16 kms. - 1h.47' 43
Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)
Després de l'entrenament a Serra Marina del dissabte, ara tocava empalmar amb la cursa de muntanya de Sant Quintí de Mediona, una cursa nova i amb moltes ganes on els corredors, amb la qüantitat de curses que hi ha arreu no han sabut respondre a la crida dels organitzadors. Més d'una seixantena ens disposàvem a pendre-hi part, i a fe de Déu, que no ens vam penedir tot assolint una bona nota en la seva estrena.
Ens hi trobàvem força vilafranquins per la proximitat entre Sant Quintí i la Vila, i perquè el circuitet de 16kms. permetia que molta gent tingués la possibilitat d'anar-se introduïnt en aquestes curses de muntanya degut a ser també assequible per a tots els nivells, molt corredora i amb pos trams tècnics.
Coincideixo amb l'amic Ruben dels Fondistes que a Xerta també compartírem un bon cap de setmana, i des de fa pocs dies, ingressant al club dels 100kms. en el seu debut als 100 de Calella. Compartirem tota la cursa junts, a mi ja m'està bé, el dia abans n'he fet 24 i la setmana que vé tinc Tramuntana, per tant a guardar pota.
No parem de xerrar, i és clar, quan xèrres córres poc. M'explica totes les vivències dels 100kms. de Calella i parlem d'això i d'allò altre, del que hem fet i del que deixarem de fer. Serà una cursa que recordaré sempre, perquè una vegada acabada, després de fer-la petar tant i coincidir amb tantes coses, m'acaba de donar l'empenta per pendre una decisió important a final de temporada, una decisió que potser fa molt de temps que haguera hagut de prendre.
La cursa arriba al seu punt més alt, tot coneixent la Serra del Bolet, al cim del Clivilleres, ara després d'avituallar-se ja encarem cap avall, on a l'inici de la baixada un corredor s'enguinçat el turmell. Després de deixar-lo en bones mans seguim camí, encara fent-la petar i gaudint del camí, a estones pista, d'altres corriols juganers, sempre ja de cara avall fins arribar baix el riu Bitlles on hi fem un bon tram bordejant i creuant-lo diferents vegades fins arribar a les Les Deus, on la barreja de corredors i turístes es fa de mal compaginar en algun tram.
Ja encarem els últims metres, s'escolta l'altaveu ben a prop i després de salvar els últims obstacles arribem junts a meta, agraïts per la matinal que ens han ofert els amics de Sant Quintí. A mi, que sempre tinc l'agenda apretada, jajaja... encara em dóna temps de fer-hi la botifarra de torn i puc dir que va ser un bé de Déu, excel.lent.
Esperar que l'any que vé en puguem ésser uns quants més, la cursa i l'esforç dels organitzadors, s'ho mereix, i a més és ideal pels que es volen iniciar en aquests món del trail.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada