diumenge, 12 de setembre de 2010

Txindoki 1346m.

Dissabte, 4 de setembre 2010
Larraitz (Goierri) Gipuzkoa
EUSKAL HERRIA


De nou i per tercer any consecutiu, ens plantem a Tellerine per a passar-hi la nostra setmaneta vacacional d'estiu. Sempre ben atesos i millor alimentats per en José Miguel. Ens hi trobem com a casa, on hi predomina la tranquilitat tot estan envoltat de natura i d'entorn rural i tenint a pocs kms. les ciutats de Donosti, Gasteiz i Iruña, per si volem trobar-hi un altre tipus d'ambient. A nosaltres, que busquem la pau i la tranquilitat, és un lloc que ens va de primera i no ens fa falta moure'ns massa, amén d'alguna excursioneta sempre obligada i d'alguna escapada individual més canyera. Altament recomenable, entre d'altres coses per ser bastant econòmic.

L'any passat fou l'Aizkorri, que juntament amb el Txindoki, són els dos cims més emblemàtics de la zona. Enguany ens decantem per el segon, estèticament impressionant, anomenat el Cerví Basc, cim que no m'és desconegut ja que en la participació en l'Ehunmilak i passàrem, tot i les inclemències meteorològiques, que no ens deixaren gaudir de la muntanya, més aviat va esdevenir un dels trams més durs de la cursa, boira, fred, pluja ...

Calia treure'm l'espina i aquesta vegada amb l'Assumpta el volia gaudir "de cabo a rabo". Per a ella, ja era una excursioneta més exigent però amb la seguretat de que assoliriem cim, amb paciència i constància havia de ser nostre, sense cap dificultat tècnica, només es tractava de pujar i anar pujant ...




Jo avui, tinc la dificil missió de fer de fotògraf i plasmar tota l'aventura, per tant i per un dia, avui es canviaven els papers. A les 8'30 iniciem la sortida i a l'aparcament de Larraitz (409m.) ja hi ha força cotxes, de ben segur que ens trobarem gent per el camí, però fet a posta, degut a que no tinc massa clar el camí, tot i que després veurem que estar perfectament fresat i que és impossible perdre's tot i el kampi qui pugui del troç final que tothom puja per on vol.

A l'inici fa fresqueta que aviat s'esvairà a mida que el cos entri en calor, anem guanyant alçada i deixem mica en mica l'aparcament als nostres peus, tot alçant-nos per les boires matineres que s'escampen arreu. Hi disfrutem, en gaudim. La muntanya és molt agraida.





A mig camí hi ha una font on hi fem una breu aturada tot i portar els estris necessaris per la sortida. Uns metres més enllà, en una de les tànques que hi trobem en el camí per el bestiar, es desvia a mà esquerra un corriol que porta de pet a l'avant cim, pràcticament un km vertical. Nosaltres seguim, com no podia ser d'una altra manera per el camí oficial, tot i que de tan en tan més d'un s'hi desvia per a guanyar-hi temps. Amb la vista jo els vaig seguint mentre caminem seguint entre vaques i cavalls salvatges que deuen quedar esturats del trànsit que avui s'hi troben. El camí continua sent bo, quina diferència de quan pujàrem per l'Ehunmilak !!! , i vam perdre ben bé una hora al capbaix !!!


Les vistes són inmillorables i el dia per a trescar, ideal. L'Assumpta fins i tot va fent amics pel camí, força concorregut. Jo distreient-me tirant fotos, anant d'aquí allà, observant la pujada dels de la variant, controlant la meva "sòcia" i planejant l'atac als últims metres. La part més dura està als últims metres, més empinats i relativament tècnics on la gent que va justeta de cap, se li fa una eternitat. Jo tinc una carta amagada !!!, a punt d'iniciar aquest tram que ens durà al cim, es l'hora del ... COUP DE FUET !!!, jajaja... tubet de glucosa que va de pet ... a no sé on, però que fa tirar d'allò més. A l'Assumpta li agrada l'idea, ja que comença a esbufegar un xic i la sorpresa li està bé.

Seran uns metres a la seva bola, sense estressar-la, veu la creu i l'objectiu aprop, només cal paciència i un peu davant de l'altra, sota l'atenta mirada d'uns quants voltors que volten i volten (d'aquí vé el nom?) en cercle tot buscant potser alguna pressa. Nosaltres no serem i en poc menys de dues hores i mitja, 2h.28', temps per a l'anecdotari, coronem el Txindoki !!!






A dalt hi ha overbooking, però amb prou espai per acollir a tothom i a tothom que hi arribi, ja que la "processó" continua darrera nostra, però ara, testimonis d'excepció des d'aquesta atalaia sensacional on dominem tota la comarca del Goierri, gran part de Gipuzkoa i des d'on et dones compte de la grandiositat de les muntanyes i per altra banda de lo insignificants que arribem a ser.

No hi estem massa, hi ha un mosquitam de por, el just per tirar quatre fotos i recuperar-se una mica. Toca desfer camí i això a l'Assumpta no li fa massa gràcia sobretot en el primer tram que toca, més tècnic i empinat que la resta, però ara de cara avall.. Amb precaució de no fotres un clatellot arribem a la part més corriolera i per tant fòra de qualsevol ensurt. Proposo trotar suament en llocs fàcils i corribles. Ella m'agafa el guà, el Coup de fuet, encara fa efecte i el xino-xano es converteix en un trote cotxinero però còmode per la meva alumne, jajaja... Tornem a parar a la font, ara tot mirant d'on venim i on anem. Deu ni dó, deu pensar tot tirant de nou avall i tornant-se deixar anar, tot adelantant algun excursionista i un grup de noies que ens miren sorpreses.

Ja enfilem la pista inicial, un kilometret que també el fem trotant, tota una fita, 1h.51', que omple de moral a l'Assumpta per continuar amb l'entrenament de cara al repte de la cursa de 10kms. del mes de gener. Fi de l'excursió. Un èxit que remullem com manen els cànons.




Salut.



Per altra banda, en una tarda morta i amb permís previ, no em vaig poder estar d'anar a provar la variant del km vertical. Així que em calço les bambes i ja torno a ser allà. Arribat al desviament tiro cap a l'esquerra per un fort desnivell que em portarà a l'avant cim. Un autèntic kilòmetre vertical que em fa parar dues o tres vegades per a recuperar l'alè. Faig cim en 1h.05', parant un momentet a la font. La baixada, ràpidíssima tot i anar amb força cura es fa molta via, també parant a la font, ja que avui no portava res, 33'26. Ja tinc repte per l'any vinent. En un altre moment mort que hi tingui buscaré baixar de l'hora en la pujada i de la mitja hora en la baixada. Es pot fer bé. En tres hores ja tornava a estar "a casa", res, un plis-plas, jajaja...

Salut.

4 comentaris:

Luigi ha dit...

Molt maca la crònica i per mi molt útil, doncs no hi he estat mai al Txindoki i algun dia pujaré(m). De mica en mica, veig que tots acabarem corrents, això ja és la bogeria grossa!
Bones fotos i la postdata... era previsible! jajaja
Records a l'Assumpta

bodi ha dit...

Gràcies, Lluís, vosaltres tampoc us quedeu curts ja que porteu uns dies que no pareu amb bones sortides de més envergadura.

Per estar al Txindoki, doncs ja ho saps, a l'altra banda d'Aizkorri, des de Tellerine, es veu perfectament i la primera foto estar tirada des de la casa. De la casa a l'aparcament de Larraitz, mitja horeta.

Correrem tots?, el que si hi ha, és una bogeria col.lectiva i un boom a tots els nivells muntanyencs millor i sembla que com més llarg i dur més gent, Les ultra-trails per moments queden desbordades.

Salut i records a la família !!!

Jordi Ballesta ha dit...

Bona crònica Bodi. Jo crec que al final haureu de fer la segona residència a Goierri, je, je,je

bodi ha dit...

Jajaja ... jo crec que ja li tenim, jajaja ... de moment ja ho veus, tot a mig gas esperant tornar a reemprendre. Tú veig que no pares, espero que no influeixi en la lesió, això deu ser sinònim ... Que no estamos tan mal, jajaja ... Salut ;-)