dimecres, 4 de març de 2009

Marató de Barcelona

Diumenge, 1 març 2009 - 3h. 59' 15


Marató plantejada amb poques pretensions, degut al poc entrenament acumulat, de fet me la prenc com una oportunitat per sumar kms de cara a properes cites. Són molts però, amb altes pretensions, tan sigui per assolir una bona marca com per a debutar en la distància. Quin goig que fan tots plegats, quines cares de concentrats, de nervis. A uns els hi sortirà cara, als altres creu. És la marató, una proba que no perdona als més agoserats, és caixa o faixa, és respecte, és sentiment, il.lusó, esperança de poder festejar amb ella el temps que duri la proba i que ens dongui el seu consentiment. Si et deix creuar la linea d'arribada, brollen totes les emocions acumulades, durant hores, dies, setmanes i mesos de preparació. Cada marató és un sentiment.

A l'hora prevista comença el reguitzell de fotos, ara uns, ara els altres, salutacions aquí allà, retrobament amb vells coneguts, amb companys de fatigues, compartint mil i una batalla. Fondistes Penedès, correcats, Km0 són el resultat més valuós de tots aquests anys, més enllà de qualsevol marca o repte. He conegut gent ferma a tot arreu que mitjançant aquesta il.lusió pel córrer ha esdevingut una amistat compartida. Tinc la sort de poder-me fotografiar tres vegades amb tots els meus amics. Tothom es desitja sort i s'escapa per ultimà els últims detalls. Toca concentrar-se una mica en el tema i anar per "fenye" i evitar les corredisses de l'últim moment.

Avui no en tinc pas de nervis, no hi vaig a buscar res, penso que puc baixar de les 4h. sempre estaria bé, però no ho tinc clar. Si tinc clar de sortir conservadurot, a cinc llarguets fins on arribi. M'acompanya inesperadament un "amic de la via, amiiiiics" el Marc Grases. Ell també porta poc entrenament i no sap si l'acabarà, de fet gairabé m'assegura que no, però de moment compartirem cursa. L'any passat i va debutar i no volia perdres l'ambient d'una nova marató que tant corprès el va deixar la primera vegada.

Complim els pronòstics, anem a 5'10-5'20, anem trobant vells coneguts, de banda que la gent que va per "fenye" i a sortit més enrera, no els hi costa gaire adelantar-nos, però avui no és la nostra guerra. Saludo en Buff, que té ganes de xerrameca, vol que li parli de Zegama, vatua l'olla, vols dir que ara és el moment! jejeje, se'ns enganxa la Caloreta i juntament amb en Buff fant via en busca de l'objectiu marcat. Al passeig de gràcia ens atrapa la barqueta de km0, capitanejada pel gran Homedferro, un capità de fiar envoltat dels seus escuders Hache, Sime, . . . .la seva companyia tampoc dura gaire i mica en mica es fan fonedissos. El ritme l'anem mantenint bé 26'07 - 26'13 - 25'93 són els parcials dels primers quinze kms. Continuem trobant vells coneguts, fins i tot gent que feia un munt d'anys que no veia, com en Ventura de Sant Martí, ex-jugador de futbol, que ara feia de tan en tan la seva marató. O dos debutants més de Vilafranca, l'Eloi i el Pere, que tastaven per primera vegada aquest repte.
Tot i que el temps és bo per córrer, notem una mica la humitat i déu ni dó el que suem, el que fa no badar en cap avituallament. Següent parcial de 26'70 fa que continuem bé de ritme, però el cansament ja es comença a reflectir en el rostre, fet que fa que el Marc es plantegi els següents kms., la mitja en 1h. 51' 08 més o menys el que tenia previst, ja veieu que no éra un objectiu massa pretènciós, però encara quedava molta cursa, tot i que el fet de baixar de 4h. el veia relativament assequible. Per altra banda estic pendent de l'Oscar, un altre debutant del club, ben preparat i capacitat per afrontar la marató. Ell té marcat passar la mitja en 1h.50, per tant l'hem de tenir trepitjant-nos les sabatilles, contant amb la diferència que hi hagi pogut haver-hi a la sortida. Jo ja he procurat sortir davant d'ell, ja m'agafarà i així podrem anar junts uns kms, o els que quedin, o els que convinguin, ell estar més fort que jo, l'ha preparada a consciència i de ben segur que dintre d'unes hores serà l'home més feliç del món. No oblidaràs mai els últims metres de l'arribada de la teva primera marató, això no s'oblida mai! li havia dit un fotimé de vegades, jejejeje.

El Marc ho té decidit, ho deix al km24, al final de la gran via, abans de girar a la dreta direcció cap el temible fòrum. Em sap greu perquè ens ho hem passat bé, tanmateix haurà fet una tiradeta de 24kms., així que em quedo sol. Ara encara estic més pendent de l'Oscar, l'he de tenir al clatell, però no!, després sabria que m'havia tingut a 200m. però no em va poder agafar, li havia dit el Marc que m'acabava de deixar. El ritme? 26'56 encara aguantant però ja amb més dificultat afrontant els 5kms de diagonal, 2imig i 2imig, anar a la torre agbar i tornar. Gran claca de ponent on estant vivint la marató amb intensitat, vinga bodi, vinga bodi. S'et posen els pels de punxa, moltes gràcies!
Aprofito el retorn per veure si diviso al meu company, si convé paro i l'espero, a mi tan em fa el temps i ell ja m'hauria d'haver atrapat, per tant no deu anar massa bé. Aquell queixal que hi ha a la dreta quan enfiles cap a la torre agbar ens deu fer una altre mala passada i no tornem a coincidir.

Arribo al 30, aquest últims cinc en 27'35, això ja s'incrementa una mica però res alarmant. La gent ja va molt tocada, i doncs que us pensaveu? jejejeje a mi tampoc em sobra res i intento economitzar les poques energies que em queden. Paro un momentet a l'avituallament i menjo una mica. Torno a engegar amb dificultats però vaig fent xino-xano sense parar. Hòstia! ara em vé caguera, i jo sense paper! hòstia les esponges!!!!, tema solventat. Espero arribar a les esponges l'agafo i la guardo amb "gran carinyu" fins trobar un lloc adient. Estic al 34, a uns metres del fatal accident del noi irlandès, imatges colpidores que em transporten a la Rochelle, on per desgràcia també hi va haver-hi un incident d'aquest tipus.
Estic arribant al 35, ara ja amb 32'31, això ja s'incrementa, però he de tenir en compte la meva "parada tècnica". Hòstia, i si me passat l'Oscar mentre . . . ., ara a l'arc de triomf l'Assumpta m'ho dirà. Abans encara m'havia d'assaltar l'albertbo, un altre gran tipus, aquesta vegada veu els toros des de la barrera, m'acompanya uns metres però no sóc bona companyia, és d'agraïr, però sóc au solitària. Ell m'ho respecta. Més amunt un nou km0, en bykeds, que xala d'allò més vivint la cursa també des de la barrera. Deu ser el punt km0, perquè és on m'agafa en kaiser, un altre corredor de ponent i casteller de Lleida. Em pregunta, que fas aquí?, hòstia penso el mateix que tú, jejejeje, ell, evidentment, es referia a la meva posició tan endarrerida, avui és el bodi que hi ha, noi.

L'Assumpta em diu que l'Oscar, no ha passat. Malament, esperava que em digués, estar aquí davant, però no. No sé si l'haguera pogut agafar, potser no, però m'haguera servit per apretar una mica més les dents. Hi desconecto tot enfilant ja plaça catalunya on d'una gernació important em surt el cargol i la seva companya, cony, no ho esperava! sorpreses agradables i d'agraïr durant la cursa. Tot baixant pel portal de l'angel, penso, és clar, els cargols surten quan plou!!!!, jejejejeje.
La catedral, l'avituallament correcat, una altre injecció de moral, Pau, Korfbaler i tants d'altres que criden embojits, no menys que en badamike, que tot girant via laietana, m'empaita amb una esponja, córrer més, córrer més, em crida, coi d'home aquestes lesions que no el deixent exercitar! En XPapell també volta, ara aquí, ara allà, amb la seva càmera de fotos, un altre troç d'home.

El 40 en 3h.45'25, aquest parcial en 32'99, vaig encalladot degut a la manca de kms, el ritmet ja é de 6'30-6'40 i "subiendo", però intento no parar, tinc un quart d'hora per fer els dos kms que queden però no val a badar, i pensar que haig de patir amb aquests núms. que faig!!!! Al carrer sepulveda la claca itinerant pastanaga encapçalats pel Chute, el Dani, el ja reincorporat debutante i algun més . . .m'acaben de donar l'última espenta cap a l'arribada. Ja ho tinc, a 7' al km, però ja ho tinc, justet però ja en tinc una altre al sarró, la 37a. Uff! quina feinada, però m'ho he passat bé i tot ha sortit com tenia previst. L'he clavada, 3h. 59' 15 ! ! ! ! Ja ha caigut la vuitena marató de bcn, abans Mataró-bcn, la pitjor marca de les vuit, però no hi fa res, avui no toca, he fet el mínim que éra baixar de 4h., ho he aconseguit, i estic content.

Torno a pensar en l'Oscar i penso que encara que ja no logri el seu objectiu de temps, el fet d'acabar la seva primera marató ja podrà estar satisfet. Estic a la línea d'arribada amb el meu amic Luque, entrenador i alma mater de Fondistes comentant la jugada i esperant l'arribada de l'Oscar. Però no. No arribarà. Sona el telèfon del Luque. És l'Oscar que des de l'altra banda de la valla, ja de "paisà", ens fa gestos indicant-nos la seva presència. Ha abandonat al 35. No cal donar-hi més voltes, no éra el dia, però sap greu, la primera, potser si l'hagués esperat, potser, o no, o si . . . .mil preguntes, mil imatges, mil records, mil potsers, . . . .l'Oscar ha conegut la part ingrata de la marató, la que no té en compte tota la feina dedicada, esforços i il.lusions se'n van a la merda en un parell d'hores. La marató no perdona, és una altre història, carregada de milions de vivències.
Avui l'Oscar ha conegut la part ingrata d'aquest esport. Li queda per conèixer l'altra cara de la moneda, quan així sigui, que no en tingui cap mena de dubte, veurà que haurà valgut la pena.


Espero que aquesta cursa també m'hagi de servir de punt d'arrencada d'una nova temp. ja que enguany no estic massa fi, però suposo que mica en mica ja anirem agafant l'onda. Ara de cap a la muntanya, per començar . . . .la marató de la vall del congost ! ! ! !

Salut.

8 comentaris:

kaiser ha dit...

Bodi, campió!

Disculpa si vaig ser una mica brusc quan ens vam trobar a l'avituallament de l'arc del triomf, però em va sorprendre veure't i em preocupava que t'haguessis lesionat o algo així. De seguida vaig veure que somreies i que, simplement, et vas voler prendre aquesta marató d'una manera diferent.

37 maratons, ets un monstre! Jo, tot just la primera, i sé que no serà l'última.

3 fotos de grup, això no té preu!

Fins la propera, una abraçada!

Homedferro ha dit...

Ep Bodi!!!

Quin goig córrer una estona al costat teu i del Marc!
Una altra al sac, i lo millor, es que ja tens un nou repte aquí a la cantonada!
Una bona tirada llarga amb avituallaments i "xapa", per preparar la temporada de muntanya que ja està aquí!!!

Encantat d'haver-nos retrobat!
I tornem-hi abans de l'1 de novembre...;-)

A reveure!

Sergio - Barcelona92 ha dit...

Que emociones... Increible... Esta ha sido mi primera Maratón... y creo que no será la última... Todavía se me humedecen los ojos al recordar y ni te digo al leerte... Felicidades.

Luigi ha dit...

Molt bé Bodi.

M'alegro que et posis les piles, descansa una mica ara i aviat ho donarem tot a la muntanya

Recorda que a Empúries ens necessiten ;-)

bodi ha dit...

Kaiser, no hi pateixis, coi d'home, en cap moment m'ho vaig pendre malament, és que a Ponent sempre em feu en bona forma, jejeje

Homedferro, com lluies galons pàjaru!!!! m'alegro que tot vagi anar bé, aquest any estàs fort!!!!

Sergio, benvingut al món del maratonià, amb la felicitat que desprens, de ben segur que no serà l'última!!!! Felicitats!!!!

"Don" Lluís, de posar-me les piles, mica en mica. Ara me'n vaig a dormir que demà tinc entrenament al congost!!!! A Empúries enguany estar pelut, no hi ha res decidit, però pinten bastos. M'alegro de que comencis a rutllar, ja em foteràs canya, ja!!!!

Salut.

Xus ha dit...

Uffffffffff! kns nervis!!!! enhorabona per arrivar i conseguir el temps k volies, aaaaaaaaaahh! menys mal que has trobat a l'Oscar eeeh! ja petia...jejejej
fins aviat.

Òscar Serramià i Ricart ha dit...

(vaig escriure fa dies un missatge però no es devia haver enviat bé, el torno a escriure).
Collons Bodi! Ara si que m'has deixat clavat. Amb aquesta crònica només et puc dir que Gràcies, gràcies i gràcies, de veritat. M'has fet emocionar de nou llegint el teu bloc. He conegut la cara ingrata de la Marató, què hi farem...a mida que passen els dies, tot es veu amb uns altres ulls. Vàrem estar a prop de "caçar-nos" a la Marató, no importa. Qui sap què "haguera" passat. Tu i l'Assumpta heu viscut de ben aprop el meu entreno, els meus nervis i la meva il·lusió durant tots aquests mesos. I sabia que tu volies ser partícep el dia de l'assoliment del meu repte. Quan us vaig veure a tu i el Luque a peu d'arribada esperant-me i jo a l'altra banda de la valla...em va saber molt de greu. Però algun dia ho assoliré i m'encantaria que ho puguis viure en directe!
Els últims 200 metres no els oblidaràs mai! Em repeties de tant en tant...tot pintava tant bé...Algun dia sé que podré dir: ja sóc maratonià! Com el Bodi!

Res company, sort al Congost i gràcies de nou. I una abraçada amb afecte i admiració, a tu i l'Assumpta pel vostre suport.

PD: una brida, paper de vàter i...a córrer! jejeje

bodi ha dit...

això és lo bo, Xus, començar a llegir i no poder deixar-ho fins acabar, jejejeje-

N'Oskèèèè!!!!!! M'alegro de que estiguis gairabé recuperat del "màssu" perquè tú ets el primer que saps que hi tornaràs. Ja ho saps el que es diu . . . . tornarem a sufrir, tornarem a lluitar, tornarem a vènçer ! ! ! !

Salut.