dimarts, 6 de novembre del 2012

Tri #sempre3A

Divendres, dissabte i diumenge d'octubre 2012
Sant Jeroni-Montserrat (Anoia)



El cap de setmana del 26-27-28 d'Octubre, els Koala's, representats per la Mireia i el Raul, organitzaven un homenatge a la Teresa, un acte simbòlic per a recordar-la, una trobada d'amics, convidant-los a pujar al cim de Sant Jeroni amb una flor a la mà per dipositar-la al punt més alt de Montserrat i aconseguir així fer una gran pinya al voltant del seu record. També vàren imprimir una llarga i fina senyera amb la inscripció Sempre amb nosaltres Teresa amb una rosa, que donaven a tothom que hi pujava, alhora, que en una pissarra, hom hi podia escriure el que li vingués de gust i ser inmortalitzat en una foto com a record.

Com sempre i tot el que organitzen els Koala's, l'acte té una gran repercusió, sortint fins i tot en algun mitja d'informació, i l'afluència de gent al cim serà un no parar des de divendres a la tarda fins diumenge al migdia on ininterrumpudament hi haurà la Mireia i el Raul per a rebre a qualsevol que s'hi acosti, sigui l'hora de sigui. Com van escriure a la pissarra si per un company  a muntanya ho donaries tot, que no faries per una amiga.

Tinc el cap de setmana bé, encara que el dissabte hi ha castells a Sitges tot encarant Tot Sants, que després esdevindria gloriós ;-))) , hi comptem de pujar-hi el mati l'Assumpta i jo a més d'afegir-s'hi el Joan i l'Isabel. Jo el diumenge, per poc que pugui també m'hi vull arribar i el fet d'anar-hi el Ramontxu tot sòl, és l'excusa perfecte per a tornar-m'hi a apropar.

El divendres em balla, a la tarda tinc festa, però al vespre tenim convidats a assaig de castells. Els convidats, estan indisposats a última hora, ja ho tinc, tenim les flors a casa, unes per a cada dia i tinc temps fins a quarts de deu del vespre. M'hi escapo i de passada estudio el pla d'atac per l'endemà amb l'Assumpta.

Sé que hi van uns quants Tallaferros i dubto si afegir-m'hi encara que al baixar, he de baixar com un coet i m'anirà més bé el pla previst que serà el de demà al mati, cotxe abaix al monestir, escales i amunt. Si hagués sortit de Colbató s'haguera fet massa tard per a la tornada.
A l'aparcar hi trobo al Jordi "rastes" amb la seva xicota que també treuen el cap per allà però sense pujar al cim, ho faran l'endemà. Jo m'hi vaig de pet, he d'anar per feina.

Tot just passat l'encreuament del cami nou i vell de Sant Jeroni, ja a pocs metres d'arribar dalt, sento una bona claca i si, si haguéssim quedat no ens hauríem trobat... representació Tallaferrenca!!!! abans ja m'havia creuat amb el Guillem Cobela amb qui feia un grapat de temps que no coincidiem.

Arribem dalt amb molt de vent i el Raul koala's intentant posar una mena de llençol, l'ajuda un company seu, però gairebé és impossible tot i la nostra ajuda. Vent i fred, per començar no pinta massa bé i decidim deixar les flors al costat del pessebre que hi ha al costat dels graons procurant estar al recer del fort vent.





El "cuartel general" serà abaix a l'ermita, hi han de dormir i sempre s'hi estarà millor, a més, a dos minuts del cim s'hi pot pujar les vegades que calgui, més tard, quan la ventolera vagi minvant, hi haurà una altre intentona per a guarnir l'indret. L'endemà, ja fa patxoca.

Abans de tirar avall ens fem la foto de record amb la Berta Moreno que també hi ha pujat i en Pep Gras que també s'hi ha afegit. En Pep també va tenir molts problemes al mateix indret que la Teresa en la carrera, però ell va estar més de sort, anava el 14-15 però també va quedar sense forces i bloquejat encara que uns companys el van poder baixar a temps semi-inconscient. Ell, no coneixia a la Teresa, però també va voler afegir-se a l'homenatge, aixi com la Berta. Tirem tots avall per Sant Joan i arribats al pla de Sant Miquel, uns fan cap al monestir i els Tallaferros, bateries avall, cap a Collbató.





El dissabte, sobre el guió previst, l'Assumpta i jo enfilem cap a Montserrat, aparcament abaix al monestir i agafarem el funicular fins a Sant Joan per estalviar a l'Assumpta tot l'escalam, suposo que m'haguera dit de tot i convenia buscar l'alternativa més senzilla. A dalt, puntualment a les 10 del mati ja ens esperen el Joan i l'Isabel amb qui farem el còmode trajecte en plan excursionista.

Pel cami ja anem trobant gent que baixa i d'altres que també hi pugen, són fàcils de distingir ja que les flors els delaten, el trànsit és continuo i de tan en tan hem de parar a fer la xerradeta, és que tothom ens coneix, jajaja... Arribem a l'ermita on la Mireia i el Raul ens reben, talment fos un avituallament, ens ofereixen de tot, encara que primer pujarem a dalt i després ja picarem alguna cosa, no tenim pressa, els castells no són fins a les 6 de la tarda i volem passar-hi estona, més, si la presència del Pau està garantida.

Pugem i el raconet que havíem fet el divendres ja comença a fer goig, han pogut posar el llençol i una senyera envolta el piló central. A dalt hi ha dormit el Koala's i és que per coses esbojerrades... amb més seny, la Mireia ho ha fet abaix on també hi ha pujat el Pau a fer-los companyia a més d'omplir la muntanya de frontals en un anar i venir de gent, una nit especial.







Al baixar ens acomiadem del Joan i l'Isabel que ja no tornen a l'ermita i prefereixen baixar pels francesos. La Mireia ja ens espera amb la pissara, no sé que posar i l'Assumpta em treu del compromís tot quedant una foto prou reeixida, jajaja...

Va transitant molta gent (hi tinc a gent, coneguts i amics molt presents, però no em voldria deixar a ningú) tot esperant el plat fort del mati, l'eskamot vallesà, on la Teresa n'era membre i que estan pujant muntanya amunt capitanejats pel Pau que ha tornat a Sabadell i ara puja amb ells. No ens hem d'esperar massa i de sobte veiem, talment un bou ferit, al Pau apropant-se a carrera feta a l'ermita, exhaust ho ha donat tot. Darrera, la resta de l'eskamot, una bona representació i tots, coneguts i amics.

L'eskamot tira amunt, ja cadascú a la seva, cadascú amb el seu record. El Pau es fa el ronso abaix tot fent-la petar amb la gent quan l'animo a pujar tot dient-li que avui fa patxoca. Em despisto un moment i veig que tira amunt també força esperitat. Jo a distància el deixo fer anant avançant a gent que va pujant. Torna a arribar extenuat després de consolar a una Natatxa molt afectada.

Ens hi estem una estona tots plegats on el "Profe" fa d'improvitsat notari. Quan la gent vol, va tirant avall per deixar constància a la pissarra i rebre la corresponent senyera. Aquests moments d'estar junts, sense dir massa cosa, són emotius, suposo que cadascú va passant el seu video en el que no hi deu faltar la Teresa.





Abaix es torna a recuperar l'ambient de festa encara que l'eskamot aviat tirarà avall amb el Pau. Nosaltres encara hi estem una bona estona, continuant saludant i compartint amb gent que va amunt i avall. Controlant el rellotge i veient aproximar-se l'hora castellera de Sitges, a primera hora de la tarda, tirem avall, ara serà sense funicular i l'Assumpta tastarà les famoses escales, això si, serà de cara avall, jajaja...





Diumenge, hem quedat a quarts de nou del mati amb el Ramontxu a Monistrol, pujarem pels tres quarts i les escales per baixar quan toqui, com el divendres per Sant Joan i tornar a desfer el cami dels tres quarts. Som puntuals i abans de l'hora pactada, tirem amunt. A poc d'iniciar la marxa ja trobem a tres màquines, el Guido, el Sergi i l'Albertus que ja baixen, ens posen una mica al dia i ens acomiadem.

El Ramon i jo anem fent a un ritme semi-excursionista ja que no parem de xerrar d'això i d'allò altre, penso que no ens deixem res al tinter, jajaja... mentre, per darrera pugen els penedesencs Cesc Sensada i Ruben Piñol acompanyats per dos companys de batalla. També ens passa el Vikingote i segurament algú altre abans d'arribar a dalt.

El Pau ha tornat a dormir a l'ermita pujant tot sol per la nit. La cara ja és de cansament i d'haver dormit no massa bé, la seva, la de la Mireia i el Raul, però el seu exemple és admirat per a tots els presents, tal com si hagués agafat la bandera del soldat batut en combat... el Pau tornava a ser allà.

Com anava marcant la liturgia, primer pugem a dalt amb un Ramon emocionat davant la munió de flors que ja hi ha, realment fa patxoca i la gent que va pujant i continua fent-ho. Haurà estat un èxit total, com no podia ser d'una altra manera.


També passem per la pissarra, ara és en Ramontxu el que escriu quatre ratlles acompanyats pel Pau i el Raul. Hi fem una cerveseta, la fem petar, tothom està molt content de com ha anat tot, fins i tot, a última hora del mati, hi puja l'Agustí Roc, campió mundial del km.vertical acompanyat per un grup del Cube de Manresa. Avui és el dia que fa més bo, com si la meteo es vulgués disculpar posant-nos trabes el primer dia, com si es vulgués disculpar de tan de dolor que havia provocat, i com si d'alguna manera es volgués afegir a l'homenatge...

El diumenge, de bon mati, amb les primeres llums sobre San Jeroni, amb un fred que ho tallava tot, el Pau i els germans de la Teresa feien un #fesunkilianalteucim. Minuts més tard, el Pausident escrivia... no ens en sortirem sense riure. Nosaltres procurarem estar al seu costat perquè no li falti companyia, amistat i bon humor. Entre tots, en sortirem.



A partir d'ara hi haurà molts llocs emblemàtics, cims, colls... on hi podrem trobar, escampades arreu, una senyera, llarga i fina. La meva, la tinc ben guardada, sempre m'acompanyarà en un raconet de la motxilla fins que arribi la nit del 12 de setembre de 2013 quan espero està pujant el coll de Malatrá, un coll que l'haguérem d'haver fet junts, que el farem junts. Serà, sense cap mena de dubte, el Tor de la Teresa.

Salut.

5 comentaris:

Oscarjet ha dit...

Bon dia, bon blog...no el coneixia. Tenim coneguts en comu segur... a seguir! salutacions desde Gavà.
Oscar.

Pau ha dit...

M'has fet plorar molt. Un escrit que és un tresor per mi. Pinzellades del que haurà estat la millor època de la vida. Moltes gràcies.

FerRun ha dit...

Francesc, sempre és un plaer poder llegir-te i si és en una crònica tant emotiva i entranyable com aquesta, encara més. Una abraçada, company!! #sempre3a

txus ha dit...

Genial! com sempre Bodi.
Una iniciativa koalera, tan ben parida com aquesta, es mereixia que algú la relatés amb aquest nivell.
...Que n'aprenguin!!!

bodi ha dit...

Gràcies a tots ;-)))