dimecres, 24 de febrer del 2010

Botifarunner

Diumenge, 21 de febrer 2010
19' 5 kms. - 2h.08' 14
La Llacuna (Anoia)



Bona cursa l'organitzada pels nostres amics de La Llacuna, una distància suficient per a fer-hi un bon entrenament i un perfil apte per tothom amb algun tram tècnic per a xalar-hi una mica. Si a tot això hi afegim que és a prop de casa i es recorren alguns trams que em son molt familiars, doncs cap allà hi falta gent. Tanmateix setmanes abans ja s'havien esgotat les inscripcions, com passa ara gairebé en totes les curses, per tan l'ambientillu atlètic estava assegurat entre els 250 participants, molts coneguts vilafranquins no massa avessats a la muntanya però que no volien deixar escapar l'oportunitat d'estrenar-si essent tan a prop de casa, i els muntanyerus de sempre del club encapçalats pel Jordi Martí, mirant de fer net de la seva lesió i acabant pel "pardillu" Marc Grases, al qual vam ensarronar per a participar-hi. Els makinorris de sempre vinguts d'arreu de Catalunya, com el nostre Jaume Folguera (guido), un bon amic que a la fi fou el guanyador de la cursa tot entrant agafadets de la mà amb el seu company d'equip, "mira si és buena persona", jajaja....


Després de fer-la petar amb tothom, arribava l'hora de la sortida. Ràpida com totes, més essent en baixada per enfilar-se ràpidament pista amunt. A les primeres de canvi ja hi va haver el primer entrebanc (... i l'únic), doncs el grup capdavanter, tot seguint la moto que obria pas, va errar el camí. Uns quants van haver de girar cua i tornar agafar el camí correcte. Tot i l'entrebanc de seguida, els capdavanters, tornaven a estar al seu lloc.

La cursa a groso modo constava de tres pujades i les seves corresponents baixades, per tan calia regular una miqueta tenint en compte que no coneixia el que m'esperava tret de l'ultim tram, però per altre banda l'assequible kilometratge permitia fotre-li una mica de canya.



Al km10 hi havia un bon punt d'animació, una bona cleca per animar als corredors que ràpidament tornaven a enfilar-se muntanya amunt. Tota la cursa vaig anar amb un grupet de 6-7 membres que ens anavem alternant, ja que uns tiraven més pujant i altres baixant, jo sempre ho trempejava i procurava no anar massa collat, regular pujant, em defenso baixant.


A l'última dificultat del dia, pujar al Puig Castellar, fins i tot si escapa alguna volva de neu que fa més pintoresca la pujada, tot i això, fa bon dia per a córrer i fins el moment el temps respecte. Havent fet cim, toca baixar , primer per una inacabable pista, quin carinyu els hi tinc aghr!!!!, i després de transitar per algun corriolet i algun tram fangós, enfilem cap al poble.



A la plaça del poble s'hi respira un bon ambient i l'olor de la botifarra a la brasa hi és ben patent. Ha estat una bona cursa, molt recomenable, ben organitzada, distreta i suficientment tècnica com per a xalar-hi, ideal per a principiants en aquestes curses. Com anècdota vaig entrar en 66ena posició i 8ena de categoria, ja començo a ensumar podi, jajaja.... alguna cosa ha de tenir ser més grandet que els altres, jajaja....


El guanyador com ja he comentat en Jaume Folguera, en 1h.36' i em sembla que a mig gas, per mi que se li ha fet curta, se'ns dubte que en sentirem a parlar-ne....

Salut.

dimarts, 16 de febrer del 2010

mitja marató de Barcelona

Diumenge, 14 de febrer 2010 - 1h.39'36


Des de l'estiu de l'any passat, a Templers, que no em calçava unes sabatilles d'asfalt, i des de cunit'08, que no feia una mitja. Ja estic totalment enganxat a la muntanya i tornar a l'asfalt, em fa molta son. De totes maneres tornar-hi de tan en tan no estar malament i més, fent la marató d'aquí dues setmanes, aquesta mitja em servirà per veure com estic de velocitat, tota perduda entre corriols, camins i pistes de la nostra geografia.

Més de cinc mil atlètes formem a la sortida, moltes cares conegudes, retrobaments previsibles amb els asfalterus de sempre i tothom amb ganes de canya, com sempre, gas a fondo. Tot i el dia gèlid a la capital, 3-4º i neu granulada!!!!, és un bon dia per córrer i donar-ho tot per assolir unes bones marques, més d'un serà la millor marca de la temporada i del seu historial.
Jo, malauradament, hi porto un altra plantejament, hi sóc per veure com estic de cara a la marató, sense cremar les naus i per sensacions a veure com hi acabo, doncs també fa molt de temps que no corro tanta estona sense parar, a la muntanya compagines ca-co molt sovint i és molt diferent.


Al poc d'arrencar m'hi trobo un altre muntanyenc, el mític Luigi, amb qui he compartit mil batalles a la muntanya. La situació és bastant surrealista, tots dos entre la munió de corredors enfilant via laietana amunt, la rambla avall, paral.lel, gran via, que punyeta hi fem aquí, jajaja.... qui ens ho havia de dir! El ritme és distès i ens permet fer-la petar mentre correm. A ell el veig més suelto, sempre ha estat un puntet per sobre, però no m'hi capfico, jo segueixo a la meva i reservo per la segona part, més lletja i entre llocs maratonians de no massa bon record. Us sona un tal "fòrum", jajaja....

Km10 en 47'09, de popular total, punt on el Lluís i jo sense voler ens anem perdent. Es torna a passar per la sortida-arribada per enfilar l'altra part de la mitja cap a mà esquerra. Allà hi trobo l'Assumpta amb un parell d'amigues fent de cleca i inmortalitzant tot el que es movia. Jo aprofito per a deixar-hi els guants i un buff, a aquestes alçades ja m'hi sobren.


Els kilòmetres em van passant amb certa rapidesa tot i que no em sobre massa, tampoc tinc la sensació d'anar al límit, ni ho vull ni ho pretenc. Km15 - 1h.10'28, clarament per sota de cinc, doncs ja m'estar bé. La banda forumera, enfilar les torres del port olímpic, que no hi arribes mai, creuar algun pontet que fa mal.... rectes que no s'acaben, ufff!!!! feina per d'aquí dues setmanes!!!!, coco total!!!!

A l'últim tram hi trobo la 3a que va patxim-patxam, mig lesionada però que li sembla arribarà, a ella de coco n'hi sobra i de fet l'acaba sense massa dificultat cuidant una mica la lesió. Els últims 2-3 kms. se m'enganxen, però encara els vaig trempejant, menys l'últim, amb final en un gir a l'esquerra i pujar tota l'arribada (km35 a la marató) pel lateral, per donar un últim gir també a l'esquerra que ja et portarà a la línea d'arribada.


Al final 21 kilometrets a 4'44, ara havent-li vist si éra mascle o famella, haguera pogut fer molt millor temps si al principi no hagués estat tan patxanguera. Però no em sap greu, avui no tocava i s'imposat el seny, m'ho he passat bé corrent i dono per bona la matinal d'avui. Després de saludar decenes de coneguts a l'arribada i compartir de nou les batalletes que ens comporta aquest esport, tornem a enfilar camí cap a casa, talment com si res hagués passat, bé, al cap d'unes hores començaven a surar les primeres agulletes asfalteres, jajaja....

P.D.: agraïr les fotos, a part de les de l'Assumpta, les de la Cris, moltes gràcies!

Salut.