divendres, 10 de desembre de 2010

Marató de l'Ardenya

Diumenge, 5 de desembre 2010 - 5h.55' 05
Sta. Cristina d'Aro (baix Empordà)


Viatge llampec, el mateix dia de cursa, a una població relativament a prop de Vilafranca, 1h i mitja i ja hi som. El fet de que la sortida no sigui massa aviat fa que no hagi de matinar exageradament com en altres ocasions. Hi vaig sol, tot i que allà ja em trobaré amb dos companys de club, els dos jordis, Jordi Garcia, introduint-se poc a poc a aquests nou món, i la màkina del Jordi Martí que torna a "atacar" de nou després d'un obligat parèntesi, ambdós, ssadurninencs de pro.

No hi poden faltar els "muntanyerus" de sempre i entre d'altres hi ha el capità JArtigas amb la Montse, en Clave, en Tronja, l'Enriccb, l'Alba (martox) ... a més del Pau i el Pedro que faran la mitja.



La cursa s'estrena en la seva primera edició i per tant és una mica anar a les palpentes ja que no sabem amb seguretat el que ens depararà tota la cursa en sí, sobretot, com serà el recorregut. Tenim algunes pistes pels comentaris en el fòrum, serà ràpida, amb bastanta pista, amb pujades dures, corriol ... també es rumoreja que no fa la distància i que ens mourem sobre els 39kms. Jo faig les meves càbales i penso que serà un entremig de Collserola i SLlorenç Savall, per tant ens posem una mica a ull que estaré sobre les 6h., o sia que baixant de les sis hores pot estar el tema, aleshores dependrà com sempre de l'estat de cadascú.


La sortida, després de fer-la petar al calaix, com sempre ràpida i el primer tram de terreny ho permet. Vull anar còmode i anem fent grupet, estiradet, la Montse i el capità Artigas. Estem al mig del grup i anem fent camí, sempre acompanyats d'altres corredors tot i l'allargassat del pilot. Alguna primera pujada on tothom agafa el seu ritmet, primera pseudo grimpadeta, per a posar-hi un toc aventurer a "l'eventu". Està núvol, però no plou, encara que més endavant s'escapi alguna roïna. Fa fresca tot i que en algun tram, l'aire canvia i fa pujar la temperatura. De moment tot a lloc, arribant a l'avituallament del 12 +-, després del primer tram llargot de pista. Gairebé hora i mitja tot saludant en "navimik" un dels artífecs de la cursa. La Montse ve tot seguit ben escortada per a dues atletes més, elles anirant turnant-se les posicions 3-4-5 i ella surt esperitada de l'avituallament per agafar avantatge. Nosaltres ens ho prenem amb més calma i quan en tenim prou, sant tornem-hi.


De nou, pista, un bon tros, molt de tros, massa tros. El resultat ja el sabia, en JArtigas va a per la Montse, agrrrh!!!! amb el seu motoret em va deixant entre trams empinadíssims de pista, uff, això ja s'enganxa! no m'hi capfico, xino-xano i esperar un millor tram per a recuperar una mica de temps. Bones vistes als nostres peus, la costa Brava amb Palamós al fons i SFeliu de Guíxols als nostres peus ... avituallament i tornem-hi, la gent, ara molt més desperdigada, km.20 - 2h.30'.



Afortunadament, pillo un corredor de la terra en un tram de baixada, corrioler, em marca una mica els tempos ja que jo no estic massa per orgues, ja estic força tip de tanta pista ... enllacem amb una corredora del grup Sisteré, la rosseta, va fent, no fa pinta de patidora. Ja no hi comptava, però moments abans de tornar-se a empinar el terreny per un talla focs que et feia treure el singlot, enllaço amb la Montse i en JArtigas. Buenu, aki estamos, jajaja...

A dalt el tallafocs, km.25 - 3h.11'. Tot i la bona nova pel fet de tornar ha anar junts, aquesta s'ha esvaït en un tres i no res. Carenajem un xic i enfilem un turonet a mà esquerra. És la meva tomba, una pujada explosiva que fa que la Montse se m'esvaeixi, aquesta vegada definitivament, tot i la meva aparent revifalla. Talment la dita, la revifalla abans de morir. La "iaia" Charo em passa esperitada, aquesta si que penso que pelarà a la Montse, no para de fotres gels i potingues ...


Espero el proper avituallament amb delit i se'm fa moooooolt llarg. Pista, no tanta, corriol, però un trenca-cames total. Per fi l'avituallament, diuen que és el km.28, però ha tardat molt ha arribar. Hi trobo el Siscu del UEC Anoia i li dic que tiri que jo ja vaig molt tocadot, de fet ja he tirat la tovallola, però es clar, no cal dir-ho. Ibu, gel, tot el que arreplego, però amb la sensació de que avui, ja no aixecaré cap.

Reemprenc camí, corriol de baixada, tècnic, relliscós, humit ... precaució. Ara si que veig que he acabat la marató, tan sols em resta un anar fent amb un xic de mala gana per poder arribar a la línea de meta. De nou una pujada pistera brutal, hi compto un 20% ben bo, uff!!! vaia tela maria elena, jajaja... no hi ha gas, no hi ha ganes.


Km.30 - 4h.20', tot i que hi diuen que ja en portem 32, tan és, qüestió poder arribar sense pendre-hi mal. De nou un altre avituallament on ens diuen el que queda, sobretot una altra pujada molt dura que ens durà als Eucaliptus, d'aquí si que ja enfilarem el poble de nou. Continuem alternant corriol, poquet, amb les pistes, massa, i a més continuant movent-se entre percentatges, a aquestes alçades de cursa estratosfèrics. Coincideixo amb un corredor que vam entrar junts a Zegama'10, em fa gràcia, casualitats de la vida, el recordo, la situació era semblant. Ell està més sencer, jo sense gas. Se'n va, torno a la solitud del corredor, a la mala llet pel meu poc esforç, pel meu poc sacrifici ...

Ja passo de les cinc hores al km.35, més o menys em sortien els càlculs tot i que la sensació de cursa era nefasta, només volia acabar, però si no m'esforçava, l'agonia encara duraria més. La lluita de pensaments és continua i qualsevol petit entrebanc torna a ser una excusa perfecte per a tornar-s'hi a arrepenjar.

Sembla que ja anem de pet al poble, però una altra giravolta, fa que ens tornem a endinsar a la muntanya, fins i tot em surt un me cagun, jajaja.... És en aquest lloc on em supera en Jordi Garcia amb el seu company en Cols, que tot i la invitació d'acompanyar-los, només queda en un pseudo intent. Ara desfem els últims dos kms. del principi tot mirant de reüll el rellotge. Efectivament, esforç mínim tot havent assolit els mínims de patiment i aconseguir l'objectiu de sub6h, tan és els minuts que en resti de les sis hores, que al final en seran cinc, avui no estic pas satisfet del meu comportament a cursa i això no té a veure amb el temps.


Per fi l'arribada, no sense abans passar un rierol a escassos 100m. de la meta, dins el pavelló, ben organitzat, fins i tot amb un reservat de taules i cadires pels corredors. No ho utilitzo, no estic per massa punyetes i ja m'esperen per anar a dinar a Can Clave. No és qüestió d'arrepenjar-s'hi, ells han fet camí per a preparar una estupenda fideuà, mentre JArtigas, la Montse, en Tronja i en Massa, que ha vingut a veure'ns, esperem amb neguit, seure's a taula.

Cursa molt recomenable, ràpida, canyera i més dura del que pugui semblar, ah! i al final la rumorologia de la distància se'n va enorris, quan a la majoria de corredors els hi surten 43'7kms. Tot i això, en muntanya costa molt clavar la distància, ben organitzada i bon ambient entre el voluntariat. Felicitar al Jordi Martí per el seu 8è lloc, impressionant. I donar les gràcies a la família Clave per la seva acollida i les seves menges que ben asseborides, ben regades i ben contertulianes, van fer que el mal regust de boca personal, quedés, com sempre en una pura anècdota.

Salut.