dijous, 3 de juny de 2010

7Cims

Diumenge, 30 de maig 2010
58 kms. - 8h.17' 58
Torrelles de Foix (Alt Penedès)


Quan al 2006 la participació en aquesta marxa era d'una seixantena de participants, poc ens podiem imaginar que quatre anys més tard s'arribaria als gairebé cinc cents inscrits, un centenar més que l'any passat i és que no hi ha cap dubte de que aquests tipus de probes han agafat una embranzida inimaginable fins el punt de que si no estàs a l'agüait en moltes d'elles s'esgoten les inscripcions en poques hores. Per altre banda el fet de compaginar els marxaires amb els corredors ho trobo força interessant i atractiu i apel.lant a la cultura esportiva i muntanyenca són absolutament compatibles.

De ben d'hora fem cap a Torrelles, car la sortida és a les 6h30' i ha calgut matinar d'allò més. Entre l'increment de participants i un major pes del poble de Torrelles, ha fet canviar lleugerament el recorregut, sobretot en l'inici i final, aquesta vegada començant i acabant al poble.



Ben aviat la plaça queda farcida de corredors-marxaires per recollir la documentació i fer-la petar mentre no arriba l'hora de la sortida, les preguntes dels desconeixedors del terreny, projectes, comentaris de les últimes curses, salutacions aquí-allà, fotos per doquier, etcetc... un bullir l'olla que fa passar el temps sense adonar-te'n. Últimes consignes per part de l'organització i amb el coet de rigor es dona per començada la setena marxa dels 7cims.


Ara no negaré que l'objectiu d'avui era baixar de les 8h., per mi la frontera del bé i del mal, si es baixa de les 8h. quedes dels trenta primers i si no doncs anar sumant depenent del temps. L'any passat 8h.12', fa dos amb el komando ponent 8h.32' i en el 2006, 7h.57'. Un objectiu a l'abast ja que em crec més en forma i amb molts més kms a les cames que en altres edicions, conec bé el terreny i . . . . veurem el que passa.
Per altra banda hi ha un segon objectiu que comença quan acabar el primer i és fer novament la segona part de la cursa per acumular força kilometratge pel gran repte de l'any, l'EHUNMILAK !!!! , en total em poden sortir de 80 a 90 kms., tot el dia trescant !!!! Objectiu, 7cims i mig !!!!

Encara que ho sembli no em capfica massa el crono, és més per curiositat, per tenir referències, per saber on sóc i el que em queda, i considero que és important, de fet procuro tenir-ho tot arxivat per a futures edicions de qualsevol cursa que torni a repetir. A més avui, amb aquestes petites modificacions, sobretot els 2 kms. finals que quedaran quan altres anys ja estaves a l'arribada i els petits escurçaments durant el recorregut per no modificar el kilometratge i sigui el mateix d'altres anys.


Durant la cursa aniré pràcticament sol, no he quedat amb ningú i si que comparteixo trams amb uns i altres però sense cap compromis i tothom a la seva. Es corona el primer pic, el Clapí Vell en poc més de mitja horeta i hem pogut coneixa les primeres modificacions del circuit, ara, però, ja serà el de sempre, tret de la part final de cursa. Xerrameca amb un i un altre i anant cremant els primers kms., els primers minuts, les primeres hores.



Pla de Manlleu, lloc de referències i petit avituallament, ara sé que tinc una hora fins a coronar el Montmell per terreny trencacames per pujar a la part final al cim, que tot i no ser el més alt si és el més llarg i més tècnic del recorregut. Voltarem tot el recorregut just per sota els 1000m., abans d'encarar l'ascensió pròpiament dita hi ha un bon avituallament sòlid per agafar-hi forces, on m'atrapa el gran Jordi Martí, zegamero de pro i que s'adormit i ha sortit des del darrera de tot trobant tot l'embús hagut i per haver. Tot i aquest greu entrebanc acabaria en segona posició !!!!, tota una màquina !!!!

Corono a l'hora convinguda, sobre el plan previst, quan el sol, tot i no ser encara les nou del matí, ja comença a escalfar. Un tram força tècnic, baixada perillosa i a fitxar, c-2. Ara be un tram força maco, a l'ombre del mateix Montmell tot i que per l'altre cara que ens portarà, després de pujar el coll de SMarc, a unes pistes que tot i corribles són prou trencacames com per a deixar-te ben baldat. L'avituallament somniat al coll de la torreta, amb buti inclosa dins la parada tècnica obligada, tota mena de beure, tot tipus de fruita i fins i tot t'hi poden fer un bon cigaló.




Tot i les bones menges i l'amabilitat dels voluntaris i públic que s'hi concentra cada any en aquest punt, punt per altre banda llaminer per a deixar-ho estar si estàs ko tècnic, ens hem de tornar a posar en marxa. Valoració ràpida de la situació que ens porta de moment si fa no fa dins els plans previstos. En mitja horeta ens cruspim dos cims més, el Montagut i el Formigosa, drets però curts, suficientment explossius perquè et surti l'home del mall, afegint-hi la calorada que ja es deix sentir a a questes alçades de cursa, portem gairabé una quarentena de kms. i més de cinc hores de trescamenta i mica en mica en mica el cos ja ho va notant. En Ardillita m'atrapa abans de coronar el Formigosa, amb el seu ritme bisonte va obrint forat i només el puc seguir amb la mirada, un altre diesel.

Sobrepassat aquest punt, més tram trencacames encarant ja les últimes dificultats del dia, Puig de Solanes i el Puig Castellar, aquest darrer km.45. Els temps són pràcticament idèntics als de l'any passat però per anar bé, hauria de treure una mica més de temps tenint en compte que al final hi he d'afegir el tram nou de dos kms. tot i que durant el trajecte ja els van compensant. Sota el Castellar hi torna a haver-hi un bon avituallament, coll de carbons, on hi arribo ben estabornit pel sol, amb indicis de rampes per tot arreu i amb poques ganes de cremar els últims cartutxos, si és que encara en queda algun a la recàmera. No estic per tirar coets i el cap em comença a fallar. Els objectius comencen a estar en entredit. No em vé d'un minut, m'assèc i em prenc el meu temps per a recuperar-me coca-cola en mà.


Una de les màximes ultrafondistes, és no perdre massa temps als avituallaments, si pot arribar a perdre minutades i ara jo n'era un mal exemple. Encara no vull tirar la tovallola i encara ho tinc a l'abast tenint en compte que ha passat el pitjor i el terreny, excepte un petit tram, ja pica cara avall. Ara bé una forta baixada, nova en aquesta edició que ens portarà cap a Penyafort on ja li veurem les orelles al llop. Fins i tot la forta baixada s'em fa feixuga, per pista lletjota, dreta, corrible cent x cent si hagués ganes i guanyar temps, però em sembla que ja m'ha passat l'últim tren. Tan sols quan corrioleja una mica torno a revifar-me tot i que "la suerte, está echada".


En 7h.06' afrontem l'últim repetxonet del dia, queden 8kms., dos de pujada, la resta, ara si de cara avall fins l'arribada. Coll de Sapera, darrer control c-6, gairebé impossible baixar de 8h., m'haguera pogut pendre un gel, la bala de la recàmera, però en desisteixo, i ara, no sé perquè, per això els portem, coi d'home !!!! Estic molt cansat i terriblement acalorat, res em refresca, ni la remullada de fa uns minuts a la riera de Penyafort, fa molta calor, però penso que l'any passat també en queia una de bona, però no recordo que m'afectés tant.

Baixada fins les Dous i dos kilòmetres bordejant la riera que ens portarà a Torrelles. Trajecte prou maco però extremadament descuidat i brut, poden ésser un paratge magnífic on pasar bones jornades en família, de fet encara hi veiem alguna "peña" prou agoserada ben instal.lada. En aquests dos kms. definitivament m'abandono a la meva sort i pràcticament els faig tots dos caminant, però sorprenentment no m'adelanta ningú i de refilo procuro tenir la situació controlada. Petit embolic per trobar l'arribada dins el poble sense passar d'aquí per entrar definitivament a meta.



Al final, doncs 8h.17'58, cinc minuts més que l'any passat, però casualmnt la mateixa posició, 42è., tampoc és cap catàstrofe, però no era el que buscava i aquest esport sòl ser bastant just, si et deixes anar, malo, si penques, anem bé. L'Ardillita per ex. que m'atrapà pujant el Formigosa, 7h.56 (p24) amb el seu motoret, de fet tampoc és tan, tan sols haguera hagut de sacrificar-me una mica més, però el cap, com quasi sempre és el que mana.

No tarda massa en arribar en sioux, company correcateru a qui tampoc li anat massa bé, fent també més temps que l'any passat. La fem petar una estona i ja es pot veure que no estic per massa òrgues i que el segon objectiu del dia s'està convertint en una quimera. Decidit, no vull fer-mi mal, unes butllofes, que hi són, com a excusa i un no saber que vull anar a buscar fent 10 o 15 kms. més, tampoc eren els previstos, em fan tirar la tovallola i que els 7cims i mig passin a millor vida.

La cervesa em refà una mica així com un tallet de truita en l'avituallament d'arribada i decidim apropar-nos a coll de Carbons per acabar de veure el pas d'en Xeix i en Nil's. L'Assumpta porta dos dies fòra de combat i no cal passar-se gaire. La fem petar una bona estona amb els voluntaris, alguns coneguts nostres, mentre el reguitzell de marxaires més que corredors a aquestes alçades de cursa, van passant continuament.



Després de saludar i animar-los pels 12 kms. que encara els hi queden als nostres dos protagonistes, ja enfilem, ara si, camí cap a casa en una jornada on el despertador a sonat a les quatre de la matinada !!!!

Salut.

4 comentaris:

Malfieten ha dit...

Encara no en tenies prou ? Mira que som exigents !
Vinga que portes tans kms a les cames que els patxis "van a flipar" :-)

Salut !

bodi ha dit...

... per això m'he pres el dia lliure avui a SSalvador de les Espases, jajaja.... no es pot matar tot el que és gras!, però mira que ens ho hem passat de conya, en aquests "eventus", la gresca estar assegurada!

Salut.

Malfieten ha dit...

I tant !
Per cert, et dec pasta...

bodi ha dit...

hosti, si, 5 € eh, cinc eurus, eh! , jajaja... ja ho trobarem.
Salut ;-)