diumenge, 11 de desembre de 2011

2a. Pujada a Sant Pau

Diumenge, 4 de desembre 2011
10'3 kms. - 57' 13
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)



No volia deixar escapar l'ocasió de poder participar en aquesta prova que amb tanta dedicació i estima es dediquen a organitzar els nostres amics dels Falcons de Vilafranca. En la seva 2a. edició ja es pot dir que és una prova consolidada, tancant inscripcions 15 dies abans de la carrera. Aquí també ha arribat la dèria per posar-se un dorsal i afortunadament ja hi ha un bon reguitzell de curses, des de la coneguda i més antiga mitja marató, la de l'Espirall, passant per una molt bona cursa de 10kms. i acabant per aquesta cursa semi-muntanyosa que fa les delícies dels participants, de tota mena, de neòfits en l'art de córrer, fins a grans i consagrats experts en la matèria.

De fet no haguera hagut de menester el cotxe per arribar-me a la sortida, però per comoditat i logística desisteixo d'anar-hi tot xino-xano. Diumenge perfecte per córrer, amb fresca a primera hora i un solet agraït a mida que va avançant el dia que a la fi, permetrà als organitzadors poder fer com cal la botifarrada que ens ténen preparada a l'arribada. Molta gent coneguda, alguns vinguts recenment de la Behòvia, de la marató de Donosti, d'altres de NY, i els típics que no fan mai res però que sempre estan on fire.

No ens adonem i ja hem d'estar a punt per la sortida. Un coet serà l'instigador de que la gent en surti esvalotada tot iniciant la cursa donant una volta i mitja a la pista d'atletisme abans de sortir, camí enllà, direcció a la muntanya de Sant Pau. Ràpidament ens endinsem en la riera del Llitrà, a un ritme còmode tot fent-la petar amb l'Ignasi, un ultrafondista consagrat amb el qual comentem els esdeveniments que hi tenim preparats pel 2012.


La xerrameca no dura massa, i en un moment ja creuem la carretera, senyal inequívoca de que en un moment ja estarem enfilant-nos cap a la muntanya per la pista encimentada dels dipòsits, amb rampes de fins el 23%. El nen de cal Pòdium, ja em dóna caça i el Francesc Fos ja ha arribat a la meva alçada i m'acompanyara una bona estona. Ell està de "paseiu" després de les 3h.08' de Donosti, i pensar que quan el tenia de jugador de futbol no hi havia manera de que corrés, jajaja...

Amb ells dos comparteixo les dures rampes dels dipòsits, que avui no em vé massa de gust pujar-les corrent, guardarem pota per la baixada que no estem massa per a tirar coets i com sempre aquí a Vila, tothom va a tope, amb mil i una rivalitat entremig.


Deixem ja la pista encimentada per endinsar-nos corriol enllà, un corriolet juganer, distret, que permet recuperar una mica l'alè de la dura i exigent pujada que acabem de transcórrer. L'Assumpta ja està maquina en mà per a deixar-hi record, la gent en fila india i encara recuperant forces de l'esforç anterior.




Deixem el corriol enrera per tornar a sortir a l'exterior, de cara avall pel camí de Vilafranca a Sant Pau, després de passar, gairebé de puntetes, per l'ermita. Camí farcit de caminaires de diumenge, cami ample i corredor, camí que ens porta per uns moments direcció a la Vila i ens allunya de la muntanya, estem passant per l'equador de la prova i en aquest tram de baixada encara em surt un km. a 4'22.

La il.lusió d'anar tan ràpid no dura gaire, el temps que estem per girar de nou vers la muntanya. Glopet d'aigua i tornem a encarar l'anada de nou cap a l'ermita, per una altra cara, però igualment per una pujada que ens tornarà a fer tocar de peus a terra.



En Fos ja ens ha deixat per incrementar una mica més el ritme i que pugui guanyar-se l'esmorzar, en Pòdium, com un fidel company, talment com a Sant Martí, anem compartint cursa tot enfilant una de les darreres pujades on hi haurem de tornar a alternar el córrer amb el caminar, ca-co.

Pujada curta però que "se las trae", encara tenim al Fos a tiro, però ja serà per poca estona i aviat li perderem la pista. Tornem a passar de resquitllada per l'ermita, pujant per la zona de les "barbacoas". Ara toca carenajar abans d'afrontar l'últim repetxonet que ens portarà al darrer avituallament i directes cap a l'arribada, uns tres kilometrets per acabar de donar-ho tot, cara avall.



Per la carena el Pòdium em treu uns metres abans d'arribar novament a la pista que ens porta al darrer avituallament, alhora que coincideixo amb el R.Vinyals, membre de la barqueta Bcn'10, i per darrera se'ns afegeix el veterà J.Domènech. Queden poc més de 2kms. i és l'hora de cremar les naus així que en l'avituallament ningú s'hi encanta massa, fins i tot n'hi ha que no si aturen ni un moment. Jo, a la carrera, agafo un got d'aigua, vull mirar d'agafar al Pòdium a la baixada dels dipòsits, però el "puta" també baixa prou bé, mira que n'après de pressa, jajaja...





A la baixada i abans de creuar la carretera, procuro desempallegar-me del grupet, però els hi trec poc avantatge i sé que quan el terreny torni a planejar tornaré a ser pell. Tornem al camí rural després de deixar enrera la carretera, la gent ja dóna tot el que té encara que les forces ja justegen. Darrers metres frec a frec amb en Vinyals i en Domènech amb "l'honrilla" en joc, entrem a la pista per a donar-hi els últims 200m. i ... el que ja el que pot, no està obligat a més. Al final prou satisfet a una mitjana de 5'39 que per ser de mitja muntanya no està malament encara que com podeu apreciar, és una cursa ràpida i alhora prou dura com per a deixar-hi bous i esquelles, però pel que entrena un servidor, que és pràcticament 0, doncs no està malament.




Al final retrobament amb els companys i a fer-la petar de nou, però aquesta vegada, ben asseguts i amb un bon plat de mongetes amb botifarra, tot un plaer amb el dia que hi feia. En definitiva, bona jornada atlètica i bona manera de passar el matí entre companys i amics tot corrent una bona estona. Cursa recomenable i que espero repetir, per molts anys Falcons!!!!


Salut.