dijous, 28 de maig del 2009

paraules . . . .

Unes bones cites del meu amic Manel,


Barça
" El camí cap al triomf es torna solitari perque la majoria dels homes no està disposat a enfrontar-se i vèncer els obstacles que s'amaguen en ell.
La capacitat de donar aquest últim pas, quan estàs esgotat,és la qualitat que separa els guanyadors de la resta de corredors"

Guardiola
" De totes les qualitats de l'ànima la més eminent és la saviesa , i la més útil la prudència"

Messi
"Tots veuen el que sembles , però pocs senten el que ets"

Iniesta
" La senzillesa consisteix en fer el viatge de la vida portant només el necessari"

Henry
" Poca gent domina l'art de saber envellir"

Puyol
"Per mesurar la virtud d'un home no s'ha de mirar els seus esforços extraordinaris , sino la seva vida quotidiana"

Etoo
" El caràcter d'un home fa el seu destí "

Xavi
"La saviesa és filla de l'experiència"

La Final
"Tot és molt dificil abans de ser senzill"

Manchester
" De tots els perills , el més gran és subestimar l'enemic"

Cristiano
" El dolor és el company necessari de tot excés"

Laporta
" Un home inteligent és aquell que sap ser tan inteligent com per contractar gent més inteligent que ell."

La cantera
" Quan el sacrifici està en la base, l'alegria està en el cim"

La Copa d'Europa
" T'estimo no només pel que ets , sino pel que sóc quan estic amb tú"

El Fútbol
" La felicitat no és un premi, sino una consequència . El patiment no és un càstig , sino un resultat"

Salut.

Gràcies, Pep.


Mentre estic veient la rua triomfant, encara no som conscients del que realment s'aconseguit. Un mes de maig memorable, començant per l'històric 2-6 i acabant per la tercera "orelluda", quantitat que ja comença a fer goig.

Em trec el barret amb el Pep, per la seva gestió de la plantilla i de les circunstàncies que han envoltat la temporada, sabent en tot moment el que havia de fer i demostant en cada ocasió el que tenia entre mans.
Ahir va passar la mà per la cara a tot un sir, que per mi estar encorat en el paleolític al no saber aprofitar la nostre feblesa defensiva i no saber aturar als nostres motorets que fan fluir tot el nostre joc. Sembla que no va veure el video del Madrid, ja que tampoc va saber aturar aquesta posició "nova" del Messi.
El Pep va saber trobar les pessigolles del contrari i fòra dels primers minuts, vam dominar tot el partit de principi a fi, sent fins i tot un resultat curt.

Copa, lliga i champions, si senyors, éra veritat, NO ESTAMOS TAN MAL, és veritat. QUE N'APRENGUIN!!!!, per mi no cal, jejeje....S'ha fet història i les noves generacions ja s'acostumen a l'èxit, els números dels últims anys, són prou bons, ara només cal aprendre de l'humilitat, de la cultura de l'esforç i del treball per seguir engrandint el nostre historial. El Pep ja s'encarregarà de fer-nos tocar de peus a terra, però avui toca celebrar-ho.... i el Pep avui també ho celebra.

Gràcies, Pep.

Salut.

dimecres, 27 de maig del 2009

Avui pot ser un gran dia . . . .

A per la tercera?


Jo tinc els meus dubtes ja que el Manchester és un gran equip, però veig al Barça molt ficat i mentalment preparat i aquí pot estar la clau. Com diria el mestre, el futbol és un joc d'errades, el que no en faci, guanyara.

Salut.

dimarts, 19 de maig del 2009

Marató de muntanya La Forestal

Diumenge, 17 de maig 2009 - 5h.52' 09
Sort (Pallars Sobirà)


La veritat és que encara estic ben baldat del diumenge, sobretot després de la petacada tot baixant ja al final de cursa, se'm va pujar el bessó al clatell degut a la caiguda i al desgast físic i encara el tinc adolorit, el demés quatre rescades de res, xapa i pintura, que hi farem.

Va ser un cap de setmana fantàstic, per a carregar-hi piles i una marató de 1a. divisió, que de ben segur dintre de poc ja estarà a l'èlit. Bon ambient, bona cursa, bona senyalització, bons avituallaments....en definitiva, tot el que corredor i busca i que gràcies a gent com el Robert tenim el gust de disfrutar. Si tot això ho amanim amb el toc de l'Abuelo, l'èxit estar assegurat. Ah!, les Volls a dalt del pic de l'Orri, per a llogar-hi cadires!!!!

Molta gent coneguda a la xerrada de la cursa del dissabte,fet que comporta inevitablement el repàs de les batalletes viscudes des de la darrera trobada. Per altre banda també anem ampliant el ventall de coneguts i cada vegada la llista s'engrandeix, fet que com he dit mil vegades, per mi és el millor premi d'aquests actes.
El sopar, molt correcte, fa que les batelletes continuin aflorant a la taula. El menjador, és ple, essent ja tot un èxit. Després del cafetonet de rigor amb dos "monstres" com són el Pep Artigas i el Joan Llopart, toca anar al jaç, no a dormir, ja ser que no ho faré, però si a descansar per l'endemà. Si afegim la consecució de la lliga per part del Barça, fa que la nit sigui llarga i sorollosa a Sort.

Bon ambient a la sortida, últimes consignes per part del Robert, i a la "fenye". Començo amb un "trote cochinero", anar fent ja que això serà molt llarg i cal no fer el burro, fòra de la cursa de l'Alba la setmana passada, el meu entrenament és 000000000!!!!!!!
És una cursa d'anar fent. Tinc la sort de no anar mai sol, fet que fa que no em deixi anar i sense massa dificultat al principi puc anar seguint el grupet propici per mi. Hi ha el Guillem, que es pot dir que fem tota la cursa junts, anant fent la goma, ara tú, ara jo. Una noia de Castelldefels, l'Olga, que amb el seu ritmet constant fa que sense voler formem un bon grupeto. Així passen els kilòmetres, enmig de fantàstics paissatges, travessant pontets sobre aigues enfurismades, prats verds esperant ésser trepitjats, corriols ombrívols que serpentejen la muntanya.




Arribats al cantó, 2h18', toca avituallar-se com cal, doncs encara queda molta cursa i els desnivells que ens hi esperen encara seran més accentuats. Reprenem la marxa amb els mateixos protagonistes. A pocs metres hi ha l'incansable Assumpta per inmortalitzar-nos a tots acompanyada per l'Isabel i la Sara que fan de pomponeras. No hi ha temps a perdre i continuem amunt. Un cop dalt planejas per un camí on hi ha les primeres clapes de neu. En aquest punt l'helicopter de torn ens delecte amb les seves acrobacies. La pista s'aixampla i després d'una pronunciada baixada i d'haver atrapat al Carles martorell, ens plantem al refugi on s'inicia veritablement la pujada al pic de l'Orri.


L'Olga ens deixa, i ara el trio el completa el Carles que juntament amb el Guillem i jo mateix farem pràcticament el que queda de cursa. La pujada es divideix en dos trams. El primer tot i que puja, però és més planer, el segon, al girar a la dreta, enfilant ja el llom de la muntanya tot pelat, és més dur i no s'acaba mai, pica l'aire i la sensació de fred s'incrementa, tot i no ser res exagerat.





Fem cim, enmig de la benvinguda de l'Abuelo que ens té preparades unes Volls. Impressionant!!!! , ell fa fotos, apunta el dorsal, dona beguda....un tot terreny que revifa els cadavers que van arribant en aquest punt. 4h27', 2h.09' des d'el Cantó. Procuro menjar, beure, una voll refiva que dóna gust, no fa un fred excessiu i després del reagrupament del terceto tirem unes fotos, gràcies Guillem.


Tirem avall. M'he refet, trepitjem neu, estem contents, cridem QUE NO ESTAMOS TAN MAAAAL, GAAAAASSSSS AQUIIIIII, estem disfrutant, adelantem a diversos corredors, que en tenim poc de seny!!!! La mala jugada és que es divisa Sort, però això si, estar a 14 kilòmetres!!!!


Continuem el descens, ara ja per dins un bosquet, amb els seus corriols, tot i que no podem córer gaire ja que anem bastant tocadets de cames i els bessons es comencen a queixar, tant, que el Carles ha de parar, em diu que tiri però em sap greu, em faig una mica el remulon, ell insisteix i en aquell moment passa la Neus del Pont de Suert i m'hi enganxo. Duro ben poc, quan torno a disfrutar marcant-li el pas a la Neus, vaig a parar a terra de la manera més tonta, però la patacada és considerable. Li dic a la Neus que tiri, ella m'ofereix el mòbil, on vas a parar dona!!!! que no estamos tan mal!!!! Apareix de nou el Carles, que m'ajuda a aixecar-me del terra, s'afegeixen dos corredors més i tirem avall. Cap dels quatre ens sobre res i minuts més tard del meu infortuni, un dels nostres acompanyants intenta imitar-me i també es clava un bon pinyot. Estem allà un moment avaluant les conseqüències. Finalment el Carles i jo seguim camí, ara si que un per l'altre acabem d'arribar fins baix amb el Guillem trepitjant-nos els talons després d'haver-se quedat en la baixada més pronunciada.




Al final tots contents, 5h.52', 1h.25' de baixada. Agraeixo la companyia que he tingut durant tota la cursa, és important, perquè si nó, em deixeria anar i així un per l'altre vas tirant, sobretot quan vas més tocadet. No hi ha cap mena de dubte de que el Carles martorell i el Guillem, són bons companys de viatge! Fins la propera, que serà ben aviat ja que amb alguns de vosaltres ens retrobarem als 7cims.


Salut.

dimarts, 12 de maig del 2009

Cursa de l'Alba

Diumenge, 10 maig 2009
24 kms. - 2h.58' 55
Collbató (baix Llobregat)


Ja sabeu la meva devoció montserratina, si afegim que s'hi fa una cursa ben organitzada, aprop de casa, amb bon ambient i bona trempera atlètica, que es puja a dalt de Sant Jeroni, que només per veure les vistes fantàstiques que si divisen ja val la pena, que m'anirà de fàbula en l'aspecte de fer un bon entrenament de cara al proper diumenge a Sort . . . . no hi podia fallar!!!!, tot i haver-hi també, com cada setmana, força teca pel que no es vulgui quedar a casa, a destacar la marxa romànica de Navàs que també em feia gràcia, que falta al meu històrial, però no sé si ara estic per tan kilometratge.

La meva cursa, doncs ja ho aneu seguint, tal com estar el patí, a passar-ho el millor possible i fer un temps digne que considero que pot estar al voltant de baixar de les tres hores, fa dies que no faig massa cosa i veurem "com respiro". Conec el recorregut i és bo saber on vas en aquestes condicions i en aquestes curses per poder regular i guardar sempre un cartutxet per si es dóna l'ocasió de gastar-lo en l'últim tram del recorregut.

En una horeta ens plantem a dalt del Pla de Sant Miquel, a les portes del monestir, on es passa per baix la plaça en un vist i no vist, enfilant ràpidament l'escalam que ens espera durant una bona estona. La meteorologia de moment acompanya, enboiradot, no peta el sol, però fa molta xafogor i suo de valent, per sort els avituallaments ben col.locats fan que recuperis de seguida. En 3/4 llargs som a dalt a Sant jeroni. Bones vistes tot tenint zones de boira als nostres peus, però el sol ja ha fet acte de presència i ja no ens deixarà fins al final. Per sort, ja tot el que resta és baixada i en una horeta ens podem presentar a la línea d'arribada. El cap ja comença a fer de les seves i avui no té el puntet de sacrifici necessari (penso que no l'he tingut mai!) per intentar acabar la cursa el més aviat possible. Tot i això estic dins els paràmetres que m'havia marcat al principi i ja veig que baixaré de les tres hores, per tant li faig un favor al meu caboriam i em deixo anar el que queda de cursa.


Al final objectiu complert. Bon entrenament en un entorn inmillorable, envoltat d'un bon ambientillu atlètic per anar cremant els últims cartutxos de la temporada. Curiosament, m'ha sortit dotze minuts més que fa dos anys (la meva única participació), cinc més pujant i set més baixant!!!!, sempre es pot fer millor, però ara per ara ho donem per bo, al final s'em feia llargot.

Ara cap a Sort per a fer-hi la marató de la Forestal, pinta bé, em fa gràcia i penso que puc estar a l'alçada, mai més ben dit, ja que tornem a l'alta muntanya, es puja al pic de l'Orri de 2400m. i sembla que hi trobarem neu, si més no al troç final. Serà diferent, gairebé la primera trentena de kilòmetres pujant, els que quedin de pet cap a Sort!!!!

Abans de Sort, demà, després de dinar, carretera i manta, toca parada tècnica- futbolística blaugrana a València, a veure si hi ha sort (Sort!!!!, jejejeje...) que ja toca!

Salut.

dissabte, 9 de maig del 2009

qui dies passa . . . .


Volia presentar-vos la colla dels "AMICS DE LA VIA", coneguts també pels "gorditus", som la colla que quedem per sortir a entrenar i que últimament els deixo bastant plantats. Una bona colla d'amics, ben avinguts de fa anys que mantenim el caliu per sortir a córrer entre setmana. Hi ha autèntics cracks, sobretot de "años á" però que encara mantenen la trempera per córrer. Una bona conjunció d'edats i experiència acumulada front d'algun, els que menys, cadellets en aquest món. El Jepet, el Canyet, el Blai, el Manolo (l'Alfredo Landa de l'equip), l'amiiiiic Rafael, el Canela, més el "gorditu" Grases que no surt a la foto, feta precisament pel seu casament ben proper i que els amics de la via li fem obsequi. Res més, només volia compartir amb tots vosaltres aquest "ramillete de estrellas" que durant la setmana procurem retrobar-nos per a fer-hi alguns kilometrets.


Ja inmersos en aquest mes de maig on setmanalment hi haurà activitat atlètica, començant per demà mateix a la cursa de l'Alba, a Montserrat, sempre gaudint del seu entorn. Continuarem le setmana següent a Sort per a fer-hi la marató forestal, cursa que pinta força dura i que amb la "trempera" que porto, hi haurà feina. El cap de setmana del 23-24 anem a Zegama, afortunadament, de pomponeros, a animar a tota la tropa de corredors, els que hi hem estat ja sabem de quina prova parlem, una de les més emblemàtiques del calendari, i si has estat un privilegiat de poder-la córrer, doncs hauràs disfrutat d'allò més de l'espectacle com a corredor, és impressionant.
Després del "finde" a Euskadi, tancarem el mes fent els 7cims, aquí a prop de casa, una cita ineludible, per a disfrutar d'allò més, segurament variant una mica les espectatives inicials degut a la "trempera" abans comentada.
La temporada acabarà segurament a Templers, on tampoc hi podem faltar en aquesta cita que ens preparen els de Ponent, una temporada que com diria Schuster, "no hase falta desir nada más", però temps hi haurà per a fer-hi balanços si s'escau.
Mentre, ja ho diuen, QUI DIES PASSA . . . . ANYS EMPENY ! ! ! !

Salut.