dissabte, 12 de juny de 2010

Puigmal

Dilluns, 7 de juny 2010
Queralbs (Ripollès)
24'3 kms. - 5h.30'


Ja feia molt de temps que hi havia l'assignatura pendent de pujar al Puigmal, una muntanya de les clàssiques i més significatives del nostre País. El passat dilluns s'em presentava l'ocasió i no ho vaig dubtar. En poc menys de dues hores em presentava a Queralbs preparat per iniciar l'aventura, amb una mica de respecte i molta il.lusió d'aconseguir l'objectiu.


Tenia gana d'alta muntanya i avui s'em presentava l'ocasió en una sortida relativament fàcil però que en el segon tram era desconeguda per a mi, així com malauradament, el meu relatiu desconeixament de la zona.

No obstant si un tram el tinc pamat és el magnífic corriol que bordejant el cremallera, fa cap a Núria. Ara arreglat i modificat en algun tram on s'hi pot triar varies opcions, opto per la més gratificant i agraida. El corriol s'empina d'un bon principi, però la trescada ja la disfruto des del primer moment, gaudint de la muntanya amarada d'aigua i amb les característiques olors i sorollets que produeixen els diferents animalons que envolten el trajecte.


El camí no té cap dificultat, si més no el fet d'anar guanyant mica en mica alçada. La comoditat i coneixament d'aquesta primera part de l'itinerari, fa que em distregui tirant fotos i probant la nova càmara, ja hi haurà temps d'anar per feina, de fet el temps que tardo per arribar a dalt, així ho demostra, però avui no hi ha pressa ni hi ha horaris, simplement, de reüll, tenir una mica de noció del temps i de la situació.



Arribat a Núria, una Núria deserta gairabé a les 9 del matí. El dia s'aguanta i a estones fa bon sol i caloreta, tot i que també s'atisben alguns núvols i boirotes un xic desafiants. Sense parar-mi massa estona aprofito aquest tram de descans per menjar una miqueta sobre la marxa i entrar breument a l'ermita de Sant Gil, sempre val la pena encomenar-s'hi una mica per si un cas, jajaja...

En el segon tram, Núria-Puigmal, ja m'és desconegut, però les indicacions d'un treballador em fan ràpidament agafar el corriol adient per iniciar l'ascensió. No estar massa ben marcat, però ho trempejo prou bé i de vegades l'instint rovellat de muntanya que encara dec guardar, m'indica el cami correcte, d'altres, al ser dilluns el trajecte ha estat prou trepinat el dia abans i hi ha trams prou reconeixibles, sobretot al creuar alguna congesta de neu.


Encara hi ha força neu i a mida que vaig guanyant alçada, els gruixos aumenten, sense dificultar el camí i no essent obstacle per continuar cara amunt. L'airet és fresquet i les boirotes hi passen amb prou rapidesa. Estic ben acompanyat pels isards, mitja dotzena, tots juntets i amb una facilitat per moures, envejable. També m'hi acompanyen un parell de marmotes amb uns xisclets d'espant a la primera vegada, jo amb el bastó de muntanya preparat per si algun animaló s'acostava més del compte, jajaja... tot i que segurament ells són més porucs que jo mateix.


Guanyo alçada, 2.500 -2.600 - 2.700, les vistes són espectaculars i aprofito de tan en tan per a parar-mi un momentet per gaudir de l'espectacle i continuo pensant amb la neu que encara hi ha per a tot arreu. Ja gairabé hi sóc, la direcció és la correcte i l'altimetre em diu que ja sóc aprop, he d'arribar als 2.910m. per aconseguir l'objectiu. El tram final, més pelat i amb gran varietat de corriols que tots conflueixen al mateix lloc, al CIM DEL PUIGMAL.



Fa un vent empipador i fred, però hi ha varios racers de pedra per a quedar-s'hi una estona. Fotos de rigor i un altre most mentre decideixo la següent opció, la de continuar i fer el pic de Segre, Finestrelles, pex., o tirar avall tot xino-xano. No conec massa la zona i tot i que teòricament és facil de seguir, tinc els meus dubtes, a part de que el temps sembla embolicar-se.

Un muntanyenc apareix procedent de Fontalba i ell segueix ruta, però ho continuo no tenint clar i decideixo tirar avall per on he vingut. Tot i això m'hi estic una estona més al cim per a seguir-li la traça amb la mirada, per si en una altre ocasió m'hi decideixo.

Molt content d'haver-me tret l'espineta del Puigmal, desfaig doncs el cami de pujada fins a Núria novament, aquesta vegada amb un pelet més d'animació que aportava una carretada d'avis alemanys. També desfaig camí cap a Queralbs on ja m'hi trobo algun excursionista que va per amunt, jo ja he fet la feina. A Queralbs hi faig un most a can Litus, on "mano-mano", l'amo i jo la fem petar mentre em cruspeixo unes bones menges. En definitiva, magnífica sortida, relativament aprop de casa i que ens permet passar un dia de muntanya en tota la seva essència i espectacularitat per als qui ens agrada gaudir-la.

Salut.

5 comentaris:

Malfieten ha dit...

Ei ! jo no baixo de 1h30' en mitja marató però havia pujat al Puigmal !!! jeje

Salut !

bodi ha dit...

veus com mica en mica tot s'assoleix, jajaja...

Salut ;-)

Jordi Ballesta ha dit...

Bona sortida Bodi, enveja em fa poder fer sortides d'aquestes entre setmana, que és quan es gaudeix de veritat, per cert, veig que vas tirant de bastons...

Luigi ha dit...

Bona sortida!
Doncs serà la teva primera ascensió, però no la última, n'estic segur, doncs és una muntanya "fàcil" però que enamora, sobretot si no trobes ningú al cim (p.ex. a les tardes dels dies entre setmana). Jo no et dic quantes vegades hi he pujat -perquè ara ja no ho sé, jajaja- i encara continuo amb ganes de seguir pujant o voltar per allà!!!

bodi ha dit...

Jordi, d'enveja, no sé, ja que si em puc escapar els dilluns és perquè estic en una ERE, o sia que més val tenir feina, potser. Els bastons em fan bastanta nosa, però quan vaig sol en prenc un, més que res per si tinc problemes amb algun gos, vaca, cavall, etc... quina fauna, jajaja...Ens veiem divendres!

Lluís, segur que no serà l'última i tot i trobar-me amb un excursionista uns moments dalt el cim, vaig tenir molt de temps per a mi sol ;-) Hi tornaré, segur, i procuraré fer-hi una volteta una mica més larga.

Salut.