dissabte, 9 de juny de 2012

Pausidentejant

Divendres, 1 de juny 2012
Ribes de Freser (Ripollès)
44kms. - 14h.


Després de la marató de Berga i abans d'afrontar l'Emmona la setmana que vé, aprofito per sortir amb el  Pau i la 3a. que tenen la intenció de fer la segona part de l'Emmona per conèixer el tram nou i per a fer-hi un bon entrenament. Els plans són bons, quedem al Gusi per a fer una mica de berenar-sopar i poder agafar l'últim cremallera que ens portarà a Núria, talment com uns "senyoritus", i sortir de la cabana dels pastors on l'any passat hi havia l'avituallament de la cursa. Sí, estarem trescant tota la nit, l'únic que no els hi compro és acabar a Sant Joan de les Abadeses, és la seva intenció, fer el segon tram de la cursa, complert. Jo, si anem bé de temps, m'agradaria pujar al Taga per després tornar a Ribes, però a fe de Déu que hi haurà hores per a decidir-ho.


Sortim de Núria a les 9 tocades, encara si veu, però ja portem tota l'equipamenta a sobre i els frontals a punt. Estar emboirat i la cosa no acaba de pintar fina, però sense pensar-hi massa, tirem amunt. La 3a. i jo estem disposats, encara que el Pau no s'ho cregui, d'anar al seu ritme, ell mana i així serà durant tot el recorregut. La pujada al Puigmal es fa entretinguda, ens hem de posar al dia de les xafarderies ja que sempre hi ha alguna cosa que se t'escapa. El temps sembla millorar i anem deixant la boira a sota els nostres peus, a dalt sembla que hi trobarem una nit excel.lent i la lluna, pràcticament lluna plena, fa que encara no haguem d'encendre els frontals, una passada.

Durant la pujada anem seguint, encara que coneixem el cami sobradament, les marques de Bastions, cursa que es celebra l'endemà, tanmateix, el Pau i la 3a. porten els seus gps, així que no cal patir. A mitja pujada, a la llunyania hi veiem un frontal, la llum no es mou de lloc pel que pensem que segurament és algú que hi ha plantat la tendeta o fa vivac. L'ha encertada de ple, perquè fa una nit magnífica, amb una claretat espatarrant, ajudada per la gran qüantitat de neu que encara hi trobem, potser d'aquí a nou mesos ...


Fem cim en 1h.40' aproximadament i la 3a. intenta fer una foto amb el mòbil que em sembla que no hi surt res. La nit és magnífica, continuem sense frontals, i només per estar ara i aquí, ja valen la pena moltes coses. Hi estem tots tres d'acord. Tirem avall seguint el traçat de l'Emmona, tram tècnic de baixada, trepitjant neu i deixant-nos anar avall on el Pau va marcant el pas i a nosaltres ens costa seguir-lo.

Sempre comentant la jugada, amb un caire més d'excursionistes que d'atletes però que mica en mica anem fent feina. Arribem als remuntadors i girem a l'esquerra per agafar l'ample pista i el cami oficial que vé de Corral Blanc, el nostre proper destí. El traç el recordo perfectament i em vé al cap la cursa que hi vam compartir l'any passat amb el Jordi Ballesta, ens va sortir una bona cursa i fins pujant Coma Ermada no se'ns va fer de nit.

A Corral Blanc hi passem d'esquitllada, encara que el Pau hi té previst fer-hi l'avituallament fort per anar païnt durant la baixada a Planòles. Una baixada senzilla creuant la carretera que va de Planòles al refugi diverses vegades, alternant més corriol que cami, seguint les marques de Bastions, encara que cap dels tres en sàpigue el recorregut i el sentit de la marxa en que van.

A Planoles tampoc hi volen parar, però jo ja pico alguna cosa que ara vé Coma Ermada. Per sortir del poble ens fem un bon embolic, que si el gps, que si les marques de Bastions, que si el Bodi diu per aquí, que si el Pau per allà, això em sona, a mi no... total ruta turística per la universitat d'estiu de Planoles, encara ens sortirà el Pujolet, jajaja...

Tornant a la carretera i seguint alguna marca de Bastions, sembla tornem a trobar la bona ruta, però deixem les marques per iniciar la pujada a Coma Ermada i seguir-ne unes altres de grogues, tots dos i el gps coincidim que estem en el cami correcte, ens és ben familiar de l'any passat. Tot va bé fins arribar a l'alçada de dues cases, ara si que no sabem on som, el gps es torna boig i a nosaltres les cases no ens sonen de res. la direcció és bona, tenim Planoles a l'esquena i ja estem a una certa alçada, però tornem a estar encigalats.

Després de vàries marrades, sembla que tornem a estar, si més no, en la direcció correcte i seguint pel costat d'un enfilat anem sempre de cara amunt fins a coll Roig? Al Pau se li acaben meteòricament dos jocs de piles, comprades als xinos, és clar, a més de voler fotre al foc, més d'una vegada el putu gps, jajaja...

Continuem coll Roig amunt, diriem que ja hem passat Coma Ermada i anem a buscar el cim de La Covil seguint alguns rètols que ens indiquen la serra de Montgrony. Passem per una mena de búnker de la guerra, sempre de cara amunt i sense estar segurs al 100% de si estem al cami correcte, com diríem, la direcció és bona. Arribem a un punt on tornem a trobar la senyalització de Bastions, estem salvats, sembla ser La Covil, però ara hem de decidir en quina direcció seguim les banderetes.

La tornem a cagar i hem de tornar enrera, afortunadament no massa metres, però aquesta vegada has de desfer el cami tot pujant el fort pendent que havíem devallat, tornàvem a Planoles!!!! Novament al punt de partida el Pau decideix deixar les marques de Bastions i tornar a seguir el gps per a dins d'uns boscos, teòricament, seguint el track.


Abans de seguir el cami, ara si que decidim fer una petita parada i menjar algun ganyip, de fet no hem parat gens, suposo pel temps que hem arribat a perdre amb tantes errades per a trobar el cami correcte. Coincideix amb la sortida del Sol, novament un espectacle únic, encara que en el lloc que ens hi trobem no el podem gaudir en tota la seva plenitut.

Ara veig a la web de la cursa que indica "... a la collada de Grats ens desviarem a l'esquerra i agafarem un cami pedregós que ens durà fins El Baell i Campelles". Pel que recordo és el cami que vam deixar estar i que estava marcat per Bastions. De cami pedregós, res de res, ens endinsem dins d'un bosc on la feinada hi ha per a trobar-hi un corriol una mica decent, encara que el gps i el track indicàven que estàvem sobre la línea, quina línea?, la línea Maginot?... casunseuna!!!! em ratllo una mica, però veient el tarannà del Pau i la 3a., que s'ho estan passant la mar de bé, la mala llet em passa de seguida, si més nó, per força.

Al final hi trobem un corriol decent, ben fresat, amb marques grogues i aparentment en la direcció correcte. Ja fa estona que no hi ha massa ganes de xerrameca i jo començo a patir una mini crisi, posant-me darrera el terceto i procurant que els ulls no es tanquin. El corriol, és maco i afortunadament ombrívol, però en teoria hi ha molta distància entre Planoles i Campelles, per tant haurem d'estar a l'aguaït i sortir ben carregats de Planòles.

Tot i que sabem que anem en la direcció correcte, el gps fa molta estona que indica l'ok. no veiem per on farà cap aquest corriol que anem seguint, no veiem cap punt familiar, cap casa, cap cami més evident fins que en un revolt ja hi veiem quatre cases penjades sobre una cinglera i més enllà un nucli més poblat que imaginem, és Campelles. Sí, ara el nostre instint no ha fallat, deixem enrere El Baell i enfilem Campelles per una pujada que no esperàvem. La calor ja comença a apretar, anem un pel castigats i jo ja he decidit que em planto a Cal Gusi descartant pujar al Taga, l'entrenament ja està fet i la pujada final al Taga no té massa dificultat tret, de que ens la trobarem a final de cursa. No els hi he d'insistir i no vull que deixin de fer res per a mi, de fet, jo paro a Ribes i ells poden continuar cami, però no, em compren la idea i decidim parar a Campelles i fer-hi si trobem el lloc adient, un mos com Déu mana.


No hi ha res com escoltar a la gent de la terra i papa Gusi ens havia parlat de Cal Ras, dit i fet, amb un ambient impressionant, semblava un autocar de l'Inserso, ens entaulem i fem uns entrepans de truita que entren d'allò més bé. Al costat, uns forestals s'estan posant les botes i li dic al Pau que no es talli, les safates d'embotit són espectaculars. Estem de primera asseguts a l'ombra i amb unes vistes excel.lents, no ens vé de cinc minuts i si tenien algun dubte de parar a Ribes, se'ls esvaeix a l'instant.



El Pau es pot dir que ja guarda taula pel dia de la cursa, si va sobrat de temps, ja ho podeu tenir per segur. Enfilem cap a Ribes, xino-xano, tornant-la a fer petar i per a rematar la sortida, fent-hi l'última marrada. Camp a través tornem a trobar el cami correcte i ja cansats, optem pel cami més curt i fàcil que ens portarà a Ribes, passant per unes antenes i una ermita que enllaça un corriol tècnic que ens porta de pet al nostre destí final.


Ha estat una bona jornada on hi hem posat unes quantes hores i kms. més a la saca, a més de passar-nos-ho bé tot i les marrades que n'hi ha hagut per a donar i per vendre. Acabem novament al Gusi, com no podia ser d'una altra manera, per a fer-hi el vermoutet, millor això que no està pujant el Taga amb la calorada que està caient, aquí l'hem clavada. Una trucada del Massa que volta per Núria ens informa dels "bastionerus" que tot i haver-hi un reguitzell de gent coneguda escampada per a tota la zona, no hem coincidit amb ningú. En definitiva, una trescada més que quedarà en el record compartida amb el Pausident i la primera dama, dos persones, per si algú encara no ho sap ... de primera.

Salut.

2 comentaris:

3a ha dit...

Bon entrenament, gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

Ara a per Emona .....

Gaassssssssss,

bodi ha dit...

A vosaltres per a deixar-me venir, m'ho vaig passar de conya. A veure si podem coincidir a Emmona que jo estic molt tou, a tu et pot sortir molt bona cursa, això si, cap, que és mooooolt llarga. Acabo de repassar-me la crònica de l'any passat i ja estic acollonido, jajaja... ens veiem divendres ;-))

Gaaaaaaaasssssss ...