dilluns, 6 de maig de 2013

Tuga Trail Castellolí

Dimecres, 1 de maig 2013
20 kms. - 2h.30' 40
Castellolí (Anoia)


Aquest any l'1 de maig, festa, escau en dimecres al mig de la setmana, per tant dia ideal per acceptar la clucada d'ull que ens fan els nostres amics del Tuga per anar a la festa del TugaTrail, a Castellolí, aprop de casa i una cursa i una zona desconeguda per a mi. Ho compaginen amb una caminada d'uns 10kms. on també s'hi apunten l'Assumpta i la seva germana, l'Olga, per tant estarem tots distrets, uns caminant i els altres corrent.


Molts coneguts a l'hora d'anar a recollir els dorsals on no parem de saludar a gent, a més dels ja esperats reporters oficials com són el Fede Arcos i l'Alvaro, avui, aquest últim curiosament sense calça curta intentant recuperar-se d'una petita lesió i assumint les tasques d'ajudant de fotografia.



S'espera una cursa ràpida, com gairebé ho són totes aquestes curses que volten els 20kms., trenca cames, etc. però que l'organització procura que sigui un circuit distret i variat. Sé que patirem, la gent anirà a gas fins baix, però m'ho prenc com un petit entrenament de cara als 7Cims del diumenge, per tant, a intentar disfrutar i no prendre mal i alhora treure una mica de carbonilla a les cames.

Després del tret de sortida, i donar un petit tomet pel poble abans d'encarar muntanya amunt, ja veiem, comentant la jugada amb el Jordi Xaus, que no anàvem equivocats a l'intuïr que el ritme d'aquestes curses no és l'idoni per a les nostres cames, més acostumades a llargues distàncies i amb el conseqüent estalvi de forces.


Primeres rampetes i a guardar forces de cara a la mateixa cursa i sobretot de cara al diumenge. Va passant gent fins que s'estabilitzen els ritmes i quedes encabit en un grupet, que aumenta, que disminueix, que s'estira i que s'agrupa. Dia perfecte per a córrer i poder comprovar com de fantàstic està tot el paisatge, després del que ha plogut enguany.

Diuen que fins al km.11 s'havia de reservar i a partir d'allà, les dificultats i desnivell disminuien, per tant, controlo més del compte el meu gps desitjant arribar a les zones amb menys dificultat, després d'haver passat per a dos repetxons, guapus, però exigents.

Pujades que et demanen un grau d'esforç considerable, sobretot la d'un corriol obert, ja amb certa caloreta, on una noia, amb el seu esquellot intentava animar al personal. Baixades tècniques, per a disfrutar-hi, potser la millor la que petava abaix el riu que vam haver de creuar on encara hi havia gent que no volia mullar-se els peus produint un petit tap, passada ja mitja cursa!!!!  Llocs i vistes espectaculars  de Montserrat on s'ens mostrava amb tot el seu encant, segurament vers perspectives en les que no hi estem massa avessats, amb el jocs de colors verds i grogs dels camps com a testimoni.



Procuro defensar-me en un tram prou llarg, ja encarant la segona part de la cursa i coincidint per un corriol ombrívol tot aprofitant que el ritme del petit grupet no és massa exigent, aplicant el sempitern ritme bisonte que tanta falta em fa i que ja no crec massa en millorar-l'ho.

A la part final, després de superar tots els obstacles, hi tenim un últim punt d'aigua sota una bauma, un lloc espectacular encara, amb tot el sostre de rocós, regalimant d'aigua. Encara enlluernats per a tan magnífic indret, hi queden les escurrialles de la cursa que durant un tram molt curt compartim amb alguns de la caminada, amb la sorpresa abans d'arribar a meta, de trobar-m'hi a l'Alvaro i al Fede, testimonis, càmera en mà, de la cursa.



Ja no dóna per a més, que no ha estat poc, i tornem a entrar al poble, dues hores i mitja després d'haver-ne sortit. Pugem unes escales, on ens saludem amb el Cisco, abans de girar a l'esquerra i creuar la línea d'arribada, ja atapeïda de gent i novament amb molts coneguts. Els Sella agafant posició al costat del tirador de cervesa, d'altres endrepant unes boníssimes croquetes, l'entrepà de rigor, etcetcetc...

Entre tota la gentada que hi ha per a tota la plaçoleta, hi apareixen la Dolo i l'Esteve, una Dolo ben tornada de Xile, que han volgut treure el cap a la moguda que organitzava el poble de l'Esteve, Castellolí, ells, avui, havien cambiat les bambes per una sortida en bicicleta.


L'Assumpta i l'Olga ja han arribat i tornem a estar xerrant ara amb un ara, amb l'altre, fins i tot en Kako i la seva dona també hi treuen el cap, en fi, una munió de gent coneguda com a cloenda d'una magnífica matinal. El temps s'ens tira a sobre per a compromisos familiars i després d'acomiadar-nos dels amics de Tuga, toquem retirada. Una cursa absolutament recomenable i imprescindible... hi tornarem.

Salut.