Costabona

Diumenge, 2 de març 2014
22 kms. - 6h.
Espinavell (Ripollès)

Avui tocarà matinar, tot sabent que valdrà la pena, sempre costa treure la primera mandra. El grup d'avui res a veure amb el d'ahir, s'hi afegeix el Pau, la Marta, la Quima i la Susan i repetim els Capis, en Jordi, l'incombustible Yakman i jo mateix amb la seriosa incògnita de veure com estarien les potes després de les 10 horetes d'ahir.

El sol ben aviat peta sobre la piràmide del Costabona (2.465m) mentre ens hi anem acostant, però encara lluny, desafiant, després de sortir d'Espinavell on hi bufa el vent i que hi sortim sense saber massa cert si podrem fer cim, l'intenció és ferma, però ja sabem que la muntanya és qui mana.

Els reagrupaments es van succeïnt, encara que el ritme és prou còmode, convé que ningú pateixi més del compte, tanmateix ens permet recrear-nos amb el que la natura ens ofereix, novament, passa a passa, miris on miris, un espectacle de la natura. Tot el massís del Canigó per una banda, on si que hi bufa el vent, a l'esquerra el Costabona on sembla que no bufi tant i a l'altra banda el mar i més endavant el golf de Roses, ja us ho dic, una bona manera de carregar piles i deixar immediatament la mica de mandra que encara hi podríem tenir.

Parada per esmorzar inclosa, avui també tirem d'entrepans encara que a l'acabar ens esperen unes bones menges a Espinavell, un entrepà que entra d'allò més bé tot cercant una mica de recer i valorant el fet de poder fer cim... sembla que sí, ho provarem, sempre serem a temps de tirar enrere.

Després de la parada el terreny es comença a empinar de valent alhora que trepitgem les primeres neus que ja no ens deixaran fins el cim encara que tant la Ket com jo busquem l'itinerari idoni per no haver de treure els crampons i poder anar més segurs tot cercant trams on s'hi pugui avançar més còmodament.

Em recorda la pujada al Bastiments pel terreny, pel pendent, per alguna de les seves zigazagues... continuem pujant amb l'avanzadilla del Capi i el Yakman, seguits de la Laura i la Quima, nosaltres fent un bon parer amb una Martona pujant la mar de bé, al seu ritme, però constant i ferm després de deixar enrere quatre cabòries, el Pau fent la goma i patint com en ell és habitual, avui li tocarà fer de bou ferit, i tancant l'expedició el Jordi i la Susan, el Jordi avui encara va tou d'ahir ;-)))

Últim repetxó i ja som dalt, el vent ens ha acompanyat tota la pujada però sense ser res exagerat, paravent i amunt, el sol fa que la sensació tèrmica no sigui tan baixa i a dalt del cim encara s'hi estar prou bé tot esperant el moment per a deixar-n'hi constància.

El Pau s'encuida de deixar-hi la cinta, avui li toca a ell, off course, els altres mirem el fet amb respecte i recordant novament a la 3a, segurament avui, ella també estaria aquí amb nosaltres, bé, de fet, hi és i ens hi acompanya sempre en les nostres sortides, és un goig veure en un bon grapat de motxilles la cinta de la 3a.

Tornem a anar per avall, cercant un recer per a fer-hi una parada més còmode per acabar-nos l'entrepà i desar l'impermeable, ben plegadet o ben rebregat a gust del consumidor, perdem alçada, el vent disminueix, el sol s'imposa definitivament i la calor comença a apretar.

Una petita pèrdua la solventa el gps i el bon nas del Pau fins a trobar-hi la pista absolutament nevada on hi disfrutem de valent, moments, encara que curtets, per a cremar pota a tot drap fins a cercar l'últim collet del dia, el coll de Siern, per allargar una mica més la ruta i des d'aquí tornar a desfer el camí fins Espinavell.

La tornada des del coll és ràpida entre riures i més xerrameca, les dones la fan petar, el Pau i jo arreglem el País i a davant s'han d'aturar més del compte, jajaja... Al final, arribats a un tram més corredor, la majoria es llença avall mentre amb la Marta ens quedem al darrera amb la satisfacció de que mica en mica i passet a passet va superant la lesió.

Al Bar-Reataurant Can Jordi ens hi esperen unes bones cerveses tot fent temps per a menjar-hi de categoria... nois, carn de poltre sensacional, una exquisitesa desconeguda per a mi però que la vaig trobar boníssima, bon gènere i bona cuina. Ja ho veieu, al Pau tampoc li va agradar massa, jajaja...

Acaba un cap de setmana fantàstic, amb temps per a tot, però al cap i a la fi, d'una manera o d'una altra, amb uns o amb uns altres, anem sumant kms. i moments d'aquells que valen la pena, dels que fan gruix i omplen la saca, dels que fan camí...

Salut.