dissabte, 12 de novembre de 2011

Marató del Montseny

Diumenge, 6 de novembre 2011 - 7h.08' 52
S.Esteve de Palautordera (Vallès or.)



No volia deixar escapar l'oportunitat de poder tornar a visitar el Matagalls, les Agudes i el Turó de l'Home, molts i molts anys després, quan era molt petit i amb el Centre Excursionista s'hi feien sortides tot sovint. La sortida al Montseny em va captivar i em va deixar molt bon record tot pujant les Agudes, aleshores, de ben petit, ja era una cabreta. Així doncs, aprofitarem l'organització d'aquesta marató per a tornar a reviure moments de l'infantesa que tan lluny ja queden. Des d'aleshores que no hi havia tornat més.

Ben d'hora, ja estem pal plantats a la carpa dels dorsals a S.Esteve de Palautordera on coincidim amb el Lluís Planagumà i un altre company, som els primers i de seguida enllestim els tràmits ben atesos per una col.laboradora de luxe, Missis Runcicling que d'una manera o altra no vol perdre pistonada. Plou, ha plogut durant tota la nit i no deixarà de ploure en tot el dia. Recorda una mica la marató de Berga, a principis de juny, on també hi vam arribar plovent "de lu lindu". A mi aquest temps ja em va, i a Berga les sensacions van ser boníssimes fent una bona marató, per mi sempre millor això que no pas un bon sol i una calor insuportable.

El Montseny enganxa i ho demostra la gran participació que obté aquesta 1a. marató a banda que la qüantitat de coneguts torna a ser molt destacada. De fet, vas trobant sempre a la mateixa gent, com també deu passar a les curses d'asfalt, a les mitges maratons, curses de 10kms. i maratons, també sempre hi ha molta gent coneguda i per altra banda, sempre coneixes més a la gent que vas compartint grupet en qualsevol de les modalitats.

Dóna temps per fer un cafetonet amb la Laura i n'Artigas amb la visita d'en Jaume Tolosa, encara al taller, i d'un Ramontxu que apurat de temps té el més calent a l'aigüera, no té per costum portar cap dorsal i ha perdut la noció dels tempos precursa, jajaja... entre tots l'anem treient de l'embolic tot calçant-se el que seria l'atracció de la cursa, les seves super fivefingers!!!! que sens dubte avui passarien una bona proba de foc degut a l'exigència del terreny. Al bar també hi ha en Melcior Truncal, alma mater de la cursa i ja ens informa que a dalt del Turó de l'Home, la situació està complicada amb fort vent, boira i molt de fred, tanmateix, la cursa segueix la proposta i recorregut inicial.


Últims detalls abans de la sortida, última anada al cotxe amb els dubtes de la indumentària on finalment obto per deixar l'impermeable, encara que segueix plovent i agafo uns guants prims per si de cas, això sí, amb una samarreta tèrmica sota la reglamentària de tirants, el buff de rigor i la gorra que, encara que no en sigui massa partidari, avui em privaria de la pluja. Penso que ja faré el fet i en situacions similars ja n'he tingut prou, que a la que comencés a córrer ja et sobre tot.

Fotos de rigor, salutacions, felicitacions, hi havia gent que no havia vist després de la cursa del Tor, retrobaments, etcetcetc... amb la qual cosa ens perdem les últimes instruccions de l'speaker que sabríem feien menció al temps i sobretot a les dures condicions que hauríem de fer front a dalt del Turó de l'Home. Encara amb la xerrameca d'uns i d'altres, comença la cursa.





Uns metres per dins el poble amb el Clave, l'Artigas, n'Enriccb, el Ramon i la Laura. Encara la fem petar amb el Carles Martorell, el capità pota torta de Montserrat i algun conegut més. Sabem que als pocs metres ja ens haurem de mullar els peus, però amb el dia que pinta, no hi fa res, de fet ens "xuparíem" aigua tota la cursa. En 400m. ja hi som, hem de creuar el riu, primers dubtes per part d'alguns corredors, d'altres, no hi perdem ni un instant... comença l'aventura, jajaja...




Quedo estorat, de la gent, que abans de creuar el riu, res, mullar-se els peus una mica, es treu les sabatilles, no són ni un, ni dos, ni tres ... però si tot el dia tindran els peus mullats!!!! no es treuran les bambes a cada pèlag!!!! o aquesta gent no sap on es fica o no ho entenc, no hi trobo cap explicació. Jo els convidaria a deixar la cursa.


Encara comentem la jugada amb el Clave i el Ramon. De moment fem un tercet, n'Artigas a tirat endavant i la Laura la portem al darrera, n'Enriccb també volta per allà però mica en mica també tira endavant. Primeres parades d'evacuació de líquids que serveixen per disgregar encara més el grupet. El Ramon s'empatolla a anar amb mí i no el trec d'aquí encara que l'amenaço en sentar-me en una pedra, jajaja... no vull anar collat a les primeres de canvi, i ell, en canvi, s'el veu ben fresc i amb ganes de gresca.


Tenim al Clave controlat, tot i haver marxat quan nosaltres hem parat un moment. Amb certa facilitat li recuperem la distància, no veig pas que vagi massa fi, alhora que se'ns afegeix un altre membre al grup, un altre clàssic en aquests tipus de curses, en Jordi? amic dels de la colla d'Aiguafreda. Ara tots quatre fem camí, va plovent i s'alterna el camí, la pista i el corriol, tots ben amarats d'aigua.

A Fontmarina hi ha prou animació aprofitant l'haver de creuar la carretera, km8 i la gent encara va prou fresca. Molts coneguts amb ganes d'animar, l'avi Mena, en Massa, la Runci, el Jardinero i com sempre l'Assumpta immortalitzant el moment paraigües en mà. Bona dosi d'optimisme i continuem en baixada per un ampli camí.






A les baixades és quan vaig més còmode, el Ramon va sobrat i el Clave va millorant. A la que el terreny torna a empinar-se, torna la calma i la xerrameca, batalletes mil i encara el Tor en el record, a part d'anar programant la temporada que vé, cadascú amb els seus objectius, on en alguns hi tornarem a coincidir.

Continua el recorregut trencacames, sempre sota una forta mullena, però de moment sense cap dificultat per solventar la meteorologia, plou, fa fresca, però el cos produeix la suficient escalfor com per no tenir gens de fred, amb l'equipament que porto, n'hi ha prou. Passem pel camping de les Illes on l'avituallament està aixoplugat sota una porxada on el bon humor dels voluntaris continua fent honor a una de les dites més conegudes del refranyer castellà.

Dos kilòmetres més enllà, un altre avituallament-control, Sant Bernat, abans de començar de debò la pujada al Matagalls, ara fins nou kms. enllà no hi tornarem a trobar-hi un avituallament sòlid, per tant, convé omplir els dipòsits.


La xerrameca va disminuint a mida que es va pujant. El grup es va estirant i estirant però tothom va guardant la compostura tot estant encara dins el bosc. Però a mida que anem guanyant alçada i anem sortint a cel obert, el grup es dinamita. El Ramon ha marxat com un coet amb les seves fivefingers, el Clave es queda momentaneament amb mi tirant al davant. El fred s'intensifica, fa vent i la sensació tèrmica va baixant. Jo no vaig ni amb rodes i em vaig quedant enrere. El Clave puja un puntet per a veure si entra en calor, ara el cos ja no en produeix tanta i el fred va calant.

Em quedo clavat, les potes les tinc tiesses, encara estic a temps de posar-me els guants amb les mans mig encarcarades, però de seguida queden mullats i no sé si és millor portar-ne o no. Quedo sol, la gent em va passant, però no puc quedar-me parat o quedaré glaçat, tiro com puc molt a poc a poc però sense parar encara que el cos produeix 0 calor i el fred s'apodera de mí. Sembla que el terreny perdi inclinació, potser ja estem arribant a dalt, ho desconec, s'ha fos el garmin hi vaig ben perdut, en quant a kilometratge, desnivell i alçada, la boira tampoc ajuda a situar-se.

Sento un esquellot, fa prou soroll com per sentir-lo de lluny. És bon senyal, signe de "civilització" i potser de cim. Intento trotar, però les cames continuen tiesses i sense ganes de sortir de la seva fredor. Continua l'esquellot sonant cada vegada més a prop quan d'entre la boira em surt el responsable de tan encantadora sorollada. Uns metres més enllà una minúscula tendeta serveix de recer als voluntaris del control. La meteorologia és molt adversa i fer de control allà dalt hi té molt de mèrit, sense els voluntaris ens quedaríem sense curses, des d'aquí el meu agraïment.

Penso que estic salvat, ara hi ha 4kms. de baixada per intentar recuperar-me. Faig un glopet d'aigua i tiro avall després de perdre pes en forma de pixera, ssshhhh, la feinada que hi ha a trobar-la, jajaja... Corriol tècnic, ple de fulles, mullat, pedregós, prou dret per a donar-hi gas, però les cames els hi costa moltíssim tornar-se a posar a to i opto per guardar pota i xupar roda amagat dins d'un grupet, al menys vaig entrant molt de mica en mica en calor i això em torna a animar.


Gaudim d'unes fagedes espectaculars, Montseny en estat pur, aquests indrets sempre em recorden Zegama i per tant bons records. La baixada s'acaba i encara he pogut recuperar quelcom de sensacions i sobretot d'anar entrant una mica en calor, no he baixat en plenitud de condicions, però al menys he pogut anar seguint al grupet.

Sant Marçal, km25, a 5kms. del Turó, dos planers i tres de forta pujada. M'hi trobo en Ramon que sorprenentment em notifica el seu abandonament. No està per patir i prefereix deixar-ho estar aquí ja que a dalt hi ha una ventolera d'uns 120kms/h. i una sensació tèrmica de -10º, cordons!!!! per un moment em fa dubtar, si m'agafa pujant el Matagalls li dic que l'acompanyo, però ara ja ho torno a veure diferent, encara que continua plovent, fa fred, etcetcetc..., però penso que pitjor que pujar el Matagalls no serà. No li compro la idea i per altra banda jo tampoc el convenç.

La gent va arribant a l'avituallament, són les dotze del migdia, l'organització adverteix de les dificultats deixant als corredors la decisió final. Veig al Narcís de Banyoles, ell no s'encanta i tira amunt, és la meva, o ara, o tal com va el percal ja veig que m'acabaran girant i no en tinc pas ganes, serà molt. Per altra banda jugo amb l'avantatge de que l'Assumpta estarà allà dalt i podré agafar l'impermeable ... estaré definitivament salvat.


Ibu i faig via amb el Narcís pels dos kms. planers, encara el puc seguir a dures penes però un kilòmetre enllà, el perdo. Al menys, gràcies a ell he pogut arrencar, si nó encara estaria a l'avituallament. Conecto amb un grupet abans de pujar a les Agudes, però novament, a l'inici de la pujada, ja perdo roda. Estic com al Matagalls!!!! ara sé que no em puc parar, el bosc encara ens aixopluga i he de recuperar-me com sigui abans d'arribar a dalt. Em va passant algun corredor més fins a tornar-me a quedar sol. Última bala. Em prenc un red tonic, no puc estar tan malament, a la Garrotxa, fa ja uns dies, encara anava fent i ens vam cruspir 44kms. com si res!!!!

Continuo a dins el bosc, per un corriol fent zigazagues, el corriol i jo, jajaja... per darrera vé un altre corredor, un de vermell, no sé qui és, però aquest, ja no m'atrapa. Semblo recuperar-me. Tot i que l'inclinació del terreny no em permet córrer, si que noto que pujo un puntet el ritme, no pateixo el fred del Matagalls i això m'esperona a tirar endavant, cada vegada amb més força, començant a veure alguna unitat davant meu, encara a la llunyania.

No reconec cap indret de quan vaig venir fa molts i molts anys, tampoc sé la ruta que hi vam fer i la boira continua sense ajudar-nos a situar. Però em fa gràcia tornar a trepitjar aquest indrets que, qui sap, m'hi van veure a passar quan possiblement encara havia de fer la comunió. Eps!!! veig dues pesones entre la boira, dos voluntaris que m'indiquen que estic al coll de les Agudes i em separen poc menys de 2kms. pel Turó. Salvat.

Corriol tècnic, planer, hi ha ganes i les cames no s'han refredat tant com per no tirar, ara em responen tot i la ventolera i el fred que hi trobem a dalt la carena. Torno a estar dins la carrera, fins i tot, avanço alguna unitat abans d'arribar a l'avituallament-control del Turó de l'Home. En Martox, també al peu del canó, amb l'avi Mena dins un cotxe, m'indiquen la situació de l'avituallament literalment dins d'una autocaravana on el voluntariat Koala's es desviu pels que anem arribant.

La Mireia porta la veu cantant, amb la Runci, Massa, etcetcetc... sí, la situació és prou complicada, vent, boira, aiguaneu, fred i uns voluntaris que es desviuen pels corredors. Gràcies. No sé ben bé que vull i pico alguna cosa, una mena de pastisset que em dóna l'Angela ... i l'Assumpta, i l'impermeable? en Massa em notifica que l'Assumpta no ha pogut pujar per esllavissades a la carretera, ostres, el pati està pitjor del que em pensava. No hi puc estar massa temps parat, estic quedant glaçat. M'ofereixen entrar a l'autocaravana, però no estic tan malament, alhora que penso que no hi cap una agulla, entre voluntaris i algun corredor amb hipotèrmia (estarien a l'ordre del dia) i prefereixo tirar avall ràpidament.



La Mireia em diu que a uns 100m. avall, ja no fa tan de fred. La clava, de fet pujant, he tingut més fred al Matagalls que al Turó, tret dels últims metres, precissament on estava l'avituallament-control, que si em crec les mesures del meteoròleg afirmant un vent de 126kms/h. i una sensació de -10º. Però ja ha passat, ara sí que ha passat el pitjor, només em separen una desena de kms. i tots en baixada, de corriol, fang, aigua ... aigua que agafa la forma del corriol per córrer avall sota els nostres peus. Encara em vé al cap aquella colla que es treien les bambes, que hauran fet durant la cursa?, treure-se-les a cada pasa? Com ho faran en aquest tram, gairebé 4-5kms. amb els peus en remull?


Tornem a coincidir a l'avituallament de Fontmartina i Mosqueroles separats mitja horeta l'un de l'altre, però ja amb poques ganes de córrer, desitjant arribar el més aviat possible, però no és que faci massa cosa per esforçar-m'hi i s'em fa feixuc seguir alguna roda tant la tingui al davant com em vinguin del darrera. Em deixo anar i ni el fet de poder baixar de les 7h. fa que m'hi esforci massa. Una pena, però això va com va, i avui podem dir que no he tingut un bon dia, lluny del bon ambient que respiràvem en els primers kms., de les condicions òptimes per poder córrer, no he pogut aprofitar ni una cosa ni l'altra. A tall d'exemple, en Clave, que jo no veia per tirar coets, m'ha tret una hora, igual que n'Artigas, en Narcís que hem sortit junts de Sant Marçal, uns 25', n'Enriccb, 35', els del club uns tres quarts d'hora ...

L'organització encara ens té preparada una bona sorpresa a pocs metres de l'arribada i es tracta, ni més ni menys, que de creuar el riu Tordera, en aquest punt sí que amb un caudal força important, això sí, ens podrem ajudar d'una corda tot i que aquesta no evita que algú es remulli de dalt abaix. Jo encara hi dono el do de pit i no em remullo més enllà de mitja cuixa.


Ara sí, últims metres, encara em passen un parell de corredors més, incapaç de seguir-los per un carrer que ens portarà cap a la línea d'arribada, després de creuar un últim tram de bosquet, encara plou, ha plogut durant tota la cursa i amb totes les peripècies viscudes, l'han fet una cursa èpica, de les que recordarem per sempre, de les més extremes que he viscut, potser juntament amb l'any de la neu a Zegama o de la marató a Donosti a 4º i caient aiguaneu. Sempre hi ha un record per cada una d'elles, aquesta, la 54a., la guardarem en un lloc especial.





El retrobament amb els amics a l'arribada em fan tornar el somriure i que el descontentament amb mi mateix desapareixi ràpidament, és clar que tothom ja va net i polid, fins i tot en Pausident hi és present fent una de les seves rutes alternatives que l'ha portat fins dalt el Turó de l'Home on ha pogut comprobar de 1a. mà, el pa que s'hi donava. Fins i tot la Laura ja està impecable, penso que haurà plegat, però no ... no entenc res, jajaja... però tan se val, ja m'ho explicaran.


Un bon dinar ens espera, és "el tercer tiempo" del rugbi, un dels més agraïts, on de primera mà em posaran al dia de la carrera, de les peripècies de l'Assumpta, del xou de les classificacions, de la Laura entrant com a 1a. dona, ah no?, però ella ha tallat la cinta, jajaja... de gent emprenyada, dels que han plegat, dels que han acabat però sense fer el Turó de l'Home, dels intents dels organitzadors de salvar el tema el màxim de bé possible, etcetcetc...

Jo no tinc queixa, al contrari, he estat en tot moment informat del que em trobaria allà dalt i estic content de que no m'hagi agafat el tall que l'organització, minuts més tard de passar jo per Sant Marçal, ha optat per un circuit alternatiu. No haguera estat el mateix. He estat ben atès, uns voluntaris excel.lents, una organització que s'ha posat les piles quan ha vist que pintaven "bastos" tot i les queixes que hi ha hagut, potser algunes amb raó, d'altres sense. No sé si tothom sabia on anava, començant pels que es treien les bambes als dos minuts de carrera, però a la muntanya s'hi ha d'anar preparat per tot i jo mateix entono el mea culpa per deixar-me l'impermeable i el mòbil al cotxe, gairebé sempre el porto a sobre, encara que al final no m'ha fet falta ni una cosa ni l'altra, tret d'un tram del Matagalls.

Felicitar als organitzadors i voluntaris, avui el més fàcil era quedar-se a casa, ens haurem d'acostumar a les tempestes tropicals, jajaja... i heu estat al peu del canó. Moltes gràcies.

Salut.

2 comentaris:

david ha dit...

Hola Bodi,
fa temps que et segueixo i em coincidit un munt de vegades, jo també estava aquell any a Zegama (et vaig veure arribar) i a Donosti a 4º, però em sembla que no em parlat mai.
Bé, ja ens veurem en una altra, ja ja ja.
Va ser una marató èpica, si. Lo de la gent que es treien les sabates i mitjons no ho sabia...jua jua jua..
La teva aventura al Tor em va agradar. :)

Fins aviat!

bodi ha dit...

Agraït pel teu seguiment i d'haver disfrutat del TOR, doncs si que hem coincidit, a veure si a la propera ens podem saludar, si tu em tens més clissat, dóna el pas, jajaja... potser a la Pirata o l'Ardenya hi podem coincidir, jo hi seré.

Ens veiem, salut.