dilluns, 6 de febrer del 2012

Compte enrere

Dimarts, 6 de febrer 2012
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)


Tot just demà farà un mes de la trencada de clavícula. El temps passa ràpid i més si en aquest temps, ja he passat pel quiròfan, les cures diàries, passo els controls que pertoquen i ja he començat la recuperació. M'operaven el 18 de gener i l'endemà ja em volien enviar cap a casa! ells mateixos van veure que es precipitaven un xic, o van veure la meva cara de peneta i al final em donaven l'alta el divendres 20, la ferida encara supurava i em van avançar el dia de visita pel dimarts 24.


Amb pocs dies la ferida millorava, s'anava assecant i acabant de cicatritzar, per tant, control satisfactori i una nova data, el dimecres 1 de febrer, es convertia en el dia per a treure ja els punts, una quinzena penso.
Abans, el cap de setmana 28-29 hi havia la festa dels 10K de Vilafranca, aquesta vegada molt a contra cor, em tocava mirar els "toros" des de la barrera, tot i que, ho he de confessar, m'ho vaig passar bomba col.laborant en alguna petita tasca i seguint la cursa per a tota la Vila.


La ferida quedava al descobert, un dia de precaució encara tapada i ... jueguen!!!! ostres, un bon tall, vés a saber quina remenada hi va haver-hi per allà dins. El que és segur és que hi ha una bona placa i uns quants claus, jajaja... El dimecres treuen punts i el divendres 3, primer dia de recuperació on em troben d'allò més bé amb molta mobilitat al braç, avui el segon, etcetcetc... amb el proper dia 22 a la vista i com a visita definitiva on segurament ja em donaran l'alta del tot. Hauran estat uns quants dies, però amb la impressió d'haver estat tot prou ràpid i a més molt ben tractat i atès.



Si, ja he anat a córrer, 14 kilometrets per Olèrdola, tram fàcil, 0 tècnic, +300, ca-co, les cames superpesadíssimes i acabant bastant desanimat, no em pensava estar tan malament ... el millor, que no he notat molèsties al fer el moviment del braç. A l'horitzó salvar el mes de març i més a curt termini i un petit somni, poder salvar Campdevànol. Persistirem.

Salut.