dilluns, 16 de maig de 2011

7Cims

Diumenge, 8 de maig 2011
58 kms. - 8h.03' 50
Torrelles de Foix (Alt Penedès)


7cims de bodissesclub en Garmin Connect: Detalles

Una nova edició dels 7cims en la qual sempre que podem no hi podem fallar. Una clàssica on cada any procurem "enredar algú", des de l'assistència del Komando Ponent el 2008, a la gran qüantitat de correcats que hi participaren l'any passat, fins la companyia de dos cracks i amics de l'ultra com són el JArtigas i la MSisteré, enguany.

Els dos hi fan cap la nit abans on compartim un bon sopar, i com no, xerrameca pels descosits, procurant no allargar-la massa ja que l'endemà hem de matinar. La retirada es produeix sota una intensa pluja que no pararia en tota la nit i que deixava l'interrogant de si ens espatllaria la jornada de l'endemà.

Ens retrobem, ja esmorzats, a l'hora convinguda. Els carrers són eixuts tot i que el flaire de la pluja es nota a l'ambient, de moment sembla que aguantarà, predicció difícil de preveure ja que és negre nit. En un moment ja som a Torrelles i l'Assumpta s'adona que s'ha deixat la càmera de fotos amb la qual cosa torna a Vilafranca pagant el peatge de perdres la sortida. Ja ens repescarà a Pla de Manlleu i allà s'incorporarà a la cursa.

La sortida està plena de coneguts i no em canso de xerrar ara amb un, ara amb l'altre, molts debutants en la distància que van quedar atrapats pels 10kms. de Vilafranca i que ja es veuen valents per afrontar-ne 58 !!!! Alguns equipats com si anessin a muntar el camp I de l'Everest, d'altres ja saben de que va més la cosa i el seu equipatge ja és més adient, molts encara amb infinitat de dubtes que intento resoldre donant-los tranquilitat i fent-los veure que això no és una carrera de 10kms., jajaja...

Coet d'inici, on procurem sortir deixant enrera als marxadors i no trobar cap tap a l'inici, però encara a dins del poble ja perdo a la parella convidada i ja els he d'esperar. Jo vaig amb l'impermeable doncs el temps encara apunta insegur i l'estona d'espera a la sortida davant l'absència de l'Assumpta, encara hi fa un punt de fresqueta, que s'agrairà quan comenci la cursa, tant que als primers metres ja em fa nosa, però que fins d'aquí una hora llarga no el podré deixar a Pla de Manlleu.

En un no res ja coronem els dos primers cims, Clapí Vell i l'Àliga, uns 40' i la Montse ja va primera dona, de fet estic seguríssim de que guanyarà de carrer, però aquestes coses fins que no s'acaben ... Jo vaig còmode, la Montse i el Pep van fent la goma i jo com el "Pitt" els vaig controlant, tot baixant amb un altre novell i amic, el XMiret, i el Pujolet que, una mica acollonits, afrontan el repte.

Pla de Manlleu i per fi em puc deslliurar de l'impermeable que sembla ja no farà falta en la resta del dia. L'Assumpta ja està al peu del canó, tot esperant als participants. Jo he tret uns minuts al duet, però vaig tirant quan els veig arribar, doncs sé on puc justejar i ells m'atraparan sense dificultat degut a la poca distància que ens portem.



La propera fita serà el peu del Montmell on després d'un bon avituallament afrontarem la pujada més dura de la sèrie. S'hi arriba per un terreny fàcil combinant el corriol i camí i trepitjant el poquet asfalt que veurem durant tota la jornada. La Montse i el Pep continuen fent la goma i jo faig camí sabent que tard o d'hora compartirem molts kms., de fet quan jo surto de l'avituallament, jo ja els veig arribar amb la mirada, i amb un gest, el "capi" em diu que tot ok i em dona la seva aprovació.

Pujem a bon ritme, em marquen el pas dos corredors que els deixo fer, un ritme còmode, "machacón" i que sense adonar-nos anem perdent unitats i en recuperem alguna pel camí. Sense ser una pujada exigent, et posa a lloc si no estàs acostumat o si no no hi puges a un ritme adequat. Cim, 2h.22', minut amunt, minut avall, sota les previsions, tot buscant poder fer sub8h., tot i que encara estem per fer-ne 8 llargues, hi ha molt de temps per recuperar i serà on finalment es guanya o es perd el temps. Sempre he pensat que el tall són les 8h., si les baixes, ja és molt bon temps, si les passes, doncs ja no n'és tan. Si baixes de les 8h., gairebé segur entres dels 30-40 primers i per a mí ja m'està bé. Per altra banda des de la primera vegada, que no baixo de les 8h. i tot i està aprop, per naps o per cols, no ho he tornat a assolir. La meva mínsa praparació d'enguany, no ofereix massa garanties, però com sempre, ho tornaré a intentar.

Després de crestejar, enfilem una baixada prou tècnica que ens portarà a la bonica ermita de SMiquel i d'aquí al control núm.2. Ara, per un corriol preciós i un dels trams més bonics de la marxa, ja ens fixem el proper objectiu que no és altra que el coll de la Torreta on hi ha un avituallament espectacular amb botifarra inclosa que farà revifar els morts.

Però abans encara tocarà patir una mica. Després de deixar el corriol i travessar una carretera interior, de nou apareix l'Assumpta que va acompanyada pel "capitán" Boquera, gran coneixedor del terreny i responsable "años á" de que ens hagi agafat aquesta dèria, per allà l'any 1996.




Ara, un terreny trencacames, on la calor ja comença apretar, tot i fer un sol deslluït, sumant els kms que ja es porten a les cames, encara que tampoc són massa i havent de passar encara per l'equador de la prova, però no cal dir que ja no es va amb l'alegria del principi. Coll de SMarc, coll de Selma i el coll de la Portella ens portaran finalment al punt desitjat, compartint i fent la goma amb diversos corredors, alguns de coneguts com l'Ignasi, que any rera any, tard o d'hora, hi compartim una bona estona tot explicant-nos els projectes de l'un i de l'altre.

El rellotge no enganya, i en 4h.02', em planto a la Torreta, si fa o no fa com sempre, mentalment a meitat de cursa, però amb la sensació de millora respecte a anys anteriors on hi arribava K.O. i necessitava d'una minutada per a recuperar-mi. Menjo i bec, prenc algun gel i faig una mica de temps tot esperant els meus "aconvidats" que no acabo de veure venir. No en sé res des de l'nici del Montmell, però continuo confiat que no estan lluny, que la Montse passa els avituallament volant i el Capi Artigas té la suficient pota com, per quan ell vulgui apretar l'accelerador.



Faig els meus càlculs. Després del Montagut hi ha dos kms. de pista i si no són massa lluny, m'hi atraparan, però quan això passi, voldria tenir la suficient pota com per a poder-los seguir, ja que el meu ritme bisonte és molt millorable i el seu ritmet sé que acabarà amb mí, per tant, tot el marge que pugui tenir, jugarà al meu favor i més possibilitats de poder estar més estona amb ells.

Em despedeixo de la Torreta, on entre reflexió i números varis, ha fet cap de nou el XMiret, hi tots dos reemprenem la marxa. Em costa molt tornar a posar-me en situació i molt feixugament ens anem acostant al cim. A dalt en Xavi no es troba bé, una mica marejat i amb ganes de vomitar, li dic que no hi pateixi, s'ho agafi en calma i que begui i menji tot el que pugui fins a tornar-se a recuperar.

La baixada, curta i dreta, em porta de seguida a la pista de 2kms. on possiblement sigui atrapat definitivament pel meu duet particular perseguidor. Jo xino xano ja sento el seu alè al clatell i coincidint amb una estrebada a la part posterior de la cuixa que em fa parar i fer els corresponents estiraments, el reagrupament del terceto es produeix inexorablement. La fem petar breument, la Montse no va fina i no es troba massa bé, el Josep va fent procurant no deixar-la al darrera tot i que el seu primer lloc no perillarà en cap moment.



L'avituallament al peu del Formigosa ens permet refrescar-nos una mica i la Montse marca el pas a l'ascenció, curta i dreta on la calor ja comença a fer estralls i els gairebé 40kms. ja es comencen a notar. Sense dificultat fem cim i jo semblo un xic recuperat de la petita devallada a l'inicià la marxa cap al Montagut. Per altra banda tan la Montse com el capi Artigas no semblen massa per a tirar coets, tot i que el terreny que es presenta a partir d'ara els hi és molt favorable.

La baixada del Formigosa per un ample camí, la cama em torna a fer la guitza, m'indica que no està per a massa òrgues i on podria tirar una mica, em fa ser molt conservador, però tan mateix, els meus acompanyants també són prudents a la baixada i això fa que si fa no fa anem tots igual. Això canvia a l'arribar al terreny pla, picant lleugerament avall, on mica en mica sembla que la parella de cracks em van deixant enrerra. No em desanimo, els segueixo amb la mirada i només estic concentrat en trotar tota l'estona per a poc a poc que sigui, no vull tirar la tovallola, tampoc els tinc tan lluny, tampoc van "lluents" i hi ha terreny per a recuperar el temps perdut.

Terreny molt pedregós, corriol a cel obert tremendament ple de pedres, el trencabraços anomenat pels bikers que corren per la zona. Això fa afluixar a la Montse i em permet reincorporar-me al grupet, incrementat per dos vilafranquins, companys de l'Osuna, grans coneixedors del terreny i algun membre més que anem recullin. No anem tan malament i torno a està dins el grupet.

Decidim els coneixedors de la zona, tirar pel camí, absolutament paral.lel al corriol oficial, però no tan pedregós i de més bon fer. Conec la situació i jo també comptava fer-hi aquesta mesura, no desvirtuant en cap moment la cursa, ja que al capdamunt, torna a enllaçar els dos trams i ja es pot seguir de nou per l'últim tram de corriol senyalitzat.

La meva sorpresa vé quan veig que tiren pel dret, estalviant-se un tram final de dura pujada, penso que enllaçaran més endavant ... però no, arribem al control per l'altra banda i ens marquen com si res. S'ha fet trampa i no em dol dir-ho, ara ja qüestiono molts resultats dels coneixedors de la zona, dels que guanyen, dels que fan uns molts bons temps, tot queda en entredit, i les meves eternes sospites de que hi havia gent que no jugava nèt, es confirmen ... una pena.

Jo vull marxar ràpidament, avergonyit per l'incident, a mi m'ha sabut greu, però encara hi ha algú que hi treu pit, doblement penós. Fent-la petar amb la Montse i el Pep, arribem ràpidament al Puig Castellar, on hi ha el control Mongai, "el mejor que hay", jajaja... baixada ràpida i un altre macroavituallament a Coll de Carbons on hi ha una bona cleca i com no la parella de seguidors particulars.



Tampoc i esmercem massa temps, la parella va per feina, lluny dels altres anys on hi arribava totalment estrellat per la calor i m'hi estava força estona a recuperar-me. A partir d'ara ja restarem temps espectacularment, ja que només restant els temps que es perden als controls-avituallaments, vers els altres anys, ja recuperem una minutada.

Empinada baixada, però fàcil per un ample camí, sense dificultat però tots dos, estem pendents de la Montse que continua sense petar fi. Jo ja totalment recuperat faig de pacer i el Pep al mig, fent la goma entre la Montse i jo. Estem sobre el poble de Pontons, a Sta. Magdalena i el capità em dona carta blanca, la Montse es retrasa molt i diu que tiri, que les sub8h. són meves i que ens veiem a l'arribada. Naturalment els espero, no em vé d'aquí, prefereixo arribar tots tres junts com en principi estava previst, jo em trobo bé i això ja em val, no he sofert cap percanç i pel poc entrenament portat a terme, estic prou content. Això val més que qualsevol temps i de fet voltarem igualment les vuit hores.



Corriol tècnic que ens porta directament a Penyafort, això ja és nostre, tornem a està agrupats tots tres, creuem la carretera i última pujada, enguany totalment asfaltada que fins hi tot és d'agraïr. Un camí rural que va picant amunt tota l'estona però que en poc més d'un quart d'hora ja el tenim al sac. Jo agafo una mica d'avantatge abans d'arribar dalt el coll per tenir més temps per a recrear-m'hi. Coincideixo amb el "grupeto" que haviem compartit en el tram-trampa, cinc-sis unitats que quan arribo al control, ells inicien camí. Jo com havia previst aprofito per a tenir-hi més temps per a refrescar-m'hi tot esperant la meva parella de ball, a més és un indret on et permet seguir amb la vista per on has vingut i comprovo que de moment no hi tenim cap unitat perseguidora, per tant molt possiblement les nostres possicions ja no variaran d'aquí fins al final.




Ens tornem reagrupar i em sap greu no poder tastar la magnífica coca que sempre hi ha en aquest punt, però a aquestes alçades, no entre res. 7h.26' i tenim 34' per a fer 6kms. de cara avall, tot és possible, estarem allà que és l'important, i sembla que, amb tota seguretat milloraré el temps dels últims anys.

Pronunciada baixada per camí ample, després s'estreny per entrar en un corriol més tècnic que ens portarà a les Dous, on antigament s'acabava la cursa, ara manquen dos kms. tot bordejant el riu Foix, un bonic espai, però poc cuidat, on encara hi ha gent que va a passar-hi el dia. 2kms. totalment plans de ritme bisonte, la Montse marca el pas, haguerà pogut destrossar el crono femení, però avui no tenia el dia, afortunadament per a mí, jajaja..., però la suficiència en guanyar la cursa és insultant, una crack de la que estic content de que hagi escrit el seu nom a la part més alta d'aquesta cursa tan nostra.

Inesperadament a un km. per l'arribada ens passen dos elements com autèntics esperitats, arrggghhh, perdem dues possicions, això no ho esperàvem, però de fet ni ens plantejem seguir el seu ritme.

Entrem al poble i ens felicitem tots tres, hem gaudit fent el que ens agrada, hem omplert el dipòsit amb un bon nombre de kms. per a futurs reptes i jo estic content a nivell personal i content de que hagin vingut aquest parell de cracks i de donar-los a conèixer la comarca del Penedès que tan i tan ens estimem els d'aquí.

Al final, 8h.03' 50 i tots tres compartim la 37ena. posició.




Ens refresquem i bevem cervesa ben fresca, piquem quatre coses i enfilem cap al cotxe per anar cap a casa i donar-nos una merescuda dutxa i dinar tranquilament, comentar la jugada, sense pressa amb la calma i la sensació de la feina ben feta. Una bona jornada que esperem repetir ben aviat en qualsevol altre indret de la nostra geografia, amb l'objectiu clar, de primer al juliol a Euskal Herria i el setembre a la Vall d'Aosta.

Salut.