dissabte, 6 de novembre de 2010

Marató Puigsacalm Xtrem

Diumenge, 31 d'octubre 2010 - 8h.39' 01
S.Esteve d'en Bas (Garrotxa)


Oportunitat de retrobar vells coneguts, els "muntanyerus" de sempre. Oportunitat de retrobar-me amb la distància de la marató, ja que l'última hem de remuntar-nos fins la Zegama del ja llunyà mes de maig. Oportunitat de veure in situ el debut en la distància i en la muntanya del meu company i amic gorditu Marc. Oportunitat de viure el naixement d'una nova marató, salvatge, molt dura, extrema. Oportunitat de tornar a compartir un cap de setmana 10, amb els nostres amics koala's, amb la seva rauxa i desenfrè. Oportunitat de desconectar una mica vers el dia 1, jornada que ens depararà una fita històrica dins el món casteller.



L'aventura comença dissabte al matí rumb a Girona, on el Marc i la Vanesa, hi tenen quelcom a fer. Per dinar triem Banyoles, davant el llac, una cosa senzilla i econòmica per cobrir l'expedient. Tot seguit ja enfilem el nostre destí per estirar-nos una mica abans d'anar a fer un volt per Olot i compartir taula i sopar amb una bona colla, on l'humor i ganes de gresca seran els ingredients bàsics per tancar el dia.

El matí de diumenge s'aixeca plujós, fred, amb poques ganes de córrer, però al pavelló de S.Esteve ja hi ha un bon ambientillu muntanyenc. No parem de saludar gent, de fer-la petar, amb tot, sembla que pari de ploure, però els xàfecs fins al migdia estaran a l'ordre del dia, endurint encara més, si cap la prova.


La sortida, com sempre, ràpida i per un carril de via verda que permet tirar de valent i que res fa preveure el duríssim recorregut que ens espera. Surto amb el Marc, però ràpidament perd pistonada i fa la seva. Jo sense estrebar massa, faig via abans el terreny comenci a enlairar-se. Això fa que la cursa s'estiri el suficient com per què no es produeixin taps.


Vaig a la meva bola, ara amb un, ara amb l'altre, en Martox i el Manolito, em passen com a coets, l'Enric d'Esparreguera, també ha marxat ... el paisatge és fantàstic, la tardor ja està del tot instal.lada en la muntanya, aigua arreu, fullam per a parar un tren, rierols que sobrepassem d'un saltiró, genial!!!!, però no acabo de petar finet i no acabo de disfrutar com jo voldria. Tan sols porto dues curses petites, Barraques i Neardental, poc bagatge pel que m'espera. A més, hi tornem a afegir el fanguisser, de nou present, com si durant l'any no n'hagués tingut prou, agrrr!!!!




Continuo fent camí. Deixo enrera el salt de Sallent, primera dificultat del dia en un puja -baixa constant. Els kilòmetres costen molt de passar i són larguíííssims. Definitivament, quan això passa és que no anem bé. Espero amb neguit una canal dels ganxos que no arriba mai, abans el retrobament-avituallament-punt d'animació koala's, al km.14. Té molt de mèrit està allà on precissament, a la meva arribada s'hi produeix un xàfec prou considerable.


Arribo a la canal dels ganxos on m'atrapa la Montse Sisteré, hi ha tres noies, la 4a., 5a., i 6a., jo crec que les pelarà amb el que queda, però al final tampoc li sortiria una bona cursa. Sembla que es vulgui arreglar el dia, però després d'un intent tímid de sortir el sol, es torna a tapar i encarem Puigsacalm, amb una bona boira, sense deixar en cap moment el fanguisser present en tot el recorregut.
Corono Puigsacalm, 3h.30', i amb indicis de rampes, sobretot al bessó esquerra i l'abductor dret, aquest, per primera vegada a la vida. Ara conec el camí, si més no, fins l'avituallament de Bracons, estic a la ruta de Matxos. La pujada matadora al Tossell per enfilar el tram de cordes que ens portarà al coll de Bracons. La baixada, tot i les cordes, és duríssima i perillosa, amb relliscades constants que em fan malaïr diverses vegades tot fent ús d'uns guants que porto i que m'alleugeren el descens. Abans d'arribar a baix, una relliscada, una més, em col.loca el bessó esquerra darrera el clatell. El dolor és infernal abans no remet. Em passa pel cap plegar veles. Tot s'ajunta.



Uff!!!!, Bracons, 4h.16', hi arribo fet un piltrafilla i bastant ratllat. Hi ha l'Assumpta, en Massa, JArtigas, la Vanesa tot esperant el Marc ... Intento refer-me menjant i bebent quelcom, ja sé que en tantes hores i tants kms, el rendiment també és un puja-baixa. Sembla que descarti plegar, tampoc vull deixar el cotxe fet una merda, jajaja... de fet no he dit res a ningú, pero amb la cara ja pagava. Tampoc vull carregar-me el cap de setmana amb un abandonament, però desestimo qualsevol intenció de marxar amb algun company Run cicling i Enriccb, ho proven infructuosament.

Quan ja en tinc prou, arrenco, amb més pena que glòria, cap no sé on, pensant, malaïnt, desconectant, vençut, però no derrotat ja que continuo en cursa. A més, ara sí, el dia sembla voler fer-me costat. ja no plourà més.



Els kilòmetres i les hores van passant, més sol que acompanyat, però tan fa, el perfecte marcatge, els paisatges sensacionals, les vistes acollonants ... casualment me'n trobo un que va veure'm arribar a l'Ehunmilak, Oriol, això si que és casualitat, ell va fer la curta i va presenciar la meva arribada. Potser això em posa en òrbita, però continuo balder tot pujant Cabrera. La cursa és de les dures i cal anar-hi preparat. Penso amb el Marc, i entre somriures penso que estarà dies a parlar-me, jajaja... De cap és fort i penso que ho farà tot i que tinc els meus dubtes de si haurà plegat a Bracons.



Els kilòmetres són llarguíssims i a falta de repassar-ho amb el perfil de cursa i punts kilomètrics, no m'acaba de quadrar. A l'avituallament de Cabrera i després de 6h. i mitja per fer els 33kms, ja començo a estar-ne tip. No hi ha manera d'enxufar-me i la marató se m'estar fent mooooooooooooolt llarga. Continuo al trantran, mirant de passar com pugui, encara em quedaran dues hores llarguetes entre el puja-baixa constant. Pla d'Aiats, puig de la Bastida, Falgars ... abans de la baixada definitiva hi trobo dos tocs de l'abuelo, entenguis, dues pujadetes cabrones per acabar-te d'estobar.




Baixada definitiva, sense gas, però encara avançant algú. Carretera, km42 i encara en queda un i pico, agrrhh!!!, "no ase falta desir nada más". Per un moment, m'he vist fregant el tancament de control de cursa, de fet no m'ha sobrat massa. Al final la meta, 8h.39'01, si fa no fa com el Congost'2010, els Purgatoris no són lo meu i avui n'estava ple.




Bona cleca a l'arribada, tot un detall esperà als companys. Ara però calia esperar al Marc, que havia continuat Bracons enllà. Encara estariem estona, aprofitant per comentar la cursa i coincidint de que han parit una gran carrera. Quan ja es comença a fer fosc, treu el cap pel final de recta. El "jolgorio y vitores" són pronunciats i la seva entrada triomfal. Arriba mort, però content per haver acabat la seva primera cursa de debò. Ahh!!!, i a dia d'avui, encara em parla, jajaja ... i ja estar esperant la següent !!!!

Agraïr a tota la cleca de l'arribada, als Koala's per estar al nivell de sempre, als organitzadors-col.laboradors d'aquesta marató, una cursa excel.lent i felicitar al "gorditu" Marc per acabar la seva primera marató de muntanya, per debutar avui aquí, s'ha de tenir ben posats, jajaja...


Salut.

7 comentaris:

Xavier ha dit...

Bona crònica, ens veiem a la Pirata nanu, acumulant més hores de vol !

Anònim ha dit...

Celebro que ho trobessis ben marcat,ja que jo hi vaig col.laborar,de coll de Bracons fins al final i vam comentar que la darrera pujada,passat Falgars,aquella que anava en diagonal guanyant alçada en mig de uns prats,faria mal molt malje,je,je...

Massa

Gorditu junior ha dit...

Molt bona cronica Bodi!

Sou uns idols!!Veig que encara em falta molt per fer aquestes heroicitats!!!

Encara flipo amb el gordito senior!! kina machine, i mes amb el tiempazo d'avui a la crono!!!jaja

bodi ha dit...

oks, Xavier, això de veure'ns deurà ser al dinar, jajaja..., bé, ja us esperaré a l'arribada ;-)) , acumulando, acumulando ...

Massa, molt bona cursa, aviat un referent. Molt ben marcada i sí i vaig trobar un parell de "perles abuelines", jajaja...

Gorditu, que el germà gran, sempre serà el germà gran. Es va portar com un campió, va saber patir i va entrar com un llimac, a lo Koala's, jajaja...

Nois, fins la Pirata ;-))

Malfieten ha dit...

Collons quin patir! Portes la pluja darrera teu aquest any, no? a la MPM no, eh ?

Felicita al Marca, vaia lloc per debutar, si ha superat això, pot fer la que vulgui,d cap n'hi sobra !

Ens veiem a la MPM capitàn !

bodi ha dit...

Si malfietenapoulos, any de mullena i un que ja comença a estar fins els cataplins. Però no hi pateixis, donat el cas, a Montserrat no hi ha massa fang, tot són pedres, jajaja.... Ens hi veiem!!!!

Francesc Puig ha dit...

Sou uns cracks!
Felicitacions per ambdós :)