dimarts, 15 d’abril de 2014

UT Molló

Dissabte, 1 de març 2014
50 kms. - 10h.30'
Molló (Ripollès)


Segona sortida llarga de l'any després de les bones sensacions de la volta a Sau, els entrenaments continuen sota mínims, però la sortida del Tronja m'anima a prendre part en aquesta nova experiència Tallaferrenca, procurant sempre que hi hagi vies d'escapatòria per si faig figa i garantint que el bon rotllo en sigui una de les prioritats absolutes.

En som una bona colla, vorejant la vintena, prous Tallaferros perquè el color predominant sigui el blau, una bona representació banyolina i d'altres cares que anirem coneixent al llarg del dia amb el suport incondicional de l'Alfonsu que en un parell de punts el tindrem al nostre costat.



Gaudint de com surt el sol a la muntanya i tot portant un ritme molt còmode per a tothom, ens anem endinsant dins la Garrotxa tot cercant, més enllà, la frontera francesa que creuarem més endavant. De moment i com aquell que no vol la cosa, primera parada a Beget per a carregar piles tot aprofitant les taules i cadires de Can Jeroni i tanmateix, gaudint dels primers raigos de sol que fan que l'estada en aquesta meravellosa terrassa sigui encisadora.


La mitja horeta cau sense adonar-nos i el Capi toca generala per a pujar pel camí de l'Oratori cercant el coll de Malrem, un trajecte prou conegut en anteriors Utag, corriols fresats i ben marcats on és difícil perdre-s'hi. L'ambient continua distès i tot sovint els reagrupaments són necessaris on s'hi aprofita per a deixar constància de tot el grup.




Arribats al coll hi trobem en Massa que ha sortit unes hores abans i que des de fa una bona estona que està trucant el Capi per a cercar el camí correcte. Un nou reagrupament on s'aprofita per a fer-la petar encara amb poc cansament a les cames i amb ganes de molta xerrera fet que sovint endarrereix el pas i els minuts mica en mica van caient en contra nostre tot i que el Capi porta l'horari ben controlat... Capi, anem bé? perfecte ;-)))



Tenim a tocar un nou punt d'avituallament encara que avui toca portar-se els entrepans de casa, tanmateix la proposta d'una nova parada és prou temptadora com per a partir d'aquí el grup es comenci a esmicolar tot cercant tan afamada cantina, ja a la banda de França. La baixada és ràpida i els primers, ja surten del bar amb unes cerveses a la mà.




A Lamanere també omplim d'aigua, el sol comença a apretar i estarem una bona estona sense punts d'aigua, de fet, fins a Prats de Molló, on hi farem la parada grossa del dia i on l'Alfonsu i restarà per si algú vol posar el peu a terra.

El Capi torna a tocar generala però ara la tropa ja ganduleja més i costa molt més d'arrencar, sobretot els darrers en arribar i tanmateix els que han gaudit de menys estona per a descansar. Amb prou feines es torna a trotar, bé sí, a les baixades i per quedar bé a la foto, a la mínima que pica amunt, a caminar de nou, ep! que som ultrafondistes !!!!



Els paisatges continuen essent preciosos, la calor sembla que no apreti tant i entre reagrupament i reagrupament es torna a fer petar la xerrada encara que de mica en mica ja hi ha més d'un que li comença a passar pel cap el fet de fer servir el comodí Alfonsu per a retornar al punt de partida dalt del cotxe.

Deixem de banda l'ermita de La Coral i enfilem el coll de la Guilla, l'última dificultat abans de tant preuada parada a Prats de Molló on s'hi celebra la festa de l'ós... encara anirem de festa !!!!  Des de dalt del coll, la panoràmica torna a ser immillorable, tot el massís del Canigó, el Costabona, la torre de Mir a l'esquerra, següent objectiu una vegada estiguem ben tips, etcetcetc...




La baixada des del coll és molt ràpida i aprofitem per a treure una mica de rovell a les cames amb el Pau i el Yak, més aviat arribem abaix, més estona per a reposar. Ostres, aquesta no l'esperàvem, la banda ens espera a la plaça del poble tot presidint una bona calçotada, d'aquelles oloretes de brasa que fan mal però que tot i fer-me l'interessat pel lloc de cocció, no cau ni una trista botifarra ben torrada.



Aquest punt hi ha les dues primeres baixes encara que trobar al Massa per dins el poble, es ben bé una tasca impossible pel pobre Alfonsu, la resta del grup, una vegada tornats a revifar vers la generosa parada, tornem a reemprendre el camí direcció a la temuda torre de Mir on mica en mica el terreny es va tornant costarut per a tornar a deixar el poble sota els nostres peus... Massaaaaaaa !!!!





En tenim per més d'una hora de pujada, en algun tram s'emparra de veritat i les xerrameques paren en sec i en fila india, amb el grup prou estirat, continuem fent via, cadascú al seu ritme, jo de moment, prou content, encara que el fet d'anar força estona al davant i veurem les orelles, ho pugui pagar més tard o més d'hora.


Un últim reagrupament abans d'arribar a dalt, tothom estirat a terra sense poder dir fava, jajaja... una parada que revifa els morts i que permet encarar l'últim tram vers la ditxosa torre Mir, ep!, però val la pena, una vegada arribats a dalt, els ulls no donen l'abast, com diria una amiga meva... amazing !!!!






Fins i tot pugem dalt la torre mentre alguns es queden baix tot fent una bona sessió d'estiraments i ingerint un bon grapat de pastilles de sal. Cauen els últims ganyips abans d'enfilar la baixada i encarar, després d'un bon munt d'hores, novament el poble de Molló.






La feina ja està feta i els que demà repetim sortida al Costabona ja guardem una mica de forces. Més reagrupaments, més xerrameca, més riures per concloure una jornada per a continuar sumant kms., per a conèixer nous itineraris, per a repassar-ne de coneguts i sobretot per a tornar a compartir amb una colla d'amics el fet de poder gaudir un dia més d'una bona jornada de muntanya.


Una jornada més que acaba, faltaria més, al voltatnt d'una taula, i demà més, tanmateix a un ritme més d'excursionista, intentarem pujar al Costabona si la neu ens ho permet.

Salut.

2 comentaris:

Pere PeterPan ha dit...

Va ser un privilegi compartir Kms a UT Mollo
Bona crònica Bodi!!

bodi ha dit...

Gràcies, el plaer va ser mutuu...

Salut.