dimarts, 14 d’abril de 2009

A les portes de Montserrat

Dissabte, 11 d'abril 2009
Castellolí - El Bruc
+- 10 kms. +- 4h.


Hi havia una sortida pendent a Montserrat amb els nostres inseperables amics esparraguerencs, el Joan i l'Isabel. Hi havia el deute del Montgròs, posposat al seu dia per haver agafat, un servidor, un "gripassu" de 1a. Avui se'ns tornaria a resistir. Degut a les pluges de la nit abans, pràcticament fins a l'hora de la sortida, està plovent, s'ha de tornar a canviar els plans. Afortunadament el Joan i l'Isabel ténen mil alternatives i optem per un recorregut més planer, menys dificultós i en cas de tornar a ploure tenir una escapatòria fàcil.


El dia, contra pronòstic, ens respectarà, inclòs a estones farà bo, convidant-nos a treure la jaqueta. És ben bé una excursioneta de xino-xano, avui no s'hi escau res més. Tot està amarat d'aigua, el sol fa acte de presència i els colors que es produeixen són espectaculars. Després de recórrer per una pista enfilem el castell de Castellolí, o el que queda d'ell. La vista no és gaire bona, boirotes que fan que no es vegi Montserrat que tenim davant els nassos, per altra banda la nostre elecció fa que hagi sigut la correcte.


Comença a haver-hi gana, recordem que estem d'excursió, jejejeeje....i enfilem les coves de Castellolí, ben conservades i on els habitants del poble s'hi amagaven quan la guerra.


L'esmorzar . . . ., sense comentaris ! ! ! ! el bon fer del Joan, fa que tinguem un recés de 1a., com ens cuidem, àpat digne de puntuar a la lliga gastronòmica!


Amb la panxa plena, ben regada amb cava, tornem a reemprendre la marxa enfilant corriols encara amarats d'aigua, de fet en algun tram ens hi mullem els peus, que hi farem. Ben aviat arribem a la bauma "quart minvant", ben amagada entre la vegetació, també hi cau aigua per tot arreu, i és que avui serà la tònica del dia, aiiiiguaaaa!!!!


Ja enfilant cap els cotxes, encara ens queda la joia de la corona, possiblement la bauma més grossa vista mai. La situem sota el mas de Can Solà, tocant al restaurant del Bruc, per tothom conegut, ja que està al peu de l'autovia. Realment és espectacular, immensa i amb l'aigua caiguda es forma un salt d'aigua que fa patxoca.




Ja al migdia donem la sortida per acabada, bé, de fet encara ens espera un àpat a la vinya nova per concloure la jornada, que entre la caminada i els tiberis, gairebé no ens podem aixecar de la taula, jejejeje....

Com sempre, una bona sortida, descobriment de nous indrets, amb dos guies de 1a., això sí el "famós Montgrós" continua pendent.

Salut.

6 comentaris:

Malfieten ha dit...

Ei ! m'has descobert una zona molt propera i desconeguda... la bauma és espectacular !
He buscat informació i sembla que es diu la balma de Can Solà.

Salut !

Luigi ha dit...

Sortida de qualitè suprème!

La balma és impressionant.

Precisament el cap de setmana també vam fer una sortida xirukeru-kumbaià-familiar per visitar la Balma de les Tres Piques a Tavertet, on es refugiava en Serrallonga, la seva amant, els seus homes i cavalls. Junts, però no barrejats, of course!

Fins aviat

bodi ha dit...

Malfieten, val la pena que t'hi acostis, és realment espectacular.

Lluís, jo vaig participar durants uns anys en el ball d'en serrallonga de Vilafranca!!!!, jo vaig ser bandoler, jejejeje....éra el mismíssim fadrí de Sau, ahí es nà! en guardo bon record i per altre banda sempre m'interessa qualsevol fet vinculat al tema. Ets un privilegiat de tenir-ho tan a prop.

Salut.

Luigi ha dit...

Ja m'ho temia que fossis una mica bandidu...

;-)

Ramon ha dit...

Bona sortida i bona companyia, aquesta suma és igual a exit assegurat.
Doncs jo vaig anar a fer el cabra per la Vall d'en Bas, pujada al Puigsacalam desde st Privat, 1000 mts de desnivell vertical, ai és nà, per després anar cap al Pla Traver i baixa pel cami dels matxos, també molta aigua i molt de fang
Records

bodi ha dit...

Ramon, suposo que tot això a ritme bisonte, jejejeje...

Salut.