dilluns, 9 d’abril de 2012

Cursa del Roc Gros

Diumenge, 1 d'abril 2012
21 kms. -  2h.29' 23
Hostalets de Balenyà (Osona)



Després de la Marató de Bcn, calia tornar ràpidament a la muntanya per a treure la "carbonilla" de l'asfalt. Sense saber massa com, em trobava inscrit a aquesta mitja de muntanya a Hostalets, tornaríem a trepitjar territori osonenc i gaudir de les cíncleres que ens oferia l'entorn. No sabia massa on anava però no importava, volia gaudir una bona estona de muntanya i comprovar que després de Bcn tot estava a lloc, tan mentalment com físicament.

Hi arribo d'hora, però ja hi trobo a l'Abuelo i al Vikingote, el primer col.laborant d'escombra, el segon, com sempre, a cremar-ho tot. Es sorprènen de la meva presència doncs la gent d'allà té al cap que venir de Vilafranca és mooooolt lluny quan no n'hi ha per tant, en una horeta escassa, ja estem a lloc. Faig un cafetonet i una aigua, tinc temps per no haver de córrer i poder fer tots els prolegòmens sense pressa.

Ja al calaix de sortida, m'adono de que des de fa molt de temps no conec a ningú, però tan fa, jo aniré a la meva, com sempre, a un ritmet còmode i surti el que surti. És qüestió d'agafar un grupet que porti el teu ritme i anar fent, de totes maneres, avui, si la cosa va bé, s'ha de fer curtet.

El primer tram és per a dins el poble, per agafar posicions i un ritme per et permeti anar avançant sense esbufegar a les primeres de canvi. Asfalt, corriol pista, més corriol, més pista, algun tram tècnic, sempre picant amunt amb bones sensacions i amb l'impressió d'anar guardant sempre pota. Per dins penso apretar una vegada dalt i quedi tota la baixada fins a l'arribada, ho tinc al cap i ho vull provar, per això he d'arribar a dalt encara amb el dipòsit prou ple com a per exigir-li el meu propòsit.

Després del primer control-avituallament, el perfil és més exigent, afortunadament trams curts, però prou exigents com a per a donar-hi  "el callu". Pujo relativament còmode, tiro d'un grupet de 2-3 unitats i per darrera no s'acosta ningú, anem bé i sense adonar-nos, ja som dalt el Roc Gros on hi faig una petita aturada per a contemplar el paissatge en el seu mirador on hi ha uns voluntaris de l'organització que queden estorats del meu relaxament, aquest va sobrat exclamen, jajaja...


Un corriol sobtat em torna on fire, tècnic, terreny per a disfrutar, si el genoll dret no comencés a grinyolar i això que hi porto la tira per a restar-li pressió, però he de baixar amb la reductora i em començo a posar de mala llet. És un tram que dura poc i encara em puc defensar fins al segon avituallament-control on una pujada vertiginosa de poc menys d'1km. ens portarà fins dalt d'unes antenes que des de baix sembla que toquin el cel.


En uns 19' minuts som dalt les antenes, km.10, on hi fem un traguet d'aigua per seguir la carena i acostar-nos al cim del Puigsagordi. Estem resseguint tota la cinglera amb unes vistes espectaculars vers la plana osonenca per un tram prou corredor sempre amb el genoll en estat d'alerta i amb el llum vermell encés.

Vaig amb un corredor de la zona, que ens explica al detall cada punt per on passem i un altre corredor que hi vam coincidir, no fa massa, al Congost. Tots tres farem bon tros de camí encara que quan torna a començar la baixada els deixo fer, encara que sense esforçar-me, no els hi perdo la roda.




Tram molt tècnic una vegada deixat el Puigsagordi, amb algun tram via ferrateru que fa extremar les precaucions. És curt, i en un tres i no res tornem a estar a un avituallament encarant la recta final de la cursa. Novament un tram tècnic i el genoll que continua fent el burro, després planeja i puc anar seguint l'estela d'un grupet de 4-5 unitats. M'hi trobo bé, vaig fent la goma, però més per previsió que no pas per a no poder seguir, tot passant per unes vies ferrades característiques de la zona de Centelles que fan les delícies dels experts.

Farem cap al km.15, un tram trencakames que alterna corriol i pista, una zona de baumes i trepitjant terra de bruixes. Arribant a un tram de pista asfaltada, s'acaba la bona vida, un repetxó inesperat que ens acaba de matar. Jo encara guardo un xic de força i el passo prou bé, adelanto algun corredor i al km.17 avituallem per última vegada, ara sí, les dificultats s'han acabat i sols ens queda un tram corredor per a tornar a entrar al poble.


Controlem la carrera per davant i per darrera, vull donar guerra ens aquest últims kms., el dolor al genoll ha afluixat i això em permet córrer més còmode. Corriol avall per sortir ja a una pista deixant a la nostre esquena tota la cinglera que hem fet fa una estona. Dos kms. a 5', això és un èxit i avanço a un parell de corredors abans del tram final. Una pista molt corredora picant sempre avall tot passant pel Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda.

Ja veiem la carretera, la passem per sota i encarem els últims metres no sense superar un últim repetxonet tot creuant el riu. Són els últims metres, tornem a desfer el tram inicial per a sota un pas soterrani que salva les vies del tren, amb lleugera pujada però amb l'alè del públic de l'arribada que t'ajuda a superar la línea de meta.

Cursa excel.lent i content amb el resultat, recorregut, voluntaris, avituallaments, senyalització ... tot superat en aquesta primera edició que de ben segur no serà l'última. Per acabar-ho d'adobar, assegut en un voral, cervesa en mà, sóc testimoni del sorteig de regals, més de cinquanta. No estic de sort, però considero que poder oferir aquesta qüantitat d'obsequis en una cursa, ja demostra la voluntarietat de la gent perquè això perduri. N'estic segur.

Salut.