dilluns, 28 d’abril de 2014

l'Utag

Dissabte, 29 de març 2014
60 kms. - 15h.30'
Sadernes (Alta Garrotxa)


Nova tirada llarga, aquesta vegada a l'Utag on el Capi i el Pere Masó han allargat l'itinerari inicial ja modificat de les anteriors edicions. Aquesta vegada es matina "de lo lindo", a les 2 de la matinada diana per a sortir a les 4 de Sadernes... bufff!!!! ha de valer molt la pena això, eh. Després de passar per Ripoll per a recollir la Quima, puntualment  ens presentem al nostre destí on el Joan de la Deli escurçarà camí amb la Ket i la mateixa Quima, la resta, una dotzena llarga, afrontarem aquest nou repte que inclou pujar al Bassegoda a la part final de l'itinerari, una pujada que només estarà a l'abast dels més valents.



El primer objectiu però, és el no menys costarut puig de Ferran d'encara no mil metres, 983, però que ja provoca els primers esbufecs del grup. L'altre part de l'expedició, el Joan, la Quima i la Ket, faran el mateix itinerari que nosaltres, però d'entrada no pugen el Ferran, més endavant, el fet de poder-los atrapar, esperonarà al nostre grup.

Abans de fer cim ja ens hem tret els frontals, la xerrameca encara n'és present ara compartint camí amb uns, ara amb uns altres, estones per a posar-nos al dia tot menjant-nos hores i desnivell. Després de quatre fotos dalt del cim, hi ha gana i el fet de veure Talaixà als nostres peus i sabedors de que és el primer punt per a fer-hi una parada per esmorzar, el grup no s'hi encanta massa tot i gaudir d'unes bones vistes.




Un ràpid corriol ens porta a la taula de davant el refugi, taula i bancs de fusta talment preparats per a la nostra arribada on una bona estona abans també hi ha fet parada el trio que hi portem davant. Recés llarg, menjar, beure, lavabos varis... fins que el Capi toca generala, hem d'arrencar.

Recorregut entretingut i corriols per a mi desconeguts però no menys entretinguts i agradables per a deixar anar les potes. Trams lents on hi costa córrer com és el pas per la cinglera de les gralles però on val la pena aturar-se una bona estona per a gaudir de l'indret, un impressionant tram inèdit en anteriors Utags.




Encara bocabadats per l'indret, el Capi s'enrolla proporcionant-nos una parada, molt més breu, abans d'encarar el Comanegre, una parada ben acollida per tothom i on tenim l'oportunitat d'omplir d'aigua. Les cames van de primera després de ja algunes hores de trescar, l'ambient és immillorable i el ritmet perfectament suportable sense castigar més del compte cap part del cos i com dirien alguns, guardan pota, jajaja...





Aquesta vegada no gaudirem del pic de les Bruixes ja que després d'un km vertical el trajecte ens deixa una mica més enllà tot enllaçant amb el tram ja conegut d'altres anys, encara que enguany, anem en sentit contrari. Terreny prou enfarinat a mida que guanyem alçada i ens apropem al cim, tanmateix sense cap dificultat a l'hora de trepinar-lo. Vent i fred ens rep el punt geodèsic a 1.557m, els primers ens hem d'esperar prou tapats, temps de fer una foto ràpida i baixar deixant anar les cames. Han estat uns +800 des de Talaixà per a posar tothom a lloc.



La baixada és ràpida i de seguida anem deixant el cim al darrera, de fet l'anirem veient durant tot el dia essent el nostre punt de referència i gaudint de les dues cares de la seva carena, la nord ben enfarinada. Ara el nostre objectiu és La Coral on el Massa ens espera amb bones menges, serà l'unic avituallament extra durant el recorregut i caldrà omplir bé els dipòsits.



Tornem a passar pel coll de Malrem, un coll sempre clarificador d'on vens i on vas, un autèntic creuament de camins on no hi fa massa, gairebé un mes, el trepitjavem en l'ultra de Molló. Es nota que hi ha gana i hom es posa content al veure al Massa que ens vé a rebre uns metres abans de l'ermita.

Un avituallament 10, ben currat però on el galtes del Massa i vol fer la primera pela i burros de nosaltres li fem cas havent de "puginar" cadascú 5€ davant la perplexitat dels Capis, jajaja... el Massa hi fa la primera pela tot i que el fet de trobar-lo i poder-nos assistir, en aquell cul de sac de França, val tots els calés del món.




El Massa m'informa que la Ket va toveta però que una mini sessió de la Quima la sembla revifar, no hi ha res com uns bons estiraments fets per algú que sap que toca. Foto de grup per la posteritat i ràpidament a buscar el poble de Lameniere, també conegut durant l'ultra de Molló encara que ara és en sentit contrari, això vol dir menys d'una hora picant sempre avall i presentar-nos davant les portes del bar per a fer-hi un cafetonet.



Cafè i omplimenta general d'aigua a la font del poble per a pujar amb les màximes garanties a les torres de Cabrenys, encara molts dels que estem aquí recordem el patiment per a pujar la torre Mir tot just fa un mes, ara procurarem pujar les de Cabrenys més "ligerus".

Aquesta pujada és molt més suau, també diria que més curta, per camí ample tota la part final i no hi presenta cap dificultat tret de trobar-nos a uns ciclistes de pega ben perduts i sense saber com sortir-ne ben parats. El fet de que tota l'estona es vagi xerrant dona fe de que no és tan dura com la que vam haver de patir fa un mes enrere, tot i que les hores, els kms. i el desnivell ja es comencen a sentir a les cames.



El Capi ja té pressa i no permet que la gent s'hi recreï, començant a fer números encara queden força hores i la meteorologia molt segura no està, encara que de moment ens respecte durant tot el dia i per a nosaltres fa un dia ideal per a córrer.

Baixem cap el pla del Castell per encarar un tram que està marcat en lletres grosses, un altre tram 10 i desconegut per a mi... anem a cercar el naixement de la Muga, un altre indret espectacular aparentment llunàtic per la terra vermella de la que és composta, recordant també el tram final de la marató del Congost. Les vistes des de dalt el collet permeten veure-hi el mar amb certa dificultat doncs les boires i els núvols van in crescendo.



Penso amb la Marta i em vé al cap que no pot estar tant malament, que les coses li van bé, és important que ho disfruti, sinó ja els haguérem atrapat encara que el Capi compte atrapar-los al puig del Casó. Per altra banda jo ja tinc decidit saltar-me el Bassegoda, més que res per horaris, s'ens farien les tantes, penso que amb el que em sortirà avui ja n'hi ha prou tot tenint en compte que la setmana que vé toca posar-se dorsal a la vall de Bianya i convé no arribar-hi cremat. El Campali, el Pauet, la Pilar, la Mariona... la idea la compren uns quants.

Una petita pèrdua solventada gràcies a les hores perdudes pel Capi i el Pere Masó no ens hi fan perdre massa temps i a més ja tenim el puig de Casó davant nostre i pels que hi tenen la vista més bé uns puntets amb la possibilitat de que siguin els nostres tres companys que des del minut 1 hem portat al davant.


Dalt el Casó hi fem reagrupament sense saber si els puntets que hi havíem vist eren dels nostres. Ja fem recompte del que farem uns i altres abans de l'última parada conjunta a l'esglesia de Sant Julià de Ribelles, enllestirem el que queda d'entrepà, ara, ja hi torna ha haver gana.

Un tram molt tècnic de baixada ens portarà a l'ermita i sí, són els nostres que ens reben amb tots els honors, la Quima, la Ket i el seu guia, el Joan, tots tres també estan fent quatre ganyips, i sí, la Ket recuperada del "baixon" i molto contenta, és una molt bona noticia.



Ens posem al dia, tot els ha anat rodó i han disfrutat de valent tenint amb el Joan un guia de categoria. Al coll de la Bassa, el grup es torna a dividir en dos després de compartir una bona estona tots plegats. Els més agosarats i més bona forma direcció al Bassegoda, els hi seria una bona aventura amb boira i molt de fred, la resta cap al cotxe encara que hi tenim una estona tot resseguint el curs del riu.

Trajecte tot de baixada per deixar anar les potes i acabant la jornada disfrutant de valent, fins i tot la Quima i la Ket s'apunten a córrer i a obrir camí, el Joan es queda amb en Campali, més enrere encara, la Mariona i quan els hi vé bé ens passen volant, el Pau i la Pilar.


No estar clar que no haguem d'obrir el frontal tot i que una vegada entrats a la pista hi tindrem més marge deixant enrere un tram espectacular pel costat del riu tot creuant-lo tot sovint d'una banda a l'altra. Estiro a les dues princeses que es fan una mica el ronso quan acaben les piles, però les animo a deixar-se anar pista avall.

Ho aconseguim, ens estalviem obrir el frontal tot arribant als cotxes on ja hi ha el Pau i la Pilar. Un altre bon feix de kms, de desnivell i de bones estones, ja ho sabeu, tot suma i la propera setmana veurem com ens portem ja amb un dorsal al pit, conscient de que queda molta feina a fer i moltes hores de dedicació amb un únic objectiu, amb pitrall o sense, que no és altre, el més important i que de moment l'estic aconseguint... DISFRUTAR.

Salut.