diumenge, 12 de desembre de 2010

l'Albarda Castellana (Montserrat)

Dimecres, 8 de desembre 2010
Vinya Nova - Albarda Castellana
+-12kms. - 5h. (esmorzar inclòs)


Retrobament amb el Joan i l'Isabel per a descobrir nous racons, nous camins, nous indrets d'aquesta muntanya tan nostra i que tant ens agrada. La quedada és a la Vinya Nova per iniciar l'itinerari, que té com a destí final l'Albarda Castellana (1177m.) a tocar de SJeroni. Enfilem ruta pel camí del pont, xino-xano, en un ambient moooolt distès. És el tracte d'aquestes sortides, tot i que de tan en tan en Joan i jo fem alguna escapadeta, més que res, amb l'afany del Joan d'ensenyar-me nous racons.







Moltes parades per a veure les vistes que ens va oferint el fet d'anar guanyant metres, refrescar-se una mica, agafar alè, en alguns casos, fer petar la xerrada i tornar a reemprendre camí. Jo vaig "jugant" amb la màquina de fotos tot deixant constància de la sortida. Camí, aquest del pont, desconegut, però prou atractiu. Una alternativa més per a fer cap a SJeroni.




Arribem a l'enllaç amb el camí nou de SJeroni, camí per on baixar la cursa de l'Alba. Davant nostre, l'imponent Cavall Bernat, a l'esquerra, les antenes de SJeroni i entremig el Cap de Mort, jajaja... no patiu, no serà premonitori. Ara el camí ja és més transitat i s'atisba l'invasió de barcelonautes, també d'excursionistes de pro.



Ens plantem a la cruïlla que ens portaria al camí dels francesos i l'Albarda. Moments de deliberació, ja que l'Assumpta, al no haver estat mai a SJeroni, ara, ho té a tocar. Però no ens volem sortir dels plans inicials, en tot cas si encara queda pota, tot baixant de l'Albarda, ja ens hi arribarem. No se'n parla més, gir a l'esquerra i en busca del nostre objectiu.







Mínimes dificultats que entre les cordes fixes i l'ajuda dels dos "grimpers", logrem superar. L'esplanada dalt del cim és inmensa, prou hi fa una bona ventada i no invita massa a quedar-s'hi. Estem al cim més alt del Baix Llogregat, qui ho anava a dir, jajaja... De nou les vistes són espectaculars, sobretot cap a nordest, on està encarada aquesta mole de pedra. Ara veiem perfectament com tot un rosari de colors s'enfilen per les escales de SJeroni. Es nota que és festa. Ja ens hem ben guanyat l'esmorzar, cal trobar un lloc recer per a establir-s'hi.


A l'àpat no hi falta el cava que sempre acuradament hi porta el Joan, tot cercant el nou planning a partir d'ara. Descartem SJeroni, i enfilarem camí dels francesos avall. Queda pendent. L'hora, haver de tornar rere les nostres passes, el trànsit que hi trobarem ... sàvia decisió. El Joan, però, em té preparada una variant mentre la resta de l'equip enfila camí avall. M'agrada trescar per aquest emblemàtic camí, ja que sempre ho havia fet de nit. Ara el disfruto molt més. Arribats al coll dels gats, nosaltres treiem el cap a la bauma de l'ajaguda. Una grimpadeta i som dalt, uff!!! practicament ni jo hi passo, jajaja..., però val la pena.



Hi estem una bona estona tot fent-la petar, propers objectius per la temporada vinent, principal tema de conversa. Fem temps per deixar corda a les nostres "companyeres" i poder disfrutar un xic de la baixada. És l'hora de cremar una mica de pota i estirar les cames en la baixada.
Deu minuts, potser un quart, de gas a fondo fins que ens retrobem tots plegats. Tornem a enllaçar per arribar a la pista que ens portarà cap a la Vinya Nova. De nou signes de civilització tot acostant-se a aquest indret gastronòmic.


Nosaltres, avui, farem cap a la casa del Joan, que molt amablement ens ha ofert la seva llar per a poder assedegar el raurau que ja comença ha esdevenir a l'estòmac. De nou, la jornada conclou amb unes bones menges a la brasa, regades, com no, amb un bon cava penedesenc. Se'ns hi fa fosc tot fent-la petar pels descosits.

Agraïr, una vegada més, les classes magistrals del mestre-mossèn JLlopart, de posar al nostre abast tota la seva sapiència montserratina. La impagable companyia, sempre riallera, de l'Isabel, "cansada" també de trescar sota la batuta del Joan. En definitiva, una parella excel.lent ;-))

Salut.