Roses (Alt Empordà)
Si, al final em decanto per a Cap de Creus i deixo l'opció d'anar d'animador als 7cims. El que té aquest esport, és que passes de veure'ho tot negre, a començar a veure la llum a mida que van passant les hores, i si, a Sitges no vaig acabar massa bé, però els números deien que no havia anat pas tan malament, tot era qüestió de cap i per tant m'arriscaria anar a Cap de Creus amb el perill que suposava una altra "patacada". El fet de ser una marató nova, per una zona prou gratificant a nivell paisatgístic, el retrobament amb una part dels Tallaferros, les condicions meteorològiques que pintaven poca calor i temperatura ideal per a córrer, van fer acabar-me de decidir el mateix dijous al vespre, per l'opció empordanesa.
La sortida és a les 9 del matí, per tant com ja va sent habitual toca matinar, encara que no tant com d'altres vegades, la crisi, també ha arribat a la logística pre-carrera i les matinades en els dies de cursa ja formen part de la jornada. Retrobament amb gent coneguda, els Artigas, els Campal, els Juanlus, els jovenívols de Ses Illes, els Mesi-team, etcetcetc ... tornem a estar com a casa, un dels principals motius d'haver escollit aquesta cursa, encara que per gent coneguda, als 7cims, que vist com va anar, la propera vegada, caldrà preparar-los a consciència ja que la gent, això d'anar a caminar ja és història, va a saco.
Em sobte trobar-m'hi també l'Anna Junqué, la benvolguda Caloreta, és tota una sorpresa després de tanta inactivitat, en poc temps s'haurà cascat dues maratons procurant mica en mica tornar a agafar la forma. També hi ha algun correcat més que no conec, com en Sarcel i Cuca amb qui coincidirem en un petit tram de la cursa.
Els primers 2kms. són per a dins el poble per tal d'estirar el màxim possible el pilot abans d'enfilar el primer corriol, ja que compartim carrera amb els corredors de 24 i 12kms., una bona munió de gent que fa entretingut el començament encara que no et puguis fiar de cap ritme ja que n'hi ha que acabaran ben aviat. A 5' els dos primers kms. i a 6' el tercer, sempre picant amunt, ja vaig prou bé encara que desitjo que el corriol arribi aviat i així començar a caminar.
He perdut al Marc Campal i no sé veure la samarreta vermella per a ubicar-lo, tampoc la blava de Missis Poch, així que, ja en fila india, enfilem el primer corriol a un ritmet prou còmode per a no patir-hi, dret, pedregós on ja et permet veure les primeres vistes, un aperitiu del plaer visual que ens espera, tanmateix, la parella de Tallaferos, n'estic ben segur que més d'hora que tard, acabaran agafant-me.
La badia de Roses, espectacular a mida que es va guanyant alçada, res, només uns minsos 250m., però ja n'hi ha prou per a xalar de les perspectives, encara que en cursa poc es poden gaudir. Aquesta primera rampa dura poc, un mal comptat quart d'hora per a fer el Puig del Massot i baixar pel Pic de l'Àliga, metres abans del cim, alhora que ja deixem enrere als de la cursa de 12kms. que ells si faran el que resta de pujada. Una baixada tècnica, dreta i perillosa on les relliscades sovintegen, la terra, et fa relliscar molt i més d'un s'emporta un ensurt. Als pocs metres de la baixada, hi ha una munió de corredors, un ha pillat de valent i hom intenta socòrre'l, benes, manta tèrmica, mòbil, un que el coneix, etcetcetc... inconscientment, a partir d'aquí, tothom ralentitza la marxa, talment quan veus un accident de cotxe a la carretera, encara que això dura poc i en poca estona la gent torna a deixar-se anar.
Un petit tros de pista ens porta a un nou corriol, aquest més planer però igual de pedregós, i d'aquí al primer avituallament tot creuant la carretera. Ni rastre dels Tallaferros, per tant continuo la marxa novament en fila india tornant a pujar pel Coll de Sant Genís, una pujada no massa exigent però que fa que es torni a guanyar alçada i que les vistes tornin a reeixir. Pots veure la gent de davant a varis metres en un tram de ziga-zagues, per un moment em ve al cap el primer coll del Tor, que aixecant la vista del terra, veies la munió de coloraines enfilant la muntanya. Per darrera continuo sense distingir la taca vermella o blava i intento no buscar més encara que en cada corba hi existeix la temptació, encara que em sorpren, si no vaig errat, de l'endarreriment del Marc i la Laura.
Arribats a dalt del coll, ara acomiadem als de la cursa de 24kms., a partir d'ara, tots els que ens trobem serem de la marató. Nosaltres continuem la pujada després d'un petit descans, la temperatura és bona per a córrer, està núvol i no fa massa calor, a part, a dalt, l'aire es fa sentir amb ganes. Sembla que estiguem a dalt després d'uns 10kms., no estem massa més per a sobre dels 600m. encara que la sensació sigui de que estiguis més amunt. Abans de fer la carena, la part més tècnica del recorregut però alhora la més espectacular, ens avança en Rafa Rodríguez de Figueres, un dels que s'havia quedat a ajudar al malmès corredor. Això l'honora, doncs anant dels primers no va dubtar en cap moment de desconectar de la carrera i ajudar a un company.
La carena és un puja-baixa constant, amb algun tram fins i tot de grimpadeta que em va xalar d'allò més. De moment les sensacions són bones després de molt de temps de no disfrutar-hi i no m'estic penedint en cap moment d'haver escollit aquesta opció encara que de tan en tan, i tinc un pensament per la munió de coneguts que estan als 7cims.
Ja veiem les runes del Castell de Sant Salvador a tocar, Sant Pere de Rodes, a sota, encara no es deix veure. Les vistes continuen sent impressionants, Port de la Selva, Cadaqués ... per a quedar-s'hi hores i gaudir del paisatge, una meravella. Passem les runes i ja enfilem corriol avall, hi ha pota, el tram m'agrada i em llenço amb l'ànim d'anar avançant corredors.
Abans d'arribar a Sant Pere, i enmig del corriol, m'hi apareix en Jaume Soler, convalescent d'un esguinç i màquina de fotos en ma. Creuem unes paraules i unes rialles, per estar tan fotut, deu ni dó el tram que s'ha polit, jajaja... Aquesta baixada dura poc, és curta +-1kilometret abans d'arribar ara si a l'esplanada del Monestir de Sant Pere de Rodes on ja hi ha el gruix de la claca amb el capi Artigas al capdavant, guardant pota pel proper cap de setmana a França. Baixo ràpidament les escales, saludo a la gent i continuo avall sense entretenir-m'hi.
Ara el monestir ja es deixa veure amb tota la seva grandesa i espectacularitat, i passem per al costat, per una pista encimentada que ens porta a un altre avituallament, abans de tornar a perdre alçada i tornar a anar cap a mar. Novament un corriol tècnic després d'hidratar-nos, ara més llarg però igual d'exigent que ja em prenc amb una mica més de calma, ja que tot just portem en prou feines una dotzena de kms., deixant que d'altres portin el ritme, un ritmet molt còmode que vaig seguint sense problemes.
Entrem al poble de Selva de Mar, no coneixia pas aquest poble i per un moment em penso que estic al Port de la Selva. M'ajusto el portabidons que fa estona em fa la punyeta i per una via verda, 2kms. aproximadament, ens apropem al Port de la Selva procurant mantenir un sostingut ritme bisonte, aquell que em costa tant però que encara aconsegueixo portar-lo amb dignitat.
Port de la Selva, de nou un avituallament, diguem-ne que justet, aigua, isotònic, platan i poma. Serà la línea que hi trobarem, a no sé que tots els calers de les inscripcions, 50€ per barba, es facin servir per permisos de Parc Natural, etc... penso que en aquest aspecte no han estat massa encertats, sobretot en els dels pobles on la logística ha de ser més fàcil pel suministrament, per contra, penso que estan ben col.locats i afortunadament, d'aigua no en falta. El poble el veiem poc, i pràcticament al primer carrer a ma dreta ja enfilem carretera enllà direcció Cadaqués.
No hi he trobat als suporters, que hauran esperat a que passés l'últim corredor tallaferrenc, és bona senyal perquè vol dir que vaig prou bé, i dolenta perquè el Marc o la Laura van prou endarrerits. Un kilometret de carretera, que em sobra, i ens tornem a emparrar muntanya amunt, per una pendent que sense ser exagerada ja et torna a fer suar de valent, en aquest tram, sóc superat pel Correcat CuCa, va a bon ritme i no hi ha manera de seguir-lo.
Una pujada dividida en dues parts on a Mas Bufadors hi torna haver-hi un punt d'avituallament. Afortunadament la calor no apreta encara que sembli que es vulgui aclarir i començar a aumentar la temperatura, però de moment es va mantenint prou bé, encara que procuro sortir sempre dels avituallaments amb el bidó prou ple d'aigua per a poder arribar amb garanties al següent punt.
Els kilòmetres van caient, mentre acabem la segona part de la pujada on em crida l'atenció la gran qüantitat de vaques que hi volten en diversos punts del recorregut, potser n'hauria de ser normal, però a mi em sobte una mica. Ja som dalt el cim del Puig Bufadors, torna a tocar baixada, una baixada novament tècnica i llarga fins arribar a Cadaqués, en alguns trams per dins una espècie de riera on hi trobem uns ciclistes mig encallats. Hi ha molta pedra i torno a deixar que el de davant marqui el ritme fins arribar al poble, on ara si, ja hi torno a trobar la claca a l'entrada del poble, posant-me al dia de les incidències de la carrera, amb un Juanlu que sembla no peta massa fi i que el tinc a uns 10' davant meu. Per darrera, en Marc i la Laura a un quart d'hora aproximadament uns dels altres.
No m'hi encanto massa i faig un glop de coca-cola fresqueta que m'ofereixen abans de creuar tot el poble entremig dels turístes que en queden ben estorats. Ara si que gaudim de la bellesa que ens ofereix Cadaqués amb tota la seva plenitud, un lloc realment per a quedar-s'hi. Un nou avituallament arran de platja abans de deixar el poble ens fa tornar a tocar de peus terra i deixar-nos d'orgues per a submergir-nos novament en la carrera.
Ràpidament deixem el poble rera nostre alhora que tornem a guanyar alçada. La mirada al poble que deixem és incontenible, és com dir adeu Cadaqués, alhora que sembla que el cel es vulgui aclarir i el Sol vulgui començar a escalfar de valent, de fet ja tocaria, som al migdia i si no hagués estat pels núvols que hem tingut fins ara, la carrera haguerà estat molt més dura.
El terreny torna a picar amunt, seran aproximadament 3kilometrets abans no tornem a baixar. Passem per Mas Baltre, un mas en plena restauració però que majestuosament s'alça contemplatiu sobre Cadaqués, una joia. Avituallament líquid que ens ofereixen unes noies preparades amb una ombrel.la que de moment ténen plegada. El temps ens continua respectant tot i els intents de sortir el Sol, encara que ja comença a fer una mica més de calor.
Ara si, 3kms. més de pista després de deixar enrere un bon tram de corriol "enganxadillu" encara que més planer, passant per Mas d'en Figa, aquest, si abandonat i enderrocat. Estic veient que la cursa es pot dividir en dos trams, el primer fins Roses-Cadaqués, més tècnic, i el segon de Cadaqués-Roses molt més corrible, amb bons trams de pista per anar ràpid i guanyar força temps. Les vistes també són millor en el primer tram, encara que en el segon també podem gaudir de l'entorn. En aquest aspecte, és una cursa 10.
No cal dir que en sóc més enamorat del primer tram, l'he disfrutat més, en el segon, gens favorable a les meves característiques, encara puc solventar la papereta i en cap moment em deixo anar del tot. A ma esquerra encara es pot veure Cala Montjoi i el Cap de Norfeu, a la dreta més muntanya que deix entreveure d'on venim i el tomb que hem fet.
Últim avituallament a la Falda del Puig Alt, al mig del cami, pràcticament en l'últim repetxó, a poc més de 5kms. pel final, encara que ens diuen que és un pèl més curta. No m'hi entretinc, ara si que el Sol vol començar a sortir i la calor ja es fa sentir. Omplo mig bidó i faig milles tot treient el cap per la darrera dificultat del dia deixant-se intuir novament, la badia de Roses.
Baixada tècnica per a després tornar a planejar novament i tornar-se a endinsar en una nova riera que de cara avall ens portarà a l'entrada de Roses. Abans haurem passat per uns Dòlmens i la Creu d'en Cobertella. Feina feta, noto que he encertat la decisió de venir a l'Empordà encara que no em puc oblidar dels meus amics 7cimerus i alhora de la meva experiència la setmana passada a Sitges. Avui ha sortit bé, el temps ha acompanyat i m'he sentit amb forces durant tota la cursa. Una bona dosi de confiança cara a Zegama i Berga.
Creuem la carretera, vaig sol i enfilo novament la mena de moll que hi ha al port, ara la calor apreta però ja som a lloc i encara he aguantat amb els manguitos fins al final. Alfombra, micro, més bona cara encara que no ho sembli. M'espera n'Oriol Antolí, carrerón baixant de les 5h. i el Juanlu també volta per allà entrant 19' davant meu, no hi ha dubte que la segona part l'ha beneficiat més a ell que a mi.
Al final 5h.32' en el lloc 69, sshhh, jajaja... sense fer un "carrerón", però torno a estar al lloc que em pertoca, a mitja taula-una mica menys. Vé l'Alvaro que ha entrat amb la Mesi, 4h.45', segona dona i la fem petar amb l'Albert, 4h.19, "palabras mayores". Avui no hi podem estar massa estona voltant-la, però mirem d'esperar i veure com entren el Marc i la Laura.
Aprofito, mentre, per anar al cotxe a canviar-me i l'Assumpta es continua quedant tirant fotos. Veig al Marc de resquitllada i pràcticament no li puc dir res. Per la Laura ja hi tinc més temps una vegada canviat i la puc esperonar en els seus últims metres, ella ha patit més a la primera part que a la segona.
Encara fem un queixelada abans de tornar a la carretera i cap a casa, tothom té pressa i no podem compartir un dinar d'aquells memorables, però de ben segur que el proper està al caure. Tornarem a compartir i a passar-nos-ho d'allò més bé. Segur.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada