diumenge, 3 de febrer de 2013

10K de Vilafranca

Diumenge, 27 de gener 2013
10 kms. - 48' 41
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)


Tercera edició dels 10K de Vilafranca que any rere any va creixent i consolidant dins el calendari català de curses de 10K, essent ja la participació, de més de 1.500 atletes, duplicant el nombre de la seva primera edició. Un bon test per a saber on sóc en una modalitat que evidentment no és la meva, però que servirà per treure una mica la carbonilla i veure de quin punt arrenquem temporada i encarem la marató de Bcn després d'haver fet ja algunes sortides muntanyeres.

La intenció inicial és poder baixar de 50', una fita per riure fa temps enrere, però que ara, ja serà més feixuga i no la tinc pas massa clara i ni l'assoliré sobradament. Tot el que sigui estar per sota d'aquest temps, ja ho donaré per bo, tot el que estigui per sobre... donarà fe de lo malament que estem.

És una cursa en la que hi córrer mig Vilafranca, petits, grans, gent experimentada i d'altres que s'inicien, per tant, molts ens coneixem i els "piques" estan garantits, encara que jo avui, poca guerra podré donar tot i què, temps enrere, vaig promete'm preparar-la adecuadament.




La sortida, al costat de casa, per tant, ja hi sortim llestos per a la cursa, encara que abans de dirigir-nos a la rambla, punt de sortida, treiem el cap al cantó de casa per a veure el "xafarranxo" que ha muntat l'Eloi and company que amenitzaran musicalment, en aquest punt, la cursa. Hi ha ambientillo amb els amics del gimnàs ed's, molts coneguts i cares de nervis en els debutants, per altre banda, la improvitzada orquestra comença a afinar.

Ja als voltants de la línea de sortida, més cares conegudes, fotos ara amb uns i ara amb els altres, compaginades amb un breu escalfament, un pèl abrigadets, però deixant entreveure que quan soni la pistola, la roba ja farà nosa.




Aquest any hi ha la novetat dels calaixos i jo esculleixo un que em vagi bé, sense fer nosa i sense sortir massa al darrera. En el lloc, més cares conegudes, la Montse, el Pere, l'Alvar, el Josep Ma... i tants d'altres que amb la vista ja he cliçat, tots amb els seus objectius, ningú no ha entrenat i tothom li fa mal alguna cosa, però a la que es dona la sortida, serà gairebé un sprint de 45'-50'.


El circuit ha canviat vers la primera edició i ja és el mateix de l'any passat on en Roger Roca hi va guanyar, jo acabat d'operar de la clavícula, vaig estar fora de combat i vaig veure la cursa des de la barrera ajudant en el que vaig poder. General avall, crta. de Moja i carrer d'Amàlia, diuen que circuit planer, i ho és, encara que jo hi trobo algun "falso llano" que per mi no el fa tan pla-tan pla i ara ja n'estic en un, el tram del carrer Amàlia i seguidament també el del carrer Comerç.

Primer km. a 4'23 i mig ofegat, jajaja... ja passo per davant de l'orquestra amb mala cara i coincidint que el terreny pica una mica amunt, haurem d'afluixar de bones a primeres sinó volem perdre-hi bous i esquelles, així que el segon ja surt a 4'51.

Carretera de Barcelona en lleugera baixada fins a la Caixa on hi ha una munió de gent abans de girar a la carretera d'Igualada. Pels de fora, hi deuen veure massa carreteres, però de fet són carrers i avingudes, antigament indrets més transitats. Al tercer km. estabiltzem la situació, encara per sota de cinc, 4'53, tot girant a la rotonda de la gasolinera i tornar a enfilar la carretera d'Igualada, tram per a creuar-se amb la resta de cursa.





Carrer de la Parellada, km4, 5', hem afluixat un pèl, el carrer en el seu primer tram, torna a picar amunt, després, ja des de Cal Miralles, intento tornar a accelerar lleugerament encara que el reguitzell d'atletes i coneguts que m'avancen, continua, encara que intento afegir-m'hi inútilment.

Ara el tram és bonic, plaça Sant Jaume, Sta. Maria, Ajuntament, Plaça Sant Joan, carrer de Sant Joan i enfilem l'arribada en el seu primer pas, per tant km.5, a 4'50, per sota dels 23 minuts, amb un càlcul ràpid, doncs 23x2=45'59... els números no fallen, però les forces ja van justes i es preveu una segona volta... durilla.


Al sortir de la catifa ja ens espera l'avituallament, oportú, física i psicològicament i aprofitem l'embrenzida per continuar encara per sota de cinc, enfilo de nou el carrer d'Amàlia, en lleugera pujada en 4'56, encara que torno a passar per davant de l'Espai Running, l'orquestra, peta de meravella, amb més mala cara que abans, amb ganes de caminar i parar així que desapareixi la gent. Fins i tot, l'abandonament ronda pel meu cap al passar pràcticament per davant de casa.

Entre pensaments vaig avançant, arribant al setè km. i allunyant-me de casa i del fet de deixar-ho estar, farem el que podrem, per sort, en aquestes curses tan curtes, el patiment no dura massa, però he baixat tant el pistó que els kms. ja em surten a més de 5'. Km8-9 clavo el temps a 5'09!!!! Déu meu, com m'he de veure, però sé que l'últim, a més de picar en baixada, és sensiblement més curt... ho donarem tot.




Novament Sta. Maria, el carreró, Ajuntament, plaça Sant Joan i carrer Sant Joan avall, última curva a la dreta i ja s'haurà acabat, mirant de reüll al rellotge i de veure de que l'objectiu mínim, s'ha complert tot i fer tres kms. per sobre de 5'.




L'últim km. em surt a 4'42 donant per acabada la carrera, i amb un comput global d'un temps de 48' 41 a una mitjana sensiblement per sota de 5'. Ara ja sé com està el pati i que durant aquest mes de febrer s'haurà d'apretar les dents, serà un mes decisiu per acumular entrenament, sobretot més qüalitat que qüantitat, encara que miraré de compaginar les dues opcions, més que res, perquè no em veig tornant a fer sèries, farleks, etcetcetc... bé potser alguna cosa hi haurà, sobretot pensant en Bcn, a més de que tot el que faci em servirà per a més endavant.


Torno a acabar envoltat d'amics, molts castellers, ex-futbolistes... és un plaer córrer en una cursa on conèixes moltíssima gent, content de compartir una cursa a casa amb tots ells i de veure com va arrelant tot això del córrer a Vilafranca on, surtis a l'hora que surtis, i facis el circuit que facis, sempre, hi trobes gent corrent.

Per cert, el guanyador, Mario Mazana, estableix un nou record de la prova, deixant el temps amb mitja hora pelada, 30' 55, per tant, suposo que plana ho deu ser, potser sóc jo el mal fixat, jajaja...

Salut.