dimecres, 6 de gener de 2010

.... la primera de l'any!!!!

Dissabte, 2 de gener 2010
Ntra. Senyora de la Salut, Collbató (baix Llobregat)
+- 30 kms. +- 4h.30'


La primera sortida de l'any no podia ser en lloc més que a Montserrat, terra últimament testimoni de les nostres trescades més importants, en bona companyia i com sempre amb una sessió tècnica aquesta vegada entremig de l'entrenament.

Aquesta era una sortida atípica doncs hi havia gent que sortia d'un lloc i esmorzava, d'altres que s'afegien després de l'esmorzar, uns que feien un recorregut, d'altres que feien un alternatiu, uns altres que encara el feien més alternatiu, en fi una sortida una mica suigèneris, però que complia amb escreig l'objectiu d'aquesta nova jornada que no era altre que d'anar acumulant quilometratge, si més no, per el que a mi respecte.

La sortida encara amb frontals, es fa a un pas assequible per tothom, torrent de la Salut, torrent de ca n'Astruc, començant a pujar pel GR6 on el grup es comença a disgregar. Jo porto un dia fatal, m'he capficat amb la jaqueta que porto a sobre des de la sortida, no he pensat de deixar-la al cotxe de bon matí i l'he de traginar tota l'estona, ho provo tot , al camel no m'hi cap, a la cintura m'emprenya, em fa una nosa acollonant i em té desquiciat , "és de ser inútiles, eh!", una autèntica errada de novatillu!!!! Enfilem la Sta. Cova i anem a buscar el camí dels 3/4 que ens portarà a Monistrol, en aquesta baixada trec una mica el ventre de pena i sembla que em revifi, essent els meus únics minuts de glòria de la jornada.

Després d'uns 11 kms., a Monistrol ens espera l'esmorzar i els que s'hi reenganxaran. Fet i fotut una hora passa volant i tampoc és qüestió de passar-hi tot el dia ja qui més qui menys hi té els seus compromisos. Després de l'esmorzar el grup es disgrega d'un començament, principalment en dos grups. Jo continuo sense anar fi, coi de jaqueta, em té mentalment fregit,i vaig fent la goma amb els de davant tot pujant pel camí de la Montserrat nord direcció a Sts. Cecilia. No vull retardar la marxa dels de davant en els reagrupaments i fa estona que tinc decidit que a Sta.Cecilia enfilo el GR cap a Can Massana i d'aquí cap al Bruc pel camí de les batalles. Tothom intenta animar-me, però amb la puta jaqueta no puc i prefereixo tirar sol amb les meves cabòries ja que el camí ja el conec i no té pèrdua, més després de les explicacions del Carles i Ramon C. per agafar el camí de les batalles. Tothom ho enten ja que tots són experimentats ultrafondistes i entenen que quan un estar creuat, és millor deixar-lo estar.

El meu tarannà a partir d'aquí és de ca-co total, ja sense estar pendent dels meus companys, ni ells de mi, jajaja.... i sense assaborir la muntanya, signe inequívoc de que avui no estic per massa històries. Tot i això encara m'imposo un ritmet bisonte que em farà arribar a el Bruc, per la pista del camí de les batalles, una vegada arribat a can Massana, desconeguda per mí però que no té pèrdua, descobrint, per altra banda, que hi ha tres Brucs!!!! el de dalt, el del mig i el de baix, així que el camí fa cap al Bruc de Dalt i un kilometret de carretera et porta a el Bruc del mig, entrant per on el monument al timbaler.

En definitiva matinal que ha servit per acumular uns quants quilometrillus més, potser una trentena, però que avui no els he gaudit com habitualment ho faig, però suposo que hi ha d'haver-hi dies per tot i l'any només acaba de començar. Salutacions a tothom i encantat de tornar a compartir amb els meus amics, tot i que la jornada no ha pogut estar complerta, sens dubte el millor del dia. L'anècdota del dia la protagonitzava en Pau, tot perdent-se ell solet ficant-se a la gola del llop en forma de "joc de l'oca", una canal força tècnica equipada amb corda i cables que va haver de desfer primer tot sòl i després amb l'ajut d'uns escaladors i dels inestimables Pedro, Carles i Guido. Afortunadament tot va quedar en un ensurt, en una aventura per explicar als néts, jejeje....

Salut.