divendres, 28 de juny de 2013

XIX Cicle d'Audiovisuals de Muntanya

Dimarts, 18 de juny 2013
Casal 2
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)


Aquest any, el Centre Excursionista del Penedès, va voler convidar-me a explicar-hi la meva experiència al passat Tor des Geants. Sense comptar amb la feina que això duria, vaig dir que si de seguida, jo pensava que amb el blog, les fotos i quatre coses més ja faria, però a l'hora de la veritat, hi va haver una bona currada, nervis, i corredisses al final, al comprobar que tota la feina que hi teniem dins el nostre ordinador, no serviria de res si no trobàvem el ja mític cable. Gràcies a l'Eloi Martí, es va poder dur tot a terme i mostrar al públic el resultat final d'una molt bona feina duta a terme majoritàriament pel Francesc Puig i especialment per l'Assumpta Marimon. Jo vaig tenir poca feina fins el dia i l'hora de la sessió, els hi donava la meva idea i ells s'encuidàven de plasmar-la al PowerPoint.



El cartell d'aquest any era de luxe, bé, sense comptar-m'hi, és clar, jajaja... la primera sessió la protagonitzava la pel.lícula del Reinhold Messner, no fa falta dir res més, un dels millors alpinistes del món, del qual, quan, de jovenet n'havia llegit un parell de llibres explicant les seves aventures... un crack.
La segona hi venia en Juanjo Garra, un altre himalaista, lleidetà, relacionat amb els nostres amics del Km0. Desgraciadament, en Juanjo, perdia la vida uns dies abans al Kachenjunga, dies on tothom en va estar pendent del seu rescat mentre nosaltres estàvem a Zegama. Quan semblava que ja el tenien salvat després de passar quatre nits entre 7 i 8.000m., en Juanjo no va poder resistir més. Una abraçada a la família, d.e.p.
En Juanjo fou substituit per la coneguda Núria Picas, campiona del món d'ultres, etcetcetc... i on vaig tenir la fortuna de poder-hi compartir força estona, després de que passés per l'Espai Running de l'Eloi, apart d'haver coincidit, feia uns dies, a Zegama.
A mi em tocava la tercera sessió i a la quarta ens visitava l'Ester Sabadell, també coneguda alpinista i membre dels del Filo, a part de també fer-hi travesses pel desert i la Patagònia.

La situación imposava i per uns moments semblava que m'hagués llançat a la piscina sense saber si hi hauria aigua. Però tenia molt clar el que faria... una presentació, un petit video de 15' on hi resumia la carrera, la meva explicació de la carrera (planificació, gestió, entrebancs, horaris, kilometratge...) i finalment un torn de precs i preguntes.


En Gerard Martí és l'encarregat de presentar-me davant d'un Casal2 ben ple, majoritàriament de gent coneguda i familiars, a més dels fidels al cicle i demés encuriosits pel tema. Jo sóc del Centre, des de ben petit, segurament el primer carnet que vaig tenir, abans del DNI que es feia molt més tard. El "culpable" d'això va ser el meu pare, que ara de ben segur també hagués estat assegut a primera fila. Des del primer dia vaig saber que allò m'agradava i encara que la pilota em va deixar fora de combat força anys, va servir per a retornar amb més força i aconseguir objectius inimaginables. Ell va seguir per internet les meves peripècies al Tor amb l'ajuda de l'Assumpta, encara que al final, ja se n'ensurtia més bé que ningú. Sempre em voltava pel cap fer una sortida amb ell a SJeroni, o al Puigmal ja que havia estat un dels pioners del muntanyisme de la Vila, o pendre'l algun any al País Basc per a viure una Zegama i anar a la muntanya. Però em deia que no, com si ja hagués fet el que havia de fer a la muntanya, marxant de jove, caps de setmana, sense que a casa seva sabessin on era... a dalt d'alguna muntanya, deien.

El segon record va ser per la Teresa, ella també haguera estat a primera fila i amb ella n'havíem parlat d'anar al Tor al 2014, encara que el fatídic dia de Cavalls, li vaig dir que miraríem d'avançar-ho aquest 2013. No podrà ser, però procuraré estar a la sortida de l'edició de l'any que vé, li dec, i estic segur que ella m'ajudarà a aconseguir-ho, el coll de Malatrá, espera la seva cinta. Ella haguera estat una dona Tor, la seva tossudesa i força per a tirar sempre endevant, em tenien bocabadat, era i és, un mirall per a mi... impossible oblidar-la i no tenir-hi un record sempre que trepitjo la muntanya, senzillament, perquè és dels nostres ;-))))


Després del video, cada vegada que el veig les ganes de tornar-hi són terribles, ja dono pas a la xerrada, a la carrera en si, als seus trams que no etapes, a la planificació, entrenaments, gestió de la cursa, barreres horaries, etcetcetc... tot el que cal saber per anar-hi, ep! sempre segons el meu punt de vista i des de la meva experiència personal que potser molt diferent de qualsevol altre que hi hagi anat.

Els meus nebots, els més petits, ja fa estona que han quedat clavats a la butaca, jajaja... afortunadament, no és un fet generalitzat, però si que intento no allargar-me gaire, tot i que el fet d'explicar tota la cursa si que presta a caure en una certa monotonia, encara que amb més o menys encert, hi vaig introduint alguna anècdota divertida per a tornar a enxufar a algun despistat. Al final, veient que es fa tard, em dona l'impressió de que accelero una mica per anar acabant i donar pas a les preguntes, incapaç de saber si la gent s'aixecaria de pet del seient, si nó n'hi hauria cap o em bombardejarien per a tot arreu.


El públic va ser respectuós i va esperar a les preguntes que feia la gent... 8-10? les suficients per a deixar-me anar i notar-me més "suelto" durant aquest quart d'hora de més, tot responent als dubtes de la gent. Estic segur que en caurà més d'un de cara l'any vinent, de la mateixa manera que hi vaig caure, tot assistint a la xerrada dels germans Terés.

Agraïr al Centre Excursionista el fet d'haver pensat en mi en el seu cicle de xerrades i audiovisuals i agraïr a tota la gent que ha assistit especialment a aquesta xerrada, em consta que va agradar, encara que no en vaig quedar massa content, però sabeu quedar bé, punyeterus, jajaja... Moltes gràcies, era una autèntica prova de foc, ufff! i per primera vegada en aquesta sala del Casal i no a l'Escorxador, potser una mica més informal, però bé, gràcies a l'equip que ha estat al meu costat i ho ha fet possible, espero que us hagi agradat, la intenció, era, ben bé, aquesta.

Salut.