dilluns, 21 de gener de 2013

El Rei Gaspar

Dissabte, 5 de gener 2013
Vilafranca del Penedès


Els Reis d'Orient sempre m'han agradat i sempre que he pogut, procuro no faltar a la cita. Per altra banda, aquest fet s'aniria convertint, any rera any, en una il.lusió de que alguna vegada, jo mateix, en podés ser el protagonista en forma de Rei Mag. Així ho manifestava en una de les convocatòries anuals dies abans de la cavalcada, on es demana a la gent que hi col.labori, sobretot, canalla no tan canalla per a poder fer de patges i acompanyar al seguici.

Però jo volia, en cas de participar-hi, fer de Rei i a l'apartat d'observacions, així ho vaig fer saber als organitzadors a l'hora de fer la meva inscripció, ja fa quatre o cinc anys. No en vaig saber res més al no rebre cap tipus de contesta, encara que any rere any i continuava donant tombs i precisament aquest any vaig tornar-ho a probar via internet, encara que no m'en vaig sortir i ho vaig deixar estar.

La meva sorpresa venia a finals de novembre quan vaig rebre una trucada del departament de cultura de l'Ajuntament relacionat amb el tema, aquest any... SI !!!! es veu que hi ha una llista d'espera i enguany em tocava a mi, jo, que no n'havia sabut res més, ni sabia que hi havia cap llista... doncs vaig dir que si de seguida, és clar.

A mitjans de desembre feiem una reunió amb els altres Reis, tot i que va fallar el negre, amb els responsables de l'organització per parlar del tema i perfilar els intríngülis de l'organització així com provar-nos els vestits i decidir el paper dels dos "altres" Reis, el negre ja està adjudicat i manté una continuïtat des de fa uns quatre anys. Després de les comprovacions, seré... el Rei ros!!!!




El dissabte, dia cinc, a les quatre de la tarda, dues hores abans de l'inici, ja ens trobem els tres Reis per a lligar els parlaments que haurem de fer des del balcó de l'Ajuntament i que cadascú de nosaltres, ha hagut de fer personalment. Després, quan els maquilladors i els de vestuari acaben de guarnir a tota la comitiva, ens toca als tres Reis, i a fe de Déu que ens deixen impecables.

Quatre fotos abans de la sortida per a guardar-ne un bon record, està a punt de començar una jornada inoblidable i convé no perdre's detall, gairebé les 6 de la tarda, puntualitat extrema i ja sortim a fora per a iniciar el trajecte que ens portarà a l'Ajuntament i que clourà a l'Era Enrajolada, seran unes tres hores on es portaran a terme moltes il.lusions, entre elles, el fet de veure'm de Rei, una de les il.usions que tenia des de feia molts anys.




D'un bon començament ja es veu la munió de gent que s'aplegarà durant tot el trajecte, jo, des de la meva situació privilegiada, fins i tot més alt que els altres dos Reis, m'ha tocat la carrossa més complicada de pujar i baixar, més per la dificultat en sí, per la vestimenta, la capa i demés.

Al poc de començar ja hi tinc un entrebanc. Fa una mica d'aire, no massa fred encara que anem prou abrigats, però sense adonar-me'n, perdo el "barret". Em queda darrera l'esquena, darrera del seient, però no el podré recuperar fins que no baixi de la carrossa a l'Ajuntament. No em preocupa massa, però pateixo per la perruca que amb l'airet que fa, no volés... no vull ni pensar el que passaria.





Vaig trempajant el tema durant el recorregut procurant girar el cap en direcció a l'aire, em molesten els cabells, però és millor això que no pas que una revolada d'aire, s'endugués la perruca. Procuro desconectar i gaudir del moment veient molta gent coneguda que no sap qui sóc, pocs em reconeixeran i sobretot gaudir dels infants que amb la seva cara incrèdula, fan el goig dels grans.

El recorregut està ple de gent, molta canalla que va a la caça dels caramels, exageradament a la caça, tot i els quatre patges que procuren mantenir-los a ratlla. Més i més gent, m'ho passo bé, saludant continuament i repartint caramels als menys afamats. Així farem cap a l'Ajuntament on ens esperen uns metres a peu abans d'entrar-hi i poder fer-hi un moment de pausa, abans de dirigir-se, des del balcó a tota la gentada que s'aplega a la plaça.









M'ajuden a baixar de la carrossa i dissimuladament en recupero el barret, talment no hagués passat res. Cal saludar a la gent a peu de plaça, seran uns 100m. on els més petits poden tocar i dirigir-se als Reis i tanmateix, donar-los les cartes en persona. Amb pas lent, ens dirigim a les portes de l'Ajuntament on ens hi espera l'Alcalde i el regidor de cultura. M'ha tornat a saltar el barret, coi de barret, ara el porto sota el braç i una vegada dins, les de vestuari ja intentaran posar-hi solució... esperem.




A dins la fem petar, bevem una mica d'aigua i m'arreglen el barret, ja no cauria més. Ens fem quatre fotos amb el regidor i compartim amb l'alcalde que molt amablement ens dona la clau de la ciutat. Ara toca dirigir-se al balcó i adreçar unes paraules a la gentada que omple la plaça, tornarà a ser un moment culminant i els nervis, pocs, hi són presents, mentre repaso les quatre ratlles que he preparat.



Després del parlament de l'alcalde i del Rei Melcior, és el meu torn...

" Porteu-vos béééé, feu bondaaaat... els Reis ho veuen i ho saben tot. Això és el que heu sentit aquests últims dies, però és un fet que hem de posar en pràctica durant tots els dies de l'any, cada dia, a l'escola, amb els amics i amb la família.

Tan se val si venim d'Orient o d'Andalusia, ja sabeu que som màgics i venim i estem a tot arreu, guiats per aquesta estrella independent que ens ha guiat i guiarà aquests propers anys. Són moltes les cares que hem vist d'il.lusió durant tot el recorregut i també aquí a la plaça... ei! que també n'hem vist d'entremeliats!!!!

Agrair a les entitats que ens ajuden a fer possible tot plegat, que cada nen tingui una joguina i que els més necessitats puguin tenir un plat a taula i un sostre on dormir.

Mainada!!!!, ja ho sabeu, a dormir aviat i faciliteu-nos les coses, que nosaltres estem molt cansats i encara tenim molta feina durant tota la nit, si voleu, podeu deixar quelcom pels patges al costat de les sabates al balcó, quatre ganyips i un porronet de ratafia.

Que tingueu molt bona nit i que demà, al llevar-vos, sigueu molt feliços. "


Continua el Rei Baltasar i conclou l'acte amb una pluja de confeti i serpentines. Tornem a entrar a l'Ajuntament on la tornem a fer petar i som entrevistats per la televisió local. Els nervis ja han passat i realment, la plaça estava a reventar, vaja, com un Sant Fèlix.





Mantenim l'horari i el timming en tot moment, per tant, seguint les directrius, ja tornem a enfilar, mai millor dit, les carrosses per a continuar el recorregut, mentre l'Assumpta, amb la seva acreditació de vip en va deixant constància de tots els moviments El que queda ja és poc tram i en uns vint minuts ja haurem enllestit. Jo ho definiria com un casament, tan d'esperar-ho, que passa tot en un moment.






Ja no hi tindria cap més entrebanc, continua la marxa sense cap incidència encarant les engrunes de la cavalcada. Els més veterans i els que saben com acaba el tema, es dirigeixen cap a l'Era Enrajolada, allà baixarem definitivament de les carrosses i la canalla i els pares tornen a tenir l'oportunitat d'adreçar-se als Reis, fotos amb els crios, amb els pares... moments distesos per estar entre la gent amb la precaució de que algun brètol no et jugui una mala passada. Torna a ser un dels moments màgics de la nit, nebots, fills de cosins, etcetcetc... on aconsegueixo passar la prova del cotó i no ésser reconegut.





Ja només resta un últim deure, aquest optatiu però al que els tres Reis ens hi avenim sense problemes. Anem cap al Figarot per a fer entrega personalment dels regals als nens de la colla dels Castellers de Vilafranca. Bonica anècdota per a dos castellers com són el Rei Melcior i el Rei Gaspar. Moments distesos primer a la nau amb el Jou i el Pere de Sant Quintí, president i cap de colla, i l'equip de la canalla, que ha preparat l'esdeveniment.




La sala polivalent s'omple al moment d'obrir-hi les portes on, els més menuts ja ens troben asseguts a la butaca. Després d'unes paraules, un per un, els nens són cridats per a donar-los un regal, no cal dir que la cara de tots ells és d'embadaliment, i la nostra... també. Un altre moment molt maco, on ens hi estaríem més estona, moooolta més estona, però ja se sap, avui, és dia d'anar a dormir aviat i els pares ens donen pressa, jajaja...





Ara sí, la jornada ja està a punt de finalitzar, tres hores intenses on clouen novament amb unes paraules dels responsables dels Castellers i quatre paraules més dels Reis. Saludar a molts coneguts allà presents, amics i companys de colla que s'en duen una bona sorpresa i compartir, breument i dissimuladament en un racó de la sala amb una copa de cava, com no podia ser d'una altre manera.



L'acte es dona per acabat amb una foto conjunta, els més menuts, encara en estat de shock per a poder tocar i parlar amb els Reis Mags. Els flaixos, càmares i videos dels pares, avis i tiets es disparen per tot arreu per a deixar-n'hi constància. Ara, els responsables ens tornaran al "cuartel general" per a tornar a tocar de peus a terra, després de que, en poc més de tres horetes, haguem estat els principals protagonistes del dia.


Gràcies els que heu fet possible que realitzés una de les il.lusions de la meva vida, sens dubte, una experiència inoblidable, gràcies als amics que van voler veure in situ l'esdeveniment i als que n'estàveu al corrent...  Per acabar, en petit comité, ho vam celebrar, com es diu... en un cèntric restaurant de la Vila, jajaja... envoltat d'amics, algun que no me l'esperava ;-))), de bones menges i bon beure.

Que els Reis us hagin dut moltes coses i que tingueu molt Bon Any 2013, jo de moment, millor, no el podia començar.

Salut.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

Vas cumplir perfectament tots els temps de pas, jaja. Perdre el barret no era motiu de desqualificació?
Molt bé Bodi, gran crònica com sempre.

bodi ha dit...

Tots els temps de pas, talment en una planificada marató. Motiu de "cesse" seria si hagués perdut la perruca... no les tenia pas totes, jajaja...

Salut ;-))