dimecres, 9 de juny de 2010

Sant Salvador de les Espases

Divendres,4 de juny 2010
Esparreguera (Baix Llobregat)



Trobada en qüestió per a fer-li un petit homenatge al "bou ferit del joc de l'oca", el mític Pausident, organitzada com no per uns altres mites, els Koala's.
En principi hi havia organitzada una cronoescalada, però de la primera llista en van desaparèixer una bona part dels membres, lesionats, molèsties, d'altres en recuperació, mandrosos i algun assenyat que havia decidit descansar una mica en vista de la tralla duta fins ara. Tot i així cinc valents van fer front a la dura crono, la resta faria de cleca en el punt intermig, d'avituallament i posterior lloc on hi sopariem tots plegats. Els cinc valents per a deixar-hi constància foren l'Alba, l'Oscar, Malfietenapoulus, Carletes i un clàssic, en Pedro. Són els que sense cap mena de dubte més es van guanyar el sopar.


Jo hi arribo prou d'hora per pujar-hi caminant des de La Puda, una excursioneta de mitja hora fàcil de fer. A dalt ja estar tot preparat i la logística ha treballat de valent per a tenir-ho tot a punt. Resta esperar els que han de pujar corrents i que han de continuar cap a Puigventós on hi ha la línea de meta per després del reagrupament tornar cap al "camp base" on els hi esperarant bones menges i bon beure.



El gran Guido també ha pujat en plan relax amb la Mireia, ja que tampoc s'han volgut perdre el show. Aquest li té guardada una bona sorpresa per en Pau doncs li fa entrega d'una safata de pernil, el que li va mancar a Can Bellver en la marató del Congost i on la llegenda urbana diu que un gos se'l va cruspir.


Xerrameca i aventuretes entre völl i völl tot esperant els herois que han culminat la crono tot començant a caure el dia, tot començant a fer foc el cuiner oficial Sergi i inesperadament acompanyats per una escola que ha vingut a posar un ciri a la capella tot cercant la sort necessaria per a passar la selectivitat.









La brasa va fent la seva feina, els corredors ja són tornats i ja es pot seure's a taula. Una sala-refugi sense llum i tothom amb el seu frontal fa que això no suposi cap traba a una vetllada magnífica i alhora es visqui una escena si més no, curiosa, afortunadament els estudiants ja han marxat. Pràcticament ho deixem tot net i és que en sabem de quedar bé, jajaja... més batalletes i aventures envolten la taula, riures i més riures a mida que va passant l'estona i segurament que no ho fa l'aigua, jajaja...





S'estar fent tard i comencem a recollir , però encara queda temps per la penúltima, a fòra sota les estrelles i la muntanya de Montserrat, al fons, un castell de foc vés a saber a on, milers de llums als nostres peus, diguem que hi ha una mica de contaminació lumínica, jajaja.... mirem si veiem algun o.v.n.i però no hi ha sort, em penso que els únics o.v.n.i.s que hi ha som nosaltres. Algú que ja comença a badallar i l'endemà toca diana per anar a la feina. La vetllada ha estat genial i com a tal l'acabem en plan "cumbaià" amb la mítica cançó de l'hora dels adeus! només sabem "l'estribillu" i ens partim el cul de riure, d'això es tracta si més nó.





Ens ho hem passat de conya, no cal dir-ho i falta ben poca cosa per muntar una trobada així, tot i que els koala's s'ho han currat una vegada més pujant genero. Em rigut i aixecat els ànims d'en Pau, d'això es tractava, i també dels convalescents Papiol i Korfbaler que feia temps que no veia i del Guido que ha fet un "alto en el camino" per tornar amb més embrenzida, del Sergi idem del mateix, és que aquests cracks!, el Manolito que aquest dissabte li canviarà la vida, el sempitern Pedro que s'apunta a un "bombarderu", al "zegameru" Orzo que encara hi estar flotant, a l'Oscar que continua fotent-li canya a tot el que es mou, al XMartorell, enciclopèdia geogràfica del nostre territori, Malfietenapoulus de Calaf que també va voler ser hi present amb les seves bones cames, en VTorres que al seu ritmet s'acopla al que calgui, al Carletes rei de reis de Montserrat si ell no coneix un corriol, una agulla, un itinerari.... és que no existeix! A l'Alba i la Mireia, també grans en aquest esport de la muntanya, a la barrufeta i a la dona del Papiol (ostres, he fallat, no recordo el nom!), per aguantar les nostres animalades i al GRAN KOALA'S, Raül, per ser el cervell d'aquests siderals. (Espero no haver-me deixat ningú, no m'ho perdonaria!!!!)


Ara, si, la gent ja retira, només quedem quatre guerrers per a fer-hi l'última i passar balanç de la trobada. Ja és mitja nit i encara toca baixar a La Puda per anar a buscar el cotxe, en Malfieten i jo tirem en aquesta direcció i la resta cap a l'altra banda, direcció Vallès, on també hi ténen els cotxes. Al final tot xerrant resulta que dels que quedem, alguns amb molta pota, sóc el que té millor marca en mitja marató i marató, jajaja... no ho haguera dit mai, mira que sou dolents, jajaja.. QUE N'APRENGUIN !!!!

Salut.

6 comentaris:

Carles Martorell ha dit...

Bor relat bandidu bodi...jajaja!!!

collons ara em deixes amb l'incognita de quina marca tens en mitja...no se puede permitir, eh, eh...jajaja!!!!

Malfieten ha dit...

Jajaja!!!
Gran crònica bodi !
I que bé qe ens ho passem...

Carles, uns "tiempassos"..., per mi que ha trobat una drecera per fer una mitja :-)

Xavier ha dit...

Genial el teu toque final al Koala emb el temps en mitja, ja, ja, quin riure, el tio no s'en sabia a venir, trinxat va quedar el nanu apart de que anava, ejem, una mica taja...

Hi tornarem !

bodi ha dit...

Ostres, jo que em pensava que eren marques mediocres, jajaja... el que va quedar ben parat vaig ser jo, doncs us creia amb més pota, jajaja...

Koala's, ja teniu objectiu 2011, jajaja...

Salut ;-)

Raül ha dit...

No t'has deixat a ningú!!!
Ara la propera la meva graduació =) Ja estic planejant la logística per dur-ho tot a Sant Jeroni. Que no falti l'Assumpta!!!

Tens la pota llarga llarga nano! De mamar bé que en sabem, i de córrer hores també, però de fer-ho ràpid no sé pas!!!

Merciiiiiiii

bodi ha dit...

jajaja... gràcies a vosaltres Raül per muntar aquests "eventus", jo també espero que no hi falti l'Assumpta a la propera, ja la farem pujar, ja.

Salut i a cuidar-se.