25 kms. - 3h.23' 38
Vallgorguina (Vallès or.)
Bona cursa a Vallgorguina tot i que no m'ho vaig passar gaire bé, però de ben segur que deuen ser coses meves ja que tothom hi ha trobat una cursa excel.lent.
Començament prudent degut al no saber que ens depararia la cursa i al fet que diumenge vinent toca la marató de bcn que tot i fer-la xini-xano, calia guardar pota. Els taps del principi encara provoquen més alentiment, però evidentment no contava estar tanta estona tapat. Tot seguit ens fiquen per dintre una rierota, per mi molt perillosa i dreta de cullons travessant-la en multitud d'ocasions, terreny d'orgia per l'abuelo, però de maledicció per part meva, l'aventura ja m'agrada, però....
L'objectiu és sortir-hi viu, cuidant xàssis i motor, per tant nadar i guardar la roba. Per acabar-ho d'adobar, al km11 després de l'avituallament en el grupet que hi anava ens perdem (l'error és nostre) i hem de tornar a tirar enrera tot afrontant poc després un talla focs de primera divisió. Jo vaig fent, amb bastanta regularitat, encara vaig avançant algun corredor petat. Al km16 ens espera una altra sorpresa, el tram més dret del recorregut, gairebé un kilometret duríssim on tothom hi treu el fetge per la boca.
Sobrepassada la dificultat, l'itinerari es torna més transitable i es fa via, entre pistes i camins, s'arriba al Santuari del corredor. Ara ja toca camí de tornada en baixades i falsos plans i alguna que altra pujadeta matadora a pocs metres per l'arribada, d'aquelles que ja no esperes. Les sensacions que hi tinc després d'arribar a meta no son bones, però amb els números a la mà, he anat més bé que la setmana passada, però ja ho sabem, moltes vegades és la sensació que et queda després d'acabar la cursa, i com deia, ahir no va ser un dels dies per tirar coets.
Itinerari ben marcat, molta voluntat per part dels voluntaris i un organitzador incansable que ens va atendre molt bé al fer-li alguna consulta. I per últim saludar a tots als que hi vam coincidir, un bon grapat de coneguts que estan en una forma envejable i on el nostre estandart va tornar a donar el do de pit.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada