diumenge, 8 de març de 2009

Entrenament pel Congost

dissabte, 7 març 2009
Aiguafreda (Vallès or.)
21'095 km. - 3h.40'

Era una sortida que em feia gràcia per diversos motius. Primer per poder tornar a saludar vells companys de mil batalles, segon per poder fer un entrenament una mica decent de cara a la marató que es celebra el proper dia 22 en aquestes mateixes terres, al mateix temps em permetia familiaritzar-me amb el terreny, tercer per l'oportunitat de posar cara a nous companys només coneguts via internet, quart perquè sabia que després de l'entrenament hi hauria un "tercer tiempo" de 1a. divisió. Com veieu hi havia prou motius per a fer-hi acte de presència (de fet de motius n'hi ha sempre, però sempre es pot compaginar tot).

A les 6'30 ja era a Aiguafreda, la sortida a les set, però per assegurar el "tantu" m'agrada fer-hi d'hora no sabent el lloc per on trepitjo. De seguit arriba en sioux, mort de fred, ja que ve amb moto i estem a -2'5. De mica en mica es va recuperant dins el meu cotxe alhora que la gent ja comença a arribar. Al final fem una bona colla, no els conec a tots, però mica en mica et vas quedant amb la copla. Per altre banda, tornar a saludar vells amics sempre és motiu de satisfacció, més, quan fa temps que no hi coincideixes. La sorpresa del Luigi, GuillemG, en Buff, l'Abuelo, el Massa, el Pau-sident, amb tots ells he compartit experiècies d'aquelles que sempre recordes.

La sortida ja comença amb una forta pendent, de fet tot l'entrenament serà un trenca-cames. Avui per això no hi fa res, però d'aquí uns dies al sentir el tret de sortida em temo que serà allò de m.....n l'últim! De tant en tant, els de davant, més ben entrenats i ganes de marxa, paren per fer el reagupament de la gent. De fet s'ha compaginat tota l'estona molt bé i penso que tohom a pogut anar al seu ritme i no s'hagut d'esperar gaire als darrers. Jo comparteixo molta estona amb el Luigi, feia temps que no coincidiem, per tant moltes coses a comentar. Portem un ritme similar en les diferents curses que em compartit i lliguem bastant bé. Expliquem sensacions, nous reptes, la nova temp i diferents cabòries de l'un i l'altre. També durant en algun altre tram m'ajunto amb el GuillemG, la caloreta i el zzj i formem un "quartetu" en una de les últimes pujades. En Pau assumeix el paper de guia, com si ho haguerà fet tota la vida, tot i que dirigeix l'expedició des del darrera!!!! jejejeje.

En alguns punts les vistes són impressionants. Acompanya un dia clar que permet divisar tot l'entorn, pots fer-hi ben bé una classe de geografia, veient fins on t'arriba la vista diferents pobles i muntanyes. Correm per corriols preciosos, alguna pista forestal, creuem rierols . . . de fet en algun punt diries que estàs en un altre punt del País i no tan aprop de casa.
Coincidim en algun punt del recorregut amb l'abuelo que com a organitzador de la marató, està repassant els llocs per on haurà de passar la cursa. Dura, dura, serà la prova, això que només en vam fer la meitat, però ens ha preparat una bona tralla.

La matinal passa sense adonar-nos i les més de tres hores que emprem per fer el recorregut passen volant. De tornada a Aiguafreda ja ens deixem anar l'últim km i el fem caminant fins als cotxes on després de canviar-nos de roba anem el recollir el nostre trofeu . . . ."EL TERCER TIEMPO", és a dir, un bon esmorzar per tornar-ho a posar tot a lloc, de forquilla i ganivet, que serveix també, per compartir impressions de la jornada i inevitablement explicar mil batalletes i passar una estona que arrodoneix una jornada excel.lent. Hi és present l'avi mena on ens retrobem gairebé després d'un any, estem contents de tornar-nos a veure després d'haver passat per uns moments delicats, el torno a veure en bona forma, de ben segur que aviat tornarà a trescar per aquestes muntanyes que el estima.

Tot i no perdrem ni el "carajillu" de rigor no puc allargar-me més del que voldria i és que d'aquí una estona ja he de tornar estar al peu de canó. Vint "marrecs" de 14-15 anys m'esperen per afrontar una nova jornada lliguera de futbol. Fins a les set del vespre no torno a casa i puc seure al sofà. Estic mort, reventat i enterrat, però molt content de la jornada d'avui. Ningú no podrà dir que avui no he aprofitat el dia, jejejeje. Ah! no patiu, avui ja he estat per l'Assumpta, em fet un tomet per la platja d'allò més relaxant, a caigut la primera presa de "bronzu", un vermutet de primera divisió i una inesperada paella per xupar-se els dits ! ! ! !

Salut.

2 comentaris:

Luigi ha dit...

Per mi també va ser un plaer compartir kms i conversa, anar fent xino-xano i començar a pensar en reptes importants

Per cert, et vaig veure bé, al peu del canó

Fins aviat

bodi ha dit...

Hola, Lluís, ens espera una bona tunda el proper dia 22, coi d'abuelo!!!! Sort que ens ho pasarem d'allò més bé, com diria un company basc, como disfruto viendos sufrir!

Al peu del canó, sempre que faci falta, lo de bé ja et vaig dir el què. Suposo que progreso adecuadamente, jejejeje . . . .

Salut.