Diumenge, 17 de maig 2009 - 5h.52' 09
Sort (Pallars Sobirà)
La veritat és que encara estic ben baldat del diumenge, sobretot després de la petacada tot baixant ja al final de cursa, se'm va pujar el bessó al clatell degut a la caiguda i al desgast físic i encara el tinc adolorit, el demés quatre rescades de res, xapa i pintura, que hi farem.
Va ser un cap de setmana fantàstic, per a carregar-hi piles i una marató de 1a. divisió, que de ben segur dintre de poc ja estarà a l'èlit. Bon ambient, bona cursa, bona senyalització, bons avituallaments....en definitiva, tot el que corredor i busca i que gràcies a gent com el Robert tenim el gust de disfrutar. Si tot això ho amanim amb el toc de l'Abuelo, l'èxit estar assegurat. Ah!, les Volls a dalt del pic de l'Orri, per a llogar-hi cadires!!!!
Molta gent coneguda a la xerrada de la cursa del dissabte,fet que comporta inevitablement el repàs de les batalletes viscudes des de la darrera trobada. Per altre banda també anem ampliant el ventall de coneguts i cada vegada la llista s'engrandeix, fet que com he dit mil vegades, per mi és el millor premi d'aquests actes.
El sopar, molt correcte, fa que les batelletes continuin aflorant a la taula. El menjador, és ple, essent ja tot un èxit. Després del cafetonet de rigor amb dos "monstres" com són el Pep Artigas i el Joan Llopart, toca anar al jaç, no a dormir, ja ser que no ho faré, però si a descansar per l'endemà. Si afegim la consecució de la lliga per part del Barça, fa que la nit sigui llarga i sorollosa a Sort.
Bon ambient a la sortida, últimes consignes per part del Robert, i a la "fenye". Començo amb un "trote cochinero", anar fent ja que això serà molt llarg i cal no fer el burro, fòra de la cursa de l'Alba la setmana passada, el meu entrenament és 000000000!!!!!!!
És una cursa d'anar fent. Tinc la sort de no anar mai sol, fet que fa que no em deixi anar i sense massa dificultat al principi puc anar seguint el grupet propici per mi. Hi ha el Guillem, que es pot dir que fem tota la cursa junts, anant fent la goma, ara tú, ara jo. Una noia de Castelldefels, l'Olga, que amb el seu ritmet constant fa que sense voler formem un bon grupeto. Així passen els kilòmetres, enmig de fantàstics paissatges, travessant pontets sobre aigues enfurismades, prats verds esperant ésser trepitjats, corriols ombrívols que serpentejen la muntanya.
Arribats al cantó, 2h18', toca avituallar-se com cal, doncs encara queda molta cursa i els desnivells que ens hi esperen encara seran més accentuats. Reprenem la marxa amb els mateixos protagonistes. A pocs metres hi ha l'incansable Assumpta per inmortalitzar-nos a tots acompanyada per l'Isabel i la Sara que fan de pomponeras. No hi ha temps a perdre i continuem amunt. Un cop dalt planejas per un camí on hi ha les primeres clapes de neu. En aquest punt l'helicopter de torn ens delecte amb les seves acrobacies. La pista s'aixampla i després d'una pronunciada baixada i d'haver atrapat al Carles martorell, ens plantem al refugi on s'inicia veritablement la pujada al pic de l'Orri.
L'Olga ens deixa, i ara el trio el completa el Carles que juntament amb el Guillem i jo mateix farem pràcticament el que queda de cursa. La pujada es divideix en dos trams. El primer tot i que puja, però és més planer, el segon, al girar a la dreta, enfilant ja el llom de la muntanya tot pelat, és més dur i no s'acaba mai, pica l'aire i la sensació de fred s'incrementa, tot i no ser res exagerat.
Fem cim, enmig de la benvinguda de l'Abuelo que ens té preparades unes Volls. Impressionant!!!! , ell fa fotos, apunta el dorsal, dona beguda....un tot terreny que revifa els cadavers que van arribant en aquest punt. 4h27', 2h.09' des d'el Cantó. Procuro menjar, beure, una voll refiva que dóna gust, no fa un fred excessiu i després del reagrupament del terceto tirem unes fotos, gràcies Guillem.
Tirem avall. M'he refet, trepitjem neu, estem contents, cridem QUE NO ESTAMOS TAN MAAAAL, GAAAAASSSSS AQUIIIIII, estem disfrutant, adelantem a diversos corredors, que en tenim poc de seny!!!! La mala jugada és que es divisa Sort, però això si, estar a 14 kilòmetres!!!!
Continuem el descens, ara ja per dins un bosquet, amb els seus corriols, tot i que no podem córer gaire ja que anem bastant tocadets de cames i els bessons es comencen a queixar, tant, que el Carles ha de parar, em diu que tiri però em sap greu, em faig una mica el remulon, ell insisteix i en aquell moment passa la Neus del Pont de Suert i m'hi enganxo. Duro ben poc, quan torno a disfrutar marcant-li el pas a la Neus, vaig a parar a terra de la manera més tonta, però la patacada és considerable. Li dic a la Neus que tiri, ella m'ofereix el mòbil, on vas a parar dona!!!! que no estamos tan mal!!!! Apareix de nou el Carles, que m'ajuda a aixecar-me del terra, s'afegeixen dos corredors més i tirem avall. Cap dels quatre ens sobre res i minuts més tard del meu infortuni, un dels nostres acompanyants intenta imitar-me i també es clava un bon pinyot. Estem allà un moment avaluant les conseqüències. Finalment el Carles i jo seguim camí, ara si que un per l'altre acabem d'arribar fins baix amb el Guillem trepitjant-nos els talons després d'haver-se quedat en la baixada més pronunciada.
Al final tots contents, 5h.52', 1h.25' de baixada. Agraeixo la companyia que he tingut durant tota la cursa, és important, perquè si nó, em deixeria anar i així un per l'altre vas tirant, sobretot quan vas més tocadet. No hi ha cap mena de dubte de que el Carles martorell i el Guillem, són bons companys de viatge! Fins la propera, que serà ben aviat ja que amb alguns de vosaltres ens retrobarem als 7cims.
Salut.
