diumenge, 25 de gener de 2009

He tornaaaat ! ! ! !

"No hay mal que por bien no venga". Ara, davant la crisi reinant , l'empresa ens "dona" festa els propers sis divendres a la tarda, la feina ha baixat i han cregut oportú prendre mesures, tot i que no ens han espantat, és una empresa pràcticament familiar amb una vuitena de treballadors i per poca feina que hi hagi encara podem anar fent, espero que per molt de temps!

Éra una oportunitat que no podia deixar escapar, i a mitja tarda enfilo cap a Olèrdola. Més tard, a dos quarts de vuit, tinc entrenament amb la canalla i puc aprofitar les hores de sol que queden fins a retrobar-me amb els meus "pupilos".

La intenció no és una altra que la de sortir a rodar després de pràcticament tres setmanes i de un final d'any senzillament horrorós. El ritme és de xino-xano per uns paratges idíl.lics, familiars per mí doncs hi he passat mil vegades, però sempre amb la sensació de descubrir algun detallet novedós. No en và estem parlant del Parc natural d'Olèrdola on estar garantida la transició per paratges naturals, com diria el meu amic Pep Amell. Corriols, pista, pujades, baixades, amb fonts per avituallar-se, apte per a tots els nivells, trams tècnics i no tant tècnics a l'abast de tothom, vistes impressionants (Montserrat, els Pirineus ben nevats, el Montseny, .... en fi, uns paratges per a disfrutar-hi!
I a fè que hi estic disfrutant, vaig a un ritme còmode abans d'afrontar la 1a. "dificultat" del dia, un turonet per sobre els forns de calç, sota cal Castellví. Un turonet costarut d'uns 600m., on més d'una vegada he hagut de "posar peu a terra". Pujo bé, no vull parar per res del món, és un repte, una vegada insertat al disc dur, sé que no pararé fins dalt. L'airet em vé d'esquena i m'hi dóna un cop de mà, ho tinc a favor i amb un tres i no res ja sóc dalt. Tot i esbufagar com una cafetera estic molt content, m'hi paro un moment per disfrutar del paissatge que és espectacular, amb una claritat absoluta es divisa tot el Pirineu ben blanc, a més del Montseny, . . . aixeco els braços i crido HE TORNAAAAT!, el so resona bauada avall, escolto com burden alguns gossos a la llunyania, HE TORNAAAAT!, torno a repetir. HE TORNAAAAT! per última vegada.
Continuo la marxa, rodejant el castell d'Olèrdola i enfilant la font de l'amatlló una dura pujada, on aquesta sí, l'últim tram s'ha de fer caminant. Enfilo cap a Moja a través de la calçada romana on hi arribo més content que un gínjol.

Ha estat poc més d'una horeta on m'he tornat a trobar, a la muntanya, on havia de ser si nó! després d'una onzena de kilòmetres, m'ho he passat bé i això és garantia d'èxit. Potser no serà gaire cosa, però jo sé que avui sí és el començament, el començament d'una nova temporada . . . . SALUT ! ! ! !



AVUI, . . . . TAMBÉ ! ! ! !

Avui hi he tornat, tenia curiositat per veure les destrosses del vent i a fè de Deu que han sigut qüantioses, Decenes d'arbres caiguts, alguns de bona soca i força grossos on en algun punt he hagut de fer un revolt a l'obstruir el corriol principal. Ciclistes, gent fent fotos, caçadors . . . . avui hi he trobat de tot! però he pogut fer 11 kilometrets més, també en poc més d'una horeta amb un dia esplèndid on fins hi tot he passat una mica de caloreta. Demà tornarem a l'asfalt, ja que serà fosc, però ja esperant el proper divendres on tornarem a trepitjar muntanya, potser hi afegirem alguna dificultat més, jejejeje.

Salut.