divendres, 25 de febrer de 2011

Botifarunner

Diumenge, 20 de febrer 2011
20' 6 kms. - 2h.16' 03
La Llacuna (Anoia)



De nou ens trobem al bonic poble de La Llacuna, on si tanquessis els ulls, et faria l'efecte d'ésser en un petit poblet pirinenc, impregnat d'olor de poble muntanyenc, amb les ximeneies fumant barrejant-se amb l'aroma d'hivern que suposa un dia enboirat i humit, el que ens dona la benvinguda en aquesta tercera edició de la botifarunner.

Una botifarunner que aporta alguna novetat respecte a les dues edicions anteriors, per una banda l'allargament de la cursa, un kilometret més, i per l'altra, una sorpresa final, en forma d'un turonet, per acabar-ho de rematar, abans d'enfilar l'arribada. Per tant dos petits canvis que caldrà tenir en compte, ja que si nó pots tenir-hi una bona sorpresa.

Molt bon ambient a la Plaça Major del poble, una plaça amb el seu encant, amb les botifarres a punt de ser posades al foc, i amb gent d'aquí i d'allà, molts coneguts, molts vilafranquins, uns que volen tastar la muntanya, d'altres ja corredors experimentats. Una cursa, on la distància, no massa exigent, permet cremar una mica de pota i exprimir-se minimament sense temps per agafar una devallada crítica. El terreny humit per la boira i per les quatre gotes que han caigut durant la nit, ja em fan esmolar les eines preveient una jornada per a gaudir-ne d'allò més.


La sortida, com sempre i com totes, és ràpida, més quan s'inicia en baixada, després d'una sorollosa traca que impregna d'olor a pòlvora els primers metres encara dins del poble. L'inici també és diferent, uns 500m. per una carretereta abans d'enfilar el primer corriol, que com no, ja pica amunt, tot i ser corrible. La gent ja agafa posicions, no hi ha taps i cadascú pot anar a la seva.

La cursa és una bona trencacames, no massa tècnica, molt corrible i amena, amb bones vistes, compaginant pista, no massa i corriol, en bona part, molt aconsellable pels que es volen iniciar i per fotre-li canya els experts.




Com era de preveure el terreny humit fa que la muntanya estigui fantàstica. M'hi trobo bé, vaig fent, com sempre on hi ha cartell de perill baixada, hi trec el ventre de pena, quan el terreny s'empina, em defenso, quan arriba el troç més corrible ... a patir.

Es fa un pas pel poble al cap d'uns 7kms. per enfilar la segona part de la cursa que ens durà al punt més alt, el Puig Castellar (944m.). El Koala's ja està animant a tot kiski, amb uns companys vinguts de Sitges, alguns d'ells també participants en la prova. L'Assumpta hi és convidada i van fent el seguiment de la cursa.



De moment vaig bé, bones sensacions, ara baixo, ara pujo, amb l'impressió de que vaig més bé que l'any passat, però és clar, amb el canvi de recorregut, les meves referències s'en van a norris. Tan fa, l'important és que estigui tot al seu lloc i que sumi una bonica xifra de kms. més i pugui a partir d'ara fer un reset en aquest començament de temporada.

Km.10, un punt molt bo d'animació, 40-50 persones animant d'allò més abans d'enfilar una nova pujada, més o menys meitat de cursa, fotògrafs arreu i molta xerinola. Dóna gust córrer així, una petita Zegama, jajaja...



Més endavant ens tornem a trobar el grup que comanda el Koala's, un altra punt d'animació ... i amb un avituallament sorpresa pel qui vulgui. Ara jo no coincidirem fins l'arribada, però tan fa, en aquesta cursa probo de portar una mica de música, quedo parat de la gent que ho arriba a portar. La distància ho permet, suposo que portar-ho més temps deu fer nosa, però en aquesta ocasió en quedo prou content.

També m'entretinc amb la classificació femenina que a part de la primera dona, que no logro veure per enlloc, si que coincideixo amb la segona, tercera i quarta, tot i que arriba un punt que ja no sé on sóc, jajaja... d'altres atletes coneguts que els puc adelantar en els trams més tècnics, però que després recuperen quan s'aplana el perfil, tot i així, a la muntanya els tinc més aprop, ja que la majoria són "pardillus" vinguts de l'asfalt.

Puig Castellar, en falten cinc i tots de cara avall. Mantinc possicions tot i que ara vé un tram força corrible, però amb molta pedra. Em continuo trobant bé i tot i que no vaig a buscar res, em sembla que hi apreto una mica les dents, és com si jugués a casa. Arribem a la carretereta que ens portarà a l'arribada, però ... ai las!!!!, desviament a l'esquerra per un tram sempre corrible però que ja s'enganxa una mica, acabant amb un regalet per a posant-se a lloc, són les petites modificacions d'enguany. Ara sí, mini-pronunciada baixada al poble, per entrar, per uns carrers estretets a la línea d'arribada.




Una plaça ja repleta de gent amb un aroma encisador botifarreru que fa les delicies dels assistents, sobretot dels corredors que són els que se l'han guanyada. Gran ambient, sorteig amb molts bons premis, bambes, estades en hotels, suaderes ... tertúlies per a tot arreu, parlant de la cursa, de nous projectes, de la propera ...
El Koala's que ja és a plaça, repartint cervesa als coneguts, a ell ara li espera un bon tec, jajaja... corredors que continuen arribant, noves impressions, noves valoracions. La cursa, un èxit, absolutament aconsellable i molt recomenable pels que s'inicien en això de la muntanya. L'any que vé hi procurarem tornar-hi.




M'ho he passat bé, la lesió penso que ja és història i tot i que no he pogut comparar les referències amb l'any passat degut al canvi de recorregut, penso que més o menys estic al mateix punt de partida que aleshores. No obstant no em veig tan sobrat com l'any passat per a fer akesta setmana Bcn, penso que patiré, però l'ocasió bé s'ho val, 15.000 atletes és una xifra récord i vull ser-hi encara que sigui, com últimament per fer sub4h., i també per poder assolir la bonica xifra de 50 maratons. Qui m'ho havia de dir!!!!

Salut.

2 comentaris:

Raül ha dit...

Enorme com sempre amb la cervesa a la mà Bodi! Un crack amb totes les de la llei.
Ara gas a la capital!!!

bodi ha dit...

Gràcies pel vostre suport, sempre amb l'alegria que us caracteritza ...

Salut ;-))