dilluns, 14 de juny de 2010

Gallina Pelada i Rasos de dalt

Dissabte, 12 de juny 2010
Rasos de Peguera (Berguedà)
18 kms. - 4h.10'


Sortida que no estava prevista, ja que en principi havia d'anar a Cavalls del vent, però una forta rebrincada al turmell la setmana passada arribant a Queralbs, em fa desistir molt al meu pesar degut a la kilometrada que m'esperaria +-90kms. i la durada de la sortida, unes 18-20h. Després, havent vist fotos i les corresponents cròniques penso que la decisió va ser tot un encert, ja que la primera part de la travessa estava impracticable d'aigua i fang i amb tota seguratat que no n'haguera sortit viu.



Afortunadament, a Berga hi ha una "trobada esporàdica", que ja me l'havia mirat de reüll temps enrera, però la coincidència amb Cavalls, m'ho feia impossible. Em vé com anell al dit per no perdre pistonada per mitja-alta muntanya amb la possibilitat de "desplomar la Gallina" a un ritmet assequible i que em servirà per veure l'evolució del turmell de cara la setmana vinent, Olot-Núria-Olot.

Des del 20 de maig de 2007 que no trepitjava aquestes terres, en el que va ser malauradament l'última edició de la marató, massa temps per no aprofitar ara aquesta sortida guiada per l'Sting, un berguedà de cap a peus que coneix pam a pam el territori. Per altra banda la possibilitat de trescar per sobre els 2.000m. "pelant" la Gallina i pujar Rasos de dalt que sempre se m'havia atrevessat en cursa, feia encara més atraient la sortida.




Tothom en grup llevat quan el terreny s'empina on cadascú agafa el ritmet més còmode, fent de tan en tan algun reagrupament per tornar a reunir el grup. La paret d'en Ferrús, majestuosa, regalimant aigua arreu, és l'inici de la dura pujada a la Gallina en el seu primer tram. Pujada tranquila, constant, fins arribar a dalt el coll on girarem a la dreta, per anar deixant enrera la vegetació a mida que anem guanyant alçada on cada vegada més, el tram de rocam és més evident.





Última reunió abans de carenajar i fer cim on les vistes són magnífiques i per un moment, penso en els "cavallers del vent" que d'una manera o altra estan a l'altra banda de la carena trescant de valent. Darrer esforç abans de fer cim, la Gallina Pelada de 2.317m., on semba que una mica de boira ens vulgui fer la punyeta, però al moment, podem inmortalitzar, tot el grup, la nostra conquesta. La fem petar breument amb uns excursionistes que pugen per l'altra banda, però la fresqueta i l'hora d'esmorzar que s'apropa, fa que no ens encantem massa i aviat tirem avall, direcció al refugi d'Ensija on hi farem "un alto en el camino".




Havent carregat dipòsits, cadascú amb la seva dieta particular, des de barretes energètiques a fuet, entrepans, pernil, gominoles per anar picant, tot regat amb alguna völl, aigua, algun suero de taronja, recuperations, etcetc... continuem camí tot buscant la canal que ens durà a la font del coix després d'una llarga i tècnica baixada que encara estar més malmesa amb la qüantitat d'arbres caiguts i arrencats per les últimes nevades i ventades.




Encara hi trobem alguna congesta de neu que segurament hi té els dies comptats, tot i que..., això ens permet fer servir la tècnica del culenbagen encara que algun crack li agafen cagarrines i al no portar dodotis doncs opta per a fer-hi una bona volta, jajaja... ;-)



Arribats a la font del coix, en Pedro i en Manels opten per baixar per la Figuerassa, baixada de 1a., molt tècnica i segurament avui en no massa bon estat. La resta, optem per pujar a Rasos de dalt tot i la dura pujada que ens espera, però que ens portarà directament als cotxes i no farà falta després tornar a pujar a buscar-los. Una pujada que en les tres edicions de la marató havia llepat degut a la calor a l'hora de passar-hi, però avui la temperatura pinta més bé, és més d'hora i no porto tants kms. a les cames. És l'hora de donar guerra, mateix pensament que l'Orzo que també li té ganes a la ditxosa pujada. Pintures de guerra, bona hidratació a la font, un gel, picar una mica i amunt. El Guido, sobrat, es permet fer unes sèries, i el duel Orzo-bodi, estar servit, jajaja.... crec que al final es pot donar per empatat ja que tots dos arribem junts, tot i que de resquitlló veig com va treient la llengua, blanc de cara i fent algunes ésses, jajaja...



N'Sting i la Mireia, van més al darrera, ja no coincidirem fins als cotxes, tot i esperar-los a Rasos de dalt, 2.077m., ells fan via per un altre corriol. L'últim cim del dia amb els tres protagonistes i el "black" que ha fet anar de corcoll en Guido, ara amunt ara avall, fent-lo anar de bòlid tota la matinal. Ens hi estem una bona estona, tot fent-la petar creient veure arribar la parella Sting-Mireia, però no seria així i enfilem avall, ja pensant, com així va ésser, que ells ja estarien als cotxes.




Per acabar la jornada i ben trobats tots de nou a Berga, amb l'incorporació del dormilega Isma, una mica de "sessió tècnica", per avaluar la sortida i comentar la jugada, on com no pot ser d'una altre manera, les bromes i rialles estan a l'ordre del dia així com a futures sortides i reptes particulars que comentem tots plegats.

En definitiva, una bona sortida pel berguedà recordant vells temps de quan la marató de Berga, això si, a uns altres ritmes que són d'agraïr i que et fan disfrutar encara més de la muntanya i que m'ha servit per anar sumant, uns kms. més, unes horetes més, i uns desnivells més de cara al 16J, com l'estudiant que no sap mai el dia de l'examen si ha estudiat prou, tampoc sé si n'hi haurà prou, però "d'estudiar", estudio. Ah!, el turmell, tot i que encara una mica inflat, ok!

Salut.

6 comentaris:

Raül ha dit...

Aquests dies són els millor per gaudir del paisatge i de la companyia. Ja n'hi ha prou de dies per anar amb el peu al coll!

Per cert, molt bohemi se't veu amb la voll i les ulleres fines jejeje

Isma ha dit...

Bodi ets tremendu! ;)
Si no ens veiem abans, que vaig molt bé per terres vasques!!!!!

bodi ha dit...

Tota la raó del món, Raül, i la cervesa, doncs ja ho saps, beguda oficial i recuperadora on n'hi hagi, jajaja....

Isma, encara falta un mes, coi d'home. Vagi bé Cap de rec i a veure si dones una alegria a l'afició, jajaja...

Salut.

orzo ha dit...

Ep Bodi, m'agrada molt el teu blog, excelents descripció de la sortida per la Gallina.
Vinga, fins aviat, AUPA!!

Xavi Vilanova (orzo)

Anònim ha dit...

Ep Bodi, m'agrada molt el teu blog, excelents descripció de la sortida per la Gallina.
Vinga, fins aviat, AUPA!!

Xavi Vilanova (orzo)

bodi ha dit...

M'alegro que t'agradi, a veure quan inaugures el teu ;-) Vagi bé per Cap de rec.
Salut.