dissabte, 17 de desembre de 2011

Marató de l'Ardenya

Dissabte, 10 de desembre 2011 - 5h.52' 29
Sta. Cristina d'Aro (baix Empordà)


En un principi no tenia previst fer aquesta marató ja que a l'any passat no hi vaig sortir massa content, però després de fer la del Montseny, l'assistència inexcusable a la Pirata, doncs, l'Ardenya ... tornaria a caure. Tres maratons després del Tor no està malament, a més de sumar pel mètric del club que aquest any pinta que serà moooolt disputat. Ara la marató és una distància que la tinc totalment assumida i s'em fa relativament còmode, encara que n'hi ha de més o menys dures, de que ho passis més o menys bé, però "córrer" durant 6-7-8h. a hores d'ara, és un fet "normal".

Novament molts coneguts a la sortida, i d'altres que s'em presenten encara felicitant-me pel Tor, gràcies. Uns que també repeteixen, d'altres que han passat de fer la mitja l'any passat, enguany, s'atreveixen amb la marató i finalment, com sempre, hi ha els debutants amb tot el seu temor i incògnites de qualsevol novell en el seu primer dia d'estrena. L'Orzo i la 3a. intenten muntar una barqueta per a fer-la plegats, però jo tinc molts dubtes i sé que ells estan més forts que jo actualment. Anar amb ells seria anar collat d'un bon començament. També hi ha el Pedro, amb el seu motoret que sempre fa força mal, i l'Enriccb que al Montseny ja em va donar una bona repassada. També hi ha el grupet de Banyoles amb el Narcís i companyia, el Jordi Xaus, en Mr.Juanlu, etcetcetc ... Per tant, i com sempre, al principi les intencions en són unes i el que mana la carrera en són unes altres.




Sortida ràpida que ens deixem endur per la resta de corredors, creuant la carretera per un camí estret per començar a estirar les cames. La 3a. ja s'en va lleugerament i amb l'Orzo compartim els primers metres tot fent-la petar. Això ja va de debò i la xerrameca durarà poc, després de remullar-nos els peus a la riera per primera vegada, deixem enrera el bosquet i un prat que haurem de fer de tornada, ell ja puja un puntet a la primera pujada sèria i em deix enrera ... no el veuria més.




Encara puc compartir amb el Narcís i el seu company abans de que començi un corriol costarut que ens portarà a les primeres grimpades de la jornada i a gaudir per un tros de carena guapa-guapa. Veig la 3a. "a tiro", l'Orzo l'ha deixat enrera i trobo que va prou fort. Ella va fent i a la pujada l'atrapo. Compartim la carena i a la baixada, tècnica, la deixo enrera davant la meva sorpresa. Penso que ja hi haurà temps de sobra per què em torni a agafar i sempre va bé saber que per darrera hi ha gent coneguda, a més, ella, asfaltera els últims mesos, li anirà la mar de bé tot el tram de pista, per començar 5kms., per arribar a l'avituallament d'en Navimik on ens espera un bon porró de Voll, jajaja...


Després d'aquest petit recés i una baixada prou còmode, torna a tocar posar el motoret. Camins ombrívols on ja començo a apreciar la gran qüantitat de bolets que hi ha als marges del camí. Això em distreu i em fa passar més bé aquests trams per a mi infumables. Veig l'Enriccb al meu davant, una altre motivació ... els camins es tornen novament pistes inacabables, amplíssimes, fastigoses, afortunadament els kms. passen més ràpid, encara que el grau de gaudimenta és 0.

Amb l'Enriccb la fem petar quan arribo a la seva alçada i tots dos coincidim en que sembla que aquest any no s'ens travessa tant la pista, serà que ja hi anàvem mentalitzats de l'any passat. En poc temps el deixo enrera per uns camins amb una pendent prou exigent encara que m'hi trobo relativament còmode i vaig tirant, avançant algun corredor que no conec però em saluda ... un altre seguidor meu, jajaja...

Els kms. van passant, les hores, vaig reconeixent el terreny de l'any passat i els canvis previstos de moment no els sé veure, si algun canvi d'avituallament, algun que l'esperava i no el trobo, em fa falta, potser és el més diatanciat 8-9-10kms. són massa estona sense abeurar. S'acaba la pista momentaneament, ara un llarg corriol, amb bones vistes de la costa i Sant Feliu de Guíxols als nostres peus, ens porta a la base d'un tallafoc, dret com una mala cosa que recordo perfectament de l'any passat on hi vaig repescar l'Artigas i la Montse inesperadament.

A l'entrada del corriol m'atrapa la 3a., ben acompanyada, jo ja vaig justet de benzina i declino l'invitació a seguir-los, prefereixo anar a la meva. En aquest tram es pot córrer força, però em falta avituallament i començo a agobiar-me, afortunadament sé on vaig i el que em trobaré, per tant, la paraula paciència comença a recórrer el meu cap sense parar.

Com un miracle, abans d'arribar a l'inici del tallafocs, se m'apareix una font a mà esquerra ... estic salvat!!!! i fico el cap dins amb dificultat, comença a fer bo i la roba ja fa nosa. Em revifo i en un tres i no res ja estic pujant el tallafocs, ostres, no hi veig ningú en tota "la canal", quatre boletaires que es posaran les botes, però cap corredor a la vista.


Ara recordo que aquesta pujada està dividida en dos trams, amb una baixada intermitja per afrontar la part final, més dreta, més muntanyera, però afortunadament curta que a aquestes alçades de cursa les forces ja van justes. Ara si veig els de davant, reconec la 3a. que està a punt de coronar la part final, no la tinc lluny i segons com ...




Uns metres finals que s'enganxen, però potser no tant com l'any passat. Miro al meu darrera i gairebé no hi veig ningú, de l'Enriccb, ni rastre. Doble sorpresa a l'arribar a dalt, la presència inesperada de l'Assumpta en un lloc poc habitual i prou abrupte per a ella i l'avituallament esperat i desitjat que l'any passat no hi era. Eps, aquest ha estat un bon punt, però de l'últim a aquest, en faltaria un altre d'avituallament.



La parada me la prenc amb calma, realment em feia falta. L'Assumpta em diu que ha deixat el cotxe a La Pedralta a 200m. d'aquí per on també hi hem de passar, però nosaltres després de fer un bon tomb de més d'una hora. Encara ens queda força puja-baixa pel final encara que ja ens acostem a la trentena de kms.

Riem una estona amb els de l'avituallament i torno a la cursa. Camí, corriol, per afrontar novament una dura pujada a un cim "de cuyo nombre no puedo acordarme", però us puc assegurar que amb unes vistes novament excepcionals. torno a recordar aquest tram amb claretat, l'any passat hi vaig perdre bous i esquelles, clavat com un Sant Crist, però enguany sembla que una mica millor encara que no hi sobra massa, sempre deixant que els de davant obrin traça.


Una vegada dalt, novament una baixada molt tècnica que em fa guanyar posicions ràpidament alhora que em quedo sol camí avall. Aviat entrarem per una torrentera prou xula, també molt tècnica, estem sobre el km30-32. Per un moment perdo les senyals encara que el camí no ha de tenir pèrdua, però no respiro tranquil fins a trobar-ne una altre. Torrentera avall amb certa precaució, el terreny està prou relliscós com a prendre-hi mal, a més d'unes bambes Tor-eres prou gastades.

Part final d'aquest tram, també prou llarg i engrescador en el qual l'any passat tampoc el vaig poder assaborir massa. Sortím a un camí i novament una forta pendent després de girar 90º a mà dreta, monòtona, desencoratjadora, poc motivadora, però recorrent a la paciència podem tornar a solventar aquest tram. Albiro a la llunyania La Pedralta, novament un punt de referència, engrescador, avituallament, càrrega d'energia.

Ja hi veig el cotxe aparcat, l'Assumpta, ja ens coneixem, ja deu estar preparada corriol avall per captar el nostre descens, per tant no m'hi torbo massa avituallant-me i enfilo corriol avall.



No m'equivocat i amb la dona de l'abuelo, seguint la cursa, càmera en mà, van donant fe de les baixades de tots els corredors. Ara ja sí que anem de cara avall, això penso encara que hi quedi una forta pujada abans de, definitivament, ensumar la línea d'arribada. El corriol deix pas novament a la pista que bruscament s'enlaira davant nostre. Torno a recordar el mal tràngol, aquí en Jordi Xaus, m'atrapava i era incapaç de poder -lo seguir. Avui, encara que amb dificultat, puc anar fent camí.

Ara sí, som dalt, on ens rep de nou un avituallament portat per una amable parella, ara sí que ja no queda cap sorpresa, ara sí que li veiem les orelles al llop, ara sí que comença a estar al sac i estem a punt de lligar la 56, ufff!!!!, 56. No em deixo anar tant com l'any passat i procuro trotar amb constància, sense apretar les dents, però amb un puntet de sacrifici. Tramet tècnic que ens porta als primers metres d'inici de la marató, tornem a conèixer el terreny, ara amb més motiu, doncs fa unes hores hi anàvem en direcció contraria. Aquí si que noto un petit canvi en l'itinerari respecte l'any passat, però un canvi pràcticament inapreciable.

Baixada encimentada, tornem a l'extens prat i tornem al bosquet. Ja la tinc. Ens queda l'última sorpresa en forma de netejar-nos les bambes per dins un rierol amb una aigua prou freda, bon detall de l'organització, bambes netes i peus frescos, jajaja...


S'acabat, remunto el marge del rierol ja pràcticament davant del pavelló, últims metres, passo per sota els globus, gir a l'esquerra i cap dins el recinte on hi ha l'alfombra que definitivament marcarà el temps exacte en recórrer la distància establerta.

Hi ha prou animació i jo que ho dono tot per bo, amb una mica de millors sensacions que l'any passat, encara que notant-me lluny de la millor forma, però continuant sumant kms. Al final, fins hi tot en sóc premiat en els diferents sorteigs que ha realitzat l'organització amb una samarreta tècnica de "qualité", moltes gràcies jo sóc dels típics que mai no em toca res, jajaja...




Dutxa, no ens podem encantar ja que tenim taula reservada a Sant Feliu de Guíxols per en Clave que malauradament al final és baixa. En som més d'una dotzena, bones menges, magnífica companyia, bon beure, mil batalles vingudes i per venir i els xupitets de rigor, primer, erroneament de mistela, després, desfet "l'entuerto", de patxaran, jajaja... Bona manera de cloure una jornada magnífica, en un indret i en una marató que mica en mica, encara que estigui lluny de les meves característiques, es va convertint en una cita ineludible, més, si la pots compartir amb tant amics.

Salut.