regat amb alguna völl, aigua, algun suero de taronja, recuperations, etcetc... continuem camí tot buscant la canal que ens durà a la font del coix després d'una llarga i tècnica baixada que encara estar més malmesa amb la qüantitat d'arbres caiguts i arrencats per les últimes nevades i ventades.




Encara hi trobem alguna congesta de neu que segurament hi té els dies comptats, tot i que..., això ens permet fer servir la tècnica del culenbagen encara que algun crack li agafen cagarrines i al no portar dodotis doncs opta per a fer-hi una bona volta, jajaja... ;-)



Arribats a la font del coix, en Pedro i en Manels opten per baixar per la Figuerassa, baixada de 1a., molt tècnica i segurament avui en no massa bon estat. La resta, optem per pujar a Rasos de dalt tot i la dura pujada que ens espera, però que ens portarà directament als cotxes i no farà falta després tornar a pujar a buscar-los. Una pujada que en les tres edicions de la marató havia llepat degut a la calor a l'hora de passar-hi, però avui la temperatura pinta més bé, és més d'hora i no porto tants kms. a les cames. És l'hora de donar guerra, mateix pensament que l'Orzo que també li té ganes a la ditxosa pujada. Pintures de guerra, bona hidratació a la font, un gel, picar una mica i amunt. El Guido, sobrat, es permet fer unes sèries, i el duel Orzo-bodi, estar servit, jajaja.... crec que al final es pot donar per empatat ja que tots dos arribem junts, tot i que de resquitlló veig com va treient la llengua, blanc de cara i fent algunes ésses, jajaja...



N'Sting i la Mireia, van més al darrera, ja no coincidirem fins als cotxes, tot i esperar-los a Rasos de dalt, 2.077m., ells fan via per un altre corriol. L'últim cim del dia amb els tres protagonistes i el "black" que ha fet anar de corcoll en Guido, ara amunt ara avall, fent-lo anar de bòlid tota la matinal. Ens hi estem una bona estona, tot fent-la petar creient veure arribar la parella Sting-Mireia, però no seria així i enfilem avall, ja pensant, com així va ésser, que ells ja estarien als cotxes.




Per acabar la jornada i ben trobats tots de nou a Berga, amb l'incorporació del dormilega Isma, una mica de "sessió tècnica", per avaluar la sortida i comentar la jugada, on com no pot ser d'una altre manera, les bromes i rialles estan a l'ordre del dia així com a futures sortides i reptes particulars que comentem tots plegats.

En definitiva, una bona sortida pel berguedà recordant vells temps de quan la marató de Berga, això si, a uns altres ritmes que són d'agraïr i que et fan disfrutar encara més de la muntanya i que m'ha servit per anar sumant, uns kms. més, unes horetes més, i uns desnivells més de cara al 16J, com l'estudiant que no sap mai el dia de l'examen si ha estudiat prou, tampoc sé si n'hi haurà prou, però "d'estudiar", estudio. Ah!, el turmell, tot i que encara una mica inflat, ok!

Salut.

Puigmal

Dilluns, 7 de juny 2010
Queralbs (Ripollès)
24'3 kms. - 5h.30'


Ja feia molt de temps que hi havia l'assignatura pendent de pujar al Puigmal, una muntanya de les clàssiques i més significatives del nostre País. El passat dilluns s'em presentava l'ocasió i no ho vaig dubtar. En poc menys de dues hores em presentava a Queralbs preparat per iniciar l'aventura, amb una mica de respecte i molta il.lusió d'aconseguir l'objectiu.


Tenia gana d'alta muntanya i avui s'em presentava l'ocasió en una sortida relativament fàcil però que en el segon tram era desconeguda per a mi, així com malauradament, el meu relatiu desconeixament de la zona.

No obstant si un tram el tinc pamat és el magnífic corriol que bordejant el cremallera, fa cap a Núria. Ara arreglat i modificat en algun tram on s'hi pot triar varies opcions, opto per la més gratificant i agraida. El corriol s'empina d'un bon principi, però la trescada ja la disfruto des del primer moment, gaudint de la muntanya amarada d'aigua i amb les característiques olors i sorollets que produeixen els diferents animalons que envolten el trajecte.


El camí no té cap dificultat, si més no el fet d'anar guanyant mica en mica alçada. La comoditat i coneixament d'aquesta primera part de l'itinerari, fa que em distregui tirant fotos i probant la nova càmara, ja hi haurà temps d'anar per feina, de fet el temps que tardo per arribar a dalt, així ho demostra, però avui no hi ha pressa ni hi ha horaris, simplement, de reüll, tenir una mica de noció del temps i de la situació.



Arribat a Núria, una Núria deserta gairabé a les 9 del matí. El dia s'aguanta i a estones fa bon sol i caloreta, tot i que també s'atisben alguns núvols i boirotes un xic desafiants. Sense parar-mi massa estona aprofito aquest tram de descans per menjar una miqueta sobre la marxa i entrar breument a l'ermita de Sant Gil, sempre val la pena encomenar-s'hi una mica per si un cas, jajaja...

En el segon tram, Núria-Puigmal, ja m'és desconegut, però les indicacions d'un treballador em fan ràpidament agafar el corriol adient per iniciar l'ascensió. No estar massa ben marcat, però ho trempejo prou bé i de vegades l'instint rovellat de muntanya que encara dec guardar, m'indica el cami correcte, d'altres, al ser dilluns el trajecte ha estat prou trepinat el dia abans i hi ha trams prou reconeixibles, sobretot al creuar alguna congesta de neu.


Encara hi ha força neu i a mida que vaig guanyant alçada, els gruixos aumenten, sense dificultar el camí i no essent obstacle per continuar cara amunt. L'airet és fresquet i les boirotes hi passen amb prou rapidesa. Estic ben acompanyat pels isards, mitja dotzena, tots juntets i amb una facilitat per moures, envejable. També m'hi acompanyen un parell de marmotes amb uns xisclets d'espant a la primera vegada, jo amb el bastó de muntanya preparat per si algun animaló s'acostava més del compte, jajaja... tot i que segurament ells són més porucs que jo mateix.


Guanyo alçada, 2.500 -2.600 - 2.700, les vistes són espectaculars i aprofito de tan en tan per a parar-mi un momentet per gaudir de l'espectacle i continuo pensant amb la neu que encara hi ha per a tot arreu. Ja gairabé hi sóc, la direcció és la correcte i l'altimetre em diu que ja sóc aprop, he d'arribar als 2.910m. per aconseguir l'objectiu. El tram final, més pelat i amb gran varietat de corriols que tots conflueixen al mateix lloc, al CIM DEL PUIGMAL.



Fa un vent empipador i fred, però hi ha varios racers de pedra per a quedar-s'hi una estona. Fotos de rigor i un altre most mentre decideixo la següent opció, la de continuar i fer el pic de Segre, Finestrelles, pex., o tirar avall tot xino-xano. No conec massa la zona i tot i que teòricament és facil de seguir, tinc els meus dubtes, a part de que el temps sembla embolicar-se.

Un muntanyenc apareix procedent de Fontalba i ell segueix ruta, però ho continuo no tenint clar i decideixo tirar avall per on he vingut. Tot i això m'hi estic una estona més al cim per a seguir-li la traça amb la mirada, per si en una altre ocasió m'hi decideixo.

Molt content d'haver-me tret l'espineta del Puigmal, desfaig doncs el cami de pujada fins a Núria novament, aquesta vegada amb un pelet més d'animació que aportava una carretada d'avis alemanys. També desfaig camí cap a Queralbs on ja m'hi trobo algun excursionista que va per amunt, jo ja he fet la feina. A Queralbs hi faig un most a can Litus, on "mano-mano", l'amo i jo la fem petar mentre em cruspeixo unes bones menges. En definitiva, magnífica sortida, relativament aprop de casa i que ens permet passar un dia de muntanya en tota la seva essència i espectacularitat per als qui ens agrada gaudir-la.

Salut.

Sant Salvador de les Espases

Divendres,4 de juny 2010
Esparreguera (Baix Llobregat)



Trobada en qüestió per a fer-li un petit homenatge al "bou ferit del joc de l'oca", el mític Pausident, organitzada com no per uns altres mites, els Koala's.
En principi hi havia organitzada una cronoescalada, però de la primera llista en van desaparèixer una bona part dels membres, lesionats, molèsties, d'altres en recuperació, mandrosos i algun assenyat que havia decidit descansar una mica en vista de la tralla duta fins ara. Tot i així cinc valents van fer front a la dura crono, la resta faria de cleca en el punt intermig, d'avituallament i posterior lloc on hi sopariem tots plegats. Els cinc valents per a deixar-hi constància foren l'Alba, l'Oscar, Malfietenapoulus, Carletes i un clàssic, en Pedro. Són els que sense cap mena de dubte més es van guanyar el sopar.


Jo hi arribo prou d'hora per pujar-hi caminant des de La Puda, una excursioneta de mitja hora fàcil de fer. A dalt ja estar tot preparat i la logística ha treballat de valent per a tenir-ho tot a punt. Resta esperar els que han de pujar corrents i que han de continuar cap a Puigventós on hi ha la línea de meta per després del reagrupament tornar cap al "camp base" on els hi esperarant bones menges i bon beure.



El gran Guido també ha pujat en plan relax amb la Mireia, ja que tampoc s'han volgut perdre el show. Aquest li té guardada una bona sorpresa per en Pau doncs li fa entrega d'una safata de pernil, el que li va mancar a Can Bellver en la marató del Congost i on la llegenda urbana diu que un gos se'l va cruspir.


Xerrameca i aventuretes entre völl i völl tot esperant els herois que han culminat la crono tot començant a caure el dia, tot començant a fer foc el cuiner oficial Sergi i inesperadament acompanyats per una escola que ha vingut a posar un ciri a la capella tot cercant la sort necessaria per a passar la selectivitat.









La brasa va fent la seva feina, els corredors ja són tornats i ja es pot seure's a taula. Una sala-refugi sense llum i tothom amb el seu frontal fa que això no suposi cap traba a una vetllada magnífica i alhora es visqui una escena si més no, curiosa, afortunadament els estudiants ja han marxat. Pràcticament ho deixem tot net i és que en sabem de quedar bé, jajaja... més batalletes i aventures envolten la taula, riures i més riures a mida que va passant l'estona i segurament que no ho fa l'aigua, jajaja...





S'estar fent tard i comencem a recollir , però encara queda temps per la penúltima, a fòra sota les estrelles i la muntanya de Montserrat, al fons, un castell de foc vés a saber a on, milers de llums als nostres peus, diguem que hi ha una mica de contaminació lumínica, jajaja.... mirem si veiem algun o.v.n.i però no hi ha sort, em penso que els únics o.v.n.i.s que hi ha som nosaltres. Algú que ja comença a badallar i l'endemà toca diana per anar a la feina. La vetllada ha estat genial i com a tal l'acabem en plan "cumbaià" amb la mítica cançó de l'hora dels adeus! només sabem "l'estribillu" i ens partim el cul de riure, d'això es tracta si més nó.





Ens ho hem passat de conya, no cal dir-ho i falta ben poca cosa per muntar una trobada així, tot i que els koala's s'ho han currat una vegada més pujant genero. Em rigut i aixecat els ànims d'en Pau, d'això es tractava, i també dels convalescents Papiol i Korfbaler que feia temps que no veia i del Guido que ha fet un "alto en el camino" per tornar amb més embrenzida, del Sergi idem del mateix, és que aquests cracks!, el Manolito que aquest dissabte li canviarà la vida, el sempitern Pedro que s'apunta a un "bombarderu", al "zegameru" Orzo que encara hi estar flotant, a l'Oscar que continua fotent-li canya a tot el que es mou, al XMartorell, enciclopèdia geogràfica del nostre territori, Malfietenapoulus de Calaf que també va voler ser hi present amb les seves bones cames, en VTorres que al seu ritmet s'acopla al que calgui, al Carletes rei de reis de Montserrat si ell no coneix un corriol, una agulla, un itinerari.... és que no existeix! A l'Alba i la Mireia, també grans en aquest esport de la muntanya, a la barrufeta i a la dona del Papiol (ostres, he fallat, no recordo el nom!), per aguantar les nostres animalades i al GRAN KOALA'S, Raül, per ser el cervell d'aquests siderals. (Espero no haver-me deixat ningú, no m'ho perdonaria!!!!)


Ara, si, la gent ja retira, només quedem quatre guerrers per a fer-hi l'última i passar balanç de la trobada. Ja és mitja nit i encara toca baixar a La Puda per anar a buscar el cotxe, en Malfieten i jo tirem en aquesta direcció i la resta cap a l'altra banda, direcció Vallès, on també hi ténen els cotxes. Al final tot xerrant resulta que dels que quedem, alguns amb molta pota, sóc el que té millor marca en mitja marató i marató, jajaja... no ho haguera dit mai, mira que sou dolents, jajaja.. QUE N'APRENGUIN !!!!

Salut.

7Cims

Diumenge, 30 de maig 2010
58 kms. - 8h.17' 58
Torrelles de Foix (Alt Penedès)


Quan al 2006 la participació en aquesta marxa era d'una seixantena de participants, poc ens podiem imaginar que quatre anys més tard s'arribaria als gairebé cinc cents inscrits, un centenar més que l'any passat i és que no hi ha cap dubte de que aquests tipus de probes han agafat una embranzida inimaginable fins el punt de que si no estàs a l'agüait en moltes d'elles s'esgoten les inscripcions en poques hores. Per altre banda el fet de compaginar els marxaires amb els corredors ho trobo força interessant i atractiu i apel.lant a la cultura esportiva i muntanyenca són absolutament compatibles.

De ben d'hora fem cap a Torrelles, car la sortida és a les 6h30' i ha calgut matinar d'allò més. Entre l'increment de participants i un major pes del poble de Torrelles, ha fet canviar lleugerament el recorregut, sobretot en l'inici i final, aquesta vegada començant i acabant al poble.



Ben aviat la plaça queda farcida de corredors-marxaires per recollir la documentació i fer-la petar mentre no arriba l'hora de la sortida, les preguntes dels desconeixedors del terreny, projectes, comentaris de les últimes curses, salutacions aquí-allà, fotos per doquier, etcetc... un bullir l'olla que fa passar el temps sense adonar-te'n. Últimes consignes per part de l'organització i amb el coet de rigor es dona per començada la setena marxa dels 7cims.


Ara no negaré que l'objectiu d'avui era baixar de les 8h., per mi la frontera del bé i del mal, si es baixa de les 8h. quedes dels trenta primers i si no doncs anar sumant depenent del temps. L'any passat 8h.12', fa dos amb el komando ponent 8h.32' i en el 2006, 7h.57'. Un objectiu a l'abast ja que em crec més en forma i amb molts més kms a les cames que en altres edicions, conec bé el terreny i . . . . veurem el que passa.
Per altra banda hi ha un segon objectiu que comença quan acabar el primer i és fer novament la segona part de la cursa per acumular força kilometratge pel gran repte de l'any, l'EHUNMILAK !!!! , en total em poden sortir de 80 a 90 kms., tot el dia trescant !!!! Objectiu, 7cims i mig !!!!

Encara que ho sembli no em capfica massa el crono, és més per curiositat, per tenir referències, per saber on sóc i el que em queda, i considero que és important, de fet procuro tenir-ho tot arxivat per a futures edicions de qualsevol cursa que torni a repetir. A més avui, amb aquestes petites modificacions, sobretot els 2 kms. finals que quedaran quan altres anys ja estaves a l'arribada i els petits escurçaments durant el recorregut per no modificar el kilometratge i sigui el mateix d'altres anys.


Durant la cursa aniré pràcticament sol, no he quedat amb ningú i si que comparteixo trams amb uns i altres però sense cap compromis i tothom a la seva. Es corona el primer pic, el Clapí Vell en poc més de mitja horeta i hem pogut coneixa les primeres modificacions del circuit, ara, però, ja serà el de sempre, tret de la part final de cursa. Xerrameca amb un i un altre i anant cremant els primers kms., els primers minuts, les primeres hores.



Pla de Manlleu, lloc de referències i petit avituallament, ara sé que tinc una hora fins a coronar el Montmell per terreny trencacames per pujar a la part final al cim, que tot i no ser el més alt si és el més llarg i més tècnic del recorregut. Voltarem tot el recorregut just per sota els 1000m., abans d'encarar l'ascensió pròpiament dita hi ha un bon avituallament sòlid per agafar-hi forces, on m'atrapa el gran Jordi Martí, zegamero de pro i que s'adormit i ha sortit des del darrera de tot trobant tot l'embús hagut i per haver. Tot i aquest greu entrebanc acabaria en segona posició !!!!, tota una màquina !!!!

Corono a l'hora convinguda, sobre el plan previst, quan el sol, tot i no ser encara les nou del matí, ja comença a escalfar. Un tram força tècnic, baixada perillosa i a fitxar, c-2. Ara be un tram força maco, a l'ombre del mateix Montmell tot i que per l'altre cara que ens portarà, després de pujar el coll de SMarc, a unes pistes que tot i corribles són prou trencacames com per a deixar-te ben baldat. L'avituallament somniat al coll de la torreta, amb buti inclosa dins la parada tècnica obligada, tota mena de beure, tot tipus de fruita i fins i tot t'hi poden fer un bon cigaló.




Tot i les bones menges i l'amabilitat dels voluntaris i públic que s'hi concentra cada any en aquest punt, punt per altre banda llaminer per a deixar-ho estar si estàs ko tècnic, ens hem de tornar a posar en marxa. Valoració ràpida de la situació que ens porta de moment si fa no fa dins els plans previstos. En mitja horeta ens cruspim dos cims més, el Montagut i el Formigosa, drets però curts, suficientment explossius perquè et surti l'home del mall, afegint-hi la calorada que ja es deix sentir a a questes alçades de cursa, portem gairabé una quarentena de kms. i més de cinc hores de trescamenta i mica en mica en mica el cos ja ho va notant. En Ardillita m'atrapa abans de coronar el Formigosa, amb el seu ritme bisonte va obrint forat i només el puc seguir amb la mirada, un altre diesel.

Sobrepassat aquest punt, més tram trencacames encarant ja les últimes dificultats del dia, Puig de Solanes i el Puig Castellar, aquest darrer km.45. Els temps són pràcticament idèntics als de l'any passat però per anar bé, hauria de treure una mica més de temps tenint en compte que al final hi he d'afegir el tram nou de dos kms. tot i que durant el trajecte ja els van compensant. Sota el Castellar hi torna a haver-hi un bon avituallament, coll de carbons, on hi arribo ben estabornit pel sol, amb indicis de rampes per tot arreu i amb poques ganes de cremar els últims cartutxos, si és que encara en queda algun a la recàmera. No estic per tirar coets i el cap em comença a fallar. Els objectius comencen a estar en entredit. No em vé d'un minut, m'assèc i em prenc el meu temps per a recuperar-me coca-cola en mà.


Una de les màximes ultrafondistes, és no perdre massa temps als avituallaments, si pot arribar a perdre minutades i ara jo n'era un mal exemple. Encara no vull tirar la tovallola i encara ho tinc a l'abast tenint en compte que ha passat el pitjor i el terreny, excepte un petit tram, ja pica cara avall. Ara bé una forta baixada, nova en aquesta edició que ens portarà cap a Penyafort on ja li veurem les orelles al llop. Fins i tot la forta baixada s'em fa feixuga, per pista lletjota, dreta, corrible cent x cent si hagués ganes i guanyar temps, però em sembla que ja m'ha passat l'últim tren. Tan sols quan corrioleja una mica torno a revifar-me tot i que "la suerte, está echada".


En 7h.06' afrontem l'últim repetxonet del dia, queden 8kms., dos de pujada, la resta, ara si de cara avall fins l'arribada. Coll de Sapera, darrer control c-6, gairebé impossible baixar de 8h., m'haguera pogut pendre un gel, la bala de la recàmera, però en desisteixo, i ara, no sé perquè, per això els portem, coi d'home !!!! Estic molt cansat i terriblement acalorat, res em refresca, ni la remullada de fa uns minuts a la riera de Penyafort, fa molta calor, però penso que l'any passat també en queia una de bona, però no recordo que m'afectés tant.

Baixada fins les Dous i dos kilòmetres bordejant la riera que ens portarà a Torrelles. Trajecte prou maco però extremadament descuidat i brut, poden ésser un paratge magnífic on pasar bones jornades en família, de fet encara hi veiem alguna "peña" prou agoserada ben instal.lada. En aquests dos kms. definitivament m'abandono a la meva sort i pràcticament els faig tots dos caminant, però sorprenentment no m'adelanta ningú i de refilo procuro tenir la situació controlada. Petit embolic per trobar l'arribada dins el poble sense passar d'aquí per entrar definitivament a meta.



Al final, doncs 8h.17'58, cinc minuts més que l'any passat, però casualmnt la mateixa posició, 42è., tampoc és cap catàstrofe, però no era el que buscava i aquest esport sòl ser bastant just, si et deixes anar, malo, si penques, anem bé. L'Ardillita per ex. que m'atrapà pujant el Formigosa, 7h.56 (p24) amb el seu motoret, de fet tampoc és tan, tan sols haguera hagut de sacrificar-me una mica més, però el cap, com quasi sempre és el que mana.

No tarda massa en arribar en sioux, company correcateru a qui tampoc li anat massa bé, fent també més temps que l'any passat. La fem petar una estona i ja es pot veure que no estic per massa òrgues i que el segon objectiu del dia s'està convertint en una quimera. Decidit, no vull fer-mi mal, unes butllofes, que hi són, com a excusa i un no saber que vull anar a buscar fent 10 o 15 kms. més, tampoc eren els previstos, em fan tirar la tovallola i que els 7cims i mig passin a millor vida.

La cervesa em refà una mica així com un tallet de truita en l'avituallament d'arribada i decidim apropar-nos a coll de Carbons per acabar de veure el pas d'en Xeix i en Nil's. L'Assumpta porta dos dies fòra de combat i no cal passar-se gaire. La fem petar una bona estona amb els voluntaris, alguns coneguts nostres, mentre el reguitzell de marxaires més que corredors a aquestes alçades de cursa, van passant continuament.



Després de saludar i animar-los pels 12 kms. que encara els hi queden als nostres dos protagonistes, ja enfilem, ara si, camí cap a casa en una jornada on el despertador a sonat a les quatre de la matinada !!!!

Salut.