dilluns, 4 d’abril de 2011

l'Ultra-trail de l'Alta Garrotxa (l'UTAG)

Dissabte, 2 d'abril 2011
65 kms. - 14h.05'
Oix - Besalú (Alta Garrotxa)


De nou el mestre JArtigas ens preparava una majestuosa volta per l'Alta Garrotxa, una nova ultra-trail per gaudir de l'entorn, una nova edició de l'UTAG, per a fer un entrenament de 1a., gairebé 7.000m. de desnivell acumulat, més de 60kms. per empapar-nos de la mare naturalesa, per a compartir amb els companys i coneguts, per a passar-hi un dia 10. No va decebre, jo repetidor una altra vegada, vaig tornar a gaudir d'una nova jornada de running, aquesta vegada amb més d'una vintena de corredors, més que duplicant la qüantitat de l'any passat on hi vàrem finalitzar cinc corredors.

A les cinc de matí iniciavem la marxa, sense massa ordre ni concert, sense el briefing de rigor, molts sense saber el que els hi esperava, mitja dotzena de makinorris, el "pelotón" i el furgó de cua. De bon principi el camí ja pica amunt i la filera de frontals manifesta que avui som una bona colla. Enguany la part inicial del recorregut ha variat, anem a Beget sense fer la volta de l'any passat i una vegada allà, també assetjarem el Comanegra pel coll de Malrem, estalviant-nos tot el tram de pista de l'any passat.

Degut a la foscor de la nit, tot i els frontals, hi ha una petita marrada que ens fa perdre una bona estona fins que finalment trobem el camí correcte i és que de nit "todos los gatos son pardos", jajaja... Jo ja no ric massa, aquesta marrada fa que els últims s'hagin convertit en els primers i els que anaven al davant tanquin el grup. Jo sóc un d'aquests, però no hi fa res, a Beget ja hi tenim el primer reagrupament-avituallament. En unes dues hores ens hi plantem, excel.lents corriols i tram final de pista ens porten a aquesta preciosa població. Ja porto un parell de torçades de turmell i començo a està amb la mosca darrera l'orella, a veure si ara resultarà que tinc uns turmells de vidre!!!!



A l'avituallament recupero el temps perdut, vaig per feina i atent a la marxa del grup, en aquestes sortides, els primers ténen més temps per endrapar que els últims, aquestos s'han d'afanyar ja que moltes vegades quan arriben, la marxa ja es torna a iniciar.

Jo ja no em separaré del grup en tota la jornada. Tot sortint de Beget, enfilem cap a l'oratori i el coll de Malrem. Pujada forta però de bon fer, encara entre xerrameca per un corriol de categoria que permet unes vistes sota els nostres peus de Beget. Les makines van tirant sempre per davant, però sovint ens esperan degut a la desconeixènça de l'itinerari. Passat l'oratori i tot creuant una pista per continuar seguint corriol amunt, ens adonem de que falta gent, el grup del Massa no respon a la nostra crida i suposem ha quedat despenjat. Tanmateix, en Massa, coneixedor del terreny, suposem de que no li serà difícil tornar a contactar. En Pep Matas, torna enrere per a fer-los costat, nosaltres continuem cercant el coll de Malrem.



Arribats en aquest punt, tornem a fer una parada per si hi ha rastre dels "desapareguts". Tanmateix apareix en Pep Matas, obtenint un resultat nul en la recerca de la resta del grup. Nosaltres tampoc podem encantar-nos massa, ja que perillaria l'horari del recorregut i si volem completar-lo, arribariem a misses dites.


Continuem camí, ara per una llarga carena que ens durà cap al cim del Comanegra, per una banda hi ha territori francès, per l'altra, català, per tant, estem ben bé en la línea fronterera dels dos Països. El paisatge, és espectacular, el dia clar i nítid permet una visió panoràmica de l'entorn brutal. El Canigó, farcit de neu, el Puigmal, etc, al nord-oest, l'emblanquinada és brutal hi ha una gran qüantitat de neu, altrament una bona reserva d'aigua quan es fongui. A l'est, bones valls als nostres peus, amb uns colors reeixits degut a la llum solar i a la netedat de l'aire, amb boira baixa més enllà.

Des del cim ens sembla veure, a baix a les basses de Monars, la resta del grup, jo no veig a ningú, però si que algú ho comenta. Després sabríem realment que eren els integrants que havien "desaparegut" a Beget, i que per un altre itinerari, el de l'any passat, els teniem ara sota els nostres peus.

Reagrupament a dalt el cim, jo em trobo bé hi he tirat en aquest costarut tram, així hauré guanyat més temps per a fer un mos amb tranquilitat tot esperant la resta. Foto de rigor feta per dos excursionistes que fan la pinta d'haver passat la nit allà dalt, aquí sempre hi hem trobat gent, fins i tot una cursa francesa i moooolts excursionistes, tan francesos com catalans.






Baixada tècnica, molt dreta que et fa posar els cinc sentits en la tasca, per dins d'uns boscos centenaris, podriem dir-ne que força bruts i que qualsevol branca o arrel et poden donar un bon ensurt. Anem a buscar el pic de les Bruixes, al costat del Comanegra, fàcil, corredor, en un moment hi som, però el fort vent ens fa replegar a la base de la muntanya on el capità torna ha agafar la batuta en un tram força perdedor. Fem un bon grupet, màkines apart, que continuen fent la goma per davant, la resta, amb ritmes similars tot i que ja se sap, uns van millor pujant, d'altres a les baixades treuen el ventre de pena.

El proper objectiu és Talaixà, tram sempre picant avall, de moment deixant enrera les dures pujades tot i que encara en resten un parell de potents, el coll de Bassegoda i el Mont, però ja arribaran, ara disfrutem del moment i coneixedor del terreny, sé que durant una bona estona no patirem massa.

Talaixà, amb la seva església romànica i el refugi un xic més avall, gairebé sempre farcit d'una llopada que els hi agrada molt el fum, que porten els cabells llargs i que no s'hi miren a l'hora de vestir. Bé, suposo que tothom pot fer el que vulgui respectant al veí.

Tornem a probar amb el mòbil del Ramon, l'únic que té cobertura, si obtenim informació del "grupo de la muerte". A l'altra banda l'Yves, capitanejant el grup, amb el Massa desaparegut, amb el JBallesta rabiant pels descosits, amb l'Orzo, la Carme i la Natatxa, acumulant entrenament sense estrés ... en fí, tota una epopeia. Tot just baixen del Comanegra. No queda molt clar com queden, però veig que nosaltres seguim camí, ara cap a SAniol, lloc on hi dinarem i potser ens retrobarem tots plegats.




De Talaixà a SAniol, hi ha poca estona, potser uns tres quarts d'hora, en baixada, novament tram tècnic, comença a picar el sol i la calor es fa sentir, la gent ja insinua la goma, hi ha cansament però sabedors de que la propera parada hi ha bocata, una bona font amb aigua fresca, fa una apretada de dents generalitzada no sense continuant admirant el paisatge que se'ns presenta en el nostre recorregut, amb el novament imponent salt de la núvia a mà dreta presidint tota la vall.

Torno a patir una nova torçada que ja em farà anar previngut la resta de la sortida, no hi ha manera ... el turmell una altra vegada com una bota!!!!, no obstant, el dolor és a l'instant de sofrir la torçada, després a poc a poc i d'uns pocs metres puc tornar a fer camí com si res, però el turmell va sumant i sumant i quan es refredi del tot ... doncs això, de nou com una pilota de tenis.

Bocata, aigua fresca, algun gel, canvi de bambes, totes dues noves i que faran gairebé els mateixos kms., fins ara unes Sportiva, un guant, però la sola, similar a les Vasque, penso que no durarà massa, aquells "triangulets" donen l'impressió de que saltaran aviat. Ara farem amb unes Trabuco, per a mí les millors, més bona sola, s'agafen més, un altre guant ... veurem.

No hi esmercem massa temps en la parada, el just perquè tothom pugui revifar, ara toca una pujada de les dures, gairebé dues hores d'ascensió al coll del Bassegoda, a aquesta hora del migdia, amb el kilometratge que portem, més d'una trentena i que encara en falten la meitat, haurem de començar a tirar de "coco".

La pujada és lenta, torno ha anar al furgó de cua, tanmateix em costa agafar el ritme després de la parada i organitzant la motxilla, he perdut massa temps per sortir al capdavant. Haguera fet nosa, i m'està bé anar al meu ritme, de totes maneres el grupet que tinc a davant el segueixo en tot moment amb la vista, però les sensacions no ténen res a veure amb l'última vegada que hi vam passar, el dia de les russes, on amb menys kilometratge, més d'hora, etcetcetc... vam pujar mínimament xiulant. Primer sector cobert, mini-reagrupament i tornem-hi, potser la segona part una mica més curta però, per a mi més dura, més dreta, no tan ombrívola, agrrrh, com s'enganxa.

Arribem al coll, les màkines han marrat el camí del cim i entre tots i per indiscutible unanimitat optem per l'opció de la cerveseta al ref. de Can Galan. En som una bona colla, però hi ha beure per tothom. Dels "desaparecidos" ni rastre, mínimament ens posem al dia quan truco a l'Assumpta i m'explica mil aventures ... uns quants ja són cap a casa, altres de paisà en esperen al Mont i d'altres encara amb ganes de guerra, també ens esperen al Mont per acabar el camí amb la resta, en fi, tota una aventura.



Ja només quedarà una pujada forta i començarem a olorar l'arribada, tot i que aquí asseguts al solet, amb una cervesa o coca-cola a la mà torna costar arrencar. Ara un tram de pista, "falso llano", en bona part encimentada que no s'acaba mai, no hi ha sacrifici ni per fer-la a ritme bisonte i veig com la gent amb més qüalitat, tot fent-ne ús, s'escapen més enllà d'on arribo amb la vista. Per contra encara hi porto gent al darrera, per tant fòra nervis, i a més durant una bona estona, compaparteixo amb l'Albert Torrent tot arribant a l'avituallament ambulant que ens segueix durant tot el dia.

Lliurona, potser una cinquanten de kms. i les primeres baixes, gent que ha de tornar d'hora a casa, gent que ja en té prou, etcetc... últim traget abans d'afrontar l'últim obstacle, el santuari del Mont. Deixem de banda la pista per endinsar-nos novament dins el bosc, primer un camí prou ample que es va estrenyent a mida que s'empina el terreny, novament un indret prou brut que fa patir de cara a l'estiu, sec, tot i les pluges d'aquest mes. Es continua fent la goma, ara revifo, ara m'endarrereixo, aquesta pujada l'any passat em va deixar grogui i cal tenir prudència, tot recordant el fort aiguat que ens va acompanyar en aquest tram i que no ens va deixar fins al final.

Petit "descansillu" i part final de la pujada. Curta, però dreta i que fa mal. M'ajunto amb el Ramontxu i l'Albertllebre, no tenim pressa, toquem la nefasta Eurolliga blaugrana, això ajudarà a passar l'estona i en un no res ja serem a dalt. I així és, el temps passa ràpid i enfilem ja aquesta imaginària "meta volante". Tothom és dalt, fins i tot gran part dels "desaparecidos", uns que se'ns afegeixen, els altres que amb els cotxes ens faran l'útima part del seguiment. Les vistes tornen a ser espectaculars, amb el mític mossèn Cinto presidint l'indret. Anem bé de temps, però no ens hi encantem, petita xerrada amb les "aventurilles" dels que han marrat camí i ara sí, olorem l'arribada, tot baixada fins a Beuda, nou punt de trobada per els nostres seguidors.






De nou una baixada ràpida, que tot i les precaucions, enfilo amb prou èxit, juntament amb en Jordi Xaus, un vell conegut que haviem coincidit tan a l'Ardenya com a Zegama, on la casualitat ens portà a entrar junts a l'arribada. És allò de mira que n'és de petit el món. El Mon-Beuda, és un tram curt, les màkines, ara sí, sense perill de perdres es llancen com a desbocats, treient el ventre de pena, sobretot en JBallesta que havia fet la sortida dels "cagalàstics" i d'aquesta manera, si més no, hi feia una mica la pau.

Beuda, les russes acaben torn i surten esperitades per aprofitar les hores de lleure, quina marxa que han de dur, jajaja... l'Yves ens ofereix unes coles ben fresquetes que es posen de meravella, ara tot el líquid que portem a sobre és prou calent i una cosa fresqueta és el que més es desitja. Foto de rigor, ara la tiro jo, ara jo, ostres quin documental. En menys d'una hora som al pont de Besalú, això ja està fet i la gent en aquesta parada i fa una mena de celebració anticipada, les coles, les fotos, les russes, la claca ...








Petit tram de carretera i corriol cap a la dreta, on la tropa no s'està de córrer emportats encara per l'eufòria destacada, potser degut a les coles i el bon ambient que hi ha hagut a Beuda, però ara en qualsevol repetxonet, els de davant han d'afluixar per a no perdre unitats. Jo m'he refet i vaig prou sencer, no per tirar coets, però observo més d'un que va bastant petat, per tant es tracte de no tirar massa per no fer patir als de darrera. D'això se n'encuida l'Àngel, autèntic escuder de luxe, que tal timoner portarà l'embarcació a l'èxit del primer a l'últim component, bé, dels primers, se n'encuida el capità que per això és l'encarregat d'obrir camí, amb l'ombra sempre de l'incombustible MSisteré.






Trams joguissés, alguna mullada de peus, un Ramontxu més engrescat del compte, el grup fent la goma, les màkines que ja deuen ésser a lloc ... valoracions de la jornada per part del grup, on encara hi queda un membre del grup que ha vingut de Banyoles, gent amb molts kms. i experiència a les cames, llibres oberts, enciclopèdies del territori, sempre amb les orelles dretes per a veure si "pillu" alguna cosa, jajaja...

Passem per sota l'autovia, últim reagrupament per entrar tots junts a Besalú. Cantarem una mica, els turístes ens miren sorpresos al nostre pas per un dels carrers més concorreguts de la població. On van aquest bojos, semblen dir al nostre pas per aquests carrers plens d'història, carrers estrets i empedrats, on amb una ullada, retrocedeixes en el temps.

El pont, l'arribada, la joia, un marc incomparable per a finalitzar l'aventura d'avui, no ens calen globus, ni alfombres que marquin el temps en el xip fictici que portem a la sabatilla. Segurament és l'arribada amb un arc natural tan farcit d'història que hom ha acabat un trajecte, un trail, una cursa, una sortida ... el que li volgueu dir.





La fem petar de nou, per última vegada. Felicitacions, enhorabones, abraçades, encaixades, somriures, més fotos per inmortalitzar el moment.
Ha tornat a estar una jornada rodona, llàstima del xou de Beget on hi hem perdut bous i esquelles, bé, ells, d'una altra manera també han fet la seva sortida, però pel demés, una jornada memorable.
Hom es despedeix, tret dels que tornem a Oix, on hi ha el "cuartel general", hi estem allotjats i acabarem la jornada amb un bon sopar pels qui es queden, tot assaborint concluent un dia rodó, una nova victòria del Barça a Vil.lareal, talment com fa un any.



Agraïr als organitzadors, principalment al capi JArtigas i a un Massa col.laborador on els hi hagi, per la magnífica sortida que ens han preparat. Agraïr als companys de viatge les estones passades, les noves coneixènces, l'enfortiment de les velles. Agraïr a l'avituallament ambulant la inestimable col.laboració, a les nostres infatigables suporters ... repeteixo, jornada 10.

Salut.

5 comentaris:

yak ha dit...

molt bona crònica Bodi! genial descripció de tot...la cursa fot una pinta genial. Quina bestia parda que estàs fet tiu!. Tot un exemple pels novells que venim darrera.
Tan debò en un futur pugui fer cosetes semblants a les teves.
Salut crack!

bodi ha dit...

Jordi, m'alegro que t'agradi i de bèstia parda res de res, per bèstia el gran Jordi Martí, ell si que és un crack. Hi tant que es pot fer tot això, només falta proposar-s'ho, ah!, em sembla que ens veurem a Zegama, jajaja... a entrenar que allà no es pot badar!
Salut.

Malfieten ha dit...

Llegint aquesta crònica, l'any que ve no hi puc faltar !
Com et recordes de tot ?
Bona volta i bona companyia.

Ah, i el dels turmells de vidre, soc jo... :-(

Albert Torrent ha dit...

Felicitats Bodi per aquesta magnífica crònica. Espero tornar a compartir amb tu i tot el grup una altre sortida!
Una abraçada

bodi ha dit...

Albert, akest any t'has tornat massa asfalteru, jajaja... akestes sortides són genials. Recordar?, uff, aki em va faltar la "taula dels temps" que sempre m'agrada portar per a tenir-hi referències i els turmells, enguany no n'ensurto, a esguinç per sortida, dissabte a Montserrat un altre. Tot ho farem.

Ostres, un altre Albert, ara ho veig, jajaja... per començar, Matxos, em penso i al mes de juny, ja saps que tenim feina per allà a Núria. Hi sou convidats.

Salut.