divendres, 4 d’abril de 2014

Volta a Sau

Dissabte, 8 de febrer 2014
49 kms. - 8h.30'
Roda de Ter (Osona)



En Tronja organitza una sortida temptadora on ens promet una excel.lent matinal per les contrades osonenques de Collsacabra, la vall de Sau, les Guilleries... o sia boscos, cingleres, baumes, corriols, boira, aigua... una trescada per l'hàbitat natural d'en Joan de Serrallonga i jo, com a exmembre (fadrí de Sau) d'aquest ball a Vilafranca, no hi podia faltar, més tenint en compte que aquest cap de setmana, la sortida, m'agafava aprop.




És la primera sortida seriosa des de fa molt de temps, seriosa en quan al kilometratge, un bon test per a saber com i on estic en aquest començament de temporada que encara, a hores d'ara, n'és una incògnita sense massa objectius ja que les dues proves estrella de l'any han sortit aigua al no haver estat afortunat en els sorteigos.

Em recomforta que hi hagi la Mireia, excel.lentment recuperada, el Pau, el Xeix, en Campali i l'Oriol Antolí, entre nosaltres farem una bon pinya durant la jornada a més de compartir, encara que a un altra ritme, amb els Saltamarges, gent de Roda, de Manlleu... osonencs de pro, bona gent.



Els reagrupaments sovintegen, el primer avituallament ha caigut ben aviat i naturalment de volls no en manquen, de fet, és l'única beguda que hi ha a més d'una mica d'aigua per omplir bidons. I sí, els paisatges són brutals, màgics... la companyonia excel.lent entre els tallaferrencs i osonencs, ells, explicant-nos l'orografia i topografia del terreny, el nom d'aquesta muntanya, d'aquell turó, d'aquella agulla o de la bauma arracerada, amb en Tronja de capità general manant el grup amb el seu fidel Patum.




El Morro de l'Abella és un dels llocs descacats de la sortida, cert, no ens deix indiferents i gaudim de l'espectacle d'aquest penyassegat on hi figura un recordatori d'en Joan de Serrallonga, aquestos eren els seus dominis.



Després d'una ràpida baixada deixem el morro al darrera tot cercant un nou punt d'avituallament situat al poble de Tavertet, abans, el poder trotar per sota les baumes, per corriols que es fan fonedissos entremig de la vegetació, d'espadats imponents... com xalem.





Una bona sorpresa ens depara el recorregut abans d'arribar al punt "de control", un punt complicat que haurem de salvar amb l'ajut d'una escala metàl.lica i uns cables, un xic d'aventura i espectacularitat en mig del tram però molt més sensacionalista en les fotos que en la realitat encara que en Patum no deuria pensar el mateix, sort que en Dani anava preparat per a baixar-lo a coll, evidentment per a ell això no és res, jajaja...

Per les cíngleres de Tavertet fem cap al poble després d'una petita pèrdua que els gps sol.lucionen i alguna petacada de cul que m'en ressentiré uns bons dies quedant-me una galta del glutis ben negre, on ens hi espera un segon avituallament, aquest més assortit si cal, amb una coca boníssima que vola en un tres i no res, i es clar cau la segona voll del dia.




Una llarga baixada ens ha de portar a l'embassament de Sau, la calor comença a apretar en aquest tram i la segona voll ja em comença a fer efecte, no en necessito massa jo. Baixem els tres Tor-erus dient tonteries, en Campali i l'Antolí tot recordant velles aventures, esbrinant les que vindran i dient més bestieses de les que pertoquen, jajaja...


Trobem en Tati al mig del camí adolorit, diu que s'ha torçat el turmell i que ha de plegar. La resta del grup va arribant pel darrera, no us creguéssiu pas res, era el començament d'una performance brutal, l'atac dels bandolers, havia començat...









Un maniquí vestit de corredor penjat d'un arbre, els bandolers amb la Joana inclosa, armats fins les dents i si per no n'hi havia prou en Serrallonga a cavall tot empaitant al personal per reagrupar-lo i dur-n'hos al seu amagatall. Un amagatall ple de més cervesa, temps per a fer-la petar, riure i treure'ns el barret per la currada de tots plegats... chapeau, com dirien els koala's, que n'aprenguin.




Encara trasbalssats per l'assetjament dels bandolers i tot desfent un tros de carretera ens plantem a la presa de Sau, un vist i no vist pujant les costarudes escales que ens deixarant a l'altra banda de l'embassament, novament un bon moment per a gaudir de les magnífiques vistes.

Em quedo amb l'Antolí tot esperant el Pau, tots tres farem camí encara que ja comencem a notar les hores, els kms. i la caloreta que de tant en tant es fa més palesa, però el proper avituallament no tarda a arribar i això quan un comença a anar tocat, és una bona noticia.



En aquest punt s'hi afegeixen "les dues de Vic", dues noies que el Dani les ha portat a vendre ja que de seguida s'adonen que el seu equipament i el seu ritmet no van a conjunt amb tota la resta... al cap d'un quart d'hora, ja s'haurien perdut i aparegut a l'altra banda de la comarca.

És l'hora de l'atxassu del Pau... qui el va parir !!!! Després d'una petita baixada el terreny es comença a empinar i el Pau agafa la capdavantera seguit de la Mireia, jo mateix, en Campali i l'Antolí. Anem tots tres, tres homes Tor, amb el ganxo posat i la llengua fora, la Mireia sembla que no esbufegui tant però no hi ha manera d'enxampar en Pau que s'ho estar passant pipa.


La pujadeta deu durar mitja horeta bona, estona suficient perquè el Bouferit toqui el cel. En Tronja ja ens espera a dalt per a fer-la petar i continuar el camí plegats, gent perduda, el Patum trobat prop de la presa de Sau, etcetcetc... un cert descontrol controlat fins arribar a l'últim avituallament del dia.







Pel cap em passa plegar-hi veles, el cul em fa mal (m'hi sortiria un bon blau), ja em falta benzina i s'em fa una mica feixuc tot plegat, però la suficient estona de parada em fa tirar endavant tot i els temptadors cotxes dels voluntaris.

La sortida en aquest punt és ràpida i sembla que la parada m'ha sentat bé. Apretem el gas amb el Tronja marcant el pas i de seguida en Pau es fa fonedís, la desbandada és generalitzada i els últims kms. arribant al poble un rosari de joves que no han sabut mesurar les forces i la distància que manca, s'els fa més llarga del compte.

Finalment fem l'entrada al poble on aprofito per a dutxar-me tot passant per davant de casa, una dutxa reparadora per a deixar-nos apunt pel dinar de germanor al DPas on finalment ens hi retrobem tots plegats.



Bona jornada per a veure com estan les potes en una distància ja considerable, encara que el ritme no era gens exigent, d'això es tractava, de sortir a trescar per la muntanya amb un impecable Tronja d'amfitrió i gaudir del circuit que ens havia preparat i això ho vam aconseguir amb escreig. La performance d'en Serrallonga immillorable, brutal. Agraït.

Salut.