dilluns, 14 de març de 2011

Trescada garrotxina

Diumenge, 13 de març 2011
Sadernes (Alta Garrotxa)
30 kms. - 5h. 25'



Bon grupet el que vàrem fer el diumenge per terres garrotxínes, JArtigas, Ramon (i en Pitt), Massa, Yves, Alpenser, JTolosa i un servidor , que ens endinsàrem de nou, muntanya enllà, per satisfer les nostres necessitats de natura.

L'endemà de tot un dia de pluja, avui toca un dia magnífic, amb aigua per tot arreu i uns corriols espectaculars, una vegetació ofanosa, el riu amb cabdal abundant que en algun punt ens fa recular i en d'altres ens hem de remullar, en algun moment, fins la mateixa cintura.

La ruta s'inicia a Sadernes i és previst acabar a Beuda, lloc on hi dinarem. Començament trotador per pista que ben aviat deixem per endinsar-nos per un bonic corriol passant per sobre el pont que ja ens deix entreveure que passar el riu, serà una missió complicada. Efectivament, el primer intent, tot i un Alpenser voluntariós, ens fa enrera, havent de canviar sobre la marxa l'itinerari previst.

Això ens portarà cap a Talaixà, després de cercar la nova ruta i d'alguna que d'altra marrada. Pas d'entrenament, amb reagrupaments quan cal i a escollir pels més en forma o pels que van reservant. Talaixà, ens portarà a SAniol, recorregut que reconec de l'UTAG de l'any passat. Bons corriols de cara avall on hi puc treure la "carbonilla", no sense llepar de cul a terra, quedant-me el canell sota el cos, el dolent, el que em vaig trencar fa anys i que per un moment temo el pitjor. Afortunadament, tot queda en un ensurt, adolorit, però sense conseqüències, així doncs, procurant no perdre roda en el grup capdavanter, fem cap a SAniol, on abans d'arribar-hi tornem a quedar bocabadats de la majestuositat del salt de la núvia, una paret que realment et fa treure el singlot.



Aprofitem la breu espera per a fer-hi un mos, avui a SAniol no hi ha ni una rata, degut a les evidents dificultats per a arribar-hi, quan segurament, un diumenge, hauria està ple de gent.

Reagrupament i ara toca posar-se les piles per afrontar el coll de Basegoda, on a poc d'iniciar la marxa en Pitt, al veure un parell de cabirols, surt esperitat al seu darrera. Tornem a fer una parada per reconduïr la bèstia no sense el neguit del seu amo, jajaja....


Ara sí, no hi ha més remei que creuar el riu, o això o tocaria desfer camí ... suposo. Baixa cabalós, brugint, fa una mica de respecte, però és una pas estret i amb set o vuit passes estem a l'altra banda, no sense mullar-nos fins la cintura.

Una vegada passada aquesta petita aventura ja enfilem corriol amunt, serà una hora i mitja de pujada constant, d'un bon desnivell, tocarà patir quelcom, però alhora encisat per l'entorn. Torno a reconèixa la traça d'ara farà un any, on en aquest tram, el grup de l'UTAG, començava a perdre unitats, això sí, amb uns quants kms. més a les cames.

En principi, hauriem de fer el cim del Basegoda, però de reüll, comencem a veure que el temps per arribar a l'hora reservada al dinar, se'ns tira a sobre, tot degut a la marrada que hem hagut de fer el principi al no poder creuar el riu..

Dos cabirols més tornen a embogir al Pitt, però ara en Ramon, ja no surt darrera seu, ja farà cap. Hi si, fa cap, però després de moooolta estona i quan el Ramon ja es veia l'endemà anar-l'ho recollir. Això sí, durant bona part d'aquest trajecte, l'anava cridant i suposo que el gos, com a caçador que és, anava controlant, tot i la cara "de buena persona", orelles avall, va posar quan ens va retrobar.



Arribats a dalt el coll i de recollir totes les unitats, es descarta fer cim, es descarta acabar a Beuda i tornarem cap a Sadernes, lloc on hem iniciat l'itinerari.

Una pista ens hi durà, mitja hora llarga pels que ténen més pota ( a l'indicador del camí indica 1h.50'), gairebé una hora pels que les pistes se'ns atrevessen, primer de terra, després encimentada, sempre de cara avall, molt corrible si hi ha gas, per acumular rbisonte, els que no en ténen tant.

Arribats als cotxes, cap a Beuda, lloc on acabarem la sortida amb unes bones menges, bona companyia i molt ben atesos per unes simpàtiques noies, tot un exemple d'integració, vingudes de l'est, i amb clara vocació d'adaptar-se a l'entorn.

Així doncs, després de passar pàgina de la Marató barcelonina, de cap a la muntanya, on ja han caigut els primers kilometrets, en uns paratges espectaculars i on millor companyia no l'haguera trobada enlloc. Propera estació, Marató de la Vall del Congost, una marató de les dures, però alhora també molt gratificant i on tornarem a compartir kms. amb força amics i coneguts.

Salut.