dimarts, 17 de gener de 2012

Clavícula trencada

Dissabte, 7 de gener 2012
La Múnia (Alt Penedès)


Començàvem l'any amb empenta i amb ganes de fer les coses bé durant aquest mes de gener, per agafar una mica de velocitat i preparar mínimament la marató de Bcn. Després de la Cursa dels Nassos de S.Sadurní d'Anoia, ja havia sortit un parell de dies més abans de Reis, en un dels quals ja vaig començar a fer pujades.

El dissabte 7 de gener tenia programada una patxangueta de futbol en el marc d'una festa de 50 anys d'un company, uff!!, campet d'herba, pilotes com cal, bon ambient i amb l'objectiu de suar una mica abans de l'àpat principal. Però en una jugada tonta, disputant una pilota, em fotu de lloros. Estic acostumat a caure i de recrear-m'hi si cal, però avui ha estat diferent, he caigut com un sac de patates i no he pogut acabar de donar tota la volta per caure sense conseqüències. Ho veig de seguida, mig ajupit al terra ja m'agafo l'espatlla notant un "bultu" considerable ... merda!!!!

A partir d'aquí, Hospital de Vilafranca, radiografies, etcetcetc... afortunadament un dels que juguem hi treballa i gràcies a la seva aportació en una hora enllestim. Gràcies, Juli ;-) . Hi surto amb un vuit que em deix prou inmòbil, però el mateix metge em diu que allò és un "apañu", textualment, que el dilluns hi torni i s'en tornaria a parlar. El diagnòstic, però no ofereix dubtes ... clavícula trencada!!!!

Tornem a la festa amb més pena que glòria, unes cervesetes i cap a casa ja que em comença a fer mal. Durant la nit i sense poder dormir massa, anem barrinant, ja que al ser d'una mutua i davant de "l'apañu" que ens han fet i de l'importància que deuen tenir les primeres hores posteriors a la fractura, no ho acabem de veure clar.

Ja espero que es faci de dia per trucar a la central de la mutua per esbrinar a quin centre ens podem adreçar, és diumenge i tenim tot el temps del món. Tenim vàries opcions però em decanto per la Dexeus, al menys allà saben de que va el tema i encara que sigui per urgències segurament quedaré més tranquil.


En un moment hi som, de seguida ens atenen, més radiografies, visita ... el vuit que m'havien fet no estava malament però el tipus de fractura requeria un altre tractament, amb un simple cabestrell ("cabestrillo"), fariem el fet. Estic content, ben atès, bones instal.lacions ... estic més tranquil, a més l'endemà, ja ens donen visita per evaluar el tema, tot molt ràpid.

El diluns ja estem en mans del Dr.Marlet, una autoritat en el món de les espatlles-clavícules, estic tranquil i ser que estic en bones mans. Ens fa el croquis del que tinc i de moment s'obte per una cura conservadora, continuo amb el cabestrell i pá lante. D'aquí una setmana, dia 16, més radiografies i nova evaluació.

Una setmana tranquila, no em fa massa mal, però a les nits no dormo massa i per altra banda em trobo bé, podria fer de tot si no fos per això de l'espatlla, afortunadament la fotuda és l'esquerra. Faig algun tomet de jubilat, endreço l'ordinador, aprofito per tancar algunes curses pendents de viatge, d'altres que les perdo com la mitja de Sitges, els 10k de Vilafranca, la marató de Campdevànol, la Botifarunner, etcetcetc... espero poder salvar encara el mes de març, que buit de dipòsit, hi pugui reaparèixer, si nó, si que les pèrdues seran incalculables, jajaja... UTLes Fonts, Congost i Bcn.

Dilluns, 16, nova visita després d'haver passat per radiologia ... el metge ja no fa tan bona cara i em diu que la fractura s'ha mogut ... haurem d'operar!!!! Ostres, ja que mai he trepitjat com aquell que diu un hospital!!!! em demana més probes, anirà ràpid, em diu que aquest divendres mateix, doncs ok. Més radiografies, anàlisis de sang, electros i a concertar el preoperatori amb la sorpresa de que m'adelanten a dimecres 18, glups!, demà!!!! Més paperassa i al final després d'haver sortit a les 3 de casa hi arribo gairebé a les 9 del vespre, una tarda maratoniana.


De moment estic bé i tranquil, suposo que fins que no em trobi estirat a la llitera per anar cap a .... Emprenyat perquè fins i tot necessitem l'ok de Madrid per operar-te i no l'he tingut fins a les 6 de la tarda d'avui, una vergonya! IN, IN-DE, IN-DE-PEN-DÈN-CIA II*II, jajaja... només agraïr la multitud de mostres de suport, via facebook, per sms, per telèfon ... sou collonuts i us estimo molt a tots, jajaja... Si tot va bé demà dimecres al migdia ja haurà passat tot i començarà el compte enrere en la recuperació, és veritat, sento que hi tornaré amb més ganes, no hi ha com no poder fer una cosa perquè et vinguin més ganes de fer-la. Ens hi la veiem ;-)

Salut.

2 comentaris:

Luigi ha dit...

Que vagi molt bé! I paciència!

Després només serà el GRAN plaer de retornar

bodi ha dit...

Perdona, Lluís per a tenir-te abandonat, gràcies per l'interès, coincidirem aviat ...

Salut.