dilluns, 28 de maig de 2012

Zegama

Diumenge, 20 de maig 2012
Zegama (Goierri), Gipuzkoa
EUSKAL HERRIA


Per sisè any consecutiu, fem cap a Zegama, a cal José Miguel, la nostra segona residència al País Basc. Torno a encarar la marató d'aquest any amb la mateixa incògnita de l'any passat, sense saber si la correré, crec que estic al 50%, potser amb més possibilitats que l'any passat on va sonar la campana minuts abans de començar la final de la Copa d'Europa que guanyaríem. Aquest any, estarem amb les mateixes i esperem que el resultat de les gestions, in situ, sigui el mateix, el de poder córrer, el de tornar a guanyar la Copa d'Europa, ja en sabeu el desenllaç, encara que tornaven a coincidir els dos esdeveniments.

El divendres a mitja tarda ja som allà tot esperant la colla de Sant Sadurní que vindran més tard, en serem una catorzena i això fa que haguem de llogar tota la casa. En sóc l'encarregat, suposo que per antigüitat, de que per sopar no hi faltin els txuletons, els del País del Cava ja els esperen amb delit. En José Miguel ja està avisat i a fe de Déu que no ens decebrà. A la brasa, de 800grs.-1kg. cada un, amb l'ajuda del seu pare com a mestre de cerimònies i el nostre embadaliment veient la forma tan acurada en la manera de fer.


De tan en tan discutien de si posar una mena d'all i oli d'allà, "ponle más, que no", jajaja... amb la supervisió del pare allò no podia fallar, a més, fets a la brasa, guanyen el doble i fins i tot, es van avenir a fer-los una mica més, tot un sacrilegi allà dalt. L'èxit estava assegurat i hom ja desitjava asseure's a taula.

Abans d'atacar com Déu mana al txuleton ens esperava una truita de xixas, bolets de la zona, espectacular, de les millors que fa juntament amb la de bacallà i unes amanides, suposo que pels conills, jajaja..., pa torrat pel qui volia, el cava al seu punt de fredor, etcetcetc..., eps! i la foto de rigor de tota la colla abans de que cadascú anés a la seva.




Tothom va quedar satisfet, l'ambient va ser extraordinari i no cal dir que a mida que el sopar anava avançant, les tonteries i els riures anaven in crescendo. La tertúlia, obligada després de l'àpat ja amb el José Miguel entre nosaltres, era constantment regada amb cava i per gintònics, tot portat expressament per l'ocasió, i he de confessar, tot i no ser-ne un consumidor habitual, que el ritual i l'exigència per a preparar el combinat, eren dignes del millor local expert en la materia.

Abans d'anar a dormir vam marcar una mica l'agenda per l'endemà, alguns no havien estat mai per aquí, d'altres encara en desconeixien molts racons. L'Assumpta i jo els vam montar una excursió i també ens vam encarregar del dinar. Vaig deixar com a nom Jiménez i això es convertiria en una bona anècdota que tot i fer-los l'explicació, no em van acabar de creure. A la ràdio vaig sentir a dir, al Pàmies o al Monzó, que no donàven mai el seu nom per estalviar-se preguntes de "con e, como, Mon...qué?" i optàven per un nom més comú, no recordo si García, González, Rodríguez, Jiménez... donant aquests noms, no hi havia preguntes.

Plou durant tota la nit, plouria els dos dies, amb boira que no ens deix veure l'Aizkorri ni el Txindoki al matí, bé, ni al matí, ni a la tarda, ni al vespre, tan sols en alguns moments la pluja ens dona una treva que duraria ben poc. La visita al caserio d'Ezkio, és un èxit, tot molt ben muntat i molt ben atesos, a més, és el dia dels museus i el cost és de 0€. Per altra banda, els de Sant Sadurní queden contrariats de com un poblet de quatre cases pugui tenir una instal.lació com aquesta, amb un audiovisual de 1a., botiga, la visita guiada al caserio... i un poble molt més gran com Sant Sadurni d'Anoia, molt més gran, no hagi sabut prendre una iniciativa com aquesta aplicada al món del Cava.


Anem complint a la perfecció el timming que ens hem proposat. Després de la visita toca anar a fer el vermutet a Zegama on el poble ja hi bull l'ambient de cursa i on les cares dels cracks ja es comencen a veure. El Pol, el petit de la colla, té deliri per a veure al Kilian, però al matí no es deix veure i haurà d'esperar a la tarda. Per contra, jo ja començo a coneixer a força gent i de seguida em trobo amb l'Oriol Antolí que la fem petar, quina farra a Donosti que es va cardar la nit abans, mentre ens anem fotografiant ara amb l'un ara amb l'altra, mentre veiem arribar estorats, al tallafarrenc Jaume "Facundo" Soler, una visita inesperada ja que el feiem a la Costa Brava ... ai, l'amour!!!!. El Massa, la Sagalés, el Ramon Malcorra i la Maite de Zegama, el Jesús... les mateixes cares de cada any, on algunes ja han esdevingut en una bona amistat. Sempre intentes quedar bé i procures posar l'accent basc al paupèrrim castellà que sabem. És tan el meu interès,  que arriba un punt on confonc santsadurninencs amb bascos i a l'inrevès, és el cas del Josep i l'Helena que erroneament penso que són l'Urko i senyora, una bona planxa que ens prenem amb humor i que suposarà que per sempre més, el Josep se li quedi el nom d'Urko,  l'Urko de Sant Sadurní,  jajaja...


Si, veiem al Kuprika, la Gross, l'Oihana... la majoria ja volta pels carrers de Zegama, però el pobre Pol es queda sense veure al Kilian, eps! que a la tarda segur que el veus al brifing, coi de nano, jajaja... Ja és hora d'enfilar cap a Otzuarte, on el senyor Jiménez hi té taula encarregada per a 14 persones.

A l'arribada em faig el ronso, dic que s'avançi algú i dongui el nom de Jiménez, però ningú em creu i tem fer el ridícul, per tant em dirigeixo a la barra on l'expectació creix per a moments, serà veritat? serà una trola? "tengo reserva, a nombre de Jiménez, para 14", ... era cert i a més, havia funcionat, Jiménez, a la 1a., sense preguntes, cap problema. Encara riuen ara!!!!

Tornem a dinar de bandera, aquesta vegada tot regat amb txacolí on el Salvador n'és un autèntic mestre, no em feu dir quantes ampolles cauen, però de ben segur que no en són ni quatre, ni cinc, ni sis... la Venta està plena de gom a gom i ha estat un encert trucar i fer la reserva, a més, el propietari és molt trempat, em reconeix d'altres vegades i la fem petar una bona estona.


A l'hora dels cafès i aprofitant una escapada al lavabo, m'arribo a fora a veure el petit tram de cursa per l'endemà, on girem a l'esquerra i comença una dura pujada on, segons l'estat del terreny, tothom té dificultats per avançar pel fang. Em sembla que encara estar prou bé, tot i que, a hores d'ara plou amb força.

La tropa queda contenta tant de la visita al matí com del dinar i ara anirem cap al brifing que encara que cada any es diu el mateix, serà el moment clau per a veure si l'endemà puc estar en la línea de sortida. Més cares conegudes, més fotos, ara saludes a un, ara a l'altre, un no parar, però m'ho passo de 1a. El Kilian es fa esperar uns minuts i la xerrada s'endarrereix, a fora hi ha una bogeria per a fotografiar-s'hi i firmar autògrafs, el Pol aconsegueix les dues coses.




Després de la xerrada, más de lo mismo, ara amb un ara amb l'altre i jo que de moment continuo com l'any passat, sense saber si podré córrer. Però aquest any no estaré de sort i la cosa es complica per moments, no cal entrar en detalls, però la tecla de cada any, no funciona, potser la forta pluja l'ha deixat inservible, jajaja... Busquem alternatives, però ja em vaig resignant, de fet, l'he correguda quatre vegades, tot un privilegi, més una d'espectador, aquest any seria la segona, 4-2, no és mal resultat, han estat dos anys corrent, un d'espectador, dos corrent, un d'espectador, per tant, els dos propers anys tocarà córrer, jajaja...


Es fa tard i els de Sant Sadurní es queden a sopar a Zegama, mentre l'Assumpta i jo fem cap a Tellerine on ens espera una oradeta espectacular. Es cremen els últims cartutxos, però no correré. Els meus amics em prometen una última intentona durant el sopar encara que jo els faig desistir. Tampoc hi hauria sort.

L'oradeta ja ens espera i fins i tot el José Miguel, amb un mecaguendiez, maleeix la meva sort. Intentem  canviar de tema i així ho fem, amb la seva companyia i com sempre, intentant arreglar el País, els dos, el d'ells i el nostre i anant fent un petit seguiment de la final de la Copa d'Europa, on encara recordem el bé que ens ho vam passar l'any passat veient el partit allà casa seva. El cava no falta i el sopar torna a ser de bandera, ens aquests moments celebro no haver-me de preocupar per córrer l'endemà. Continua plovent, encara que aquesta meteorologia, a mi, em va de 1a., com el Barça, aquest any, va a ser que no.

L'Assumpta i jo toquem retirada quan arriben els primers santsadurninencs de Zegama, els altres ja els veurem l'endemà a l'esmorzar on acabarem de decidir on veiem la carrera, encara que nosaltres tenim prou decidit anar a Sto. Spiritu, faci el temps que faci.

La gent és prou puntual a l'esmorzar, continua plovent, no ha parat en tota la nit i ho continuarà fent tot el dia. N'hi ha que encara em diuen, intentant animant-me, que m'he lliurat d'una de bona, qui sap, potser era un avís de que avui no tocava, però després d'haver corregut fa dos anys amb mig metre de neu a dalt de tot, plovent i enboirat, jo el que hagués volgut haguera estat poder estar a la línea de sortida.

La pluja fa espantar als convidats i opten per anar amb l'Urko, el de veritat, a l'avituallament d'Ultzama, km.8'7 de cursa, poc abans de baixar aquell perillós prat i girar a la dreta per agafar un camí ample. A l'avituallament, poden apreciar les relliscades de practicament la totalitat de corredors. S'ho pasen pipa i encara riuen de les expressions i consells que la gent d'allà anaven donant als corredors... "coge hierba, coge hierba..."

Només el Carles s'ens afegeix per anar a Sto. Spiritu, no hi ha estat mai i no s'ho vol perdre, alhora que vol comprovar el, ... serà tant com diuen? Hi arribem d'hora, encara hi ha poca gent i tot just munten l'avituallament, però ja hi trobem a la Mireia Miró, al Kuprika i a la Gross, que es veu que al vespre hi va haver festival. Jo parlo amb la Mireia de com es troba de la lesió, de les ganes que tindria d'estar allà, ella que no ha tastat la Zegama, etcetcetc... al final en Kuprika i la Gross pujaran corrent, com a entrenament, a dalt l'Aizkorri.







Mentre fem temps, vaig amb el Carles a la cova de Sant Adrián, la passem i treiem el cap a l'altra costat, calçada romana, el camí del Calvario que puja a l'Aizkorri, l'oficial, etcetcetc... ens para una noia basca i la fem petar una estona tot comentant la jugada de que si los catalanes nos habeis invadido, eps! de bon rotllo, que pot sonar malament, jajaja... en aquestes que apareix un tio corrent tot equipat, és l'Iker Carrera, un altre crack de la muntanya que està entrenant per allà tot aprofitant la carrera. No vol competir tant i ha renunciat a córrer a Zegama tot preparant nous reptes, un paio trempat i amb un bon historial.

Tornem a Sto. Spiritu on hi hem deixat a l'Assumpta, els primers ja no poden tardar, i el Carles continua al.lucinat per  Sant Adrián. i per tot el fang que hem trobat en aquest petit tram, si, com gairebé sempre, hi ha moooolt de fang. Ara ja van arribant gent, segurament, molts, després de veure els corredors a Otzuarte, tiren amunt, ho tenen tot estudiat. Casualment hi coincidim amb el Miguel Arburua i l'Iñigo "Andasto", dos vells coneguts que estan seguint la cursa, en Miguel, entrenant i l'Iñigo, més d'excursionista, seguint a un familiar seu. Feia temps que no coincidíem i ens ha fet gràcia.

Cridòria, un puntet blanc sortint de la cova, és el Kilian, ja són aquí. Més cridòria, paren un instant a l'avituallament i amunt, agafant momentaneament i davant la sorpresa de tothom, la capdavantera en Luis Alberto Hernando, un paio de Burgos, que amb els pals que ha agafat a l'avituallament, puja a bon ritme, però amb no massa bona cara. El Kilian l'observa atentament, més sobrat, volen dir, ... on vas? clava la vista en el seu adversari i abans de perdre'ls de vista, el Kilian ja ha agafat el primer lloc davant el deliri del públic.



Així quedarien les posicions al final de carrera, de totes maneres, aquest de Burgos ha estat la sorpresa de la jornada. Ara ja seria un rosari de corredors, uns més bé, d'altres que ja van molt tocats, però l'animació de la gent, petits i grans, amb el full amb els noms a la mà, encara que continua plovent, esperona als corredors i els fa tirar endavant.

Mentre, a dalt del cim, els MalcorraTeam, ja han muntat l'avituallament, amb molts coneguts com el mateix Ramon i la seva dona, la Maite, el Massa, l'Yves, el James Soler i la Montserratona Sagalés, etcetcetc... tots bons amics, potser un any hi haurem de pujar a donar un cop de ma. A més ja els hi ha arribat el tàndem Kuprika-Gross, que fan les delícies dels assistents fent fotos a "diestro y siniestro" i la Mireieta que a hores d'ara, encara no sé com hi ha pujat.



Sto. Spiritu torna a fer patxoca tot i el mal temps i ja quedo mig afònic animant a la gent, sobretot quan vénen els coneguts. Moments d'emoció, estic disfrutant com si estigués corrent i no puc evitar el que s'em faci un nus a l'estomac, sobretot quan treu el cap el Sergi, a més, va dels primers, darrera l'Oihana Kortazar, la primera dona ... li està sortint un carrerón impressionant. Es mereix un dia així després d'estar molt parat a conseqüència del TOR. S'està guanyant el dret d'entrar directament, per crono, a l'edició de l'any que vé!!!!




El proper és l'Uri, que dir de la jovenalla, suposo que es pot dir ... amb la castanya que va agafar el divendres a Donosti, i avui donant el callo en una carrera duríssima, una carrera de campionat del món. Està fent molt bona carrera i no el veig massa amarat, alegre, com sempre és ell, riem, comentem breument la jugada i tira amunt.




El Tronja li trepitja els talons, es poden ajuntar i formar un bon tàndem, sempre és millor compartir kms. i més en aquestes condicions, i més, si són dues persones que es coneixen. El veig bastant fós, encara que el Dani enganya amb la seva corpulència, riem, no sé que em diu i tira amunt en busca de l'Uri.



El següent és en Jordi Flotats, també debutant en la prova. El veig mort. El feia darrera del Sergi però no ha estat així, el fang i les condicions han pogut amb ell. L'animo, li dic que mengi i begui, que els hi he de dir a aquesta gent que els ténen pelats de córrer, que ara vé un petit descans i ho aprofiti. Em renega del fang i, encara que jo sé que de fang encara n'hi ha per donar i per vendre, evidentment no li dic. A la segona part de cursa, encara que faci dos mesos que no plogui, sempre hi ha un fanguisser de por, sempre he pensat, amb conya, que per la nit i puja un camió a abocar-ne, jajaja...



Intento animar a tothom, però amb més enfasi als de casa nostra. Hi ha algun corredor que em saluda i no sé qui és, tots agraeixen les mostres de suport. Mica en mica ja anem tirant uns metres més avall, l'hora de tancament és a prop i ens acostem a l'avituallament, patint pels coneguts que encara no han passat.

Ara vé el Koala's, la seva cara sempre enganya, no saps si va bé o va malament o simplement va. Fa bon tàndem amb el Sebas Baca de Sant Sadurní, tots dos ja han fet la carrera i saben el que es trobaran, és un avantage.



El temps va caient, els minuts passen i l'hora de tancament de cursa està a tocar. Ja som baix a l'avituallament-control quan veiem aparèixer al Ppong amb la samarreta dels Tallaferrus. Un madrilenyu de pro que s'ha fet estimar per a tots nosaltres, de fet està més dies a Catalunya, i ara encara més, que a Madrid, i al País Basc, també s'hi escapa així que pot. En aquesta carrera ha fet de col.laborador, d'escombra, etcetcetc... és un veteranu que avui viu plenament la carrera intentant vènçer-la, com ha vençut la multitud d'entrebancs que li ha presentat la vida. Se n'estar sortint, com avui, hi té l'Angel-A de la guarda al costat i això sempre dona tranquilitat. Li sobren uns deu minutets, en pot tenir prou, però haurà de seguir lluitant.




A un quart d'una en punt, el control tanca i les escombres tiren amunt, n'hi ha que se salven pels pèls, els esperono que no perdin ni un segon al control si nó ja no els deixaran marxar. Són implacables. Encara falta a passar l'Isma i l'Angela, no ho hauran aconseguit, encara que l'Angela, pel seu compte pujarà a l'Aizkorri. De ben segur que tots dos tindran una nova oportunitat, Zegama, és agraïda, eps! però si ha d'anar amb els deures fets, en això si que no perdona.

Ja tornem a Zegama, continua plovent i el Kilian ja fa estona que ha arribat, primer, seguit, a no massa distància, pel de Burgos que ha pencat de valent, menys de 4h., espectacular, no ha batut el record per poc, però de ben segur que la meteorologia hi ha tingut a veure.


Anem a fer un mos al Txandon, estem secs i tenim una mica de gana. Allà ens retrobem tota la colla que ja fa estona que la volten. Han decidit tirar avall a les dues i parar a dinar pel cami. Nosaltres encara ens quedarem per a veure arribar, si més no, als que coneixem. Veiem al Sergi, espectacular, estratosfèric, plaça segura per l'any vinent, és un dels pocs privilegiats que ho podran dir, 4h.56', no fa falta dir res més.

Al cap d'uns moments, per l'altaveu informen que els familiars del Sergi Cots no es preocupin, que tot està bé ... ???? ostres, que haurà passat? jo l'he vist entrar bé, ell m'ha vist i al seu cosi li ha agafat la ma. No ho dubto i em planto a la Creu Roja, "soy familiar", jajaja... el veig assegut i bé, però amb un tall al genoll al caure i picar en una pedra, el típic trau penso jo. M'en vaig tranquil, encara que després sabrem que el prenen a l'hospital de Zumarraga, que li cauen vuit punts, etcetcetc... un bon record que després a casa seva li han de tornar a obrir la ferida que s'ha infectat, tornar a cosir i uns dies de repòs. Una autèntica aventura, però aviat a punt per a tornar a donar guerra.


Amb l'Assumpta dubtem de si marxar, no para de ploure i ens estem agobiant una mica. La parella del Dani, l'Anna ens salva i tots tres esperem a la parella feliç. Si, finalment entren tots dos junts, el Dani i l'Uri, l'Uri i el Dani, contents, satisfets, han disfrutat, com dirien ells, com a porquets. La fem petar, quatre fotos, però de seguida marxen per a no agafar fred, no val a badar i convé posar-se a aixopluc.



Ara si, decidim tirar avall, ja estem tips de tanta aigua, els de l'Aizkorri encara no han arribat, com d'altres anys que la feiem petar amb el Massa, amb l'Yves i companyia, avui, pel temps, hi han estat més estona a baixar. Ens perderem l'arribada dels que queden, però el Massa més tard, via mòbil, ens posa al corrent de tot, el Koala's ha acabat amb el Sebas, i el Ppong, també ho ha aconseguit, l'abraçada amb l'Alberto Ayerbe, director de cursa i amics, a la seva arribada és de les que fan història. Enhorabona a tots.




Novament ha estat un cap de setmana extraordinari, sempre és un plaer tornar allà dalt, estem com a casa, ens acullen com a la seva pròpia família i hi tornàrem sempre que hi puguem.  Independentment de si corro o no, bé, millor si corro, que el pobre Pol i la resta, s'ha quedat amb les ganes de veure'm a patir, jajaja... passar uns dies allà no té preu. De ben segur que l'any que vé hi tornem, novament tota la colla, la casa ja torna a estar llogada per a tornar a passar uns dies inoblidables, amb l'Urko, el de Zegama i el de Sant Sadurní, amb el Jiménez, amb noves excursions i noves anècdotes que van engrandin el nostre viatge a Itaca. D'això es tracte.

Osasuna.

6 comentaris:

Ppong ha dit...

Amigo, Bodi:
Muchas gracias por tus palabras y por esta crónica tan entrañable.
Para mí, ya sabes, es un alegría veros y hasta poder daros juego, aunque sea arrastras.
No recuerdo una Zegama más "épica" que esta. Quizá la del 2010, aunque, bien pensado, cada una tiene su punto. Es lo que tiene de fantástico esta carrera.
Por otro lado, todos los amigos y compañeros, tanto si llegaron como si no, estoy seguro que se dejaron la piel para hacerlo. También es lo que tiene esta carrera, que das todo lo que tienes, y si no tienes nada, se nota más...
A mí, lo del Sergi, me ha dejado desarbolado... ¡qué tío! Pero, ¿Y lo del Koala? Con el genol desafinado y ahí está completando. Y la pareja del "fuerte y el flaco", ¡quéeeee!
Y todo el Malcorra Team...
Un gran abrazo, campeón...

Ppong ha dit...

Se me olvidaba... ¡Qué gran euskadiko kultural tour!: Txuletón, txakoli... ¡mmmmm!

txus ha dit...

Bodi! Fa goig llegir-te tiu!!
Zegama es una asignatura pendent, aviam si l'any que ve....
Després de pair les teves paraules, encara tinc mes ganes d'anar-hi.
Molts ànims, no sabia rés del tema del club.
Una abraçada.

bodi ha dit...

Crec que sou una mica exagerats en el tema, però de totes maneres agraït de saber que hi ha gent que es distreu una estona si pasa per aquí.

Ppong, estoy de acuerdo de que todos dan el máximo y si no Zegama no perdona, ni las escobas tampoco, jajaja... "el fuerte y el flaco", me has hecho pensar, jajaja...Sergi, Koala's, tu mismo, todos chapeau. La kulturaltour, obligada, sobretodo la gastronómica!!!! si además corremos ya es la hóstia ;-) ah! el Malcorra Team, come aparte, con ellos al fin del mundo!!!!

Txuss, cert, Zegama la tens pendent, qüestió d'apuntar-se cada any i... que toqui!!!! Lo del Club són coses que pasen, que hi farem. Ens veiem a la propera!!!!

Salut.

Luigi ha dit...

Bodi, que el Luis Alberto Hernando no és cap desconegut ni revelació!!! Corre amb la Selecció aragonesa i actualment ja té un gran palmarès. Sense anar massa lluny a finals de l'any passat va intentar el rècord de l'Aconcagua

Malauradament, és guàrdia civil :D

bodi ha dit...

Luigi, ho desconeixia, a tu et sona més perquè a aquelles terres hi tens tirada, jajaja... no obstant considero que va ser una sorpresa que li donés tanta batalla i no sé si estava a les apostes guanyadores, encara que sent guardia-civil, no crec que estigués massa ben vist, jajaja..

Salut.