divendres, 11 de març de 2011

Marató de Barcelona

Diumenge, 6 de març 2011 - 4h. 17' 53


42,195 ... són: 1. Passió. 2. Constància. 3. Paciència. 4. Ganes. 5. Força. 6. Silenci. 7. Energia. 8. Confiança. 9. Inconsciència. 10. Generositat. 11. Emoció. 12. Egoisme. 13. Dolor. 14. Imprevistos. 15. Ànims. 16. Potència. 17. Ambició. 18. Esforç. 19. Llibertat. 20. Il·lusió. 21. Reptes. 22. Suor. 23. Rivalitat. 24. Por. 25. Somnis. 26. Dubtes. 27. Aspiració. 28. Seguretat. 29. Companyerisme. 30. Dolor. 31. Plenitud. 32. Competitivitat. 33. Complexos. 34. Voluntat. 35. Penediment. 36. Heroïcitat. 37. Solidaritat. 38. Feblesa. 39. Previsió. 40. Prudència. 41. Alegria. 42. Glòria i 195 sensacions més, que són absolutament indescriptibles.

Mai he fet una marató i no crec que mai en faci cap. Però n'he vist unes quantes de ben a prop. De tan a prop que m'han fet plorar i m'han fet emocionar. He vist aquells cossos, al límit, travessar la meta com qui trepitja l'Olimp. He vist homes plorar com nens i nens córrer com homes. Dones demostrant-se que poden i vells demostrant-ho als altres. He vist nois que no han necessitat cames i noies que n'han necessitat quatre, per acabar. He vist pares que carregaven els fills a les espatlles i mares que buscaven entre el públic el seu pare, ja ancià, per dir-los: "Ho he aconseguit". He vist cames que es rendien a pocs metres de l'arribada i voluntats que podien més que el propi cos. He vist somnis fets realitats i vanitats fetes miques. He vist sang, suor i llàgrimes, però també somriures, abraçades i plors de felicitat. He vist l'orgull i la decepció, el reconeixement i la solitud, el patiment i la joia. Però jo mai no he fet una marató i no crec que mai en faci cap. Per això només puc provar de descriure amb paraules el que passa pel cap d'aquells valents que en un moment o altre de la seva vida s'han atrevit a cordar-se les vambes per demostrar que sí, que ells podien. I han pogut.

TATIANA SISQUELLA


He volgut començar aquesta vegada amb un article del diari Ara de la Tatiana Sisquella, on al meu entendre, clava a la perfecció, el sentiment que pot experimentar tot corredor a l'afrontar-se a aquesta mítica distància de 42kms.195m. No cal dir que tot aquest reguitzell d'emocions agafen la màxima plenitud per tot aquell que hi debuta i, en contra, van disminuint pel que any rera any va acumulant experiències, no deixant mai de sentir, un cuquet per dins tan quan estàs a la línea de sortida, com en algun punt del recorregut i tanmateix quan creues la línea d'arribada.



Tornem a ser a Barcelona, la nostra cita anual amb l'asfalt de la capital, tanmateix córrer un dia a l'any envoltat de 15.000 atletes, també em fa patxoca, i ara des de fa uns anys, córrer a Bcn torna a ser un plaer, en una marató ja plenament consolidada i que va agafant any rera any un protagonisme dins les maratons europees.

Hi tornem amb el plantejament gens agoserat de les sub4h. igual que l'any passat i pràcticament amb la mateixa companyia, tret de l'incorporació dels dos gorditus, el senior i el junior, que també debuta en la distància, amén de l'ajut inestimable de tota una garantia com és en JArtigas que ens acompanyarà i tastarà l'asfalt barceloní on hi feia anys que el tenia aparcat.

Retrobament amb amics i companys de batalles a les escales de les fonts de Montjuic, per inmortalitzar-nos un any més, en una fotografia de record. Nervis entre els debutants i els que durant mesos, han estat preparant la cursa sigui per a rebaixar les seves marques o sigui per a poder acabar-la dignament o per primera vegada.


El temps se'ns tira a tots a sobre i les últimes corredisses per enllestir els últims detalls, deixar la roba, fer l'última incursió als lavabos, acomiadar-se de la familia i amics, que per altra banda faran la seva marató particular amb el seguiment de la cursa, fet que implica anar amb el metro amunt i avall i quedar tan o més baldats que els propis corredors.

Enfilem el calaix de sortida, primer amb un mínim de rigurositat, després, ja que tothom espera a última hora i la cursa és a punt de començar, ja obren portes i kampi-ki-pugui. Afortunadament estem ben situats, força endavant per evitar els primers taps tot just a la sortida, a l'alçada de Creu Coberta. Dos minuts després del tret de sortida passem per sota l'arc de la sortida, tanmateix d'aquí unes hores esdevindrà l'arc d'arribada per la gran multitud de corredors que s'apleguen enguany, uns 15.000, tot un record. Hores més tard també es batrà el número d'atletes arribats en una marató a la Península, més de 12.000. La consolidació de la marató de Bcn ja és un fet.



Sortida ràpida, com gairebé totes, on la gent ja es vol situar bé a les primeres de canvi. Aconseguim fer-ho, sense problemes, i ben aviat ja agafem velocitat de creuer, 5'30km, aixó vol dir 3h.52', amb vuit minuts de coixí per una possible devallada.
Fa un dia magnífic, ara fresqueta que de seguida dóna pas als primers esbufecs i les primeres suades, desapareixent la fresqueta inicial i intuint-se un dia calurós per el que venim a fer, a més de l'humitat que caracteritza el nostre País.

Jo, en el fons, sé que no estic com l'any passat, dos mesos després de les 24h. pràcticament parat degut a les seqüeles de l'experiència Can Dragoniana, provocant una falta de kms. i entrenaments del tot necessaris per afrontar aquest nou repte. Però allà estic, amb uns gels per si de cas i algun ibu per si també hi col.labora. Per nosaltres baixar de 4h. no hauria de suposar un esforç extra, però de totes maneres, si no s'està bé, es pot fer moooolt llarg.



Pujem pel Camp Nou, la Masía, Pricesa Sofía i pel lateral de la Diagonal avall tot passant els primers 5kms. i encarant de nou Plaça Espanya, punt de sortida i arribada on s'hi congrega una multitud de gent. Abans, però, toca parada tècnica, curta però necessaria, uns metres abans del km10 - 54'12 i de donar-nos i bon bany d'entusiasme.

Ja són 10kms., suficients per saber per on aniran els trets. La Travessera de les Corts s'ha fet llarga, així com l'avinguda Madrid. No vaig malament, però no vaig ni suelto ni sobrat. El fet podria ser atribuible a l'inici de cursa, però a aquestes alçades, el ritme de la cursa ja ha d'estar plenament consolidat, fet que el crono corrabora, amb 45s. més de coixí, però les sensacions que no són lo fines que un voldria.



Després dels ànims de la gent, Gran Via avall fins el Passeig de Gràcia, en clara pujada mentre no arriba el gir a la dreta, C.Rosselló, on hi ha situat el km15. El grupet continua compacte, tot i una petita escaramussa del Pugui i del Gatell, hi continuem portant el projecte sota control, marcant els temps previstos. Però això no em preocupa, les sensacions no acaben de ser les idoneas i hores d'ara ja sé que patiré. Hauré d'agafar-me als gels, potser un als kms.20-30-40 i pregar que facin efecte, si ha de venir la devallada que sigui a meta, jajaja...

Espectacular la Sagrada Família, un altre punt amb una munió de gent impressionant, també fa estona hem passat per davant la Pedrera, però aquesta no ha reclamat tant el nostre interès. C.València i Meridiana, troç lletjot, molt obert, però on en la segona part els corredors ens creuem durant una bona estona. Ja ens ha passat els dos Koala's (Carletes i Manolito) i ara ho fa en Malfieten, tot cofoi com el qui no vol la cosa, jo li dic que apreti una mica més, doncs jo vaig amb la llengua fòra i ell fresc com una rosa. Ha sortit mal situat, peruc i "reservón" i ha acabat ... sobrat.

Km.20 - 1h.48' 50, més del mateix, perfecte en quant al temps, nefast de sensacions, sense veure la fi a la situació i poder-ne sortir el més aviat possible, si nó la clatellada pot ser en qualsevol moment. Em guardo el primer atac al Coup de Fouet, pel 25, i a partir d'aleshores aniré fent.




Felip ll avall tot passant el pont de Calatrava i gir a l'esquerra per tornar a fer un troç de Gran Via, el tram del Besòs, lleig com una mala cosa, per desconectar i no atabalar-s'hi, tot i que ja hi ha gent que comença a tirar la tovallola i comença a caminar. Aquí el gorditu jr. ja fa la goma i de mica en mica va perdent contacte, de fet ja no el veuriem més. Gir a la dreta, per la Rambla Prim, en baixada i (ara sóc jo el que começa a fer la goma) que ens portarà a un dels punt clau de la marató, al Fòrum, caixa o faixa per la majoria de corredors, sia per obtenir una bona marca o sia per poder acabar-la.

Ja ho tinc decidit, petita parada al km.25, m'avituallaré bé, em pendré el primer gel i xino-xano continuaré camí. Això suposa deixar la barqueta, amb una senyal, el capità JArtigas, comprèn la situació, ell és el primer de veure qui peta fi i qui no. A partir d'ara, ell portarà la barqueta a bon port.

Un cop baix, però jo no seré mai una rèmura per ningú. És un esport per no piular, ja que l'asfalt, en aquest cas, i la muntanya en d'altres, posa a cadascú al seu lloc. Ja m'he fet l'idea tot buscant micro-objectius, el proper poder arribar al 30 i fer la mateixa operació, avituallar-me bé i gel, voleu dir que tard o d'hora no em farà efecte alguna cosa i podré reemprendre camí?


Són dos kilòmetres i mig amunt fins la torre Agbar i dos i mig més, avall per a tornar al Fòrum. Pel mig d'aquest amunt i avall i passa el tramvia, avui penso inoperatiu per culpa de la cursa, i tanmateix els corredors ens tornem a creuar, aquesta vegada a major distància. Una parella m'anima entusiasta, però no esbrino qui són, tampoc m'aturo a comprovar-ho, potser el Marc i la Silvia de Berga, reflexió feta una vegada arribats a casa, in situ he sigut incapaç de saber qui eren :-(

Vaig molt petat, però la cridòria i la qüantitat de gent és tan gran, tot just abans de girar i anar pels altres 2'5, que em veig incapaç de caminar, això sí, m'arrossego com un llimac. A l'Assumpta ja no cal dir-li res, ja sap que vaig a la deriva i que avui pinten "bastus". Els kilòmetres costen de passar i el ritme va decaient, amb la qual cosa el nombre d'atletes que comencen a passar-me per sobre, cada vegada s'incrementa més. Encara hi hauria una altra sorpresa abans del km. l'aparició de la RCicling, del JBallesta i l'Elena, que també són testimonis del meu calvari.

Km.30 - 2h.47' 43 i falten dotze kms., ostres si els faig a 7' encara puc baixar de les 4h., quina pena haver de refiar d'anar a 7'km. Vinga un brot d'optimisme torna a mí. Avituallament i un altre gel per a cel.lebrar-ho. Sé que a l'avinguda Litoral he de tenir paciència i una mica de sacrifici per poder aguantar, tornarem a entrar a Bcn, Parc de la Ciutadella Arc de Triomf, Plaça Catalunya, la Catedral, Plaça Sant Jaume, les Rambles ... el millor de la marató.

Però res fa efecte i les cames segueixen sense respondre. Molta gent va caminant, una munió em continuen passant per sobre, la moral ensorrada, més quan abans d'arribar a les Torres Mapfre, m'adelanta el globus de les 4h. ... tocat i enfonsat.




Amb empentes i rodolons arribo al km.35, només queden set, però ja fa estona que combino el ca-co i quan decideixo córrer, bé no sé si atempto contra la definició de córrer. A l'Arc de Triomf hi paro un momentet per avaluar el meu estat amb l'Assumpta, " no va bé, oi? " jajaja... no, però tard o d'hora arribaré, bé més tard que d'hora i segurament hipotecant el vermut, doncs avui no estaré per massa orgues quan acabi.

Passadís estret pels corredors, més cridoria i animació ... espectacular! moments de "subidon" que fan humitejar els ulls i plorar a llàgrima viva per dins, dec tenir l'estòmac inundat.

Urquinaona, Plaça Catalunya, impossible caminar tot i tenir les cames a punt d'explotar. Aquí, hi trobo l'Abel, el Cargol de Km0, on també dóna suport als corredors amb un bon esquellot, kms. abans, n'Albertbo, també de Km0 i germà d'en Jordi, Buff de correcats, també s'esmerçava amb una guitarra dalt d'una vorera. També algún crit de suport d'entre la multitud que no logro esbrinar la seva procedència ni l'autor del mateix.

Portal de l'Àngel, La Catedral, on hi ha l'avituallament de corredors.cat, però hi esbrino poques coneixènces tret d'en Sancli, company i amic del Malfieten, que també em dóna el seu suport.
Via Laietana, tot el carre Ferran, amb la seva Plaça SJaume, Les Rambles ... hi continua havent-hi molta gent, de fet són punts molt turístics i els corredors es barregen amb la gent de peu, guiris i autòctens, uns que ens presten la seva atenció, d'altres que els molesta la nostra presència.
Colom, Paral.lel, Ronda de SPau, km.40 - 4h.02' 18, uff!!!! ja fa estona que no em surten els números i estona que m'avergonyeixo de no poder anar ni a 7' al km. tan sols vull acabar d'una vegada, no cal dir que no estic disfrutant gens ni mica doncs estic física i mentalment esgotat i derrotat, he rebut una bona clatellada.
Per fi el carrer Sepulveda i al fons l'arribada, ara ja ho tinc, a 7' llargs però l'agonia es va acabant. Plaça d'Espanya, novament gran qüantitat de gent, un èxit total, crtits d'ànim d'entre el públic, segueixo sense reconeixa a ningú, més plorera interna, 200 metres de glòria que en aquesta ocasió no els asseboreixo en tot el seu esplendor, no estic content (al contrari d'altres atletes que m'envolten, eufòrics i embogits d'alegria) i no hi ha res que cel.lebrar, tret de que és la marató núm.50 i suposo que això ja és prou motiu per estar content.





Tampoc m'hi estic gaire a l'àrea d'arribada, tampoc hi veig massa coneguts i per altra banda, no és que tingui massa ganes de xerrera, per tant, cap a la sortida, on l'Assumpta m'espera amb una medalla sorpresa, la de la 50ena. marató, sens dubte la millor de totes, una gran sorpresa!

A les escales coincidim amb el Massa, 3h.15', kil va parir!!!!, jajaja... i el capità Artigas que m'evalua el desembarcament de la barqueta que com no podia ser d'una altra manera, ha arribat a bon port, tots sota 4h. per tant "misión cumplida" i a per la propera.
De fet no veiem a ningú més tret de saludar a en Toni Korfbaler, llebre oficial de 3h.45' i d'en Meep, president de correcats que ha fet la marató amb el Debutante que tornava a la "guerra" després d'una bona temporada lesionat.



Així doncs enfilem les escales mecàniques i toquem retirada, no sense abans de pujar al cotxe, fer la cerveseta de rigor i comentar una mica la jugada i alhora començar el reguitzell de trucades per posar-nos al dia de com ha anat tot plegat a la resta de companys, sobretot als debutants pels quals haurà estat un dia inoblidable, com inoblidable també serà per a mí aquesta cinquantena marató.

Ara toca tornar a la muntanya, després d'aquest pas fugaç per l'asfalt, però per poc que pugui no penso faltar mai a la cita de la capital, ara val la pena córrer a Bcn, lluny queda aquella marató de poc més de 2.000 corredors que sortia de Mataró, recorria tota la costa per arribar a Bcn per polígons deserts, carreteres solitàries ... i acabava a l'Estadi de Montjuïc, al menys hi havia alguna cosa bona, tot i que arribar-hi costava Déu i ajuda, carrer Lleida, etc. Ara és una marató consolidada a nivell europeu i mundialment tinguda en compte. Al 96 hi vaig clavar la primera estaca, avui la 50ena.


Salut.

4 comentaris:

Malfieten ha dit...

Salut mestre !
Em quedo amb la fita de les 50, Felicitats !
Aquest és veu que no era el teu dia, però per collons que no falti !

Fins aviat !

bodi ha dit...

Albert, ja ho veus, no va acabar de sortir bé, però que hi farem, ara de cap la muntanya.

A veure si coincidim en alguna sortida que la farem petar ;-)

ah! i la teva marató, reitero que va ser un passeig, l'any que vé ... gaaaaaaaaaasssss..

Salut.

Albert Torrent ha dit...

Felicitats mestre!
Amb el capità Artigas sempre tindràs bona referència!
Ens veiem a l'UTAG?

Una abraçada

bodi ha dit...

Gràcie, Albert. N'Artigas és sempre una bona referència i un llibre obert d'experiència que procuro aplicar-la sempre que puc.

Ens veurem a l'UTAG ... i ens podrem conèixer ;-))