diumenge, 19 de maig de 2013

Costa Brava Xtrem Running

Divendres, 10 de maig 2013
Blanes (La Selva)
19 kms. - 3h.46'



Fa potser un parell de mesos, en Ramontxu, em comenta que li fa falta un "ouvrier" per a la Costa Brava Xtrem Runinng, i el XMarina, un dels responsables i cap visible de la cursa, li encomana la tasca de buscar-se companyia. Es tracta de formar dues parelles per a repassar i marcar el circuit hores abans de que els corredors surtin, una parella farà el primer tram i l'altre, el segon. En principi em sembla molt bona idea, i abans de dir que si, l'organització també es posa en contacte amb l'Assumpta per a fer d'una dels molts fotògrafs que hi ha. Si havia algún dubte, s'esvaeix, i ja ens tens a tots dos, un divendres al matí, mig plujós, cap a Blanes, punt de sortida de la cursa.

A l'arribada, gran qüantitat de gent enllestint els preparatius per aquesta primera sortida, ja que la prova consta de tres etapes, i immediatament ja ens ve a rebre en XMarina qui ens dóna tot el material i les credencials corresponents a l'staff de la cursa. Ens hem marcat sortir a les 11, la cursa comença a les dues i ja ens donarà temps suficient per a repassar tots els 25kms. de què consta l'etapa sense que els primers ens enxampin.


Després del cafetonet de rigor i d'anar-nos a canviar per a posar-nos el "traje" oficial, ja estem apunt a la línea de sortida, mentre, els corredors van arribant tranquil.lament per agafar el dorsal i en alguns cassos les reserves de l'hotel. En XMarina ens dóna quatre instruccions, encara que en Ramon porta anys fent aquesta tasca, sempre va bé refrescar la memòria i evitar-nos alguna encigalada. En XMarina prepara tot el protocol per a la nostra sortida, això no m'ho esperava!!!!, música, passadís, cridòria i aplaudiments al nostre pas per a la catifa. Serà, el nostre moment de glòria ;-)))




En XMarina encara ens acompanyaria en cotxe fins a les afores de Blanes per estalviar-nos passar per a dins d'uns jardins encara tancats, fins al pas definitiu de tots els corredors. Ara sí, ja a les afores de Blanes iniciem el camí mano-mano amb la responsabilitat de que quan passin els corredors no hi hagi cap errada i no es perdin, si això passés, la nostra feina hauria estat un desastre i les crítiques plourien sobre els responsables de la cursa i conseqüentment sobre nosaltres.

De seguida m'adono que xalaré de valent, lluny del ritme frenètic de les curses, que no et deix copsar els magnífics paratges per on s'hi passa, ara, amb la calma, en el fet d'aturar-se sovint per a penjar-hi les cintes corresponents, em fa adonar de que gaudiré dels indrets durant els tres dies d'una Costa Brava desconeguda per a mi i que va resseguint cales i caletes, moltes, amagades als ulls del turista i que s'ens mostren amb tota la seva plenitud al nostre pas.







El temps és excel.lent per a córrer, ennuvolat i certa fresqueta, encara que la humitat a l'estar al costat de mar, es deix sentir de mala manera, suem pels descosits i hem de procurar no deixar de beure continuadament encara que la nostra "cursa" és infinitament, més pausada. El circuit, trencacames de principi a fi, 25kms. d'un puja i baixa constant, que, pels corredors, els serà impossible agafar un ritme continuat.

Jardins botànics, Fenals, la platja de Lloret amb una important presència de guiris, d'aquells del "botellón" i a fe de Déu que beuen fins a caure per terra col.lapsant un xiringuito enmig de l'ample passeig, cantant-cridant, rient... ei! m'hi fixo, tot són tios. Tornem a deixar la civilització? per endinsar-nos al bosc i de nou trotar arran de mar. Cala Canyelles, Cala Llevadó... tot arribant a les portes de Tossa de Mar on finalitza la primera etapa.


Em Ramon encara tira quatre fotos abans d'entrar dins el casc antic, l'arribada és genial creuant per dins el recinte amurallat i esperonats per la gent que està passejant i ens miren esturats. Ara ja som captats per les càmeres de meta tot iniciant la baixada, encara que no oblidem la nostra tasca, i fins i tot, en l'últim revolt, encara ens aturem a posar marques.



Ara ja encarem l'arribada tot trotant com si fóssim els primers d'arribar, de fet, encara estan muntant-la, però la claca la tenim assegurada, més quan en Ramontxu fa de les seves davant el deliri del respectable, a mi, moltes vegades, la timidesa, em domina i em limito a gaudir de la seva rauxa, hem de fer el contrapès l'un de l'altre.



Feina feta i la primera jornada a la butxaca, m'ho he passat genial i el recorregut fantàstic, no es pot demanar més, bé, si, aprofitant la poca feina dels massatgistes i cervesa en mà, ens servim de la seva generositat per a fer-nos unes fregues que sempre van bé, davant de les inevitables conyes dels més propers, caram!, per això som de l'staff, no? jajaja... fot-li Pouuuu!!!!



Una vegada llestos, la fem petar amb els organitzadors i voluntaris, encara atrafegats enllestint l'avituallament, els calaixos per a l'entrega de premis, guardarropia, etcetcetc... i tot esperant l'arribada del primer, que creuarà la línea de meta per sota de les dues hores, ah, i fresc com una rosa, si és que quan s'en sap...


Encara veiem a entrar alguns corredors més, però la temptació dels xiringuitos de davant l'arribada, són massa reclam per a deixar-los escapar, i dit i fet, en Ramon i jo s'ens posa el cap atacar a la paella de rigor, mentre tothom està inmers en la seva tasca, nosaltres, ja hem complert fins al dia següent, això si, caldrà matinar de debò.

Als postres s'ens afegeix en Felip, un dels altres membres d'ouvries, els que marquen la segona part de cursa, i acabem d'organitzar el tema vers els dos dies següents, ja que avui, al ser una etapa curta, en Ramon i jo, l'hem pogut fer tota sencera. Molts dels corredors coneguts s'apropen a saludar-nos, afamats al veure les nostres menges, però ara seran ells, els que recuperaran forces.



Encara està tapadot i agafem fresca, per tant, al primer trenet turístic que ens apropa a l'hotel, ens hi apuntem, alhora que en Marc Campal i l'Enric Calvet ja han acabat la cursa per avui. A l'hotel agafem habitació encara que per uns moments trontolla la nostra estada a l'hotel, doncs els ouvriers tenim hotel a una altra població... cordons!!!

L'Assumpta comparteix habitació amb la cap de premsa, de fet, aquest serà el seu "cuartel general" mentre que nosaltres avui hauríem de dormir a Torroella i demà a Llançà, coses de la logística organitzativa. Durant molts minuts, passem de no tenir habitació, a haver de dormir en una furgoneta, etcetcetc... fins que finalment ens fem amb dues habitacions de reserva en el mateix hotel.

Una vegada solventat el tema, ja és hora de sopar i el compartim tots els Tallaferros presents en una bona taula rodona que s'ampliarà a la part final amb la presència de la Teresa, veïna de Roda de Ter i amiga del nostre il.lustre Jaume Tolosa, i la Marta, una capdevanolenca amb arrels de Ses Illes, ambdues, col.laborant també en la carrera. Totes dues farien les delícies de la taula, amb la seva trempera i simpatia que ja en gaudiríem durant els dos propers dies.


Els més valents, encara fem l'última a la barra, curiosament, no hi falten els que han de matinar més, i és que on hi ha una bona copa, bona companyia i bons temes per a debatre, sempre fem per uns. Finalment, aixequem la sessió, nosaltres per a preparar la motxilla per demà i estirar-nos una estona, ja que, el despertador, implacable, sonarà, sense cap mena de contemplacions, a les 3h.30'!!!!




Dissabte, 11 de maig 2013
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
29 kms. - 6h.08'

A les quatre de la matinada, els quatre ouvriers ja estem al peu del canó, amb la furgoneta, ens desplacem a Sant Feliu de Guíxols, inici de la segona etapa de 55kms. El Ramon i jo, tornem a obrir ruta, mentre, en Felip i el seu company es traslladen a Calella de Palafrugell on deixaran la furgoneta i faran el segon tram fins a l'arribada, situada al camping del Delfín Verde, a Torroella de Montgrí.


Començament d'etapa no tan agraida, més planera, encara que a mida de que va clarejant, les cales ens tornen a acompanyar en el nostre passeig, S'Agaró, Sa Conca, procurant deixar-ho tot ben marcat i pensant sempre com a corredors, que necessiten tenir referències constants per a corraborar que estan en l'itinerari correcte.


Creuem tota la platja de Platja d'Aro, tram feixuc per a tot el passeig fins arribar al final i tornar a endinsar-nos al bosc on hi tenim una petita encigalada sense conseqüències, trobant el camí correcte al cap d'uns minuts. Cala del Pi, Roques Blanques, Torre Valentina, S.Antoni de Calonge, Palamós, on novament hi trobem un nou i llarg tram d'asfalt, fins i tot amb algun tramet de carretera nacional. Segurament, és l'etapa més poblada de les tres i també, potser, la que menys he disfrutat.

El traçat torna a canviar al sortir de Palamós, i tornem a alternar amb les cales de Sa Fosca, S'Alguer, el Castell, Cala Estreta, Cala Canyes... novament un bon tram carregat d'energia i agraït a la vista, i no precisament pels nus que hi veiem, en Ramon no sap que el meu gust està ben definit, i em porta a vendre, diguem que compartint amb figures no massa estilitzades, eps! pel meu gust ;-))). Tornem a disfrutar per aquesta zona, a l'hora que anem sumant kms., alguns més que ahir.


Anem entrant als jardins de Cap Roig, emblemàtics pels concerts que s'hi celebren a l'estiu amb primeríssimes figures mundials de la cancó, bé, i el Julio Iglesias, també. Per tant, al so de Hey, no vayas presumiendo por ahí..., es que yo, soy un truhan, soy un señor... etcetcetc..., donem un bon tomb per a tot el recinte.

Un últim tram tot sortint dels jardins, ens portarà al final de la nostra etapa, encara que en algun moment valorem el fet de continuar, tot i que la logística automobilística és un xic complicada. Definitivament, parada i fonda al control-avituallament de Calella de Palafrugell on les simpàtiques noies Vitae, ens ofereixen la seva hospitalitat, acolliment i comfort.

Ara ja no tenim pressa ni la pressió, bastant improbable, de que els primers ens agafessin. Surt el Sol i s'amaga, quan surt s'hi està bé i aprofitem per a trencar una mica el color, l'indret, bé s'ho val. Esperem els primers, en XMarina, ja ens avisa de la seva proximitat, entre ells, el nostre Helio lluitant per les primeres posicions. Realment, els primers, van per feina i poc s'aturen al control, tanmateix, les diferències són tan minses, que tot quedarà pendent per l'última etapa.



Contactem amb l'Assumpta per estudiar el pla d'atac, ella està amb la Marta i enfilen cap a Tamariu. Nosaltres agafem la furgoneta que hi ha deixat en Felip i també ens hi dirigim, per després continuar tots quatre cap a l'arribada. Les nostres noies ens alerten de que uns metres abans d'arribar al checkpoint de Tamariu i en un tram de roca, els corredors dubten més del compte, així que cap allà anem per a reforçar el marcatge amb més cintes.






Com acostuma a passar en aquest cassos, i vestit ja de carrer amb les crocs de rigor, el novatillo, és l'encarregat de fer la feina bruta, mentre el veterà... disfruta del moment i s'escaqueja, jajaja... Lloc molt transitat per turistes, alguns també amb calçat inapropiat i sense respectar el pas dels corredors, tal com m'assenyala un xicot anglès, jo, amb les espatlles encongides, tot volen dir... que vols que hi faci, malauradament és un fet habitual. Per altra banda, el tram ja ha quedat perfectament acondicionat pel pas de la resta de corredors, tot coincidint amb en JBru, mític company de batalles, pletòric i apropant-se a les primeres posicions de la classificació, ah!, gràcies Ramontxu, jajaja...


Tornem a l'avituallament on hi veiem la retirada de la noia que l'any passat va guanyar, després de tenir un parell de caigudes, una cada dia, i que l'han deixat fora de combat. Només hi treiem el nas, encara que la fem petar un moment amb en Salvador Larios per a veure com va tot, i aviat anem cap als cotxes per anar a l'arribada, ja comença ha haver-hi gana.

Arribem al camping Delfín Verde al mateix temps que l'autocar dels seguidors i familiars i a pocs minuts de que arribi el primer corredor. En aquest cas, tota la zona d'arribada, ja està pràcticament enllestida i aprofitem per a picar alguna cosa abans d'anar a dinar.

El primer no es fa esperar i acompanyat per a dos infants entra a meta davant de l'aplaudiment general i l'admiració total i absoluta de tot el respectable. Com es pot córrer tant, jajaja... Ha donat un bon cop a la classificació i ja té mitja carrera a la butxaca a l'espera de veure com recupera i com es troba l'endemà, última i definitiva etapa.


També esperem l'arribada dels seus perseguidors, entre ells l'Helio, encara amb serioses opcions de fer pòdium, prou fresc i content pel seu paper, gran coneixedor del recorregut i un habitual per aquestes contrades. Ara sí, toca anar a dinar una mica i recuperar forces, com trobaré a faltar una bona migdiada, des de quarts de quatre que estem en dansa!!!! ei! i demà més, jajaja...




Una vegada havent dinat, també veiem l'arribada dels nostres Tallaferros que estan fent un molt bon paper, sempre han anat tots dos junts compartint trajecte, en Marc, l'únic corredor que ha completat totes les cinc edicions, fet que li va fer mereixedor  d'un trofeu, el primer dia, a la sortida. L'Enric no podia haver triat millor companyia per a debutar-hi.

El temps, pels ouvriers, s'ens torna a tirar a sobre ja que encara ens hem de desplaçar a Llançà per a passar-hi la nit, buscar l'hotel que està encarregat i anar a sopar. Ens acomiadem de la tropa, els nostres camins es tornen a separar, tot el gruix tornarà a Tossa, cap al sud, mentre, nosaltres, amunt, cap el nord, que dura és la vida dels obridors de cursa ;-)))

La nit encara ens depararia unes bones menges a Can Lara, abans de tocar retirada cap a l'habitació i amb el Ramontxu, mano-mano, disfrutem  d'un bon entrecot mentre el Barça tornarà a ser campió de Lliga... sense necessitat de jugar, estem massa ben acostumats i, qui ens ho havia de dir uns anys ençà, que ja no li donem la importància que es mereix un títol així.

Al tornar a l'hotel hi trobem l'habitació remenada i amb els trastos d'un nou inquil.lí, es tractaria del Toni Andrade que l'hem deixat sopant al restaurant juntament amb una part de la logística. S'ha equivocat d'habitació i en comptes d'anar a la del Felip ens ha fet d'ocupa. El Toni acompanyarà al Felip ja que el seu company, avui serà baixa. Després d'unes trucades i d'unes "claus mestres", desfem el malentès i ja ens disposem a finalitzar la jornada tot esperant no tenir cap altre ensurt, tan sols els quatre coets que es van sentint celebrant una nova Lliga.




Diumenge, 12 de maig 2013
Roses (Alt Empordà)
34 kms. - 7h.30'

A les quatre de la matinada tornem a estar en perfecte estat de revista, en Felip ens ha d'acompanyar a Roses, inici de la tercera i última etapa. Ahir, ell, a la nit i abans de sopar, ja va marcar el tram de Colera a Portbou, on també hi tindrà lloc una cursa alternativa d'uns 5kms. pels menys agoserats, ara tan sols li restarà el tram de Cadaqués-Colera.

En Ramon i jo tornem a iniciar camí deixant a la nostra esquena l'espectacular badia de Roses i anem, mica en mica resseguint la costa on ens creuem amb algun personatge ben estrany, amb cara de pocs amics i aparentment brut, alhora que entre les roques també hi veiem uns frontals prou sospitosos. No ens encantem i anem per feina deixant l'indret el més aviat possible.

Tornaré a disfrutar d'aquesta etapa, a troços corredora, d'altres donant temps, novament, a admirar el que ens envolta. Deixem enrere l'Almadrava i les Canyelles petites per encarar ja un dels llocs emblemàtics per on passa la cursa, Cala Montjoi i el seu conegut restaurant, el millor del món, el Bulli.



El lloc, per això, el trobo prou deixadot i em costa ubicar el que havia estat el millor restaurant del món. Al costat també hi ha un camping i a la platja alguna furgoneta mal aparcada. Després, precisament en aquest tram, ens enterem de que una hippie, ha tret unes quantes cintes perquè no són biodegradables, contaminen, etcetcetc... per sort, l'organització és a temps de controlar la situació i tot queda en una anècdota.



Alternem gran part del recorregut amb el GR92, ara, aquest desemboca en una llarga pista, ara pica amunt, ara pica avall, en aquest tram l'any passat hi va haver alguna errada, per tant convé estar alertes per no tornar a cometre errors. Una vegada deixada la pista, enfilem un corriol que mica en mica va baixant fins a incrementar el pendent en la seva part final, una baixada per a xalar de valent i donar-nos una petita alegria abans d'arribar a Cala Joncols una altra cala amb història.


Tornem a cercar un tros de pista, bastant malmesa, ara ja encarem la part final que ens ha de dur a Cadaqués i en principi final de la nostra etapa, però unes trucades fetes per l'organització ens faran seguir fins al Port de la Selva, la furgoneta amb la qual ens desplacem els ouvriers, també la tenim allà. Després d'una tanca metàl.lica, algú potser la va saltar? és que els corredors en som de cabuts, el terreny es torna a empinar per un corriol, un tram en el que ja no tenim tantes ganes de xerrar tot desitjant que el camí torni a perdre desnivell.

No ho fa fins arribar dalt d'un coll, ara, sense saber-ho encara, enllaçarem per un tram on l'any passat hi vaig córrer la marató de Cap de Creus, de fet, a partir d'ara, fins al Port de la Selva, es segueix el mateix itinerari en direcció contrària, poc em podia imaginar jo que després d'un any tornaria a passar per aquests indrets.

També hem rebut la trucada del Toni Andrade que ens està esperant a Cadaqués ja fa molta estona, en Felip, l'ha deixat allà encara no sé ben bé per què, bé, si, per a seguir el camí amb nosaltres. Ara ja recordo perfectament tot aquest tram on l'any passat hi transcorria la marató, és el mateix, només em falta saber si anirem al Port de la Selva pel mateix lloc, on l'any passat pensava, al baixar-lo, el complicat que deu ser pujar-hi... després ho podré comprovar.

Entrem a Cadaqués no sense abans fotrem de lloros de la manera més tonta possible, d'aquelles que dissimules que no et vegi ningú, encara que poc puc amagar-ho i la trompada a la mà es va convertint, poc a poc, en un regalim de sang, sort que d'aigua n'hi ha arreu!!!!



Torna a haver-hi gana, l'avituallament-control encara no ha arribat, però tenim un xiringuito prou concorregut de gent per a ser l'hora que és, a primera línea de mar, uff!!! irresistible, ja s'hi afegeix el Toni, mort de fred ja que fins fa una estona no han obert cap local. Entrepanet de truita, una cerveseta, una aigua amb gas i una infusió de mate de coca... encara riuen ara, i lo bé que es posa tot plegat!!!!

Apunt de marxar, ja arriben dues furgonetes per a muntar tot l'avituallament, tornant a fer-se'n càrrec les simpatiquíssimes noies de Vitae. Hi deixem força trastos ja que en Toni ha vingut molt carregat i ara en serem tres a marcar el tram que queda, en passarem via.

Ens acomiadem, i després de creuar l'altra part del poble, efectivament, enfilem, mai més ben dit, el camí vell que et porta de Cadaqués al Port de la Selva. Costarut en la seva primera part, però distret tot xerrant amb el nostre nou company, un altre dels que ha voltat per mig món i molt amic dels germans Terés. De Càdis, quelcom de mallorquí, però treballa a Igualada, encara que dificilment el trobarem en cap d'aquests llocs.


Arribats a dalt del coll, ens toca un bon tram de planejar, primer per una pista, després per un corriol que ja pica de cara avall, ja ensumem, la nostra arribada. Abans però, de la baixada definitiva, encara hi ha temps per la conya, els andalusos són bons, i de fer alguna juguesca com ara el fet de posar una cinta a la cua d'una vaca que transita al nostre voltant, fet que evidentment, no es durà a terme. També confonc Mas Bufadors amb Mas Boixadors, i és que, com diria una amiga meva, quelcom ens obstrueix la sang que va al cervell, jajaja...

Recta final, tram de forta baixada on costa encabir-hi una bona colla d'excursionistes que trobem en direcció contraria, però que xalem d'allò més rellevant-nos tots tres, a gas, el de davant posa la cinta, els altres dos passen, el de davant posa la cinta, els altres dos passen, i així successivament fins arribar al peu de carretera, ara només tocarà acostar-nos al passeig i concloure la nostra tasca encomenada el primer dia.


Ens tornem a posar en contacte amb les nostres seguidores especials que ja estan apunt d'arribar i que desitgen fer-hi un bon vermutet. Nosaltres, abans passem esporàdicament per l'aigua glaçada del mar per endreçar-nos una mica mentre en Toni torna a marxar per on hem vingut en busca de les escombres, però si encara no ha arribat el primer!!!!, ell, pel que es veu, ha vingut a fer kms. i això és el que farà, encara que al final es quedaria a mitges.

Quan arriben l'Assumpta i la Marta, ja estem apunt per a seure en una terrasseta i fer un pica pica com cal, la nostra tasca ja ha acabat, mentre que l'Assumpta ha d'estar a l'arribada per a fotografiar els primers, i la Marta, a l'avituallament d'arribada, tot controlat, només restarà apropar-nos a Portbou, punt final de l'etapa i de la cursa, amb els cotxes.

Al migdia i prou satisfets del refrigeri, ja estem al poble fronterer de Portbou a l'espera de l'arribada dels primers corredors, alguns, els hem vist en algun tramet de carretera sortint del Port, avui sí, és el dia que fa més calor encara que l'aire és fresquet, tramuntana off course, però el Sol apreta i no deixem passar l'oportunitat, de tornar a trencar color, encara que només sigui a nivell de la closca, cada vegada més esclarissada.





Mentre dura l'espera la tornem a fer petar amb la Marta, buff!!!! quin trio que hem anat a formar, una noia que ha voltat món, li agrada la muntanya i ha participat en diverses marxes i curses, de ben segur que sense coneixe'ns, hem coincidit, divertida, hem rigut molt tots plegats (encara hi ha una juguesca pendent, i aquesta val), una bona teràpia diuen, i seriosa alhora, que es fa escoltar, combinant amb un Ramontxu que què li has d'explicar i jo que les veig una mica més a venir. L'Assumpta l'ha tractada més en els diferents desplaçaments que han anat fent durant la cursa i han format un bon tàndem. Els quatre, hem conectat des del primer moment.

L'arribada del primer ens torna a posar en alerta, torna a ser el guanyador del dia anterior, en David Coma, guanyador de dues etapes i de la classificació final i pel que sembla, fa quatre dies que córrer, tot venint del món de la bicicleta.


És l'hora d'anar a dinar, i els quatre ja tornem a estar entaulats. El lloc ple de gent involucrada en la cursa, organitzadors, voluntaris, algun corredor que s'hi va afegint en un local desbordat per la feina. Novament un bon moment per a continuar fent-la petar, ara de temes seriosos, ara de més distesos, així fins que decidim aixecar la sessió, tampoc es tracte d'arribar a les tantes a casa, ja que en tenim una bona tirada i pel camí, hem de deixar al Ramon novament a Blanes, punt de sortida de la cursa i on hi té el cotxe.

Ens anem acomiadant de la gent, tornem a trobar en Toni, (no entiendo ná) entaulat a fora amb d'altres voluntaris, també en Felip, les noies de Vitae encapçalades per la Núria, etcetcetc... Anem en busca del XMarina i del Salvador per agraïr-los l'oportunitat de poder participar d'aquesta carrera única, han estat tres dies intensos i ben aprofitats on he pogut conèixer més d'aprop una Costa Brava inèdita per a mi, tres dies que han donat peu a establir noves amistats i relacionar-se amb gent que comparteix les mateixes inquietuts i que estima la muntanya. Tant de bo podem tornar a repetir l'experiència.

De l'Inés i la Maite que estan esperant al Marc i a l'Enric, sap greu no poder-los esperar, de la Teresa encara que no hem pogut compartir massa, de la resta de voluntaris que hem coincidit i finalment de la Marta que ens ha fet riure molt, podríem dir que ha estat com una glopada d'aire fresc que ens feia molta falta, sobretot a l'Assumpta i a mi, i és que no hi ha com tenir l'empenta del jovent. Espero poder tornar a coincidir ben aviat.

Cursa absolutament aconsellable, paisatgísticament immillorable, una organització impecable, ah! i està marcada de primera ;-))))

Salut.