dijous, 3 de maig de 2012

HTBCN

Dissabte, 28 d'abril 2012
73 kms. - 10h. 49' 30
Sitges (Garraf)


He estat dubte fins a última hora, per res en especial, per cap problema físic, encara que no sé si el cos s'ha recuperat bé de la pallissa de Mallorca, però si, per una falta de motivació alarmant. Estic un punt saturat i a més no és un any en que les coses vagin massa bé, en molts aspectes, no tan sols en l'aspecte de córrer. N'hi ha que ténen mania en els anys de traspàs, aquest ho és, i de moment, ja han passat prou coses com per a donar-los la raó.

Tot i les pegues, procuro trobar prous motius com per estar a la línea de sortida i dissabte al vespre, després d'estirar les cames pel Port d'Aiguadolç i anar a buscar el dorsal, procuro deixar els trastos apunt per què no em faci mandra l'endemà ... anirem a Sitges. Penso que a mitja tarda ja puc estar i feina feta, faig la "curta" de 73kms. i no pas la llarga de 107kms., és la millor decisió que he pres en molt de temps. Qui sap si torno a trobar el feeling perdut des de fa molts dies i puc tornar a gaudir de la zona, de l'ambient, de la companyonia i de la carrera.



Arribem encara fosc i negre a Sitges, són un quart de set del matí i la plaça de la Fragata, sota l'emblemàtica església sitgetana, ja bull. Ja coincidim amb prou cares conegudes, gent que ens veiem d'una setmana per altra, d'altres, després de que faci temps que no coincidíem, gent d'arreu, del sud i del nord, de l'est i de l'oest del nostre País, barrejats amb algun estranger que aprofita l'avinentesa per afegir-se a l'esdeveniment, els que fan la curta i els que fan la llarga, tots preparats per a sortir a les 7 del matí.



Fotos que inmortalitzen el moment abans d'entrar al calaix de sortida, en serem una bona colla, gairebé uns tres cents en cada prova, que abans de començar, hom aprofita per explicar les seves batalletes, sobretot, les de la setmana passada a Mallorca. D'altres, gaudint del moment després d'un llarg període sense coincidir, com per exemple el Sioux, el Xeix, els Terés, la Montse i l'Enric Terricabras, el Xavi Coll i el Hanrath, l'Enric Sabaté, el mateix JBallesta, els Sella i la Rosa, el Paco Robles, l'Escute, etcetcetc...

La sortida d'avui serà una mica caòtica ja que al cap de vint metres, ja pujant les escales de l'església ja es formen les primeres cues. S'estira una mica la filera per la platja de Sant Sebastià, abans d'arribar al port d'Aiguadolç, on es torna a formar el segon tap abans de baixar les escales.



Ens tornem a estirar creuant tot el port, passant pel costat del camp de futbol i travessant la carretera ja enfilant l'urbanització de la Trinitat, cau de prou personatges coneguts com el mateix Bakero si no vaig errat. A la que tornem a agafar un corriol, que ara si, ja ens portarà definitivament muntanya endins, es produeix el tercer i últim tap de la jornada. Ha estat poca estona des de la sortida però entre una barreja d'escales i carrers asfaltats ja hem guanyat una alçada considerable i les vistes de Sitges ja fan patxoca.


He sortit amb el JBallesta, però penso que poc em durarà la companyia encara que tot pujant la Creu de Sant Isidre el vaig tenint a la vista. No m'hi capfico, en sóc conscient de la seva bona forma i jo procuraré anar prou còmode per a no perdre-hi bous i esquelles. Arribem dalt el cim per un corriol costarut i ara toca un descens prou fàcil per continuar ficant-se mica en mica dins de la cursa. Trams en fila india, sense nervis, anant molt còmode i deixant que la gent de davant marqui el ritme, no vull gastar ni un gram més de les forces que pugui tenir, que no sé quines deuen ser.

Arribant al primer avituallament després del cami de la Fita, km6, el Jordi ja en fa via ... el vaig tenint per aquí. Carreguem una mica de forces i continuo cami, ara per una llarga pista, sempre picant avall, amb la primera dona de la llarga, la Varane, i fent la goma amb la primera dona de la curta, la Bàrbara Sagi. Estic content ja que feia molt de temps que no anava amb cap de les tres primeres dones d'una cursa quan abans era el més habitual, així que no vull perdre l'estela de la Varane i compartim un parell de kms. a bon ritme fins arribar a l'alçada del Ballestita. Allà formem un grupet numerós on també s'hi afegeix la Bàrbara tot fent via cap a la collada de Vallgrassa, km12 on un nou punt d'avituallament disgrega el grup.

Continuo fent cami ara si amb el Jordi Ballesta, primer per un cami poc corrible per dins una riera, després un nou tram de pista, pujem un turonet, tornem a baixar, de nou un tram de pista asfaltada per tornar a pujar a un punt elevat ... afortunadament, el temps ens respecta i els manguitos no fan nosa, estar mig ennuvolat, fa molt de vent en punts elevats fins l'extrem de tenir la sensació que d'un moment a l'altre et pot arrencar el dorsal.

Tot pujant la Morella arriba a la nostra alçada un corredor que diu conèixem del Tor, es diu Santiago, jo no el conec i tinc la impressió de no haver-lo vist mai, i no se li acut res més que dir-me que al Tor va quedar davant meu ... ??? quedo una mica sorprès i no sé que dir-li, si contestar amb un et felicito fill o amb un vete a tu pueblo. Sóc més diplomàtic i li dic que quedar davant meu no costa pas gaire, va, home, va. Ell tira endavant i amb el Jordi ens fem un tip de riure després de la situació una mica kafkiana.



Pocs metres abans d'arribar a dalt el cim de la Morella, un dels punts més alts del massís del Garraf, 593m. i amb el vent encara ben viu, ens atrapa el Tamayo petit, la fem petar breument i al no acompanyar massa el quedar-se aturats tirant fotos, en Jordi i jo fem via. Portem un bon traç, fins i tot penso que anem un punt massa ràpid, però a partir de Begues, tornant ja cap al nostre destí, ja ens deixarem anar, si més no jo, el Jordi no crec pas que acabi el gas.

Tram tècnic de baixada, tinc el Santiago a tiro i veig que no baixa massa bé, nosaltres amb una mica de tap per a no poder avançar fins que hi trobo el forat i m'hi llenço ... zas! potser no faré res més de bo, però em vé de gust treure unes quantes enganxines encara que el plaer em duri el temps que tardi en aplanar-se el perfil. En tinc prou amb 2-3kms. per a treure a tothom de roda fins a tornar-me a deixar anar, tot esperant al Ballestita quan el terreny va perdent desnivell. Tot i que la foto no ho indiqui, durant vint minuts-mitja hora, m'ho he passat d'allò més bé.



No queda massa per Begues després de deixar el fondo del Teix, però abans haurem de tornar a pujar, de fet, la cursa és un puja-baixa constant. En Mans Sella va arribant a la meva alçada mentre el Jordi s'adelanta uns metres. Tornem a baixar abans d'entrar en un carrer d'una urbanització, girem a ma dreta per agafar novament un corriol, més cami, ara planer, de ritme bisonte que declino amablement, tornem a entrar, ara si, al poble creuant la carretera per a sobre d'un pont. Carrers de cases unifamiliars, poca gent voltant pel carrer, són les 11 del matí, o sia 4 horetes clavades quan entrem al pavelló de Begues, km.30.

A dins hi trobo al JBallesta que ja porta un plat de macarrons i va a per un altre. Jo em situo, començo a grinyolar i no vull presses. Si, cau mig plat de macarrons, mig gel, un ibu ... el pavelló és ple, hi volten les dues primeres classificades de les dues curses que continuen sent la Varane i la Bàrbara, ara ja ens dividirem els de la curta i els de la llarga. També hi ha algun abandonament, més d'un, gent amb problemes, d'altres simplement ja en tenen prou.

Després d'un quart-vint minuts, el Ballestita ja em fa pressa, grrrr!!!!, però li compro, sortim junts, ara hi ha un bon "pepino". Recordo el trajecte de l'any passat on vaig afegir-m'hi amb la 3a i el Tamayo, una dura carretera de ciment que ens portava a dalt d'una pedrera, però res més lluny de la realitat, ara ens fan pujar per un corriol obag prou distret, però igual  d'empinat com per, a les primeres de canvi, ja perdi al JBallesta.

M'entretinc amb dos corredors que em venen per darrera explicant aventures dels Sables i l'Antàrtida, aquí el més tonto fa rellotges, penso, aquest duet es desfaria tot just a l'arribar a dalt i començar la baixada, encara que han pujat prou bé, al mínim descens tiren la tovallola.




El cim del Montau, és un cim lleig, tanmateix és el sostre de la cursa, 657m., el dia continua essent lleig, encara que hi ha hagut un intent per arreglar-se, torna a fer vent i el dia es torna gris escapant-se alguna gota encara que no anirà  a més. Olesa de Bonesvalls és el nostre proper objectiu després de no encantar-nos massa en aquesta talaia mediterrànea, el descens per unes llargues i inacabables pistes, ens portarà finalment al poble del Penedès on ja m'espera l'Assumpta després de tornar a casa i haver-me deixat a Sitges.

Km.39, 5h.26' de cursa, ara entre punt i punt, he de comptar una hora i mitja, una referència que em va força bé perquè estem parlant de desnivells i distàncies similars. A l'Assumpta l'acompanya una coneguda amb els seus dos fills que també fan el seguiment de la seva parella i pare. Tots quatre aniran compartint els diferents punts on ens hi poden veure, entre tots dos, potser ens portem un quart d'hora, per tant, el seguiment el poden compartir perfectament.




A l'avituallament hi trobo en Ballesta que tampoc m'havia tret tant, m'espera i tornem a sortir junts tot arribant la segona i tercera dona amb molt poca diferència. La Bàrbara Sagi, després de Begues, ja s'ens ha fet fonedissa i deu anar primera destacada. Mica en mica vaig quedant despenjat i el Jordi fa cami tot just quan el terreny torna a empinar-se. Són quarts d'una i la calor comença a treure el nas, res exagerat però ja fa més bo i les hores de cursa ja les començo a notar començant a patir per un terreny trencacames de veritat.

Vaig alternant amb algun corredor però ja sempre a la meva. Després de tornar a arribar dalt d'una pujada es torna a iniciar un dur i llarg descens per dins d'una mena de riera. Una riera inacabable, terreny ideal per gent que tingui pota, penso en el mateix JBallesta que amb el seu ritme matxacon va obrint forat, dubto que el torni a veure. En aquest tram em passa força gent, gent, que moments abans,  els havia deixat endarrerits, però ara en un terreny més favorable per a ells, em tornàven la revenja degut sobretot a la meva mandra de posar el motoret en un tram per esgarrapar minuts i metres en el trajecte.

Can Mitjans, per sota la carretera que va d'Avinyonet a Begues, km.50, 6h.57', nou avituallament i efectivament l'Assumpta em diu que el JBallesta ja ha tirat endavant buscant un bon temps. No em sorpren i ha fet bé, ja començava a ser una càrrega per a ell.




Ja començo a anar tocat, ja no sé que agafar i començo a estar-n'he cansat, però em queda poc més d'una mitja marató i el meu objectiu és arribar ja que em trobo prou bé tret del cansament de la cursa, res que no sigui normal però comprobo, decebut, que la meva capacitat de patiment no millora amb el temps. El Hanrath, arriba a l'avituallament i declino la invitació de continuar amb ell, jo quan convingui em deixaré anar i no vull fer anar malament a ningú, per tant, quan em sembla continuo la meva marxa.

Més pista, més corriol, més pedra, més pujades i baixades, em queda com a màxima dificultat pujar a Can Grau, el meu proper objectiu. A poc de començar la pujada m'atrapa en Tamayo petit, no l'havia vist des del cim de la Morella, m'esperona encara que el meu ritmet és molt feixuc i la pujada s'em fa llarguíssima. Afortunadament, la calor no ha anat a més i sembla que torna a nuvolar-se.

Can Grau, km.58, una hora i mitja més, 8h.31' i de nou els meus suporters m'esperonen, ara si que es pot dir que les dificultats s'han acabat i que ben aviat tornarem a desfer el camí en els seus primers kms. de cursa, on aquesta vegada es transformaran en els últims, repetint el recorregut a l'inversa.





La mateixa rutina, arribar, fitxar, saludar, menjar quelcom i marxar. Continuo fent mala cara, totes les bones sensacions que han durat gairebé fins a Begues s'han esvaït i ara, ja fa estona, em torno a retrobar amb la part lletja de les curses, quan no disfrutes, quan ja n'estàs fins els deixonses, quan no hi ha res que et torni a donar aquella xispa perduda ... però avui no defalliré, l'estòmac aguanta, les cames i genolls també i a mitja tarda, com havia previst, ja s'haurà acabat i procurarem estar satisfets de la feina feta.

Torno a enfilar el cami en la seva part final del recorregut, ara per una trialera molt pedregosa, afortunadament sempre picant avall i ens esforcem una mica per a mantenir-hi un trot digne, el suficient com per arribar a l'alçada de dos corredors i instal.lar-me en el seu vagó. En poc més de mitja hora, fem cap un nou control, un control de luxe amb el Victor-Go de col.laborador i el Polvorilla que ha repassat les marques. Ja no m'hi vull entretenir massa, només penso en acabar i continuo la ruta.

Novament el terreny pica amunt, però amb la quarta dona i la seva parella, dos bisbalencs de l'Empordà, procuro no perdre-hi roda. Ens queda tornar a pujar a la Creu de Sant Isidre i repetir, en sentit contrari, els 5kms. que ens separaran de l'arribada. Ara qualsevol repetxó ja és un suplici encara que em vaig distraïent amb les magnífiques vistes que ens ofereix aquest punt privilegiat.



Abans d'arribar a dalt els deixo fer i em presento al peu de la Creu de Sant Isidre tot sol. És un lloc agradable on els caps de setmana hi deu haver-hi un bon grapat d'excursionistes, a més, si et distancies un xic de l'indret, les vistes sobre Sitges són espectaculars.

Ara si, una llarga baixada pel cami de la Fita ens tornarà a portar a Sitges. Uns 5kms. per a gaudir i saborejar, dins el que cap, el fet de veure la cursa ja al sac.  De tornada pel corriol joguisser, primers trams de carrer de l'urbanització de la Trinitat, i tornem a creuar la carretera, ara ja pel nostre compte per un pas de vianants, encara que un voluntari estar a l'aguaït. Passem per davant del Melià Hotel, de nou pel camp de futbol i de l'Hotel Estela ... ja hi som.




Entro amb un altre corredor sense massa ganes per a guanyar-li una posició, ja tan em fa, l'única qüestió és que ja s'acabat l'aventura despres de 10h.49' , a 14' minuts del Hanrath, a 20' del meu company de Vilafranca que amablement ha volgut esperar-me,  a 22' del Tamayo petit i a tres quart d'hora del JBallesta i del Mans Sella. La Barbarà finalment ha guanyat amb 9h.43' a vint minuts de la segona.



Estic ben amarat i no faig bona cara, estic cansat, molt cansat. Busco una cadira on seure, el JBallesta ja  ha jalat i es torna boig buscant les claus de la moto, al final estarà molt de sort ... se les ha deixat al pany de la moto!!!! i tot estar intacte, segurament a Sitges estan per a altres coses, jajaja...

El Hanrath també estar menjant un plat de macarrons mig adormit, li tocarà esperar al XColl. Jo estic esgotat, estic cansat de córrer, dic, mentre s'escapa alguna llàgrima galta avall. Estic esgotat física i mentalment i segurament hauré de fer un reset ja que des del TOR que pràcticament no he parat. No estic massa motivat i no sé si podré acabar les sis curses que em falten per acabar la temporada, ho decidiré al dia dia, Guardiolejant una mica, estic buit i m'he de tornar a omplir, les cares a les fotos ho diuen tot i jo el que pretenc "només" és disfrutar i passar-m'ho bé. Estic segur que ho tornaré a aconseguir.

Salut.

5 comentaris:

Oriol ha dit...

Felicitats Bodi per la cursa. Realment a Begues feies molt bona cara, suposo que a partir d'aqui et vindria la devallada. El reset es mes mental que fisic. Sort i anims

massaguer ha dit...

Bodi ets un fenomenu que va més ràpid que el temps,doncs al 28 de maig encara no hi hem arribat...

bodi ha dit...

Gràcies Oriol, estic segur que si, avui a Cap de Creus, les coses ja han sortit més bé. Hi persistirem.

Gràcies Massa, arreglat ;-)

Salut.

Francesc ha dit...

Ets un crack Bodi i segur que tornaràs a omplir el dipòsit en breu. No et perdrem mai de vista peto azul!

bodi ha dit...

Gràcies Fos, ja veus els aprenents ja passen als mestres, jajaja... llei de vida. M'alegro que t'hi hagis enganxat i tu passis també com em sembla.

Salut.