resum estiuenc

Ha estat un estiu tranquil però intens. A nivell de castells (ara ja encarant la recta final) donant el do de pit setmana rera setmana assolint i continuant al màxim nivell temp. rera temporada on enguany hem tornat a "inventar" un nou castell de gamma extra: TRES DE NOU AMB FOLRE I AGULLA!!!! i molt em temo que els invents no pararant aquí...ufff!!! això és un no parar!!!



També una Festa Major intensa degut a que en aquest any hi érem part implicada com a co-consortes de l'administració d'enguany. Interessant experiència, però que ens feia estar durant tots els dies de Festa amb les orelles dretes degut al nou rol que teniem, diferent sense cap mena de dubte, al dels altres anys on la disbauxa éra, algunes vegades, desmesurada.


Abans de la voràgine festamajorenca i per carregar una mica les piles, enfilem un cap de setmana a Queralbs. Deixem enrera la insuportable xafogor estiuenca i ens endinsem en la fresca que ens regala aquesta comarca del ripollès. Aprofitem per estirar les cames, i la típica ruta Queralbs-Núria, no ens la treu ningú, tenint aquesta vegada l'Assumpta com a protagonista i jo com a "reportero dicharachero", per una vegada hem intercanviat els papers, jejeje...



Vam tenir el plaer de compartir durant prop de mitja hora amb el President Jordi Pujol, conversa sempre gratificant i divertida al mateix temps, mostrant la seva cara més campexana essent en tot moment molt planer en els seus punts de vista i raonaments, fins i tot em va renyar!!!! jejeje...



Una vegada passat "l'EVENTU" vilafranquí, començavem les vacances. Fins l'últim moment dubtàrem el nostre destí, però al final, tornàrem a Zegama ja que buscàvem pau i tranquilitat, després d'uns dies tan intensos. No hi ha cap dubte de que la vam endevinar de ple: dormir, jeure, menjar i beure.... el que buscàvem!, de fet éra tiru segur, ja que sabiem de vell antuvi que el nostre Jose Miguel ens rebreria amb els braços oberts....



També hi va haver temps per a fer les excursionetes de rigor i jo tenint l'Aizkorri allà mateix, no me'n vaig poder estar i un dia al matí, em calço les bambes i a les 10 ja éra a dalt. Espectacular, com sempre, amb unes vistes inigualables i recordant les aventures i desventures de cursa, esperant-lo retrobar, si Déu vol, l'any vinent, a ser possible en dues curses ben diferents.
A estat tot el meu entrenament durant l'estiu, o sia que per afrontar quelcom d'entitat .... doncs ja us ho podeu imaginar!!!!

Com tot el bo s'acaba, tocava tornar a la feina, no sense abans patir una avaria al cotxe que tot i no semblar res, al final ens costa un ull de la cara! Suposo que ja éra una senyal de malestruc i a la feina ja ens esperaven amb els braços oberts, es parla que el tema estar malament i una opció és entrar en una ERE, ja hi som!, dit i fet el dilluns 28 set. anem a Bcn per a donar-hi el vist i plau amb l'intenció de salvar el primer match-ball, apart el tema de cobrar, doncs quan es pugui....quin panorama! La crisi ha arribat a casa bodi!!!!

Amb tot el fregao, ja em tens cap a la Mm, amb entrenament pràcticament 0, com ja heu vist, però cap allà fins on arribem amb tot un guia de luxe: "mossèn" Joan Llopart, que es planteja baixa de les 12h., jo ni harto vino, però faré el que pugui i de fet em servirà per a fer un bon entrenament vers la marató de Collserola al cap de 15 dies.


Mentre dura l'aventura m'ho passo de conya, feia 13 anys que l'havia fet, quan encara no corria i vaig estar més de 20h.!!!!, potser una mica desencissat de patir els primers simptomes de cansament tan aviat, però que voleu....a coll de Poses (4h.de cursa) poso peu a terra, l'última mitja hora el Joan m'ha d'esperar i no en vull ser una rèmura ni per ell ni pel seguiment que portem ja que és dificil compaginar-ho si no anem tots dos junts.
Pujo al cotxe i m'afegeixo a la cursa com a "suporter" i m'ho passo de conya. A S.Llorenç Savall parada i fonda, segona part del Barça i un troçet de truita de patata, uhmm!!!!! El següent punt al cami moliner, on hi trobo vells coneguts, i fot un fred que se les pela, pels que estem parats, és clar. Ara a l'estació de Vacarisses, i....em torno a vestir de curt per a fer amb el Joan els últims 10kms. amb la pujada a Montserrat inclosa. Torno a disfrutar tot estirant un grupet de tres- quatre corredors, potser no baixarem de les 12h, però allà estarem ja que el Joan havia tingut un petit defalliment passat S.Llorenç.
Ens plantem al monestir en una hora i mitja des de l'estació de Vacarisses, gens malament. Al final 12h.20', ho donem per bo.

I bé, pràcticament, COLORIN-COLORADO, este verano, se ha acabado, ja ho veieu, ben distrets, atlèticament sota mínims compensat per les grans gestes castelleres amb bones festes, i això sí, .....pobrets, però alegrets!!!!!!!!

Salut.