dimecres, 25 de novembre de 2009

Marató Pirata de Montserrat

Dissabte, 21 de novembre 2009 - 7h.56' 02
El Bruc (Anoia)


Heus ací la història d'una marató atípica, però molt acurada i currada sobretot per les dues "almes maters" d'aquest projecte. Atípica per molts motius, no éra oficial, no hi havia inscripcions ni dorsals, (que no vol dir que no hi hagués avituallaments, ni diploma i samarreta conmemorativa, que n'hi va haver) ni tothom sortia a la mateixa hora, es tractava d'arribar tots (una trentena de corredors) entre les 13-14h. per després anar tots plegats a fer un bon dinaret. Per què això fos possible, cadascú, segons les seves capacitats, hauria de sortir a unes hores determinades. Els primers i més lents, a les 2h., a les quatre sortia un altre participant, a les 5h.30 sortia el meu grup amb sis components més, a les set un altre grup nombrós, i per últim a les vuit els makinorris i els de la mitja.


Ja veieu que no té res de convencional, el que es pretenia és que un grup d'enamorats de la muntanya podessin disfrutar d'allò més en un marc incomparable, donant el tomb sencer a tota la muntanya de Montserrat. Els organitzadors també corrien i les nostres dones ens van preparar tres avituallaments que no tenien res a envejar a moltes altres curses. Ja ho veieu, amb molt d'entusiasme, amb els mitjans necessaris, sense massa infraestructura, sense massa costos (per no dir de franc) es va muntar una marató PIRATA de primera categoria, on va ser un espectacle impressionant de la nostre mare naturalesa durant tota la cursa


Pocs minuts després de les cinc ja sóc a la línea de sortida, de seguida van arribant els components del grup + el Carles que ens ha de donar la sortida després del briefing de rigor, per donar una mica de categoria a la situació. En el grup som set, els set magnífics korfbaler, malfieten, jpapiol, tamayo, txus, xavier de Copons i un servidor, també s'hi afegeix un "espontani" que al cap d'uns metres ja el perdem de vista i "nunca más se supo".


Anar amb el jpapiol es no avorrir-te en tota l'estona a part dels seus reportatges fotogràfics tot corrent, vamos que és de la conya i és l'animador del grup. Al corriol i sense voler en tamayo i jo ens avancem una mica davant els improperis d'en papi, em trobo còmode i tot fent-la petant amb en tamayo fem via. En papi tira de la resta, amb un korfbaler conservador, un malfieten a l'expectativa, un txus a veure-les venir i el de copons intentant no desenganxar-se del grup. Així seria més o menys fins al monestir.



BRUC-S.JERONI - 1h18' esperant una mica el grup per fer el reagrupament de rigor i unes fotos apunt de clarejar el dia. Els escaladors que hi dormien, un ja despert, s'ofereix per inmortalitzar l'imatge. La baixada sense pressa per anar tots juntets, el ritme és còmode, còmode, tant que davant l'espectacle que ens ofereix la mare naturalesa ens inflem de fer fotografies. Després de superar trencabarrals i enfilar el camí nou de S.Jeroni, tornem a baixar buscant Collbató, una baixada ràpida on el grup va una mica disgregat però sense massa diferències. Ens topem amb cinc cabres que s'enfilen ràpidament muntanya amunt, però no s'escapen de que en papi les inmortalitzi. Aquest fet i el trobar-nos ja a la pista que ens portarà a Collbató el grup es torna ajuntar i a la Salut tornem a fer reagrupament.

S.JERONI - LA SALUT - 1h.33' - 2h.51'. Primer avituallament "volleru" on l'albertus i vtorres fent d'amfitrions . Jo no em noto gairebé de panxa i he de fer una parada tècnica. Una vegada tots hidratats, nets i polits, enfilem les coves de salnitre inici del cami que ens portarà a S.Miquel. En Tamayo agafa la davantera amb el seu motoret diesel, el seguim malfieten i jo, mentre el grumete papiol tira de la resta. Sense cap mena de dubte fem un equip collonut. La pujada se m'enganxa una mica, però veig que ni el tamayo s'escapa ni al darrera ens agafan, moraleja, QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!!!! A la baixada cap al monestir pillu en tamayo i li dic que vaig de pet als lavabos, doncs torno a tenir .... necessitats!, jejeje... quan en surto ja hi som tots a la font de les escales, bé falta el de copons, però de seguit el veiem baixar.






LA SALUT - MONESTIR - 1h.11' - 4h.02'. Una vegada tots regrupats enfilem les escales per anar a buscar el camí de l'arrel. Les escales sempre se m'han donat bé, cursa de l'alba, exmontserrat nord, la crono.... però avui les maleeixo, no em noto fi, potser massa estona al lavabo, massa temps parat, i a l'arrencar de nou, no vaig. No puc seguir a ningú, quan fins fa poc anava al davant. Miro de mantenir la calma, conec on vaig i sé que tard o d'hora em recuperaré. Per fi s'acaben, enfilem el camí però ja veig que no el disfruto, vaig fent la goma amb en txuss i papiol que de tan en tan em va cridant Boodiiii!!!, la resta s'han escapat i el de Copons el portem darrera, amb mala pinta. El camí s'em fa llarg i només desitjo arribar a Sta. Cecilia on caurà un ibuprofeno segur. Després de sentir la carretera estona i estona, fem cap a l'avituallament, capitenajat per la Montse i l'Assumpta , vaig tocat però penso que en aquesta parada em puc refer. Tornem a estar tots reagrupats i no tenim pressa per marxar, tot i que en aquest punt i deixem el company de Copons que abandona. Els avituallaments han estat de pega ja que la boira els ha jugat una mala passada, tots tres emboirats, i tan sols a vint metres, també en tots tres ja hi feia sol, i per tant més bo, els hi agraeixo la seva inestimable col.laboració.




MONESTIR - STA.CECILIA - 1h.05' - 5h.09'. Estan a punt d'atrapar-nos els makinorris i decidim, tot remugant, sant tornem-hi. Aquest tram també s'em fa molt dur, sobretot l'inici, no m'esperava tanta pujada i després tan trencacames, ja em recuperaré, ja.... Tot just enfilant el camí ja em passa en guido, l'animo, és un plaer veure córrer una bèstia com aquesta, l'elegància en els seus moviments, aparentment sense massa esforç. Per davant marxen els més forts, tamayo, malfieten i korfbaler, i jo fent la goma amb en txuss i jpapiol que de tan en tanem torna a cridar BO-DIIIIIIII, per veure si encara sóc viu. Entremig del "sarao", la canal del miracle, estratosfèrica a aquestes alçades de cursa, però alhora un altre regal de la muntanya. La foradada és testimoni de la meva agonia, tampoc tan, o si, a les baixades recupero terreny, tot el que perdo a les pujades, per tant goma pura i dura BO-DIIIIII




STA.CECILIA - C.MASSANA - 1h.14' - 6h.22'. Tercer avituallament, aquesta vegada per les "senyores ballesta i papiol" , el korfbaler i malfieten ja enfilan camí, en tamayo sembla que li estigui bé esperar-nos, jejeje....em prenc un altre ibuprofè per assegurar el tanto, ara no faré el préssec a aquestes alçades de cursa. Tampoc tenim tard i la fem petar estona. Quan ens decidim enfilem pista els quatre genets que quedem del grup, la cursa posa cadascú al seu lloc, jo per variar goma-goma. Abans de deixar la pista em pasa en rül, una altre
makinorri amb un estil envejable tot i que va un pèl lesionat. Ja dins el corriol que ens portarà al refugi (vaja sorpresa, durillo, durillo) continua el meu tarannà, sense arribar a l'agonia però sense poder despegar, els ibus han anat fent però s'acumula massa coses, tot i que el costellam no es queixa ni un moment, però no m'ha permès posar-me les bambes des de la montserrat nord i això ho noto.

C.MASSANA - REF.VICENÇ BARBÉ - 45' - 7h.09'. Més de set hores anant-li fotent, deu ni dó, ara ja enfilem cap a "casa", després de planejar una miqueta ens topem amb el torrent del lloro, on em pasa la tercera màquina, en sergi, sense despentinar-se ens saludem, això que fa quatre dies que córrer!!!!! Aquí em revifo una mica, la revifalla abans de morir i faig bastanta via. Cova de l'arcada, impressionant, hi trobo en tamayo i en txuss, en papi els ha deixat i és que baixant, va que se les pela. Els altres crec que queden parats de tornar-me a veure, jo crec que em feien mort i enterrat, això m'anima una mica el fet de tornar a tenir companyia, però no dura massa a l'acabar-se ben aviat la part tècnica. Tan se val, sé que queda poc, els vaig mantenint la distància amb la vista. Pista, ja hi som, ja ho tenim, hem fet tot el tomb a la muntanya, només de pensar-ho!!!! Veig la cleca allà baix, tothom aplaudint, tothom content....






REF.VICENÇ BARBÉ - BRUC - 46' - 7h.56'02. La fem petar amb tothom, ja hi ha els de la mitja, els "obridors", n'Alpenser, etcetcetc... i continua arribant gent, tothom amb un somriure a la boca, això ho diu tot, ÈXIT TOTAL, no fa falta preguntar-ho, la gent és feliç, ha estat una experiència única que costarà molt oblidar-la.


La Sessió Tècnica, altrament dit, un bon dinar, més l'entrega de diplomes i samarreta conmemorativa va servir per arrodonir una jornada memorable on una colla d'esborrajats de la muntanya, havien arribat a l'èxtasi, cruspint-se en un tres i no res la muntanya de Montserrat en la seva totalitat, amb tot el seu esplendor, amb tota la seva bellesa, amb tota la seva duresa. Torno a donar les gràcies als que ho heu fet possible, organitzadors i voluntaris, així com a tots els corredors pels moments que em compartit SOU COLLONUTS!!!!


Quan ja fa temps vaig descubrir el món del córrer, de seguida hi vaig tenir companys, ara no paro de tenir veritables amics.

Salut.

5 comentaris:

Malfieten ha dit...

Bona crònica !
Ens retrobem a la muntanya.

Carles Martorell ha dit...

bodi, gràcies per les teves paraules, bona crònica.

salut i gaaasss akiiii!!!!

Nota: ja et pots preparar pre la crono...jejeje!!!

bodi ha dit...

oks, Albert, un plaer compartir amb tú uns quants kilometrets, després em vas fotre atxassu, jejeje....

Carles, gràcies no sé de que, però bé va sortir tot rodó. El que s'ha de preparar per la crono seràs tú perquè et penso pelar, jajaja.....
GAAAASSSSS AKIIIIIII !!!!!!!!!!!

Salut.

Anònim ha dit...

Sr. Bodi ets lo putu amo !!!
je, je, je... moltes felicitats a tots per aquesta cursa.
La veritat és que a l'avituallament no hi falta de res... fins hi tot birra... fantàstic.

Tant de bo aquest Març jo acabi la meva primera.

Salut i Km's !!!!

Francesc.

bodi ha dit...

Ja ho has vist Francesc, ens ho vam passar de primera. Amb paciència el dia D, caurà sense cap mena de dubte la primera, la que no s'oblida mai, quan vegis les torres venecianes donan-te la benvinguda després de 42'195.
Ho portes molt bé, tranki, no vulguis estirar més el braç que la màniga, hi ha temps de sobre i m'han dit que estàs fortissim. A cuidar-se

Salut.