dimarts, 10 de gener de 2012

Cursa dels Nassos de Sant Sadurní

Dissabte, 31 de desembre 2011
10'600 Kms. - 53' 42
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès)


Després d'un grapat d'anys, em ve de gust tornar a despedir l'any i alhora celebrar el meu aniversari, tot corrent una "San Silvestre" com es deia abans o una Cursa dels Nassos una vegada catalanitzat i evolucionat el tema. L'oferta és temptadora, a les 11 del matí, amb la tarda lliure, al costat de casa, lluny de les aglomeracions de ciutat i en un circuit encara que prou trencacames, no s'escapa de l'encant de passar per entre un paisatge típicament penedesenc envoltat de vinyes arreu.

Molta gent coneguda a la sortida, els de sempre, els clàssics, i els nous, els que debuten i tenen el cuquet de saber el que és ben bé tot això de córrer. Escalfament mínim, visites sorprenents com la del Capità Pirata Potatorta, jo em penso que s'ha perdut, però fins i tot sense dorsal tira endavant. No ens adonem tot xerrant i rient, de que el tret de sortida acaba de petar.




Uns metres per dins el poble serveixen per estirar el pilot i per sortir del poble ja sempre picant amunt fins pràcticament Can Rossell. La vaig fent petar amb diferents companys i el Carletes fins al km2 on cadascú ja va a la seva encara que amb la mirada els vaig seguint a tots. Jo ja esbufego una mica i s'em fa una mica costarut, però no m'hi capfico, avui només busco estirar una mica les cames entre les vinyes del Penedès i a veure si puc córrer durant una hora seguida, fet que fa dies no passa.

Aguanto el tipus fins a Can Rossell on la cursa ja gira pendent avall en direcció novament al poble, si més no psicològicament, és una carrera molt curta per mi, per tant mooooolt ràpida, però jo vaig fent la meva. El perfil de la carrera canvia i fins la línea d'arribada sempre picarà avall excepte en un parell de punts on l'organització ens té preparades un parell de trampes en forma d'unes pendents prou costarudes per a trencar-te el ritme.

Superat l'últim entrebanc, ja enfilem l'entrada al poble a bon ritme, em sento ràpid encara que no debem anar a menys de 4'30, un grupet de 4 que els prometo guerra si puc superar l'últim repetxonet ja dins el poble, poden estar encara dins el quartet... ho aconsegueixo, últims 300m. i canvio el ritme, només un nano jove es pica i pot seguir-me, adelantant-me a escassos metres de la línea d'arribada, tan se val, estic content d'haver-lo fet patir i de donar-ho tot fins el final, ja sé que la velocitat no és en aquests moments el meu fort, però encara he pogut fer un canvi, jajaja...





Acabem com hem començat, tornant a comentar la jugada amb tota la tropa que al final m'han tret un parell de minutets, bona matinal, un dia perfecte per córrer i suar una mica que ha servit per passar un matí de Cap d'Any amb els auguris de que, en el que entrem, ens depari més aventures i més carreres on poder disfrutar de valent. D'això es tracta.

Salut.