dilluns, 12 de març de 2012

Volta a la serra del Picancel

Dissabte, 3 de Març 2012
Borredà (Berguedà)
30 kms. - 7h.


Una bona matinal ens tenia preparada el nostre amic en Joan Iborra, tota una institució en el poble d'Alpens, Osona, gairebé tocant a la comarca del Berguedà. Un coneixedor com ningú de corriols i itineraris, per la majoria de gent, desconeguts, amant de la natura i del bon rotllo, no escatima esforços en organitzar trobades per donar-nos a conèixer el seu entorn. Una organització acurada, no ens fa dubtar ni un moment de ser-hi presents ... no va decebre.

Tenim, amb l'Assumpta, el cap de setmana lliure, i per no matinar tant decidim passar la nit a l'Hostal Cobert de Puigcercós, després de deixar Berga en direcció a Ripoll, per una carretera, que ja fosc, es fa una mica feixuga. De fet, fem cap a un cul de món, hi passa un cotxe cada quan jo que sé, i no hi ha una benzinera a 50kms. a la rodona ... però hi estarem bé, una recomenació del Joan, no pot fallar. Som els únics hostes i estem molt ben atesos pel matrimoni que s'encuida de l'establiment, amb la casualitat de que ell, va fer la "mili" amb un de Vilafranca. Ja va estar liada, compartim sopar i xerrameca, sense tenir res, ténen de tot, fins i tot vénen benzina!!!!


No ens allarguem, que em cal matinar, i després d'una estona agradable, toca retirada. Puntualment, a l'hora convinguda, ja tinc al Joan i al capi Artigas que em passen a recollir per anar al punt d'arrencada, Borredà, a escassos 10' del cobert de Puigcercós. Ja hi ha algú, els de sempre, algun de nou i alguna sorpresa en forma de campió olímpic, es podria dir, encara que va ésser medalla d'argent de bàsquet en les olímpiades de L.A., un bon tipus, l'Andrés Jiménez, campetxano, gens feréstec i també enganxat en això de la muntanya, tot i les seves limitacions físiques que comporta estar tants anys a un nivell tan alt de competició.

Procurem no retardar la sortida i una vegada fet el recompte, emprenem camí, un corriol joguisser que de seguida es torna lleugerament costarut ... bon ritme, bon ambient, però més silenci quan es puja, tothom esbufega a la seva manera. El bo d'aquestes sortides és que l'ofegamenta, si n'hi ha, és curta i tot sovint hi ha reagrupaments, tanmateix, en algun tram, tothom pot exhibir les seves característiques de baixador o el que se les pela pujant.



El primer, és a La Quar, sota el Santuari del mateix nom i que haurem de pujar després de fer l'oportú regrupament. Ningú va estregat, el primer tram l'hem fet prou còmode i la pujada al Santuari no sembla pas compromesa, encara que en Joan ens tenia preperada com a sorpresa, encarar la pujada per la part més dura, aèrea, i aventurera de totes les possibles. Foto de rigor una vegada a dalt i continuem camí.


El proper objectiu és el Monestir de Sant Pere de la Portella, una edificació que es té com a primera referència l'any 997, evidentment una obra prou malmesa però amb una església al costat que fa el lloc molt acollidor. Sembla un bon lloc per a fer-hi una parada i fonda, però fem via més amunt, estem situats sobre els 800m., però busquem el sol més amunt ja que si hem d'estar parats una estona que millor que està al recer i amb l'escalforeta de solet que, encara que no fa fred, el dia no és per tirar coets.

El lloc triat serà Sant Miquel de les Canals, una vegada deixat enrera Corrubies, i per una forta pendent que fa que el grup s'estiri d'allò més. El saber que una vegada a dalt, ara sí, hi farem una bona queixalada, fa tornar l'humor al grupet ... la sortida està resultant magnífica.



No ens encantem, ja que encara queda camí i les hores van passant, ara fort pendent avall, començament tècnic on els baixadors poden xalar de valent. És llarg, ombrívol, dins d'uns bosc prou ofanós encara que tot sec en excés. L'embassament de la Baells el tenim davant nostre, és la nostra propera fita. Corriol per a disfrutar, continuem baixant tenint cada vegada més aprop l'objectiu, arribats a baix toca de nou reagrupar el ramat, estem en una punta de l'embassament, ara tocarà pujar de nou per l'altra banda d'on hem baixat ... començaran els esforços de debò.



Enfilant les canals de Sant Miquel, hom ja esbufega, uns més que els altres, ara és l'hora dels que pugen bé, a un bon ritmet, no massa ràpid però que mica en mica van fent forat vers la resta del grup. La pujada s'em fa feixuga, encara que, qui més qui menys ja va bufant. Un parell de marrades em van la mar de bé per tornar a ajuntar el grup, encara que el pilot davanter, ja deu ser a dalt.

Primer s'arriba dalt d'un collet on en Lluís Soler ens espera, ha fet dracera tot sabent el que li esperava, però una vegada arribats al coll, ens cal continuar a l'esquerra per arribar al Serrat del Migdia, valdrà la pena, les vistes són fantàstiques, a 1.083m., la panoràmica és de 360º. Vilada, l'embassament que hem deixat enrera, el Sobrepuny, Borredà més enllà ... el temps es va enlletgint, però la foto de rigor, no ens la treu ningú.




Encara ens queda una última dificultat i una vegada tornant a estar tots reagrupats al collet, després d'una suau baixada tornem a pujar per un corriol zigazeru, costarut, on la part final és prou esquerpa i bruta abans de sortir a l'exterior des d'on veure'm el cim de la Salga Aguda, punt més alt del recorregut a 1172m., encara que les perspectives no canviïn massa de les del Serrat del Migdia, torna a valer la pena, sobretot després de l'esbufegada final per a fer cim.





No hem de fer massa desnivell per tornar a Borredà, poc més de 300m., però al fer tota la carena, és un puja i baixa constant amb l'agreujant de que comença a ploure, un bon xafaguet que fa més perillosa la baixada. Extremant precaucions i arribats a Salga, canvia el decorat deixant pas a una pista corredora tot ensumant el poble, abans, però un kitkat del Pedro em treu d'un bon "baixon" durant el puja i baixa de la carena.

Últim tram per enllaçar de nou amb el camí de sortida, la pista es torna a convertir en el corriol joguisser, ara de cara avall, aprofitant la gent per a cremar els últims cartutxos arribant a Borredà, ja estic recuperat i encara arribo al final de la jornada amb prou bona cara. Ja ens esperen l'Assumpta, l'etern Massa, l'Artigas i el Píjaru, una cerveseta ràpida mentre arriba la resta del grup i de pet cap a un dinar de bandera.



El lloc triat, és el refugi de Puigcercós, uns metres més amunt d'on havíem passat la nit, està tot encarregat, estem sols i ja ens esperen més enllà de les quatre de la tarda. Em penso que no hi cap baixa per a dinar, jajaja... Les menges de 1a., qüalitat i qüantitat, un poti-poti des d'amanides, arròs, peus de porc, xipirons, conill ... no va faltar de res, ben atesos i ben servits, digne de cloure una jornada com Déu mana.



Agrair en aquest cas al Joan per haver muntat aquest "tingladu tan estupendu", i a la resta per la companyonia, i fer-nos passar una jornada per a recordar, per uns paratges, que per un servidor, éren prou desconeguts i que a partir d'ara, ja hi haurà un raconet més del nostre inmens atles, que podrem dir ... jo ja hi he estat.

Salut.

2 comentaris:

Riudecanyenc ha dit...

Bona excursió Francesc!!

Fa un temps que et segueix, des de la teva lesió, i veig que ja tornes a disfrutar de la muntanya!!

T'envio un link d'una cursa que tenim preparada pel 22 d'Abril a un poble del Baix Camp. Es diu Firaepsort i volem fer una festa de l'esport amb moltes activitats, entre elles una cursa run i una btt. www.firaesport.cat

Si pots fer-ne difusió als teus companys del Penedes, etaria molt agraït!! A veure si us animeu i veniu un grupet

bodi ha dit...

oks, en prenc nota, gràcies.