dilluns, 16 d’abril de 2012

Serralada de Marina

Dissabte, 14 d'abril 2012
Badalona (Barcelonès)
24 kms. - 3h.


Aquesta vegada ens desplaçavem fins a Badalona on els "capitans" JArtigas i Missis Pocchi, ens havien preparat una bona matinal per la desconeguda Serra de Marina, per altra banda territori habitual per a ells en les seves trescades intersetmanals.

Som una bona colla de Tallaferros i també ens acompanyen membres del grup dels Mikakus, grup en el que solen córrer quan es troben per aquí Badalona on no hi falta el Totem de l'Andrés Jiménez. En definitiva, que al final en fem una vintena disposats a suar una mica i ha guanyar-nos un magnífic arròs com a cloenda de la jornada.

Iniciem la ruta davant el Passeig Marítim, davant de la casa dels capitans on els Tallaferros convertím en "cuartel general" i on ens esperaran l'Assumpta, l'Inés i el gran Massa ja una vegada operat i apunt de tornar a trescar amb tots nosaltres.



Estar a mar i anar a la muntanya, a Badalona, implica creuar tota la ciutat, per cert, gens petita, essent la tercera ciutat catalana, així que després d'un quart d'hora encara estem trepitjant asfalt intentant deixar enrere el nucli habitat. Com no podia ser d'una altra manera el bon ambient presideix la trobada, encara que pels foranis, expectants per esbrinar un nou territori.

Celebrem quan entrem al primer corriol, un corriol de ciutat, jajaja... després la cosa ja s'aniria arreglant. El tram i l'itinerari en sí, no serà gens complicat, al contrari, molt corredor i molta pista, els corriols guapus-guapus ...




Primer mini-cim, amb una creu ben visible que em recorda la del "Valle de los Caídos", ufff!!! comencem bé, jajaja... primer reagrupament i primeres explicacions del terreny, un terreny que en alguns trams també recorda una mica el fet la setmana passada pel Garraf, també a prop de mar. Tot i no ser un terreny massa agraït, ja s'intueixen que tindrem unes vistes excel.lents, sobretot sobre la ciutat de Barcelona on sobresurten els seus monuments més característics.





Un altre reagrupament en una ermita i on els Mikakus hi ténen dos arbrets plantats en record a un company. Gran detall en un indret que vé s'ho val. Potser ja ha caigut la primera hora d'entrenament, però encara ens falta arribar a les dues pujades més destacades en el perfil del recorregut.

Novament alternem corriol, més aviat escàs, amb la pista, més aviat sobrera, jajaja... però que serveix perquè de mica en mica anem aconseguint els nostres objectius. Ara si que arribem al punt més alt de la jornada i a fe de Déu que val la pena, per una banda, Barcelona amb tota la seva magnitud, sota els nostres peus, sempre amb la inmensitat de la Mediterrània com a testimoni, per l'altra, els Pirineus, amb un majestuós Puigmal ben enfarinat. No estem a massa alçada, potser freguem els 500m., però és un mirador privilegiat on hi coincidim amb molts cicloturistes que també volen gaudir de l'entorn.




Nou reagrupament i repàs d'orientació geogràfica ... qui més, qui menys, en surt aprovat ;-) Encara hi queda una altra pujada, ens indiquen, per tant encara ens hi haurem d'esforçar un xic abans no encarem avall de forma ja definitiva.

Novament una pista d'aquelles amples i feixugues ens fa suar de valent tot combinant el ca-co i la xerrameca que hi portem amb l'Yves. Molts ens trobarem el proper cap de setmana a Mallorca, i és clar, també és tema de conversa a part de posar-nos al dia del "marujeo" habitual després de dies sense veure'ns, eps! que al grup encara hi tenim solters d'or!!!!, jajaja...



Després de dues mini-parades més, en una hi ha una bona font amb aigua ben fresca, ara ja si que enfilem el retorn a Badalona. El tram inicial és una empinada pista que fa embalar-te sense voler, després ja va planejant fins entrar a Tiana, creuar el poble per una zona prou residencial i fer cap a Montgat per agafar el Passeig Marítim que ens tornarà al punt d'inici amb uns inacabables 3-4kms. arran de mar amb un airet de cara que t'acaba de posar a lloc.


Els nostres supporters ja ens esperen amb unes volls fresquetes mentre uns ja es van dutxant i els altres fan petar la xerrada asseguts en un banc davant mateix de la casa. Els Mikakus desapareixen com per art de màgia i encara que em penso escoltar que algú d'ells vindrà a dinar a l'hora de la veritat, l'àpat, és un àpat tallaferrenc.


El dinar es va allargant en una sobretaula ben aprofitada on en Jaume Soler ens comunica la possibilitat d'estrenar samarreta a Cap de Creus, els "vitores" se senten des del carrer, sota l'atenta mirada del Carretero (Reagrupament), o era el seu doble ... no ho sabrem mai. Mentre, el Jaume dóna per tancada la seva exposició quan la gent potser esperava que s'allargués més i toqués més temes, com per exemple, la seva taca negra que el perseguirà per sempre més d'"Españoles en el Tor", jajaja...

Penso que vam ser els últims d'abandonar el recinte, encara que faltaven els últims beuratges en una terrassa del Passeig, tot i que el temps es va enlletgint i no acompanyava massa. La cleca continuava, l'hora ja s'ens començava a tirar al damunt i gairebé a les 7PM tocàvem el dos, donant per acabada una altra jornada per a recordar.

Salut.

3 comentaris:

Luigi ha dit...

Aquests camins que has conegut formen part de la meva infantesa, com la Creu de Montigalà, les ermites, Tiana, etc. Aleshores, també "corria" per aquests verals, avui molt modificats, però en aquells moments fugint dels quinquis i els gitanos... bé, eren altres temps...

Per cert, no vam coincidir per casualitat, doncs a la tarda vam anar a passejar per la Rambla a fer el primer batut de l'any

Records

bodi ha dit...

Jo que et feia sempre a la muntanya, jajaja...

Records també, salut.

bodi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.