dimecres, 25 de maig de 2011

... tastant l'UTBCN

Dissabte, 14 de maig 2011
Begues (Baix Llobregat)
42' 600kms. - 7h.38'



Tram de l'UTBCN de bodissesclub en Garmin Connect: Detalles

Fins l'últim moment, per motius que no vénen al cas, no vaig saber si podria córrer aquesta ultra que amb tanta il.lusió havien preparat la Mireia i en Guido. El recorregut, pel Garraf i Llobregat, éra prou atraïent, amb sortida i arribada a Sitges, sota l'església, al final o inici del passeig, lloc emblemàtic d'aquesta vila marítima.

Hi corren prous coneguts i no em trec l'idea de poder-ne fer algun tram si puc combinar bé tot el puzzle, a prop de casa, però alhora, una zona prou desconeguda cap aquella banda. Dit i fet, puc enredar a l'Assumpta perquè m'acosti a Begues i allà m'hi afegiré, amb autosuficiència i acompanyant algun grupet de coneguts que hi trobi, tot i que més o menys, ja tinc al cap el grupeto que pot ser, el Pedro team, que tot i que ell farà la curta, la resta, 3a., Manolito, Tamayo continuaran amb la llarga.

A Begues no m'hi espero massa, entre que ells van amb una hora d'adelantament i l'estona que estic per allà, ara fent-la petant amb un, ara amb l'altre, el temps passa volant. El Martox team que vé de marcar, l'arribada del Luigi que farà l'escombra en el tram Begues-Torrelles-Begues, algun company de Vila que també fa seguiment d'algun corredor ...

Sobre les dotze del migdia comença la meva aventura, el sol ja comença a escalfar de valent i el tema aniria in crescendo fins el punt de deixar estabornits a tota la tropa. Jo vaig fresc, és clar, els altres ja en porten 35. Formem un bon grup tots quatre, gairabé no hi ha un tram pla i el puja-baixa és constant on de tan en tan s'alça davant nostre un bon "pepino".

Fem camí, amb alguna marrada ocasionada per "algú" que s'ha dedicat a treure les cintes. Això portarà moooolta cua, i a hores d'ara encara no hi ha la classificació definitiva. Entre el track del Tamayo i del Manolito, ens en sortim bé i minimitzem la pèrdua més grossa. La calor ja apreta de valent, l'aigua del camel bull i en els avituallaments demano d'agafar aigua, no problem, tothom molt amable, encara que a mi em feia una mica de cosa, per lo de piratilla.

Arribem a Torrelles de Llobregat, un bon avituallament sòlid a base d'espaguetis que els meus companys devoren, jo faig amb el que tinc i em refresco com cal a la font. La tropa està tocada i ja sabem del "xou de les cintes" que ha fet perdre als primers, saltar-se controls a d'altres, etcetcetc. La 3a. és la que arriba més tocadota insistint en que la deixessim, però no volem que es deixi anar i seguim tots quatre en grup.

Sembla que els espaguetis fan efecte i sembla recuperar-se, tot i que la calor continua fent estralls, encara que el temps anunciava tempestes, de moment no arriben. En mica en mica en Manolito sembla el més fort i aprofita un tram per afegir-se a un parell de corredors que porten un ritmet un xic més alt. Jo espero al Tamayo i a la 3a., ara formarem un bon triplet, jajaja... Jo em vaig trobant bé, encara que la setmana passada afrontés els 7cims, i l'entrenament d'avui ja m'estarà bé, amb bona companyia, per paratges desconeguts, encara acabaré a Sitges !!!!

Tinc vàries opcions, acabar a Begues, Olesa Bonesvalls, SP Ribes, o ja finalitzar la prova a Sitges. Begues gairebé descartada, Olesa és a prop i l'Assumpta ho tindrà millor per venir-me a buscar. I acabar, doncs no ho acabo de veure clar, per una banda em sabrà greu abandonar al Tamayo i la 3a., però per l'altra, ja n'hauré tingut prou i m'evito les tormentes del vespre.

Begues, novament, on tot xerrant, tornem a marrar el camí, sort del Manolito que hi coincidim més endavant, el que passa que ell ja està avituallat i segellat, aggrrrrhhhh ... ens hem saltat el control !!!! Tornem enrera i complim amb els requisits de cursa, jo porto gana i amablement m'obsequien amb uns talls de donuts de xocolata que em fan tocar el cel. Gràcies.

Sortint de Begues un altre "pepino", el temps es va ennuvolant, la tarda avança i la sensació de calor ja no és tan forta, encara que la xafogor encara es deix sentir. Arribem dalt d'una central elèctrica i comencen a caure quatre gotes que ens fan dubtar de si posar-nos l'impermeable. Ho farem més endavant, arribant a Olesa per una llarga i corredora pista, tota de cara avall.


Ho tinc decidit, l'Assumpta ja m'espera a Olesa, comença a ploure de valent i amb una marató d'entrenament ja en tinc prou. En aquest punt hi ha la Marta (Nutrisport) com a controladora i avitualladora, hi porta tot el dia i tota sola es va polint la cursa, tota la meva admiració, i per la petita part que em toca, moltes gràcies. Sort que l'Assumpta hi arriba abans d'hora i li pot fer una mica de companyia.

Em canvio amb un moment al cotxe i encara hi estem una estona per si feia falta alguna cosa. Hi veiem passar corredors, alguns em coneixen, però jo no, alguns els confonc el nom, com a l'Albert Torrent que li dic Àngel, jajaja... algun Ehunmilakeru, que espero recordar la fesomia quan arribi el dia ...

Mentre, la 3a. i el Tamayo, ja han fet camí, precisament quan sembla que plogui més, de tan en tan els xàfecs són contundents.. Es fa fosc i nosaltres marxem. L'èpica presidirà la part final de carrera a l'haver de seguir per una riera plena d'aigua i amb l'evident mala passada pels corredors. Em sembla cada vegada més, que la vaig acertar.


El proper any hi procurarem ser-hi tot esperonant a la Mireia en la confecció d'una nova edició tot i els problemes que n'han comportat aquesta. Jo només puc donar-vos les gràcies.

Salut.

2 comentaris:

Luigi ha dit...

M'ha agradat llegir la teva "cursa"

De fet, aquests "problemes" que esmentes, crec que al final s'han sobredimensionat. No és just. La famosa classificació amb el pas dels anys s'escolarà pel forat del temps, però les sensacions i les experiències viscudes, com les que expliques, quedaran per sempre més

bodi ha dit...

Estic d'acord, sobretot els que correm per gaudir, les classificacions són una anècdota. Però també hi ha gent molt competitiva i al mateix temps un reglament inapelable. Per mi, el que no passa per un control, ha de ser automàticament desqüalificat, peti qui peti.

Bé, suposo que sóc l'últim per opinar per la meva participació pirata, però és el que penso. L'any que vé de ben segur que hi trobarem una Ultra molt millorada.

Ens veiem a Berga, salut.